diumenge, 15 de març de 2015

Relats conjunts, La petita obrera


Mira-la, tan eficient, tan professional. I a mi que em bombin. Fins avui aquests telers que ara són seus eren el meu món i el meu sustent. I ara m'hauré de buscar la vida per culpa d'aquesta marreca. Si almenys fos un noi li podria ventar un clatellot, però ni això. Me n'hauré d'anar amb la cua entre cames i fent veure que accepto que m'hagin substituït per aquesta... per aquesta... uf, no voldria dir-ne una de massa grossa.

D'acord que de vegades bec una mica massa, però què hi ha de dolent en fer un traguet de vi de tant en tant? I el cigaló de l'esmorzar, sense el cigaló no sóc persona! I també arribo la meitat de dies tard, però només uns minuts! Què seran uns minutets, si desprès m'hi poso i treballo molt més ràpid que aquesta... que no ho fa malament la maleïda, però l'experiència és un grau, i això no ho valoren! Que sí, que sóc una mica malparlat, i bocamoll, però és que així em van parir, no té res a veure amb la feina que faig! A més, si els meus comentaris molesten, per alguna cosa serà! 

Marxaré, si ja no m'hi volen, ells s'ho perden. Me'n vaig amb un premi, però. M'agradaria veure la cara de l'hereu si sabés que me'n vaig anar al llit amb la seva dona, hahaha. Perquè no ho deu saber, oi? No, no, impossible, que vam ser molt discrets. Això m'ho emporto, però no sé per què m'han de canviar per aquesta mocosa. Deu ser per estalviar-se el míser sou que em pagaven, segur que a ella encara li paguen menys! Tot i que son pare, quan l'ha deixat aquí, semblava content i agraït, marxava amb un sobre força gruixut, devia ser el contracte.

Bé, foto el camp, ja he perdut prou el temps en aquesta fàbrica. Segur que em contractaran de seguida en una altra banda, a veure qui riu l'últim!


La meva participació de març a Relats Conjunts.

20 comentaris:

  1. Mala bava o millor mà? Aquest treballador traspua un xic d'enveja, també... Bon relat!


    d.


    PS: revisa la cara en aquesta frase i millorarà del tot "M'agradaria veure la cada de l'hereu..."

    ResponElimina
  2. Potser no van ser tan discrets... Amb la dona de l'hereu o és que realment és un desastre de persona i per això el treuen. Aleshores lacdona de l'hereu és una ximpleta...

    Bé, comentaris a part... Una bona història!!!

    ResponElimina
  3. Aquesta nena sembla molt treballadora, pobreta... segur que ho farà millor que tu, que ets molt benèvol jutjant-te, la de vegades que t'he vist arribar més de mitja hora tard i ben begut... I aquell dia que gairebé ni t'aguantaves i vas caure sobre el telar fent malbé més d'un metre de tapís?... Difícil ho veig perquè et contractin de seguida en un altre lloc... Tu mateix.

    Ai... crec que estava parlant amb un personatge... hehehe... és que se m'ha fet real ;-)

    ResponElimina
  4. Un molt bon relat. Clar que hem sentit l'opinió d'aquest treballador despatxat i hem vist que el pare de la noia n'està ben agraït i content, però potser li hauríem de preguntar a ella que en pensa de passar-se un bon grapat d'hores amorrada als telers en comptes de fer el que li tocaria per l'edat. A mi em sap greu per ella.

    ResponElimina
  5. Una història que malauradament revela l'explotació infantil que va haver-hi al nostre país no fa gaires anys, i que segueix, en forma d'explotació, o d'esclavatge a d'altres llocs del món.
    El pare que s'emporta el siobre gruixut, que vigili que l'hereu no es vulgui aprofitar més del compte d'aquesta criatura.

    ResponElimina
  6. Bona :)
    De vegades un no és tant discret com es pensa.

    ResponElimina
  7. jo diria que la discreció es va perdre pel camí

    ResponElimina
  8. Ja ho deia jo fa uns dies...on tinguis la cassola no hi posis la titola. a veure si ha estat ella que l'ha despatxat i no l'hereu.

    ResponElimina
  9. ... una cassalla més i se'n va directe a explicar-li a l'hereu el què va fer amb la seva dona... què simpàtic em cau aquest personatge... Pobreta la xiqueta , que és molt bonica!

    ResponElimina
  10. Aquest element a més de begut, diria que està ben amargat i té bastant mala baba, que suposo que és ficció, oi?
    Aquesta fotografia m'ha regirat els records...No sé quants anys deu tenir aquesta mosseta que porta trenes ( com la del poema d'en Martí i Pol). Jo vaig començar a treballar en una fàbrica als 14 anys ( circumstàncies de la vida) fent anar quatre telers on teixíem llençols i com que l'experiència no em va agradar, em fan pena les nenes més petites que havien de fer aquesta feina, fins i tot a algunes els posaven un tamboret perquè arribessin als telers, que a més de pesada era perillosa. Alguna vegada sortia volant alguna llançadora i era com un miracle que no t'enxampés al mig del pas. Sort que amb això em millorat...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  11. Què ho fa que qui més xerra és qui més hauria de callar!! Ja li ha estat bé, ves que ara no tingui feina a trobar-ne... de feina
    Esperem que la noieta se'n surti prou bé!!

    ResponElimina
  12. Ho té molt clar, sap que si et fa fora, és traurà les pesades banyes i no li caldrà pagar triennis, contractant a una nena amb un sou de misèria.

    ResponElimina
  13. Segur que sí. Té tota la pinta que se'l rifaran allà on vaja.

    ResponElimina
  14. com no deixi de beure .....no sé pas si el voldran a un altre lloc..l'enveja és dolenta

    ResponElimina
  15. Bon relat, Xexu, has sabut donar veu a aquest personatge secundari, que se'ns revela roí i envejós, entre d'altres defectes. Al contrast amb aquesta criatura, que sembla un àngel, és brutal.
    M'ha agradat i està molt ben narrat.

    ResponElimina
  16. D'acord que és una mala peça al teler, aquest home, però posar a treballar a una nena... hereu, posa-t'hi tu, al teler.

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies pels comentaris en aquest relat. Si el protagonista us ha caigut gros, perfecte, ja era aquest l'objectiu. He de dir que no vaig pintar jo el quadre, evidentment no estic d'acord amb el que s'hi mostra, però tenim aquesta imatge i faig el relat que em surt. Que en aquelles èpoques els nens havien de treballar tots ho sabem. Partint de la base que això és una aberració, per fer el relat ens podem inventar el que sigui, com ja heu fet alguns, tampoc cal posar-se tràgic, que el que va passar no ho canviarem. De fet, encara passa en altres bandes del món i això sí que podem lluitar per canviar-ho, i també per evitar que ens torni a passar aquí.

    ResponElimina
  18. No m'estranyaria que un personatge d'aquesta mena fes treballar la seva filla mentre fa la copeta al bar.

    ResponElimina
  19. Estaves mirant el quadre quan pensaves la història? O miraves el telenotícies? Una història d'absoluta actualitat... Molt bo!

    ResponElimina
  20. M'has posat de mala llet!!!! I si és el que pretenies, arribar a odiar aquest paio, ho has aconseguit i amb nota!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.