dimecres, 18 de març de 2015

Percepcions i paritats

Tots ho veiem des de fora i tenim opinió, però viure-ho des de dins és diferent. Militar en un partit polític m'està portant algunes sorpreses i molta feina. Les municipals són a tocar, i com es pot pensar alguna cosa batega a les seccions locals dels partits que, es digui el que es digui, ja estan en campanya, per no dir que ha començat la guerra bruta. D'ara fins el 24 de maig hi haurà empentes, mossegades i puntades de peu per demostrar que jo sóc el més renovador i el que m'estimo més el poble i tots els altres són uns populistes i només volen conservar la cadira (que en alguns casos no tenen). Estic aprenent molt aquests dies, tot i que no sé si en vull aprendre gaire. Una de les primeres lliçons: la percepció de bona gestió dóna més vots que la bona gestió per ella mateixa. És a dir, que la gent pensi que ho fas bé dóna més vots que fer-ho bé de veritat. Revelador, oi?

M'ha tocat estar a la llista electoral, naturalment en una posició que ni que fóssim l'únic partit que es presenta em faria entrar a l'ajuntament (per sort). No tenia cap aspiració, ni probablement capacitats, però reconec que el meu ego tenia ganes de saber si m'hi inclourien i en quina posició, només com a reflex de la idea que tenen de mi els que ho han decidit. La llista ha de ser paritària per llei, per cert, i a més ho ha de ser a cada tram de cinc persones de la llista, aquesta és una altra cosa que he après. Això fa que molts cops hi vagin dones només per omplir. No vull generar controvèrsia, però això no se soluciona amb una llista paritària, sinó amb la promoció prèvia equitativa tant de dones com d'homes preparats, de manera que els que ocupen les posicions de responsabilitat hi siguin per mèrits, no per sexe només. Com a pedaç, però, és l'únic que es pot fer, però el problema és, com sempre, de base.

Si m'ho permeteu, compartiré de tant en tant algunes impressions de la campanya des de dins. Les properes setmanes serà la meva realitat. 

25 comentaris:

  1. Ja ens aniràs informant. Si no fos perquè assegures que estàs molt avall en les llistes ja t'anomenaria regidor.

    ResponElimina
  2. Et desitjo molta sort. És una gran experiència, encara que hi hagi sempre una part més desagradable, perquè ja se sap que no es fa mai tot bé per a tothom, cal treure'n la part més positiva i quedar-se amb la il·lusió i totes les coses que acabes aconseguint.

    ResponElimina
  3. Em sembla fantàstica la teva intenció de compartir les interioritats d'un partit polític a dos mesos d'unes eleccions municipals. Segur que ens descobriràs coses que ni sospitem...

    ResponElimina
  4. Vivim una societat on la imatge ho és tot: les coses han de ser boniques i atraients... i si a més són útils i fan allò que diuen, genial, però això darrer no sembla ser una característica imprescindible per a segons què... i així anem !!

    Molta sort i ja ens anirás explicant. I penso el mateix que tu en les lleis de partit, molt millor promocionar a qui s'ho mereixi independentment del gènere que fer lleis artificials,... però com això de la promoció no ho arreglem, ho maquillem... i així tornem al primer pàrraf del meu comentari.

    Molta sort en la teva campanya i ja ens explicaràs. I comparteixo el mateix que tu, la igualtat no és millora a través de lleis artificials sinó promocionant de debò a qui s'ho mereix independentment del seu gènere, però com això no ho hem arreglat millor donar la imatge de que sí... i tornem al primer pàrraf del meu comentari.

    ResponElimina
  5. Diu molt de com estan les coses a la política i a la societat en general, això que dius de importa més la percepció que no la realitat. Un tema que també lliga amb que la paritat s'hagi de complir per llei. Ens manen les aparences i hem arribat a un punt que semblen l'únic important. Com dius tu, molt revelador.

    Per cert, jo també opino que és una molt bona idea que vagis compartint amb nosaltres les impressions de la campanya des de dins. Pot ser força interessant i segur que descobrirem més d'una cosa..

    ResponElimina
  6. "la percepció de bona gestió dóna més vots que la bona gestió per ella mateixa [...] Revelador, oi?" Lo de "revelador" és totalment irònic, no?

    Sobre la paritat de sexes es un tema molt curiós. A primeres un sembla que lo lògic es estar-hi en contra perquè en igualtat de condicions, per què un sexe ha de tenir avantatge respecte l'altre, no? Que hem de considerar les dones com discapacitades que necessiten una avantatge o què? Però realment hi ha igualtat de condicions? Sí, el problema comença a la base, està clar, però com es canvia la base? I més si a partir de la base es va propagant aquesta desigualtat. Hi ha estudis científics al respecte, n'hi ha de millors i més seriosos, però ara no els trobo... Però sembla que això de posar dones pel mig no va pas malament. Llavors hi ha casos estranys on la discriminació juga un paper curiós, com va passar a les universitats sueques. La veritat es que no tinc una posició definida davant aquest tema. La lògica em diu que la discriminació no es bona en cap cas, però els estudis i proves apunten una altra cosa, de manera que sembla que la discriminació per sexe sigui un mal temporal necessari que no m'agrada gens però que hi ha de ser mentre realment les dones no tinguin les mateixes opcions en tots els camps. Però ja et dic que no ho tinc clar, demà el meu criteri potser ha canviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaggggggggggghhhhhh!!!
      Al segon enllaç surt la Bibiana Aído!! haver avisat, home!!...
      Quin sustu!!!

      Elimina
  7. La paritat, curiosa paraula. M'has inspirat.

    Compte amb les llistes, que les carrega el diable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paridad, hermosa palabra,
      te vas para no volver...

      Ai no... no era així... :-DD

      Elimina
  8. Òbviament la percepció de la bona gestió dóna més vots que una bona gestió en sí. Perquè és l'únic input que té el votant. Com pot saber sinó un votant si la gestió és bona o no? Doncs a través de la seva percepció, del que li arriba. No pot fer-ho a través del que no li arriba.

    Això de les puntades, empentes i ganivetades ja ho havia sentit. En un altre partit però suposo que deu ser a tot arreu igual. Una pregunta, què opines dels outsiders que passen per davant de la militància base en les llistes (Puigcorbé, Vidal, Ernest Maragall,...)?

    Fa molta ràbia o ho considereu una cosa bona per al partit i per a la política en general?

    ResponElimina
  9. Ara m'he enganxat a El ala oeste de la casa blanca. Sembla que la política em persegueix, i jo n'estic molt cansada. Des d'una altra perspectiva la pateixo, i no sempre m'agrada.
    Ja ens aniràs explicant. Segur que serà molt interessant.
    Ah, i bona feina! (el que ens diem a l'entitat quan engeguem una reflexió o feina).

    ResponElimina
  10. ara només et queda anar pujant graons o amb un parell de legislatures et podrem anomenar sinyor alcalde.....molta sort i bona feina

    ResponElimina
  11. No és només la paritat de sexes. Que les llistes hagen de tindre una determinada llargària fa que hi vaja molta gent "per omplir". Fins i tot alguns que afirmen: "No tenia cap aspiració, ni probablement capacitats".

    ResponElimina
  12. Ep, i jo diria que també hi van molts homes per omplir( alguns no fan gran cosa més).
    A mi això de la paritat ho trobo ben absurd, el què importa és que siguin gent ben preparada per la tasca que han de fer, siguin homes o dones.
    No sé tu què en penses però a mi em sembla que hi hauria d'haver llistes obertes, sobretot en aquestes eleccions, que poguessis votar la persona que et sembla més capacitada, res de votar partits. Moltes vegades t'agrada la manera de fer d'una persona , però el partit no et fa cap gràcia i d'altres t'agrada el partit però no la persona que presenten i és un bon dilema.
    Reivindico poder votar l'alcalde o alcaldessa que a mi m'agradi...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  13. participar en una campanya electoral és una experiència molt recomanable, per la que tothom hi hauria de passar, així s'entendria, si és que la candidatura fa una bona formació als candidats, el funcionament intern i extern d'un ajuntament.

    Sobre la paritat a les llistes... tens raó, a vegades pot resultar forçat (també hi ha a totes les llistes molta mediocritat masculina), però fins que realment la dona no tingui el mateix paper polític i social, caldrà compensar-ho normativament, la llei, per cert, garanteix que hi hagi paritat dels dos gèneres... vull dir que no només preserva la femenina.

    Feia dies que no et visitava, i m'agrada veure't tan actiu!

    bona campanya!!!

    ResponElimina
  14. Fa bastants anys vaig tenir experiència en la política municipal. Al costat de gent que estava per a aprofitar-se de la política, vaig conèixer a molts altres que realment treballaven al servei dels altres. Almenys en els pobles pot ser una experiència molt enriquidora, així que ànim.

    ResponElimina
  15. Si jo fos d'ERC segur que aniria a la llista i no només "per omplir", perquè la meva preparació és indiscutible... us podria fer paperetes brodades i tot!! :-DD

    Hehehehe tenia ganes de dir una ximpleria, sorry :-P

    ResponElimina
  16. M’alegra que hàgiu trobat interessant aquest post i que us sembli bé que vagi parlant de coses de la campanya. Serà la meva realitat les properes setmanes i segur que em vindrà de gust comentar coses que vagi aprenent. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Xavier, el fet que expliqui coses d'aquestes, que en molts cas desconeixia fa molt poc, ja et mostra la meva inexperiència. Això vol dir que hi ha molta més gent davant meu que en saben més i que en cas d'obtenir regidoria ho faran bé. La llista és potent pels perfils que té i a mi m'han posat a baix de tot per implicació i perquè penco, com a premi.

    Jomateixa, no en trauré res jo d'això, t'ho asseguro. Estic en el projecte i treballo perquè arribi a bon port, però no és la meva guerra. Bé, en tot cas, és la guerra de tots perquè arribin uns pocs a la meta. De moment n'estic obtenint aprenentatges, que no és poc.

    Maurici, jo mateix estic descobrint moltes coses. Com a novell que sóc, tot em ve de nou i em sorprèn. Val a dir que m'agrada la mentalitat del partit, que m'hi sento còmode, i que quan una cosa no m'agrada la puc dir amb llibertat. No hi ha imposicions i és evident que en algunes coses haurem d'estar d'acord, però es fomenta el treball en equip i la participació, i això m'agrada. Estic on he d'estar, si no fos així plegaria. No sé si en parlaré massa, però m'agrada compartir-ho.

    Carquinyol, això que he dit en el post penso que es compleix molt, i a nivell municipal encara més. Precisament, el partit on milito, ERC, ho sap molt bé, però no perquè ho practiqui, sinó perquè ho ha patit. Van estar al govern municipal i van fer bona feina, assumint els compromisos i treballant per la ciutat. Tot el que van fer és reconegut, però no els va valer per continuar a les següents eleccions ja que altres tenien millor premsa i es vantaven de governar molt bé. M'agrada la humilitat de la meva secció local, que és el que em fa estar allà. No es vol estar a l'ajuntament perquè sí, es vol governar de veritat, fer les coses bé, tant si això comporta rèdit polític posterior com no. El model és innegociable.
    M'agrada el comentari aquest que fas sobre les lleis electorals. Potser alguna dona discreparà amb nosaltres, però fer lleis artificials no afavoreix gens a la participació de les dones. T'asseguro que entre els meus companys de partit hi ha unes noies que són unes cracks, i naturalment tenen la posició i la rellevància que mereixen. La que més admiro, però, la que tots anomenem 'la jefa', no vol protagonisme, però és una tia que val un imperi. Potser semblarà que canto les excel•lències del meu partit, però no he detectat que allà es discrimini per res. Però sí que patim una absència de dones a la secció local, ja no de dones aptes, sinó de dones en general, i al final has d'omplir una mica com pots, no hi ha més remei.

    McAbeu, estem perfectament d'acord. Fer una llista paritària per obligació, quan potser no tens prou dones amb capacitats suficients és aparentar tant com mentir sobre el programa i el que has fer de malament. Evidentment que m'encantaria que la llista fos paritària per mèrits propis, igual que no m'importaria que l'encapçalessin quinze dones si s'ho mereixen i estan més capacitades per assumir les responsabilitats. Però podent aparentar, per què hem de mirar d'arreglar les coses? Quina pèrdua de temps.
    El primer que descobreix coses sóc jo. No sé si en parlaré gaire, però com que seran dies de molta feina i molta implicació, és probable que m'apareguin neguits o que aprengui coses que em vingui de gust compartir amb vosaltres i saber la vostra opinió. Espero no fer-me pesat.

    Pons, no és irònic, ho explico com a evidència de com funcionen les coses, i molts cops no ens n'adonem. Aparentar que ets bo funciona millor que ser-ho de veritat. Em sembla lamentable, però és així. Continua a baix

    ResponElimina
  17. M'agradaria creure que el fet de posar dones a la llista com a eina de discriminació positiva ajudarà a que la situació es normalitzi, però no ho tinc clar. Segur que hi ha estudis, i segur que molta gent ho veu com una bona cosa, però així a priori, i sense tenir coneixements de sociologia ni demografia, em sembla només un pedaç per amagar les misèries d'una societat masclista que no promociona les dones en matèria de gestió i administració, quan per la meva experiència puc dir que en molts casos ho farien millor que els homes. O no, tant és, però en tot cas segur que no ho farien pitjor pel sol fet de ser dones, però sempre les han convençut que sí. A la secció local en la que milito no he vist cap mena de discriminació, al contrari, i això m'alegra. És la normalitat, que les coses no les facin els homes o les dones, sinó les persones capacitades per desenvolupar una tasca concreta. ho tinc força clar, jo, però m'agradaria que algú m'expliqués realment la finalitat de fer aquestes llistes paritàries per llei, a banda d'aparentar.

    Jpmerch, si m'han posat a mi en una, ja et dic jo que sí que les carrega el diable! A veure què t'has empescat...

    Sergi, no sé si ens hem acabat d'entendre, ja que si ho trobes tan obvi, a mi alguna cosa se m'escapa. O potser sí que m'has entès, però espero que no hi estiguis d'acord. La lògica diu que qui fa una bona gestió hauria de tenir el suport del poble i reconèixer-li amb més vots. Però funciona més fer veure que fas les coses bé, encara que sigui mentida, però cridar-ho als quatre vents. A la meva ciutat, aquestes persones o partits tenen noms i cognoms.
    Quan parlava de ganivetades i mossegades volia dir entre partits, però és cert que n'hi ha amb molta guerra interna, no és el nostre cas, la veritat. Potser alguna decepció per no haver aconseguit un lloc millor a la llista, però per la resta, tot a lloc, i tots convençuts.
    M'agrada la pregunta que em fas. Primerament, jo no milito a Barcelona, per tant la meva percepció dels independents no correspon a aquesta gent que cites. Pel que fa a aquests, entenc que són vedets necessàries per atreure públic, ja que en Bosch ho té francament fotut per obtenir un bon resultat a la city. I bé, Maragall, un ganxo per obtenir vots d'un sector al que el partit no arribava. Del que sí que puc parlar és dels independents que nosaltres portem a la llista. Molt temps abans, en una reunió interna ja vaig deixar caure que no veia entre la militància de la secció local gent amb capacitats per estar en una llista electoral. Alguns sí, és clar, però no tots, i en això m'incloïa a mi mateix, era evident que jo no podia tenir una posició de rellevància. Després ha resultat que a algunes persones les subestimava i m'han demostrat que tenen molt a aportar, i per completar els primers llocs s'han incorporat un parell de persones força conegudes a la ciutat, properes i que salta a la vista la seva vàlua. Pel que fa a mi, no em sento en absolut discriminat, crec que els primers llocs han de ser per gent preparada, és gent que en tres mesos pot estar governant una ciutat, poca broma. Fent un exercici d'honestedat, jo no m'hi veig capaç, i segur que molts companys tampoc, així que no he sentit cap mena de queixa, en general tots hem entès i aprovat efusivament les incorporacions que hem fet, per dir-ho d'alguna manera, ens fan molt més competitius, i a més dóna gust departir amb ells, pels seus coneixements, les seves idees, i per la implicació que tenen. Espero que això respongui la teva pregunta. A Barcelona no sé què deuen pensar, però nosaltres crec que estem contentíssims.

    ResponElimina
  18. rits, a ERC ens diem sort i encerts, fórmula que detesto profundament, sóc així de simpàtic. T'agraeixo els ànims. Ara que hi estic ficat, tot plegat em resulta molt més interessant, però tot és nou per mi i que em sorprengui no és estrany. Tu coneixes la política des d'altres vessants, a veure si t'ho puc complementar per aquesta banda, a veure si et canvia la idea. I a veure què et sembla la sèrie, a mi em va agradar molt, només dir que la vaig acabar, i no em sol passar, em solc cansar abans! En Pons també te'n diria meravelles.

    Joan Gasull, ara per ara no tinc intenció de pujar enlloc, com a molt al folre dels castells, però no tinc aspiracions polítiques, ni coneixements suficients. Per a què serveix un bioquímic en una ciutat? Per a res. Però qui sap. Ara mateix penso que aviat plegaré, però potser sí que m'aniré implicant més i acabaré tenint responsabilitats. Ja ho veurem, però no us feu il•lusions, no accepto suborns jo!

    Eva, amb el teu comentari hauria de dir 'touché', però et diré que probablement de la llista jo sóc dels menys polítics que hi ha. Tots són molt coneixedors de la ciutat i estan ficats en diversos àmbits, aporten coses interessants fins molt avançada la llista, i en alguns casos podrien aportar molt també en els primers llocs, però voluntàriament han volgut no ser protagonistes. Entre ells hi ha tant homes com dones. La veritat és que em sorprèn molt positivament, és un equip potent. i no em sembla que hi hagi gent 'per omplir'. Quan deia que no tenia aspiracions volia dir que hi ha molta gent molt més capaç que jo de governar la ciutat, i quan parlo de capacitats no vol dir que jo no aporti coses, en puc aportar, però no em veig de regidor, francament. Pot ser que em subestimi, estic segur que hi ha regidors amb menys formació que jo, però tinc una idea alta de la gent que hauria d'ocupar aquests càrrecs, i de moment no m'hi veig. Per això ho deia. Suposo que, pel teu comentari, no t'han fet gràcia els meus dubtes sobre paritat. Desconec les altres llistes, però nosaltres teníem problemes per trobar dones, ja que a la secció local en tenim poques. En canvi, d'homes anem sobrats, i molts estan molt preparats.

    M.Roser, penso com tu, el que importa és que siguin persones aptes, no homes o dones. El problema és que no hi ha igualtat en la formació, sembla que la política interessa més als homes, o potser tenen més facilitat per anar pujant. Això sí que és trist. Les dones que tenim a la secció local et puc garantir que són molt intel•ligents i preparades, però són poques. D'homes totxos també en tenim, però n'hi ha de molt bons també que ocupen els llocs importants.
    Sobre llistes obertes lamento no poder-te'n parlar, desconec molt el funcionament del tema, podria ser objecte d'un futur post, si m'assabento de com va. Així com ho expliques, pinta bé, però suposo que té limitacions. Prometo parlar-ne amb tu quan en tingui una opinió més formada, no m'agrada parlar per parlar, em sap greu no poder-te contestar.

    Anna, no m'atreviria a vendre-ho com una gran experiència i molt recomanable, s'ha de tenir moltes ganes i posar-hi hores i dedicació. Però sí que s'aprenen coses, i s'entenen moltes que des de fora semblen absurdes. El funcionament intern d'un partit té el seu què.
    Estic completament d'acord amb tu pel que fa a la paritat, és el que deia, de moment no tenim una altra manera de fer-ho, tot i que és un simple pedaç per no atacar el problema real. Evidentment que hi ha molta mediocritat masculina, per descomptat. Però parlo dels primers llocs, en el nostre cas el tema d'homes estava ben cobert, penso. De dones anem més faltats, ja no amb capacitats o no, senzillament, qüestió de números, i no és perquè no donem oportunitats per igual, el que sí que puc garantir és que allà no fem discriminacions de cap tipus. Parlo de la secció local, eh, a nivell nacional no puc dir res, però tampoc m'ho sembla. Gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  19. Alfonso, segur que n’hi ha d’aquests, però per sort no en tinc al meu voltant, això faria que plegués. No vull tenir gent d’aquest tipus a prop, i menys treballar conjuntament amb ells. Però jo no sóc ni d’un tipus ni de l’altre. Només hi sóc per ajudar. Naturalment no donaria suport a uns paràsits, i la meva tasca és donar un cop de mà perquè els que poden ajudar les persones arribin a manar. Veurem si ens en sortim.

    Assumpta, i si fossis de CiU no aniries a la llista? He de dir que sí, que els meus companys estan molt preparats, en saben molt en els seus camps i coneixen la ciutat i la gent. Això no et dóna vots, en realitat, és millor saber fer veure molt bé que ets guai i proper, encara que no ho siguis. A la llista també hi ha altra gent coneguda en els seus àmbits, però sense tanta visió política, o gent treballadora i implicada com seria jo, però que no tindrem cap protagonisme a la campanya, i que ja ens va bé. Per aquest sentit, podries estar-hi, i tant. Fins i tot pels teus coneixements jurídics, ja que cal un responsable jurídic que porti el calendari i la paperassa. De vegades és més voler-ho que saber-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc inútil total en el tema "calendaris, horaris, programacions" etc. Arribaríem tard als nostres propis mítings, en tindríem tres el mateix dia a la mateixa hora en tres llocs diferents...

      Ara seriosament (seriosament, de veritat, eh?) Què podria fer jo si fos membre d'un partit polític? Doncs portar-los un blog, o un perfil de twitter... crec que se'm donaria bé :-))

      Elimina
  20. Ui m'he perdut una possible discussió i no sé si serà massa tard... Però jo sí crec que la paritat és el camí. En un principi pensava allò de que els millors de cada camp que estiguen a les llistes o organitzant, independentment del sexe. Però passa una cosa, sol ocòrrer que sempre entren els "amics" dels que estan... i clar, si la majoria són homes, els amics d'aquests seràn majoritariament homes... Aleshores, per tal de "compensar" (diguem-ho així), s'ha de forçar un poquet la situació al principi i obligar a que hi haja el mateix nombre de dones a les llistes... És el mateix que passa quan es vol protegir l'ús d'un idioma, s'ha de forçar un poquet, obligar a que s'estudie en aquest idioma i es parle, perquè si no, per comoditat acabem sempre parlant amb l'idioma comú a tots i el minoritari es perd... Tanmateix, segur que també hi ha dones bones en qualsevol camp, i no passa res per buscar-les... no sé si m'explique bé, és la meva opinió, després de llegir algun article on es deia el per què de tot això...
    Molta sort a les municipals!

    ResponElimina
  21. oh, acabo de veure que no es va enviar el meu comentari :( i això que vaig venir ben adreçada a llegir-te.

    Sobre les percepcions i les realitats (la percepció de bona gestió dóna més vots que la bona gestió per ella mateixa) et diré aquella vella dita sobre la dona del Cèsar que no només ha de ser honrada sinó semblar-ho, i és que de sempre ens han pogut més les aparences que la realitat, i a més en les percepcions juguen molts més ingredients i moltes més subjectivitats.

    Sobre les paritats, tens tota la raó i jo mateixa tampoc tinc gaire clar que aquesta sigui la solució, però són molts anys de discriminació negativa perquè sigui fàcil ara girar la truita, perquè les dones no hagin de demostrar el doble per ser promocionades, perquè se les tingui en compte com persones sense considerar el sexe.

    Sobre la política, és tan interessant! I que hi hagin polítics corruptes o maldestres no ens hauria de servir mai d'excusa per abdicar del seu interès. Molta sort!

    ResponElimina
  22. Assumpta, i què et penses que faig jo? Si es té ganes, es tracta de trobar allò que la persona pot fer millor, i què porto fent jo els darrers 8 anys? Doncs ja ho tens.

    Ada, mai és tard per una bona discussió. La paritat és el camí, i tant, però no imposada i perquè sí. Per exemple, tu estàs d'acord en que en una llista de 20 hi hagi 10 tios, alguns preparats, i altres per omplir, i 10 'floreros'? Jo ho trobo absurd, perquè és una obligació i no beneficia a ningú, ni a la llista, ni a les dones que hi van. No seria millor propiciar que les dones tinguin l'interès necessari per la política i rebin la formació convenient per assolir llocs de responsabilitat? Perquè en realitat no tot funciona per amiguisme, més aviat va per interès, i interessa tenir dones potents, és clar, perquè per força han d'ocupar alguns dels primers llocs. Hauries de sentir parlar algunes de les meves companyes, se't cau la bava. Just fa una estona hem fet una reunió i una d'elles, la que anomenem 'la jefa', ens ha fet un sermó que era per votar-la a ella a les eleccions directament. Però ella, precisament, no vol un lloc de responsabilitat. Treballa a l'ombra, per pròpia voluntat, i treballa molt bé. Ja ens agradaria que volgués anar més amunt! És clar que si no hi ha altre remei, s'ha d'imposar d'alguna manera, però no és la solució. És evident que hi ha dones bones en tots els camps, però potser en política són tan bones que no es volen emmerdar en un món tan brut, i no se les pot culpar! No sé si l'exemple de l'idioma és comparable. En part sí, perquè si no paréssim compte a tot això, la manera còmode seria posar la corrua d'homes allà i no preocupar-se per res, però ja et dic que més valdria començar per la base, i espero que sigui així. Mantenim aquesta norma (una mica absurda) de la paritat per llei, i anem treballant perquè a les noves generacions hi hagi igualtat d'oportunitats i de formació.

    Ninona, gràcies per tornar a escriure el comentari, és una cosa que em fa ràbia quan em passa, que el blogger se m'empassi un comentari, i sempre em fa molta mandra tornar-lo a escriure. Que bé descrius el tema de la percepció, l'exemple de la dona del Cèsar i va com anell al dit. Una bona gestió potser és només bona per aquells que estan d'acord amb tu. En canvi, fer veure que ho fas bé o pots fer a gust de tots, per uns unes coses, i pels altres unes altres. Els polítics professionals són tots uns experts en això.
    La solució al problema de sexes a la política no és aquesta, segur, però és un pedaç d'emergència perquè almenys a la llista hi hagi visibilitat de dones. La trampa és que només es demana que siguin persones de sexe femení, no que tinguin dues neurones connectades per fer res. Ep, que també hi ha molt mascle curt de gambals, eh? Però ja m'entens. Aquí s'hi ha de posar una dona, i no hi ha més remei. Només dir això, no hi ha més remei, ja t'indica que la solució no és aquesta. Hi hauries de posar una dona perquè és la persona indicada, i perquè això passi, l'has hagut de promocionar de la mateixa manera com faries amb un home, atorgar-li responsabilitats, i que se'n surti. I si es tracta a tothom per igual des de la base, estic segur que en uns anys la cosa s'equilibrarà una mica. No sé si del tot, perquè hi pot haver un tema d'interès, però millor que ara estarà, i no caldrà fer invents estranys. Ara, suposo que una cosa és dir-ho i l'altra aconseguir-ho, d'aquí que més valgui això que res.
    La política ara és un dels meus mons, i el visc força intensament. Quin remei, em fan pencar! M'hi he implicat fa només un parell d'anys i ja estic en el comitè de campanya de les municipals... quin merder. Però és interessant, i ho aniré compartint amb vosaltres.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.