dilluns, 9 de març de 2015

Sucs

Els anys s'acumulen cada cop més, i per tant els records també van en augment i són capritxosos, trien sempre un bon moment per sortir. Quan ens toca tenir cura d'algú ho volem fer sempre de la millor manera, i repassant la nostra base de dades recuperem aquells aprenentatges que vam enregistrar, tant si eren útils com si no. Així que si tens algú malaltó a casa, la meva memòria em diu que se li ha de comprar suc. Però no qualsevol suc.

Quan érem petits a casa hi havia una norma no escrita: quan un dels dos germans es posava malalt i havia de fer llit, se li comprava suc Granini. El Granini, amb la seva ampolla característica, de vidre i tap metàl·lic de rosca, era força car, i que n'era de bo! No en compraven habitualment, i només era pel malalt. L'altre, si de cas en sobrava, també el podria tastar, però quan el germà tocat estigués millor. Per això tenir Granini a casa era un esdeveniment, no passava sovint, i mira que ens agradava. De curar, no sé si curava, però era una de les medecines que preníem.

I d'un record, a l'altre. I per ser que a casa no hem estat mai massa de sucs, déu n'hi do. Va haver-hi una època, de molt petitets, que els caps de setmana ens portaven a un parc on hi havia un estany amb ànecs. Crec que hi anàvem amb el meu pare i sa mare. Després de fer el cafre una estona, preníem alguna cosa, i jo sempre em demanava un Fruco. Que tampoc era un suc, era un Fruco! Aquesta marca pensava que havia desaparegut del tot, fins el punt de creure que ens l'havíem inventat, fins que la vaig trobar fa quatre dies al súper que tinc a sota casa, i enlloc més.  No és gaire coneguda actualment. I és que a casa no dèiem mai suc, dèiem Fruco, tinc el record molt viu de sentir-li dir a ma mare, i ara sona molt antic. Però a casa, preníem Fruco, menys quan hi havia Granini, és clar. El Granini és Granini!

28 comentaris:

  1. Encara ara m'agrada molt el Granoni. Jo normalment no prenc gaires sucs envasats, però per les vacances sovint compro Granini...

    ResponElimina
  2. A casa mai vam ser de sucs. El curiós del que expliques és que quan algú es posava malalt el que se li donava era suc natural. Era també una delicadesa per al malalt, però expremut manualment. Mai vam ser de sucs.

    Els fruco els vaig conèixer de gran, amb els nanos. I el curiós és que ara, cada matí prenc Granini. Res, no hi ha cap altre suc com aquest. Però cada matí em faig mig got. Fins i tot encara que l'envàs sigui de plàstic i ja no de vidre!

    ResponElimina
  3. Home, el suc ho cura tot segur... I si no ho cura és perquè el malalt no vol curar-se i segueix fingint la malaltia per seguir tenint Granini.

    M'ha fet molta gràcia, això de que hi hagi coses especials quan estàs malalt passa a totes les cases crec. I és que els Granini són molt Granini, a mi especialment m'agrada que tinguin polpa. I avui en dia fan unes barreges poc convencionals que també trobo prou bones. Sí que és cert, com diu la Rits, que a casa meva possiblement s'estilava més el suc natural quan estaves malalt, però tampoc el recordo com una delicatessen... És fresquet i entra bé, però donat que les taronges tampoc són cap meravella (almenys les que compro jo), no en surt tampoc un gran suc.

    ResponElimina
  4. Sí que té fans el Granini...

    ResponElimina
  5. Coincidim Xexu. Sóc bastant més gran. Pel malalt, potser per allò de l'acetona (jo entenia setona) se li comprava un Fruco.

    ResponElimina
  6. iiiieeeee com un suc de taronja de veritat no hi ha res! Nosaltres sempre el preniem acabat de fer i acabades de collir! Fruco...?¿ ni idea, si que ets major si! hahaha.... El granini? no sé si l'he provat, però crec que hi ha un de vidre, que no sé de què és, és verd, igual és de pera, i està boníssim. Sabries dir-me quin suc és? És que estava molt bo... però crec que granini no era...

    ResponElimina
  7. Jo recordo una tercera marca: Vida. Recordo ampolles de dos litres de vidre del deliciós suc de tomàquet que el meu avi i jo ens preníem quan arribava l'estiu. Que n'era de bo!

    ResponElimina
  8. Les fruites són aliments rics en sucres senzills (fructosa) d'absorció ràpida però amb un índex glucèmic baix (capacitat per elevar el nivell de glucosa en sang). Per aquest motiu si volem tenir controlat el nivell de sucre en sang millor la fructosa que la glucosa. Els sucs de fruita, igual que les peces de fruita senceres, són rics en fructosa, la principal diferència entre tots dos és la velocitat de l'augment de la glucèmia després de la ingestió, l'augment de la glucosa en sang és més ràpid després del consum d'un suc de fruita que si consumim una peça de fruita sencera. Això es deu principalment al fet que una fruita sencera té una quantitat més elevada de fibra que alenteix la seva digestió i per tant la seva absorció per l'organisme.
    El que vull dir amb això es que millor la fruita natural que no pas un suc. I si us plau no em facis parlar ara dels sucs envasats en comparació amb els naturals que ja son l'anticrist.

    ResponElimina
  9. aiiii síii. Fruco. A casa també en bevíem!! quins records, quan et cuidava la mare!! Jo era molt d'agafar mal de gola i perdia tota la gana. Llavors la mare només em cuinava coses que m'agradaven molt moltíssim.
    Un dia la meva filla petita em va preguntar, "què no es posen mai malaltes les mames?".

    ResponElimina
  10. Ostres el fruco!!!!! era com els donus de l'època ;)
    A casa també era Fruco no suc

    ResponElimina
  11. A casa no n'acostumàvem a prendre, ni ara ni abans, però si que són marques molt reconegudes.

    ResponElimina
  12. A mi, com al Pons, dóna'm una peça de fruita! Afegeixo a la seva dissertació que normalment aquests sucs envasats (excepte els 100% naturals) contenen sucres afegits (directament glucosa) i l'aport energètic acaba sent molt (o massa) alt per la majoria de despeses energètiques que fem els mortals...

    Per cert, els Granini no fan un envàs que sembla vidre però cau i no es trenca? Potser estic confós...

    ResponElimina
  13. Els meus tiets havien tingut un bar i quan els anàvem a veure la meva tia sempre em donava un fruco de préssec. Fins després de molt de temps no vaig entendre que Fruco era la marca, com la Fanta, o el Cacaolat. M'acaben de venir mil records d'infantesa... Uffff....

    ResponElimina
  14. A mi el que m'agrada més del món és la fruita, i quan em llevo solc prendre una taronja. Els sucs els he arraconat una mica, perquè no són gaire sans, encara que millor que una Fanta.

    ResponElimina
  15. Per molt que Don Simón es queixi, s'ha de quedar a la segona posició... en matèria de sucs, el millor, Granini, sense dubte.
    Ah, quan jo era petita i estava malaltona em feien suc de taronja natural i, si menjava, unes llesquetes de pa ben tou, tallat a trossets, amb pernil dolç també tallat a trossets... una forquilleta i anar punxant miquetes de pa i miquetes de pernil... si l'estat del pacient evolucionava positivament, el pa podia ser amb tomàquet, clar.

    ResponElimina
  16. De petit em donaven Quina Sant Clemente, I ara penso que duia alcohol !!
    Recordo que la mare ens feia fetje denxaini cervell,
    ara tancarien els nostres progenitors a la garjola.
    pa amb vi I sucre , pa amb el tel de la llet I sucre...mare de deu !!
    em deien que aixo ens faria alts I forts, (jo vaig quedar petit). Pero si que esveritat que no estic mai malalt. ( de moment).
    Segur que el que ens feia forts era l'amor de la nostre mare !!

    ResponElimina
  17. Jo no recordo de què em compressin sucs quan estava malalt, però si que recordo com si fos ara que me'ls portàven acabats d'exprèmer i que si bé no curava del tot feia una molt bona feina.

    ResponElimina
  18. I és clar XeXu, com més anys més records...
    Suposo que el Granini no era per curar, sinó que era perquè el malaltó estigués content...Jo també recordo el Fruco, i més marques... A casa quan estàvem malalts el primer era una infusió d'alguna herba remeiera! Jo ara el Granini me'l compro amb estevia, que és un edulcorant més saludable. I és clar que la fruita natural és millor que en suc, però de vegades per no veure tanta aigua...I si els bevem envasats suposo que és per comoditat.
    Ai Pep, de petita, a més de l'esmorzar ens donaven mig gotet de Quina Sant Clemente amb un rovell d'ou, i sí que en portava d'alcohol i el pa amb vi ( a vessar) i sucre, mare meva! I és curiós de grans, cap dels germans no beu ni vi ni licors...
    Bon vespre XeXu.

    ResponElimina
  19. Mira, avui he comprat Granini de préssec per a la Sara, que té angines! Però he mirat ara la marca, ni me n'havia adonat, deu ser una mena d'inconscient col.lectiu... però millor els sucs de taronja naturals, i tant! I això de fruco també em remet a la infantesa...

    ResponElimina
  20. No sóc massa de sucs, a casa érem més de fruita, però quan estàvem malalts els sucs de taronja naturals i espremuts al moment era el que es solia dar al malalt.
    Recordo el Fruco com un bon suc, però pel que diuen es veu que és millor el Granini.

    ResponElimina
  21. Ja veig que sou poc de sucs, i que si en preneu els preferiu espremuts a casa. Sí, és clar, segur que són millors, però s’han d’esprémer, eh! Mira que ens ho posa fàcil el senyor Granini, si tens diners per pagar-li... Moltes gràcies a tothom pels comentaris, i ja ho sabeu, si us poseu malalts, un suc!

    Carme, és molt bo, encara que el facin en pot de plàstic ara. Aquest dia en vaig comprar per tenir cura de la malalta de casa, és un costum familiar que per què no hauríem de mantenir?

    rits, el més normal hauria estat esprémer el suc nosaltres mateixos, però a casa som així, no ens passem de fer les coses massa com cal! Si el Granini és i era una delícia. Realment no recordo que en prenguéssim massa de suc, i menys espremut, però si n’hi havia, era de més mala qualitat. Com el Granini cap, però algun dia hauré de tastar el Fruco, no? La veritat és que feia molts anys que no en veia enlloc, i resulta que ara n’hi ha al súper que tenim sota casa. El costum de no prendre suc el mantinc força, però algun dia ha de caure, pels vells temps!

    Laia, això seria molt lleig. Si els que et cuiden tenen la bona voluntat de portar-te Granini, el mínim que pots fer és ser sincera i reconèixer quan et sents millor, per no abusar del suc, que si no, a més, acabarà perdent les seves propietats miraculoses.
    Penso que a casa meva eren massa dropos com per fer el suc ells mateixos, no recordo que en fessin mai, però segur que algun cop sí. Comprar el Granini ja era tot un ritual, i a més, com dius, és més bo que els sucs que et puguis fer a casa. Que són més naturals i el que tu vulguis, però i aquest gustet tan bo que deixen els colorants i conservants que li posen?

    Eva, és clar, com que tu ets de cervesa...

    Xavier, em sona molt això de l’acetona, que després a la carrera era el nom d’un compost químic, nosaltres també en patíem, o ho sentíem dir. Però no no, el Fruco pels diumenges a la fresca, pel malalt: Granini.

    Ada, tu ho tens fàcil per allà baix, que teniu bones taronges i segur que en surt bon suc. Les que tenim per aquí no sempre són massa bones. No sóc cap expert en suc, així que no sé quin deu ser aquest que dius. De Granini ara hi ha mil i una varietats, abans no n’hi havia pas tantes. I sí, sóc ‘major’, gran, que diem aquí. Sóc concretament tan gran com tu! Bé, probablement una miqueta més, però no pas gaire!

    Maurici, no ets pas tan més gran que jo perquè no reconegui aquesta marca per ser antiga, senzillament que no devia arribar pels meus verals. Ara, com a record m’ha agradat això que expliques del teu avi!

    Pons, que els sucs envasats siguin un verí mortal per tu i que el simple fet de tastar-los et pugui provocar una fallada multiorgànica, no vol dir que aquells que som metabòlicament superiors no en puguem prendre. Això sí, m’ha agradat molt la teva explicació sobre els sucs espremuts i la fruita sencera. La veritat és que menjo massa poca fruita, però és que em fa mandra. En canvi, la xocolata o el gelat no em fa mai mandra, veus?

    Jomateixa, tu eres encara més afortunada que nosaltres! Et cuinaven tot el que t’agradava? Bé, suposo que a nosaltres també, però no tinc aquest record, i en canvi el del Granini sí. Les mares fan el que sigui pels nens, i evidentment, no es posen mai malaltes, perquè no s’ho poden permetre.

    Bruixeta, no entenc massa com s’arriba a fer la substitució d’una marca per un producte, si a casa no recordo que tinguéssim massa suc, però la mare sempre deia Fruco. Potser era una marca molt generalitzada quan ella era més jove, i quan jo era petit ja no s’estilava tant. La veritat és que no se’n troba gaire, però encara se’n fa!

    maria, jo em pensava que això de Fruco s’ho havien tret de la màniga a casa meva, perquè no el veia enlloc, però he vist que sí que existeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D Sóc més d'aigua de l'aixeta, en realitat.

      M'ha sorprès que a tanta gent el Granini li semble bo, perquè crec que duu sucre afegit. En general, no compro begudes ensucrades d'aquestes.

      Elimina
  22. Ignasi, naturalment, en fer el post no pensava en les propietats nutritives dels sucs, ni els diferents tipus que existeixen. Només pretenia explicar uns records que em feien gràcia, però la veritat és que tampoc m’havia parat a pensar en si eren gaire sans o no. Com ja dic, no en prenc massa, de suc. Ara, independentment de si són sans o equilibrats, alguns són ben bons! Bons al gust, si més no. És clar, són dolcets. Els Granini encara els trobo insuperables. L’ampolla d’ara imita l’original, i sí que crec que en algun moment de la història van dir que es passaven a aquesta ampolla que no es trenca, però suposo que van deixar de fer la de vidre perquè els devia sortir més car.

    MaryMoon, sembla que pels de la nostra generació era una mica així, per molts no era suc, era Fruco, però per algun motiu la marca no va perdurar en el seu apogeu. Devia morir d’èxit! Ara a mi em sona a antic, com un record d’infantesa, com dius tu, però encara en queda en alguna banda. N’aniré a comprar!

    Helena Bonals, reconec que jo menjo poca fruita (tampoc prenc massa sucs), m’ha de venir de gust menjar-la i sovint em fa mandra. La taronja no m’agrada, veus. Prefereixo la fruita d’estiu, és fresqueta i entra molt bé.

    Assumpta, no sé jo si Don Simón tindria la segona posició, malgrat l’anunci que fan. Don Simón em fa pensar sempre en vi dolent, del suc no me’n recordo mai. El Granini està per sobre de tots, almenys pel que fa al gust que té.
    Per què el pa no podia ser amb tomàquet quan el pacient estava malaltó? És dolent el tomàquet? Ho pregunto seriosament, no ho sé. Vull dir, que no veig què pot tenir de dolent per una nena malaltona. Però ja veig que et cuidaven bé, i algun motiu devien tenir per no donar-te’n.

    Pep, em sembla que hi havia quina amb i sense alcohol. A mi també me’n donaven, però aquest és un record encara més difús. Vull creure que no era el mateix la quina amb alcohol, i la que ens donaven a nosaltres... Ja veig que el post t’ha despertat un munt de records d’infància, tots alimentaris! Sí, penso que l’alimentació que prenen avui els nens i la que preníem nosaltres és força diferent, però ja veurem d’aquí a 30 o 40 anys quines coses d’ara es consideren una bogeria i estan totalment desrecomanades. Va a èpoques, o és que cada cop ets tornem més maniàtics. Això sí, si una cosa no canvia, és l’amor de les mares!

    Sr. Gasull, acabats d’esprémer és un altre nivell, però els gustos de la canalla són molt capritxosos, potser els sucs envasats semblen més bons perquè són dolcets, però és perquè els posen una tona de sucre.

    M.Roser, doncs ja et puc dir que el malaltó estava ben content, i segur que alguna propietat curativa tenia! Les herbes eren cosa de ma mare, i suposo que se’n segueix prenent. Ella sempre diu que pren herbes, però no especifica quines! És clar que prenem els sucs envasats per comoditat, com ara tenim el cafè amb càpsules, i fa mandra posar la cafetera. En el fons, ens agrada que ens ho posin fàcil, tot i que ara sembla que hi ha una tendència a tornar a fer les coses coma abans. Aquest és un altre debat, a mi no m’agrada perdre el temps (tenir la sensació que el perdo), i pago el preu de no menjar i beure tan sa. No sabia que feien Granini amb estevia, però tampoc em sorprèn, ara hi ha molta dietètica.
    Doncs li he contestat a en Pep que no, que no portava alcohol, i que a nosaltres ens en donaven d’un tipus que no en portava... ara em sorpreneu, potser sí que en portava... abans no s’era tan primmirat, la veritat. Suposo que ara estaria molt mal vist donar a la canalla coses amb alcohol, però si la recomanaven per nens..., com pot ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és que tingués res de dolent el tomàquet hehehe... és que, a mida que anaves millorant s'incorporaven més ingredients com el tomàquet, més oli, la sal :-DD

      Elimina
    2. Doncs si XeXu, tenia alcohol...13 graus! i el vi també tenia el seu puntet! i ara, als marrecs, ni per Tots Sants els deixen veure un traguet de mistela o moscatell...Ens passem molt, perquè si hagués estat un problema , ara tots seríem alcohòlics. I en canvi tot i amb tants miraments acaben fen "botellón" quan ningú els controla. Si es té força de voluntat i una bona autoestima, tot va com una seda!!!

      Elimina
  23. Gemma Sara, aquell suc fa pinta de ser bo per nens malalts. Bé, no sé, sembla que un suc de fruita no pot ser dolent, i si vols donar alguna cosa bona a la canalla quan no estan fins, suposo que busques el millor, i el Granini és el que sembla millor. Almenys abans era comparativament més car, i ja se sap que les coses cares han de ser més bones per força. Inconscient col•lectiu, però molt inconscient, eh! Que es millori la Sara! Si algun dia tinc fills, seguiré amb aquesta tradició familiar.

    Glòria, un suc espremut deu portar moltes vitamines concentrades, les que porta la fruita, i fa de més fàcil empassar, sobretot si s’està malalt, perquè és líquid. Mira que no fer aquesta reflexió fins el darrer comentari... no se m’havia acudit l’explicació, però com sempre, m’il•lumines. No recordo el Fruco, però prometo comprar-ne la propera vegada que baixi al súper, a veure com és, encara que no sé si serà com quan en prenia de petit. Ara, del Granini sí que me’n recordo, en vaig prendre fa només uns dies i el vaig trobar boníssim. I a més ara tenen mil i una varietats, és clar. Sempre serà millor espremut, però jo sóc mandrós. A més, com esprems un préssec, que és el que més m’agrada a mi?

    ResponElimina
  24. Nosaltres quan estavem malaltes erem més de xocolata desfeta

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.