dimarts, 31 de març de 2015

Líders d'opinió

Fa uns dies em van dir d'assistir a una trobada online amb un expert amb campanyes electorals. El que va explicar va ser força interessant, i a més et podia resoldre dubtes al mateix moment. Una de les coses que més vaig interioritzar va ser la dels líders s'opinió. Sembla ser que per un candidat a l'alcaldia, és impossible arribar a tot l'electorat, a tots els votants potencial, per poc gran que sigui el poble o ciutat que vol governar. Per això ha d'establir una xarxa de persones influents que puguin parlar bé d'ell a gent que no té interès per la política, que no s'acostaran a cap acte ni llegiran el programa, però que s'escoltarà aquestes persones concretes, aparentment no polititzades. Sembla que s'aconsegueix menys recorrent tota la ciutat amunt i avall, que deixant que un líder d'aquests comenti al seu cercle 'guaita, l'altre dia vaig estar parlant amb fulanet, el candidat de tal partit, i molt bé, eh? Molt bones idees el xaval'. Són altaveus perfectes del missatge, i a ells se'ls escolten.

I qui són aquests líders de masses, aquests patriarques i matriarques l'opinió dels quals és inapel·lable? Doncs el carnisser, la presidenta de l'associació de veïns, l'amo del bar de la cantonada, la directora de la coral, el perruquer... persones molt influents, com es pot veure. I sembla una ximpleria, però parlen amb molta gent, els fan cas, i definitivament, més val tenir-los al teu favor. Ah, i per cert, no ha de ser el candidat el que els vagi a buscar, sinó la seva xarxa d'activistes polítics, que no només han de fer el contacte, sinó tenir cura dels líders, fer-los cas. Cada activista ha de 'controlar' cinc líders d'opinió, aquesta és la proporció adient.

Explicar això gairebé em fa sentir brut, d'alguna manera em sembla que no són pràctiques especialment honestes, però així funciona, i estic convençut que es fa. No valoro si hi estic d'acord o no, només ho explico.

36 comentaris:

  1. Sempre es podrà culpar als líders d'opinió d'haver exagerat les qualitats de l'elegit, si després aquest no compleix les expectatives dels seus votants.

    ResponElimina
  2. Doncs a mi no m'ho sembla gens una ximpleria. He de confessar que quan t'he començat a llegir parlant de líders d'opinió he pensat en tertulians famosos o experts en ves a saber què. Però és ben cert que l'opinió dels que tenim més a prop és la que ens escoltem més i aquests exemples que cites són tan bons com qualsevol altre, i en molts casos millor perquè si "t'enganyen" sempre saps on trobar-los.

    Pel que fa al tema de l'honestedat o no d'aquestes pràctiques jo no ho veig com tu, Hem de partir de la base que els interlocutors d'aquests "líders d'opinió" no són (som) per força imbècils i per tant també tindran el seu criteri. La gent sovint es deixa convèncer quan ja està convençut, vull dir que un simpatitzant del PP no votarà a ERC per molt que l'amo del bar li'n parli molt bé del seu candidat però si les idees coincideixen de partida sempre ens agrada confirmar-les amb algú altre. Diferent seria, i això si que fora deshonest, que aquesta amo de bar ho fes, no perquè creu que el candidat es mereix el seu suport, sinó perquè hi guanya alguna cosa, però penso que no estàs parlant d'això.

    M'ha agradat aquest post, ja et vaig dir que la teva intenció d'anar explicant les interioritats de la campanya política em semblava força interessant i ho he confirmat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAC, fill meu... que això sona a amenaça... "si "t'enganyen" sempre saps on trobar-los!! :-DDDD

      Elimina
    2. És un advertiment, només. :-DD

      Elimina
  3. A The Wire, en la campanya electoral d'en Carcetti no es va veure això. En canvi si que el veiem a ell anant d'una banda a l'altra de la ciutat fent campanya per tot arreu, fins que és mor d'esgotament. Es clar que la política d'aquí i la dels EEUU deu tenir les seves diferències. Potser si que passa però no tenen temps d'ensenyar-nos-ho.
    No he volgut fer la comparació amb les últimes temporades de The West Wing on clarament estem parlant de lligues molt diferents.

    Sobre si aquestes pràctiques em semblen bé, no hi havia una frase que deia: En l'amor, en la guerra i en la política tot s'hi val? Per què explicar això et fa sentir brut? Que et van dir explícitament que no es podia explicar? Realment et sembla tan greu aquesta manera indirecta de fer campanya fent servir terceres persones? Que aquests líders d'opinió no son gent lliure que decideix lliurement si realment volen parlar bé del teu polític?

    ResponElimina
  4. Crec que si el lider d'opinió és una persona que dona a conèixer el seu candidat ideal entre la gent que coneix, d'una manera honesta, sense que el moguin obscurs interessos, és una manera de promocionar-lo gens censurable i força efectiva. No hi trobo res reprovable.

    ResponElimina
  5. Comparteixo força la idea d'en Mac, però el que diu al Pons és important: si hi ha coses per amagar a l'hora de parlar... Aquí al poble potser hi ha algun d'aquests líders d'opinió, com els que comentes, però som tan pocs i ens coneixem tant que tinc els meus dubtes que existeixin. En canvi, aquí els regidors actuals del partit al poder i que es torna a presentar, fan el porta a porta per mostrar als veïns un pamflet amb lo bé que ho han fet i lo bé que ho seguiran fent. En la seva estratègia sembla ser que pels que consideren que no som "de la seva corda" no han de passar per casa i ens ho deixen a la bústia, i és que visc en "territori abertzale".

    ResponElimina
  6. Convindria que els candidats fessin arribar el missatge a les dependentes dels clubs nocturns.
    Diuen que tenen molta clientela i és possible que els facin cas en un moment engrescador.

    ResponElimina
  7. Doncs no sembla molt diferent del que s'ha fet, almenys, des que jo voto, encara que tinga un nom "modern".

    No sé què vol dir Ignasi amb "territori abertzale". Tot i que des de l'estranger no puc votar a les municipals (i a les altres està per veure:http://goo.gl/qe3SCD), us explicaré la situació al meu poble. Ara mateix hi ha 13 regidors: 9 del PP, 3 del PSOE que treballen per al PP i 1 a l'oposició (Welcome to the Valencian Country). La tècnica dels líders d'opinió els dóna molt bons resultats. Però a banda, el anar casa per casa deixant el pamflet també ho fan: caram, si els sobra gent! Encara que estiguen convençuts al 99% que no ets de la seua corda, passen igual. Sempre hi ha eixe dubte de l'1%. Com no has de canviar d'opinió, si és el millor del món?


    I cal afegir un punt: sempre s'envia a qui més et pot interessar. Vull dir que sempre envien a un bon client teu, si tens un negoci; o al mestre del teu fill; o al teu veí amb qui "podries" tindre un problema... Tot molt ben organitzat.

    Però jo també penso que no enganyen ningú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo de territori abertzale fa referència a la zona del poble on visc. Som gent que no tenim les mateixes idees, ni simpatitzem amb els mateixos colors polítics però on els que manen actualment tenen poc o gens de suport. Som com un nucli 'políticament independent' almenys en la imatge exterior, de potser uns 50 vilatans, dins un petit poble de poc més de 1.400 habitants. No vénen a treure el nas per aquí perquè saben (o imaginen) que no rascaran cap vot. I ells mateixos han batejat la zona, amb la boca petita i extraoficialment, com a territori abertzale.

      Elimina
    2. Lo de territori abertzale fa referència a la zona del poble on visc. Som gent que no tenim les mateixes idees, ni simpatitzem amb els mateixos colors polítics però on els que manen actualment tenen poc o gens de suport. Som com un nucli 'políticament independent' almenys en la imatge exterior, de potser uns 50 vilatans, dins un petit poble de poc més de 1.400 habitants. No vénen a treure el nas per aquí perquè saben (o imaginen) que no rascaran cap vot. I ells mateixos han batejat la zona, amb la boca petita i extraoficialment, com a territori abertzale.

      Elimina
    3. Ah! En el meu poble la proporció és semblant, però estem més repartidets en l'espai. Sempre havia pensat que això es deia "irreductibles galos" ;-)

      Elimina
    4. M'hagués agradat més perquè jo sóc molt asterixòfil... però al meu poble són més simples ;-)

      Elimina
  8. Tot el que no sigui manipular, obligar és licit si el carnisser, la senyora peixatera, el del quiosc estan convençuts i fan el que creuen em sembla molt bé ...qui millor que els i elles per fer bona propaganda !

    ResponElimina
  9. Em penso que del carnisser de tota la vida ara, a les xarxes socials, en diuen "influencer". Al final tot es basa en associar el teu missatge a algú que tingui prestigi i difusió.

    ResponElimina
  10. Ara que hi penso, tu també ets una mica "influencer". A la teva manera sí, però tens desenes de seguidors que valoren positivament allò que dius.

    Que no dic que vagi a votar ERC perquè tu m'ho aconsellis però que la meva imatge d'ERC es veu afavorida pel fet que tu en formis part, d'això en pots estar segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, homeeee, vota la Llista de país del President Mas!! :-))))

      Elimina
  11. Ens deixem influir per persones que valorem, admirem o apreciem. Per això tinc en compte l'opinió de la carnissera i poques vegades la dels polítics, siguin del partit que siguin. Per això tb necessitem l'ANC neta i polida, malgrat els seus components tinguin unes idees polítiques particulars...però no cal que ens les diguin

    ResponElimina
  12. És interessant XeXu. Forma part del marqueting tota aquesta moguda, però potser el que et fa sentir brut és que te n'hagis assabentat, referit específicament a la política. Com deia un dels meus professors, el que vaig presentar l'altre dia precisament: no existeix un best-seller, només una bona campanya de marqueting. No guanya un polític sinó té els seus activistes controlant els cinc líders d'opinió.

    ResponElimina
  13. Doncs em sembla una bona estratègia per arribar a la gent, aquesta que expliques. La veritat, m'hi fixaré, quan alguna d'aquestes persones aparentment anònimes intenti convèncer-me de les bondats de votar algun partit concret...

    ResponElimina
  14. POCA CONYA...LA "COSA" FUNCIONA AIXI.UN "CATEDRO"DE BELLATERRA,CAPTAVA A GENT DE LA SEVA ASIGNATURA, EP¡¡N'OFERIA RES DE RES,PERO QUI ERA EL "GUAPO",QUE DEIA QUE NO.

    ResponElimina
  15. Sense llegir altres comentaris:

    Si això que dius es fa de manera sincera, clara, noble... no veig que hi hagi res de dolent.
    El problema vindria quan, per aconseguir l'opinió favorable de la perruquera, o de l'amo d'aquell bar on anem a veure els partits de futbol, donem alguna cosa a canvi... llavors ja ens estem empastifant, ficant en corrupteles, comprant i venent... però si tot és "autèntic", on està el mal?

    Imagineu que jo sé que la meva perruquera sempre vota Convergència... i sé que és així, que ho fa convençuda, que creu que és el millor i que aposta de totes totes per veure que l'opció més intel·ligent és la llista de país del President Mas... Quin problema hi ha en que jo -que sóc algú de l'equip del candidat AAA- vagi i li digui: "Escolta, Rosalia, que ens aniria molt bé si tot això que tu penses, miressis d'explicar-ho a les teves clientes. S'apropen les eleccions i necessitem que la nostra campanya arribi al màxim de gent possible. Tu ets coneguda al barri i ens ajudaria molt... Què et sembla?"

    De fet, jo sempre tinc molt clar a qui vull votar, per tant, és un sistema que, amb mi, no funcionaria massa (per molt que la meva perruquera, a la qual veig poquíssim en els darrers temps, per cert, em parlés meravelles d'ERC, ho tindria una mica cru hehehe)... però amb la quantitat de gent indecisa que hi ha pel món!

    En definitiva, XEXU, que si t'han dit que parlis bé d'ERC a la gent de la colla castellera, tu fes-ho, fes-ho i no ho dubtis ni un segon (del mal el menys... sempre pots convèncer a algú que anés a votar Podemos o ICV-EU, o PSC... davant dels quals ERC sempre serà una opció infinitament millor) :-DDD

    ResponElimina
  16. Per cert... la lletra del teu blog és cada día més petita. O la fas més gran o em regales unes ulleres noves (detall que, t'ho ben asseguro, sempre seria recordat per part meva amb moltíssim afecte)

    ResponElimina
  17. Acabo de tenir una idea... Estic disposada a vendre el meu vot: Voto a ERC i tu em pagues les ulleres noves...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noooooooooooooo!!! :-DDDD

      Hahahaha tinc una consciència molt pesadeta i primmirada que no em permet fer coses com aquesta (és una llàstima perquè t'asseguro que m'anirien molt bé... que ja fa mesos que les necessito i que el mal de cap que tinc sovint és probable que sigui de forçar la vista) però res, noi... s'ha de ser honest :-DDD

      Elimina
  18. en el meu cas el que més m'agrada són els que els critiquen que no pas els que en fan propaganda, la política en si és tota força bruta

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ofereixo per criticar a determinats partits (PP, C's, Podemos...)
      Preus mòdics.
      Amplia disposició d'horaris.

      Elimina
  19. No crec que sigui un mal sistema, com tot el boca-orella funciona. D'altra banda , com ja s'ha comentat, no hi veig cap problema moral sinó hi ha contrapartides. Tots fem "propaganda" en d'altres ambits d'algunabotiga, llibre... el que sigui que ens agrada i no passa res.

    M'ha sosprés però que electoralment es tingui tots els parametres tant ben controlats: ha de ser interessant veure una campanya per dins. Espero que ens segueixis explicant coses

    ResponElimina
  20. Política de carrer?
    Al meu poble funciona molt, i les coses se saben abans que siguin oficials perquè aquest li ha dit a l'altre que era amic de tal influent. I els influents convencen, pensa que en un poble, un cop acabada la feina, es troben moltes vegades i en diferents llocs, i xerren i xerren. Es nota molt a les festes o a les tradicions del mateix poble, que s'hi mouen interessos, i a vegades et sorprèn com algú devot a un partit, canvia de cop i volta.

    ResponElimina
  21. Ostres! No me'n havia adonat, però ara que ho dius si que hi ha algun carnisser aquí en la meva ciutat que té molt de protagonisme.^^

    ResponElimina
  22. Estic molt gratament sorprès que trobeu interessants aquests posts meus de la campanya des de dins i que participeu tan activament a comentar-los. M'agrada poder-ne parlar, la veritat. Moltes gràcies a tots i totes perquè m'esteu ajudant més vosaltres a mi que jo a vosaltres.

    jpmerch, doncs sí, però el contracte és per quatre anys i la gent té molt poca memòria. Total, tot seran queixes, cap interès pel que fa realment el govern, i d'aquí quatre anys tornaran a deixar-se aconsellar pels gurus.

    McAbeu, quan he dit que era una ximpleria em referia a que és tan simple i evident que és un bona estratègia que sembla mentida que no puguem arribar, o almenys jo no pugui arribar, a aquesta conclusió sense que m'ho digui un expert. L'opinió de la gent en qui confies sol tenir molt més pes que la d'aquesta gent que veus per la tele. Primer perquè t'ho diuen a tu directament, perquè la conversa pot ser bilateral, i segon, perquè s'ha de mirar la tele o llegir els diaris per saber què promulguen aquests 'líders de masses', i molta gent ja no fa això, o mira i llegeix coses que no tinguin res a veure amb política, perquè els és molt pesat. A un botiguer de confiança, o president d'una associació, te l'escoltes i deixes que t'expliqui les coses a la seva manera. Està fent política, però a tu t'arriba com una conversa qualsevol, i el missatge arriba. Tampoc li aniràs a demanar explicacions si els que has votat no fan el que prometien, tenim molt poca memòria, com li deia a en Jp, i a més, per demanar explicacions primer també ens ha d'importar ni que sigui una mica el que fan els polítics, i en molts casos ni tan sols és així.
    Em sembla que pensem molt més semblant del que creus. Jo també partia de la base de que el votant no és idiota, i que per més que li digui el seu barman preferit, té prou criteri per triar per ell mateix. I pensava així perquè no m'agrada la sensació que em tracten com una ovella del ramat. Però curiosament, els que et diuen que s'ha de procedir així, no comenten res sobre el lliure albir dels votants, cosa que em fa pensar que creuen fermament que l'electorat és imbècil, encara que no ho diguin. I francament, jo també penso que molta part de l'electorat és imbècil, altrament no guanyaria el PP a llocs com València i Balears, on es dediquen a sagnar-los i a eliminar qualsevol signe d'identitat que tinguin. Però saps què passa? Que aquests són la part de l'electorat que no té blogs, ni xarxes socials, i que la seva comunicació funciona per altres vies, per exemple, que els visiti algú d'un partit i els entregui en mà un sobre amb la llista que han de votar dins. Aquests no fan soroll, no parlen ni demostren res, però el seu vot val tant com el d'un activista que està perfectament al dia de tot el que passa, i que a més genera opinió. Vaja, que naturalment que hi ha gent amb criteri que no es deixa entabanar, però no sé quin percentatge són. I sí que molt probablement et deixes convèncer si ja comulguen amb algunes idees, però això també va per sectors, i probablement els líders d'opinió ja saben amb qui poden parlar i amb qui és inútil fer-ho. Ah, i potser aquests líders no obtenen res a canvi directament, però no és difícil pensar que a canvi dels seus serveis obtinguin algun rèdit, alguna facilitat, una mica més de llibertat d'acció, a saber. No parlem de diners ni subvencions de cap tipus, però hi ha moltes maneres d'agrair aquest cop de mà.
    Doncs a mi m'ha agradat molt el teu comentari! Jo llenço aquests missatges que no són en absolut partidistes, senzillament són les impressions d'un neòfit total en la matèria. Potser a alguns els pot semblar molt evident, però a mi em sorprenen aquestes coses. Escriure-les em va bé per aclarir-me jo mateix, i comentaris com el teu, que posen en dubte alguns temes i em fan pensar i argumentar, encara em va millor. Gràcies Mac, és genial tenir aquest feedback.

    ResponElimina
  23. Pons, parlem de lligues diferents, en efecte, però no hem de perdre de vista que una cosa és política real i l'altra política ficció. I dic política ficció i no directament ficció perquè estic convençut que a 'The west wing' ens parlen de moltes coses que s'apropen molt a la realitat. Per exemple, a la darrera reunió em va sorprendre que es va comentar que aniríem a un lloc a dir que no són ells els que han d'organitzar aquell acte, sinó els mitjans públics de la ciutat. És a dir, a dir-los a la cara que no els farem la pilota. Vaig pensar immediatament en aquella campanya d'en Santos en que ha d'anar per tot arreu dient les coses que tots diuen, perquè cal dir-li a tothom el que vol sentir, i ell es ratlla molt perquè atempta contra la seva dignitat fer-ho.
    La veritat és que em convenç la teva argumentació sobre aquesta mena de pràctiques. Em convenç i em preocupa que em convenci, ja que ets un geni del mal! Tens raó, jo ho he exposat aquí com a dubte perquè hi ha coses que no tinc clares, i tot i que estigui dintre del merder, també desconfio dels polítics i de les seves pràctiques. Depenent de com es faci em sembla poc lícit perquè em fa pensar en polítics que parlen amb capos de la màfia perquè convencin a tota la seva parentela, però no és així, és justament com ho expliques. Cadascun d'aquests líders farà campanya indirecta pel partit que més li interessi, el que defensi millor els seus interessos, probablement, i això vol dir que és una mena de partida on hi ha molts jugadors, i que evidentment ha de tenir les seves peces, els seus peons. Potser no ha estat massa encertada l'expressió de que em sento brut, però suposo que entens els dubtes que plantejava, alegra't de saber que m'has ajudat a entendre-ho millor!

    Glòria, parles com una autèntica líder d'opinió, hahaha! I probablement ho ets, per què no? De la manera com ho exposes tu, i com ho ha dit en Pons, m'esteu convencent que és una manera bona de fer política, i totalment lícita. Sempre que hi hagi entesa entre els activistes i els líders, i que mirin pel bé comú (i que ambdues parts en surten també beneficiades), sembla una bona estratègia per arribar a la gent no polititzada.

    Ignasi, en pobles molt petits els polítics poden arribar a la gent directament, però segur que també existeixen aquests líders, a l'escala que sigui. Les estratègies són unes altres, però el que tu expliques és una altra fase, prèvia o paral•lela, ja no ho sé, que és la de fidelització dels votants. El primer que has de fer és assegurar-te que els teus votants et seguiran votant. Quan ja els tens lligats, llavors ja pots anar a buscar-ne altres. Així que no t'estranyi que no et passin a veure directament, perquè els posis mala cara, s'estalvien passar el tràngol!
    Xavier, i perquè no? Són tan líders d'opinió com qualsevol altre, parlem amb molta gent, i probablement els fan cas. No sé si és el lloc més convenient per fer política, però probablement alguns dels activistes que els toqués parlar amb aquestes líders estarien prou contents!

    Eva, jo estic descobrint la política des de dins ara, fins ara només he estat votant, ara m'he de dedicar a convèncer votants també, mai m'havia plantejat com funcionava una campanya ni les estratègies per arribar a la gent. No recordo que mai hagi passat ningú a fotre'm el rotllo a la porta de casa, però potser passen a hores que jo no hi sóc, qui sap. Però com li deia a l'Ignasi, una de les primeres coses que s'ha de fer és fidelitzar els votants propis. Els partits com el PP o el PSOE ho saben fer molt bé això, de vegades amb pràctiques que són equiparables a posar una pistola al cap de la gent. No és d'estranyar que els funcioni, si no els votes, tu mateix. Però com dic, no he patit mai això que comentes al final, ni tan sols m'han visitat, però visc en un poble molt més gran que el teu, suposo. Continua a baix

    ResponElimina
  24. Els comentaristes anteriors m'han convençut que aquestes pràctiques no tenen res de dolent, si es fan de bones maneres i com a benefici per totes les parts, però estic segur que de pràctiques dolentes, amenaces i clientelisme n'hi ha molt i n'hi haurà sempre. Sinó no s'entén que en alguns llocs guanyin sempre els mateixos, quan ja es veu que el poble no els interessa massa, només omplir-se les butxaques. Ho coneixes això, oi? Al País Valencià (o Comunitat Valenciana, que no vull que em tanquin el blog), ho sabeu molt bé, encara que visqueu a Tetuan.

    Elfreelang, acceptarem aquestes pràctiques si és veritat que els líders estan convençuts del que venen. Si són afins a la causa, és probable que transmetin el missatge per ells mateixos, però està bé cuidar-los una mica, perquè vegin que tenen el suport del partit del qual parlen bé. Suposo que si passes d'ells deixaran de fer-te propaganda...

    Sergi, ara sí que m'has deixat parat. És clar que m'agrada que tanta gent llegeixi el que dic i sobretot que em considerin sincer i honest, però miro de no convèncer a ningú de res aquí. M'agrada sempre que aporteu les vostres opinions, i si són diferents, sempre que siguin respectuoses, millor que millor. Jo m'ho passo bé defensant la meva postura, és una manera d'espavilar-me per fer valer els meus arguments, però no és l'objectiu convèncer a ningú de res, que és molt difícil, però si intercanviar impressions, i personalment he de dir que sempre aprenc, ni que sigui aprenc una manera diferent de veure-ho que no se m'havia acudit abans, però generalment és molt més que això.
    No sé si havia sentit a anomenar això d''influencer', però el concepte és aquest, sí. En anglès tot sona molt més professional, oi?
    I pel que fa a ERC, tampoc no insistiré ni en faré apologia, precisament perquè penso que el vot és lliure això dels líders d'opinió em generava certa controvèrsia mental. ERC és el partit que millor representa les coses en les que crec. En tot cas, jo puc explicar la nostra manera de fer, i vosaltres la podeu comprar o no. Però fora d'aquí sóc un tio que està en una candidatura d'ERC, i per tant he de convèncer els meus conciutadans que ens votin, això sí, és part del negoci. Però abans de ser això, i totalment independent d'això, sóc el XeXu del Bona Nit, i aquí xerrem del que ens dóna la gana, és el meu espai per parlar d'allò que vull entre amics, sense intentar vendre res. El partit i jo som dues coses diferents, jo sí que sé separar aquestes coses, com a mínim aquí.
    Un apunt, si d'una cosa sí que provaré de convèncer-vos, encara que en molts casos no cal, és de votar opcions sobiranistes. No insistiré en la meva, però sí que això acota molt les opcions. Però això ho faig més amb el cor que amb el cap, tot i que d'arguments racionals per triar independència no me'n falten, puc parlar-ne hores.

    Loreto, l'ANC està fent una molt bona feina des del seu àmbit, una feina que no els podrem agrair mai prou quan siguem independents. Per això espero que no es polititzin més, que es mantinguin allà on estan i segueixin empenyent els polítics, que bona falta els fa. La potència del poble ha de seguir sent del poble, si es transforma en una candidatura per les eleccions perdrà tota la seva credibilitat. Diferent és que algun dels seus membres destacats s'integrin en una llista transversal com a independents per reforçar la idea dels partits sobiranistes, això sí que estaria bé. I pel que fa a la teva carnissera, convida-la un dia a exposar-nos les seves idees, probablement tenim molt a aprendre d'ella.

    ResponElimina
  25. Teresa, m'ha costat una mica fer la relació d'idees, llegar els dos conceptes. Suposo que vols dir que un polític necessita vendre's molt bé per guanyar, i que la manera d'aconseguir-ho no és que ho faci ell mateix, que sigui tan rematadament bon orador, intel•ligent, i alhora proper, que es posi a la butxaca tothom. Algun hi haurà així, però la majoria necessitaran una bona campanya d'imatge, o de propaganda, que és la que s'aconsegueix d'aquesta manera, amb els activistes fent la feina. Per aquí ja m'han convençut que no té res de dolent, sempre que no entrem en clientelisme i aquests temes. Però tot el que sigui enganyar la gent a mi em genera rebuig de seguida.

    Galionar, no sé si ho fan de manera gaire evident, almenys no he percebut mai que algú m'intenti vendre la moto així. Per tant no sé si és que són molt subtils, o és que no me l'han venuda mai. Probablement saben a qui li poden colar la falca i a qui no. Per això són líders d'opinió!

    Oliva, estaríem parlant d'un altre tipus d'estratègia, aquella que ja no m'agrada, perquè és més aviat un xantatge, aparentment no passa res, però si no els fas cas no saps com pot acabar la cosa. I la gent sol tenir por que els passin coses dolentes, abans que això prefereixen empassar-se el que els altres vulguin. El clientelisme funciona així també, et subvenciono, però tu després em donaràs suport incondicional a tot arreu. No és explícit, però ja saben que funciona així. Però això es fa quan es governa, no quan es vol guanyar unes eleccions.

    Assumpta, és així com dius, però els líders és probable que també vulguin alguna cosa a canvi. Potser no explícitament, però saben que si parlen bé d'un candidat això els afavorirà a ells, entenent que donaran suport netament a aquell que representi millor els seus interessos, que com dius no té res de dolent. Ara, si el candidat li ha ofert una recompensa palpable perquè li faci propaganda, efectivament, ja seria un altre tema.
    Veig que ho intentes, eh? Perquè sé que no tens afiliació, però veig que això de dir llista-de-país-del-president-Mas et surt molt natural. Bé si dic que en penso de la llista que farà, de la qual no en sé res, acabarem malament, així que deixem-ho estar.
    No milito al mateix lloc on faig castells, de manera que no he de demanar el vot per ERC enlloc més que al poble, i això inclou el meu lloc de feina, on faig castells, i internet. Ja dedico prou hores a treballar per la candidatura municipal, així que si parlo de política fora és per defensar la independència, ja parlarem del 27S més endavant, o per exposar-vos els meus dubtes i neguits sobre la campanya, però com he explicat a en Sergi, no pretenc en cap moment fer campanya aquí al blog, i en realitat no dic mai que sóc d'ERC, en els posts mai. En els comentaris sí, perquè alguns ho sabeu i ho dieu, i no me n'amago, però vull creure que encara sóc una persona abans que un militant polític, i no penso demanar el vot per esquerra en aquest mitjà, és el meu blog i aquí sóc jo i ja està.
    Dit això, suposo que el cas que expliques de la Rosalia és com funciona el tema aquest. No ho sé perquè no ho he fet, ni m'ho han fet que jo sàpiga, però fet així ho trobaria normal i lògic, sobretot si la Rosalia és tan afí a l'opció que li demanem que defensi. Fidelitzar els votants, i demanar-los que facin l'esforç de convèncer altres votants. Al final, entre tots, m'heu ajudat a veure que no té res d'il•legítim, que és una manera com una altra, i molt efectiva, d'arribar a la gent, però amb bona pràctica política, no fent coses poc honestes. Continua a baix

    ResponElimina
  26. La lletra del meu blog s'ha mantingut de la mateixa mida des que la vaig fer més gran perquè tu la veiessis millor, i ja fa molts anys. Com a mínim, jo no l'he tocat, així que o bé tinc fantasmes a l'html, o la teva vista ha empitjorat en aquest temps. I potser vendries abans tu el teu vot que jo comprar-ne un, encara que ja sé que ho dius en broma. T'asseguro que no pretenc convèncer ningú. Per mi ERC és la millor opció amb diferència, em representa i m'agraden les seves idees, per mi són les millors, és clar. Però a qui no li agradin que voti a un altre, només faltaria.

    Sr. Gasull, la crítica política tampoc és cap mala cosa, però quan està fonamentada. S'ha de saber diferenciar entre la crítica sagnant i destructiva, perquè sí, que és la dels ignorants, i espero que ningú se senti ofès. Criticar és fàcil, tan fàcil com cagar-se en tot sense sentit. Dir per què fan les coses malament i aportar idees per millorar la gestió és el que fa falta, tant de bo la gent s'hi impliqués més. Cadascú en el seu àmbit, no cal ser un gran expert en res, però cadascú en el seu àmbit pot aportar millores i propostes que servirien a molta gent. És aquesta la mena de crítica que fa falta, i la que gairebé no existeix.

    Mireia, es pot fer propaganda d'allò que ens agrada, se m'acudeix que parlem molt de sèries de la tele i si ens n'agrada alguna la recomanem de manera entusiasta, i de vegades fem cas a algú i mirem les seves recomanacions, perquè el seu criteri ens convenç. De llibres ja ni parlem. Amb la política pot passar igual, encara que entenc que no és lleure, la gent que pugui parlar bé d'una formació no ho fa 'gratuïtament'. Potser no n'obté un benefici directe, però sap que si mana qui ell defensa obtindrà unes polítiques que el beneficiaran. Ja no és que tingui un tracte de favor, això és el que diem que estaria malament, sinó unes millors condicions per desenvolupar la seva tasca. Bo pels polítics, bo pels líders, una bona sinergia que s'ha d'aprofitar.
    A mi el que em sorprèn és que trobeu interessants aquests posts! Jo pensava que me'ls tiraríeu pel cap, però a mi em són útils perquè aclareixo idees i a més rebo uns comentaris que m'ajuden a posar les coses a lloc, a entendre-ho tot millor. Si a més vosaltres trobeu el gust a comentar-los, és perfecte. Segur que en faré més, a mi també em sorprèn tot el que estic aprenent.

    Les coses, en un poble petit això encara es deu accentuar més, perquè com dius, tothom xerra i xerra, i a més tothom vol saber. Alguns per interès polític, d'altres per interessos d'altres tipus, i de vegades només per curiositat, que això als pobles ja passa. Com veiem a tot arreu, el que passa per darrere de l'escenari és molt, i el que transcendeix no tant, oi? Alguns canvis de camisa tenen una base molt lògica, però d'altres no tant. La política de carrer funciona, certament, però també s'han de fer bones pràctiques, depenent de com es fa s'acosta més a màfia que a política.

    maria, en alguns llocs seran els carnissers, i en altres llocs uns altres líders, però els que porten botigues ja se sap que parlen amb molta gent al llarg del dia, i el seu missatge se'ns queda.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.