divendres, 6 de març de 2015

L'essència

Aquesta setmana vaig haver d'anar a l'hospital a fer-me una petita intervenció que requeria sedació. La veritat és que va ser tot molt ràpid i no em vaig assabentar de res, em vaig adormir sense notar-ho, i em vaig despertar en perfecte estat, pensant que encara m'havien d'intervenir. Però de fet, em vaig despertar dues vegades, i jo només recordo la segona, després de la qual, vaig poder parlar i moure'm amb normalitat i no vaig trigar a marxar.

El que jo no sabia ni recordava és que m'havia despertat prèviament i, sense ser-ne conscient, havia parlat amb la doctora per preguntar-li com havia anat, i havia dit algunes frases. I aquí és on volia anar a parar. La meva acompanyant m'explicava, entre rialles perquè em coneix bé, quines havien estat les meves primeres paraules després de sortir de la sedació, quan en realitat encara no estava conscient. Vaig començar dient: 'hola què tal, res de nou per aquí?', per continuar amb: 'hi ha connexió wifi aquí?' 

I és que hom no pot perdre la seva essència ni tan sols en estats de semi-consciència.

31 comentaris:

  1. Ha, ha, ha... És un acudit o és de veritat això? Hi ha connexió wifi? No m'ho puc creure...
    Bé, de fet coneixent-te sí que m'ho crec, però em sembla increïble...

    ResponElimina
  2. Això teu ja comença a ser greu (i no em refereixo al tema mèdic que ja dius que no era gaire cosa i que va anar bé). ;-DD

    ResponElimina
  3. He he he...
    La doctora devia pensar: aquest noi pateix una wifipatia...
    Me n'alegro que anés bé!

    ResponElimina
  4. Ja se de que t'han intervingut....t'has fet instal·lar una antena wifi,. o potser m'equivoco i ha estat un receptor 4G

    ResponElimina
  5. Finalment et vas poder connectar a la wifi? El primer és el primer.
    Et desitjo una bona i total recuperació, amb o sense wifi.

    ResponElimina
  6. El subconscient et juga males passades, Xexu! Estàs massa enganxat!
    El proper cop que t'hagin d'intervenir (esperem que sigui dintre de molt de temps), els hi pots dir si de passada et poden implantar això que diu el Sr Gasull... Per no estar patint constantment i tal.

    ResponElimina
  7. Ostres i si t'arribes a despertar a mitja operació? Em sembla molts estrany això de despertar-te dues vegades...El subconscient et va jugar una mala passada, he, he...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Ha, ha, ha! Perquè serà que em fa gràcia, però que no m'estranya.
    I que, en tenien de wifi? Sinó ja et veig demanant l'alta voluntària i canviant d'hospital

    ResponElimina
  9. Jejeje ... A mi també em va passar en una intervenció, però jo els vaig dir, entre somnis, que també volia una cervesa, doncs parlaven, els metges, que anirien a fer una.
    Que et recuperis bé

    ResponElimina
  10. El subconscient ens delata quan menys ens ho esperem. Vols dir que això de voler estar contínuament "connectat" pot ser bo?

    ResponElimina
  11. Cadascú té les seues preocupacions.

    ResponElimina
  12. Espero que et recuperis bé de la petita operació, però el problema que tens de debò no te l'han arreglat: necessites una cura de deshabituació d'Internet!!

    ResponElimina
  13. Haha… molt bó!
    Però pots estar content, perquè en aquest estat de semi inconsciència podries haver dit coses molt pitjors! (és clar que llavors potser tampoc no ens ho explicaries per aquí, oi?) ;)

    ResponElimina
  14. Jajajaaa, sort que el personal de quiròfans ja hi estan acostumats, a sentir-ne de tots colors, després de l'anestèsia! És força normal això de "despertar-se" i no poder-ho recordar després... Espero que no et calgui repetir gaire sovint l'experiència de passar per la sedació.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. El meu avi deia "Nena, porta'm una cervesa".

    ResponElimina
  16. ara m'has fer riure imaginant-te dient el que ens has contat .....geni i figura ....
    espero que ja estiguis totalment restablert .....

    ResponElimina
  17. Ostres, si? vols dir que no es una broma de la teva companya?

    ResponElimina
  18. Això passa. jo vaig tenir un accident de cotxe i vaig despertarme a l'hospital. De fet devia anar i venir unes quantes vegades i es veu que sempre repetia el mateix: "Ja han avisat a la meva família?" I quan els metges es pensaven que tornava a estar adormida (però aquest cop ja no ho estava) vaig sentir que deien: "Què pesada la niña, con la família!". Els vaig demanar disculpes i llavors ja van callar del tot. No els hi vaig tenir en compte perquè segurament els hi ha via ja dit per enèssima vegada però si que vaig pensar que sort que era això el que repetia perquè deuen escoltar de tot. Ves a saber el que et pot sortir del subconsciet en un moment determinat!
    Que no sigui res, senyor 2.0!

    ResponElimina
  19. "Segons el Centre d'Estudis Especialitzats en Trastorns d'Ansietat gairebé el 53% dels usuaris de telèfons mòbils tendeixen a sentir ansietat quan obliden el seu 'smartphone' a casa, el perden o se'ls acaba la bateria". Seràs un d'aquests? ;-)

    Espero que no fos res això de l'hospital...

    ResponElimina
  20. Hehehehe, que bo Xexu. Un comentari d'aquest tipus dóna molt bona senyal que la operació ha anat estupendament i que estàs fantàstic, amb la ment a punt per tornar a donar guerra.

    ResponElimina
  21. "lo que va davant va davant"! diuen al meu poble!!! hehehe, almenys això va ser bona senyal, que estaves ja bé. Que et recuperes!

    ResponElimina
  22. Hahaha, ja saps allò que els nens, els borratxos i els sedats diuen les veritats... Doncs jo t'entenc perquè avui a la mani de les dones buscava wifi com una desesperada per enviar fotos pel facebook, no podia esperar, no... Espero que no sigui greu, segur que no, ara, la cara de la doctora deuria ser bona, també!

    ResponElimina
  23. Espero que estiguis bé.
    Mol bo!, el teu subconscient necessita estar connectat a tothora ;DD

    ResponElimina
  24. El teu subconscient viu obsessionat amb el wifi! Que no tens una tarifa de dades decent? avui en dia les companyies de baix cost ofereixen preus molt competitius...

    ResponElimina
  25. Jajajaja de veritat? Pobre quin patiment sense saber si hi havia Wi-Fi!!

    Me n'alegro que tot sortís bé :)

    ResponElimina
  26. Valga'm Déu, home de Déu... On vas?... De tant en tant va bé desconnectar i ser lliures. Provar de volar sense ones... Cuida't i tapa't.

    ResponElimina
  27. Us agraeixo els bons desitjos de recuperació, però no era res del que m’hagi de recuperar, una intervenció de rutina, que l’únic especial que té és que t’han de sedar, però quan acabes te’n vas i llestos. Ja veieu que estic una mica tarat, les meves preocupacions inconscients em defineixen força bé. Però és que són coses que s’han de saber, no? O és que vosaltres viatgeu sense saber si a l’hotel reservat hi ha wifi o no? Va, no m’enganyeu! Moltes gràcies pels comentaris!

    Carme, doncs ja t’ho pots creure. No ho puc dir del cert perquè estava inconscient, però és el que m’asseguren que vaig dir. M’estranya més la primera frase que la segona, ves què et dic!

    McAbeu, comença? Penso que ja fa molt que em dura! Encara riem quan ho recordem, sí és que no tinc remei...

    Fanalet, la doctora no era allà en aquells moments, just m’havien deixat inconscient al box, i la meva parella em va veure despertar, és ella la que em va sentir dir aquestes animalades. Però m’ha encantat això de wifipatia! Patenta-ho!

    Sr. Gasull, no va ser d’això, però ja tinc hora perquè m’instal•lin les dues coses, quina gran idea!

    Xavier, poca broma, perquè SÍ que hi havia wifi, ho vam veure després. Però no em cal, que tinc 3G al mòbil!

    maria, vam riure molt.

    Laia, gairebé prefereixo demanar aquestes coses. Com que ja tinc hora per implantar-me això que diu en Gasull, com ja li he dit, això vol dir que estaré molt tranquil en aquest aspecte, i a saber què em sortirà de preguntar el primer cop... podria ser pitjor.

    M.Roser, en realitat no és despertar-se dues vegades. Primer surts de la sedació i pots parlar, però no has assolit el nivell de consciència, no ets conscient del que dius, tot i que pots mantenir una mica de conversa i tot. Llavors arriba un moment que ja sí, que ets plenament conscient del que dius i no recordes haver dit res abans, penses que t’acabes de despertar. Almenys és el que em va passar a mi. I sembla que no sóc l’únic, crec que és pel tipus de sedació concreta, fa aquest efecte.

    Glòria, si et fa gràcia, però no t’estranya, és senyal que em comences a conèixer bé! A mi tampoc m’estranya, però cada cop que ho recordem a casa ens fem un tip de riure. Si és que fins i tot sedat sóc divertit, quin gran partit! I ara ets tu la que m’ha fet riure a mi amb això de l’alta voluntària, però no va caldre, perquè sí que en tenien! De totes maneres, era una cosa molt ràpida i no em vaig haver de quedar gens, sense alta ni res vaig marxar.

    Alfonso, tu sí que en saps! Home, és que com poden parlar de cerveses i no oferir-te’n a tu? Quina mala educació per part dels metges.

    Consol, segur que no és bo! Però mira, em sembla que ara mateix no ho canviaré, perquè m’agrada massa estar connectat. I ja veus, a sobre em proporciona temes per posts...

    Jpmerch, i no diràs que la meva preocupació no era seriosa!

    Salvador, i per què hauria de voler una cura així? No he dit pas que em preocupi, us ho explico perquè em vaig fer un tip de riure, i de seguida vaig pensar en escriure-ho aquí, no en altres bandes, sinó al blog que és jo mateix, i compartir-ho amb vosaltres. I no és maco això?

    Jaume, coneixent-me, probablement les hauria explicat també, tret que fossin molt personals o íntimes. La qüestió és que facin gràcia, si em puc riure de mi mateix no m’importa explicar-ho, però sempre hi ha temes que ens agrada menys tocar. En aquest cas, amb la fama d’estar sempre connectat que tinc, això que em va sortir semblava fet a mida per fer-ne un post.

    Galionar, no va ser res greu, i la sedació ho fa encara més lleu, ja que no t’assabentes de res i ja està fet. A saber les coses que deuen sentir els metges, però en aquest cas estava sol amb la meva parella, em van deixar allà fins que em despertés, i ella va assistir al gran moment que vaig començar a parlar, sense estar realment allà.

    Helena Bonals, les meves preocupacions són unes altres, com es pot comprovar.

    ResponElimina
  28. Elfreelang, no calia restablir-se, va ser un vist i no vist i cap problema. No em vaig assabentar de res, ni tan sols de les animalades que deia!

    Loreto, que no em coneixes? No et sembla creïble que pogués dir una cosa així? Ella assegura que va anar així i la crec. I no em fa vergonya, gairebé em fa sentir orgullós i tot!

    Laura T, potser tu vas repetir molts cops això de la teva família, però ja els val als metges el comentari! Ells més que ningú han de saber les reaccions de la gent, i que en aquests moments la consciència és molt lleugera. Si no poden tenir ni una mica de paciència en aquest cas, ja m’explicaràs. A mi em sembla que el teu prec era més normal que el meu, no? És clar que jo no havia tingut cap accident, i encara que fos inconscientment devia estar molt tranquil si el que em preocupava era el tema de la wifi.

    Ignasi, què vol dir que oblido el telèfon mòbil? Sí home! Quina mena d’addicte és un que es deixa el telèfon mòbil a casa?? Els de veritat no patim ansietat, no ens el deixem mai i llestos. Si te’l deixes, és que tan addicte no ets. Així que jo no sóc del 53%, sóc del 47% restant, però per just al contrari del que podria semblar.

    Les coses, no era ben bé una operació, res greu. Però encara que tingués els budells penjant fora del cos ho podria haver preguntat, que em conec. És més, si algun dia em passa ho preguntaré, només per riure una estona.

    Ada, en aquells moments ni estava bé ni malament, senzillament... no estava! Aquí està la gràcia del tema, si ho hagués preguntat conscientment no hauria estat el mateix.

    Gemma Sara, la doctora no em va sentir dir-ho, però tampoc crec que li estranyi res, ja. M’alegra saber que no sóc l’únic malalt, però bé, ho tenia més que clar, el que passa és que la gent se n’amaga, no volen reconèixer que són addictes i que necessiten Internet, com si fos un estigma social. A mi no em fa res dir-ho, sense Internet no anem enlloc avui en dia, per què ens n’hem d’amagar?

    Jomateixa, la propera vegada preguntaré pel llibre, a veure on l’he deixat.

    Pons, i tant que tinc una bona tarifa de dades! Però sempre és convenient saber on la podem preservar i aprofitar-se de la despesa aliena. No és que a l’hospital em cobressin res, però si podia aprofitar la seva wifi... millor, no?

    Anna, doncs és un patiment! Aparentment, vaig preguntar abans per la wifi que per si tot havia sortit bé. Senyal que la segona pregunta es contestava sola.

    Viu, no li veig la necessitat a desconnectar-me, sempre ho dic. I ara sense conyes, podent estar connectat, no sé per què hauria de no estar-ho. El dia que em vingui de gust, ja ho faré, però només veig avantatges a estar a l’aguait.

    ResponElimina
  29. L'important és que no hagi estat res! les infermeres es fan un fart de riure amb la gent sedada. Amb tu, segur que els devies sorprendre!

    ResponElimina
  30. rits, això només ho vaig dir davant de la parella, però et puc assegurar que ella també es va fer un tip de riure. Si m'hagués sentit algú més... bé, tampoc no passa res, si total, ho he explicat a tothom, també a vosaltres, perquè em va fer molta gràcia a mi i tot.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.