dissabte, 21 de març de 2015

8 anys de rutina diària

Passet a passet, i post a post, aquest blog ja ha arribat als 8 anys de vida, i a les 1140 entrades. Comença a ser una xifra molt respectable, i tot i que ens donen per morts, aquí continuem, i amb força ganes de seguir. Per mi llegir blogs és una rutina diària, si algun dia d'aquests 8 anys no he mirat blogs, devia ser perquè era a l'estranger i/o incomunicat. M'agrada llegir-vos i comentar-vos, i com es pot pensar, al llarg de tot aquest temps he vist desaparèixer i crear-se molts blogs. No descobreixo res a ningú si dic que no tots m'agraden per igual, naturalment, però sí que, si sóc seguidor d'un blog, és perquè té alguna cosa que m'atreu o m'agrada. I per aquí aniran els trets de l'aniversari d'aquest any, però abans de res, deixeu-me donar les gràcies a tothom que passa per aquí, o que hi ha passat, i molt especialment als que deixeu comentaris, que així sé que hi sou i em feu créixer cada dia. Moltes gràcies a tothom, és un plaer i un privilegi seguir comptant amb tanta gent.

Per celebrar l'aniversari d'aquest 2015 vull demostrar-vos la meva fidelitat als vostres blogs, però com que dir-vos per què m'agraden seria avorrit i repetitiu, ho faré seleccionant alguna de les vostres entrades des de l'estiu passat fins ara. Durant aquest temps, quan en trobava alguna que m'agradava molt, les anava anotant i us vull explicar per què em van agradar. Si veieu que el vostre blog no està destacat a la llista pot ser perquè no heu publicat en aquest temps, o molt poc, o perquè us conec de fa quatre dies. Som-hi, ho farem per ordre alfabètic del vostre sobrenom blogaire, que serà més fàcil:

Ada, de A joc de daus: les nostres discussions sobre temes de feminisme i discriminacions són força recurrents, per això no triaré cap d'aquests posts, tot i que ens passem una bona estona argumentant els dos. El 10 de setembre de 2014 ens va explicar la faula del monjo i l'escorpí al post Escorpí, i és força interessant reflexionar-hi.

Alba, de Salva't si pots: està molt desapareguda, però el 22 de desembre de l'any passat va fer un post curtet per felicitar les festes, i també per dir que se li complicava la vida aquest any. Efectivament, anunciava el seu embaràs a Viure per estimar, quina alegria va ser!

Alfred Russel, de La línia de Wallace: és tot un amant de l'entorn natural i sempre ens n'explica coses. El 14 de gener d'enguany publicava el post Paisatges fòssils en el que parlava de tarteres, i el vaig trobar molt interessant. 

Anna, de Under the cyanide sun: tot i que sempre sembla que viatja al mateix lloc, també ha fet altres viatges importants i té aspiracions de fer-ne més. Per això va fer un post sobre els seus destins preferits que es deia Cinc ciutat, concretament el 16 de desembre de l'any passat. Els nostres destins preferits no coincideixen gaire.

Anna G., de an<-->na: destacar un de sol dels seus escrits minimalistes i poètics és molt difícil, que a més és molt constant, però en vaig trobar un que em va semblar molt encertat i el vaig apuntar. Era La nosa, que va escriure el dia 15 de gener, fa un parell de mesos.

Ariadna, de El (nou) laberint de l'Ariadna: els seus posts solen ser curtets i molt profunds, però arran del llibre 'Desig de xocolata' va escriure una interessantíssima reflexió, més llarga de l'habitual, sobre com afecten les mateixes coses a diferents persones, i perquè passa. Era el post Xocolatera, del 10 de desembre de l'any passat.

Assumpta, del Blog de l'Assumpta: de vegades té moments de molta inspiració i em va encantar especialment un relat del 24 d'octubre de 2014, Aquell fenomen..., que explicava com empetitien els que la molestaven mentre llegia. Hi ha mirades que maten, i altres que et fan petit!

Audrey, de Moments, de tots colors!: ella sempre escriu directament des del cor, i per això de vegades no l'entenc, però sap molt bé què vol expressar. L'1 de febrer d'enguany va fer un escrit preciós que es deia Algú..., i aquest sí que el vaig entendre molt bé.

Babunski, del Des de Lleida...: amb ell no m'ha calgut pensar gaire, ja tenia adjudicat el post preferit abans de fer-lo! Adoro els seus resums de l'any, molt millors que els de la tele! El de l'any passat es deia 2014: Galledes d'aigua pel cap amb llistes paraigua, i el va publicar el 30 de desembre.

Bruixeta, de Una bruixa al teclat: ens parla sovint dels seus animals, i en un d'aquests posts en que són protagonistes va generar un diàleg entre ells que em va agradar molt. Va ser el Coses de bestioles, del 3 de febrer passat, tot i que potser no és massa bon moment per fer memòria d'aquell post, em sap greu Bruixeta. 

Cantireta, del blog homònim: tot sovint em costa entendre-la, però al Roda el món i torna al blog va aconseguir mostrar-nos tot l'orgull urgellenc a QUAN (allavontes a l'Urgell), el 27 de gener, i aquest sí que el vaig entendre bé.

Carles, del Què? Cafè!: va ser un lector precoç i mentre els seus companys de classe aprenien les lletres, ell volia que el deixessin anar a llegir a un racó. Ho explicava a Apa apa, neva neu, del 6 de febrer de 2015.

Carme, del Col·lecció de moments: si no segueixes la Carme cada dia potser no t'adones de la seva varietat de posts. Els que més predominen potser són els que més em costen a mi, però després trobes altres perles com la sèrie Sense principi ni final 1, 2 i 3, del 13, 15 i 17 de novembre de 2014. La Carme escriu molt bé.

Carquinyol, del Badiu dels micacos: sempre em posa al dia sobre política i actualitat, però em va deixar compungit, i al mateix temps esperançat amb la història de La bicicleta blanca, el 22 de setembre de 2014. Un monument anònim amb molt missatge.

Clídice, de El món s'acaba...: probablement no deu ser el post que més li ha agradat escriure, però per mi que el mirava des de fora, em va fer certa gràcia. Quan tens una contractura cervical hi deu haver moltes coses que no pots fer, però quines li preocupen a ella? Doncs algunes són les mateixes que em preocuparien a mi! Coses que no es poden fer... quan tens una contractura a les cervicals va sortir el 18 d'octubre de 2014.

Consol, de l'Hora blava: les seves fotos són maques i les acompanya de bones lletres. Em quedo amb l'entrada Vigilant,  un grafit a una paret de Poblenou que mira amb ulls molt tristos, però amaga molt més del que explica. La va penjar el 21 de gener de 2015.

Deric, de Un salt al món: és un dels blogs més antics que conec i ja fa molt temps que el segueixo. Per això em va agradar molt com es va despullar per explicar-nos el canvi de rumb que havia patit el seu blog fa uns 5 anys. Per fer-ho, va utilitzar la trobada blogaire, el 28 de gener d'enguany, en un post que es deia Si surt de dins, és bo.

Elfreelang, del Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: sempre juga amb les paraules i els conceptes, però on més va lluir va ser fora de casa, en un dels seus posts publicats a la trobada virtual del Roda el món. A Blocairades col·lectives del 7 de gener feia un exhaustiu repàs a tots els projectes blogaires participatius, de traca!

Eva, de Un puntal d'Hèrcules: fa poc que la conec, però en aquest temps ja he tingut oportunitat de llegir-li una quants posts molt bons. El que em va agradar més va ser Top 5+1 de tòpics sobre el Marroc, que va publicar el passat 23 de febrer. Confesso que jo queia de quatre potes en tots ells.

Fanal Blau, d'A la llum d'un fanalet: la poesia em costa, ja ho sabeu, però d'entre tots els poemes, el que he trobat més bonic és el Res hauria de barrar el pas de la llum, del 7 de desembre de l'any passat.

Ferran, de l'In varietate concordia: no ha publicat gaire aquests darrers temps, però sí que va participar a la trobada blogaire i ens va deixar el post Hi havia una vegada un blocaire, en el que feia memòria del seu passat de gran activitat a la catos, i ens posava al dia. Va ser el 4 de gener de 2015. Alguns no l'oblidem!

Galionar, de l'Espai de Galionar: que el Roda el món era un lloc per posar-nos al dia i reflexionar sobre on som ja ho sabíem, però la Galionar va fer una molt extensa repassada a les coses que li han passat en 7 anys de blog, i als seus posts, tant els més famosos com els que més li agraden a ella. L'afecte pels blogs, pels seus escrits, i la seva manera de concebre-ho tot plegat em va captivar. I el nostre sol no s'ha apagat es va publicar el 25 de gener

Gemma Sara, del Truquem al gegant del pi?: reconec que em té el cor robat, però si un dia d'aquests mesos em va fer riure de valent va ser en el post d'aniversari del blog: Felicitats, 6 anys, blog!, per les sortides de la Sara, que es fa gran. Això va ser el 16 de gener d'enguany.

Gerònima, del Llampecs i Trons: reconec que no l'he llegit gaire, però un dia vaig ensopegar amb un escrit seu i em va meravellar, era pur sentiment, expressat de la manera més oberta i sincera possible. Aquest dia era el 15 de gener d'aquest any, i el post no tenia títol. No li calia.

Glòria, de El que em passa pel cap: és una amant de la poesia i en penja de seva i d'aliena, però quan es posa a escriure prosa se'n surt meravellosament bé. Destacaré una de les seves darreres participacions a Relats Conjunts, el RELATS CONJUNTS: Burj Khalifa, del 18 de febrer de 2015, un escrit molt trempat!

Helena Bonals, de D'allò bell, d'allò sublim: en aquest blog, un dels quatre que té, treu suc a les imatges, i tant és així que sovint les seves anàlisis em superen. Però el 16 de gener de 2015 va publicar aquest post sense títol que feia apologia de la lectura, i em va robar el cor.

Hypatia, del Lluna de paper: un post que s'anomena Addicta a les paraules ja per si sol pinta bé. Però a més és que ho estava, de bé. La Hypatia ens relatava la seva necessitat d'escriure, que potser es deriva de la lectura, i que no s'ha de ser covard ni mandrós d'afrontar. Això va ser el 8 de gener d'aquest any.

Ignasi, d'A contratorrent: al seu blog no hi ha post curt, però les vivències i les reflexions que ens explica val molt la pena llegir-les de principi a fi. Una de les meves primeres incursions allà va ser al Interès desinteressat, o desinterès interessat?, del 7 de novembre de 2014, reflexió molt encertada sobre la tendència de la gent a no escoltar i a ser víctimes de tot, i de vegades, de parlar massa.

Instints, del Les Coses són com Som: va ser tota una sorpresa (molt agradable!) la seva tornada després de dos anys, però precisament no es pot dir que passi una bona època. M'agrada molt llegir-la, però de tots els posts em quedaré un que em va semblar molt positiu, que semblava un bon inici de revifada, el Festa, del 16 de febrer.

Isaac Zamora, de tobuushi: el passat 28 de desembre va fer una petita broma del dia dels innocents que es deia Selfies..., on ens ensenyava autoretrats de personatges històrics abans de passar a ensenyar-nos el seu. Molt divertit.

Joan Gasull, del Garbí24: el seu estil sorneguer i amb doble sentit el caracteritza, però també se sap posar seriós com va fer el 8 de gener d'enguany a De baixada, un post que reflexiona sobre les llibertats promeses i les que realment tenim.

Joana, del Llum de dona: ha escrit poc darrerament, però prou com perquè pugui destacar d'ella un relat a proposta de Relats Conjunts, el Hip, hip, hurra!, del 7 de febrer d'aquest mateix any. Boníssim, i un final d'aquells que són més un principi que un final definitiu. 

Jomateixa, del Tumateix Llibres: seria difícil destacar una ressenya per damunt de totes, però de tant en tant fa un post com Inconvenients de ser amants dels llibres, del 8 d'octubre de l'any passat, que retrata a qualsevol que sigui un malat de llibres, impossible no sentir-m'hi identificat!

Jpmerch, de Encara estem així?: generalment escriu microrelats plens d'ironia i d'humor que sempre t'arrenquen un somriure, però aquest cop em quedaré amb un relat més llarg i amb un final que et feia caure de cul de l'ensurt, el Quedem al Zurich? La cita, del 26 d'octubre passat.

Judit, de El cinquè vagó: va poder comprovar de primera mà com la música ens porta records inesperats, i li va servir per reflexionar sobre en què s'ha convertit. Va ser al post El país dels records, el 23 de gener d'aquest any.

Kuroi Neko, de Pensaments i creacions: quan un blog de manualitats es posa seriós espanta una mica. Però el post Transformacions em va impactar molt, molt personal i directe, d'aquells que et deixen sense alè. Va ser el 13 de desembre passat, i malauradament ja no hem sabut res més de la Kuroi.

Laia, del Cau de les Nereides: ha publicat molts posts que m'han agradat, però em quedo amb un de doble publicat al seu Metablòlic de ciència. El 25 d'agost de 2014 publicava Qüestió d'estats I i II, un experiment per veure com es comportaven productes envasats a nivell del mar i al cim de la Pica d'Estats, brutal!

Laura T. Marcel, del Mar i Cel: quan estem en desacord, ens podem discutir, però quan estem d'acord, estem MOLT d'acord. Aquest és el cas del post Ser crític, del 7 de novembre de 2014, amb el que em vaig sentir molt identificat.

Loreto, de La mirada del balcó: les seves reflexions són de les millors que hi ha. El dia 21 de desembre de 2014 va publicar el post Autopublicació que em va resultar interessantíssim. Plantejava aquesta sortida pels nous autors, posat que el món editorial no arrisca gens ni mica.

maria, del Somnis de plastilina: el 7 de desembre passat explicava el neguit que se sent quan acabes un llibre que forma part d'una saga i veus que et tocarà esperar pel següent. Com no m'havia d'agradar el post S'acaba...!

Maria PB, de M'aclame a tu: tinc debilitat pels escrits que reflexionen sobre la lectura i l'afició a llegir. Invariablement descobrim que llegir ens aporta avantatges i ens obre portes a mons que desconeixem. La Maria ho va explicar molt bé el 3 de febrer d'aquest any al post Llegir ens fa més lliures.

Màrius Domingo, de Ca la gallineta: el seu és el més recent de tots els posts que cito, és tot just d'ahir, 20 de març. Del Màrius no havia tingut temps de trobar un post per destacar, el segueixo de fa molt poc, però m'ha agradat molt aquest post assegurant que El procés no està mort ni molt menys, i la manera com ho ha dit. I aquí seguim.  

Marta Millaret, de Volar de nit és perillós: tots els seus posts són increïbles, i amb segell personal. Dels darrers temps el que més m'ha agradat és l'últim, L'art d'entomar derrotes, que s'explica per ell mateix. Data del 15 de desembre passat. Espero que la Marta torni aviat.

Maurici, del Blog d'en Maurici: darrerament li ha donat per imaginar-se què faria si fos alcalde de Barcelona, però anteriorment va fer una sèrie de posts sobre el 9N dels quals em quedo amb 9N. Legitimitat, de l'11 de desembre, ja que expressava molt bé idees que jo compartia i comparteixo.

McAbeu, del Xarel-10: com destacar un sol post d'un blog que diàriament penja enigmes que ens tenen enganxats a una bona colla de blogaires? Doncs faré una mica de trampa, perquè trio el post 6è aniversari, del 2 d'octubre de 2014, que s'explica per si sol. Però no menteixo si dic que adoro els balanços anuals que fa en Mac per l'aniversari del blog, són genials!

Mireia, de Un altre invent: el post que en destacaré és molt recent, d'aquest mateix mes. El dia 13 de març publicava dues situacions separades per 28 anys de diferència en les que algú la renyava per fer servir el català. La seva determinació? Ja no canviar mai més l'idioma i parlar, petit qui peti, en la seva llengua. Això li val que destaqui l'entrada, i una reverència per part meva. El gran post es deia Les coses no han canviat tant.

Montse, de Fons d'armari: escriu sempre curtet, relats breus aprofitant les diverses propostes lletraferides que hi ha per la catosfera. Per això em va sorprendre molt el seu post de resum final a la trobada blogaire del Roda el món, la repassava post per post, impossible no destacar-lo! Es deia CONNECTATS, i el va fer el 4 de febrer.

Montse, de Montse, una mica de tot: el seu blog viu de les imatges, i ens n'ensenya de molt bones. Quedar-se amb una de sola és complicat, també dependria de l'estat d'ànim, però aposto per l'estol d'ocells que ens ensenyava el 5 de gener d'enguany en el post La màgia i la il·lusió.

M.Roser, de Petiteses: no escriu tant com ens agradaria, però quan ho fa, ho fa a consciència. D'ella em quedaré amb el post Abelles guerreres... del 9 de febrer d'enguany, una anècdota força espectacular on les abelles jugaven un paper important. A més, la va recordar gràcies a un petit incident que jo mateix vaig tenir amb les abelles...

Ninona, d'Univers madur: va adonar-se que es feia gran d'una manera molt curiosa: el soroll que fan les ambulàncies ja no és el mateix que fa un temps, així que el seu fill sabia que ja no fan ni-nòoo, ni-nòoo, sinó parabàaaa, parabàaa. Del 31 de desembre de l'any passat.

Núria, de I la Núria, com ho veu?: un post que parla de les vivències universitàries, de la facultat de biologia, de les Biomarxes, de conèixer gent d'altres punts de Catalunya, de les hores sense dormir per haver d'estudiar... com no m'ha d'agradar? A Enveja dels fills, del 25 de febrer em va semblar que la Núria relatava la meva època universitària.

Pons, del Pons's Blog: no serà que no tingui oferta, però del 8 al 12 de desembre de 2014 publicava la seva sèrie de posts de Nadal que em van fer molt riure, una gran setmana a can Pons i una sèrie explicada amb molta gràcia. Que li agradi tan poc el Nadal com a mi hi ajuda!

Rafel, de La Cerdanya des de CanFanga: em va sorprendre un bon dia amb una frase molt simple, però que em va fer pensar, i que s'hauria d'aplicar. El post es deia Vull un país que llegeixi més, i data del 8 de novembre passat. La frase estava emmarcada en un d'aquells fulletons de l'ANC i estampada en una samarreta. És una bona cosa per desitjar, no em digueu que no.

rits, del Vuit8ena: després de molt de demanar-li, va acabar explicant-nos una mica com li va la seva relació, encara que ho fes per boca del seu gat Puck! Va ser fa poc, l'11 de febrer en el post Cròniques gatunes III, una sèrie que va començar copiant-me a mi!

Sa lluna, de El raconet de sa lluna: el seu post és un dels més recents de tots els que destaco, tant recent, que només té dos dies! El passat 19 de març va publicar una foto espectacular. Espectacular pel contrast que s'hi pot veure, uns tant, i altres tan poc. El post 'se nom' Desnonament... 

Salvador Macip, del bloGuejat: el 22 de setembre de l'any passat va iniciar una sèrie de posts anomenats Els primers 10 anys en que feia memòria de la seva primera dècada com a escriptor. Posat que m'he llegit una pila de llibres seus, em va encantar el resum, i vaig poder comprovar què em quedava per llegir.

Sergi, de l'Àtoms i lletres: és tan difícil trobar-li un post dolent com destacar-ne només un, però com que d'això es tracta, em quedo amb V, que en realitat hauria de ser doble V del 2 i 9 de setembre de 2014. Allà, en vigílies de la gran V de l'11S, ens parlava de dues altres V famoses.

Sílvia, de Fent punyetes: és una gran escriptora i els seus relats no deixen mai indiferent. És difícil quedar-se amb un sol escrit, però si descomptem tot el que està relacionat amb el projecte 'Quedem al Zurich?', em quedo amb el relat El caganer, que va publicar el 10 de desembre de 2014. Quin caràcter els dos personatges!

Xavier Pujol, de Fita: sempre ens regala bones fotos que serveixen de fil conductor de bones històries, però em quedo amb El retorn dels tres mags, del 13 de gener d'aquest any. Un conte ple de valors protagonitzat pels Reis d'Orient i Sant Nicolau.

Xicarandana, del blog homònim: vaig triar aquest post perquè tinc un gat a casa i quan els altres en parlen sempre m'interessa. Ella té ni més ni menys que quatre gates! Això sí que té mèrit. De moixos va ser publicat el 5 de febrer d'enguany.


I aquests són els posts que he triat de cadascú de vosaltres, espero que us hagi servit també per fer memòria i per adonar-vos que escriviu coses que deixen petja en altres persones. Si m'he deixat algú, que em disculpi, segur que puc trobar un post per ell o ella també. Moltes gràcies per ser-hi sempre, o de vegades, espero celebrar molts més aniversaris del blog amb vosaltres.

I com cada any, acomiadaré l'aniversari amb una nova edició de 'No me'ls puc treure del cap', fotos que trobo pel món que em fan pensar en vosaltres. Si feu clic sobre les imatges anireu a parar al blog dels culpables.

http://albapifa.blogspot.com/

elnoulaberint.blogspot.com.es

http://elnoulaberint.blogspot.com.es/

http://assumpta-artesania.blogspot.com/

http://momentsdetotscolors.blogspot.com.es/

http://unabruixaalteclat.blogspot.com.es/

http://badiumicacos.blogspot.com/

http://unpuntaldhercules.blogspot.com.es/

http://garbi24.blogspot.com/

http://jordi-detot.blogspot.com/

http://cirereta.blogspot.com/

http://lolitalagarto.blogspot.com.es/

http://xarel-10.blogspot.com/

http://unaltreinvent.blogspot.com.es/

http://montse-unamicadetot.blogspot.com.es/

https://pons007.wordpress.com/

https://roselles.wordpress.com/

68 comentaris:

  1. Ostres noi, m'has deixat de pedra amb tot aquest treball de recollida de blogs i d'entrades. Jo també recordo la teva primera visita a casa meva. No sé ben bé com vas arribar però des d'aleshores em sembla que no has faltat mai a la cita. Una arma perillosa, perquè quan trigues a arribar ja penso que no l'he encertat, i es crea una certa XeXudependència que no sé si és gaire saludable ;-)

    Enhorabona pels vuit anys i espero que seguim gaudint-nos mútuament de llegir-nos i comentar-nos. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Els teus posts d'aniversari sempre són un regal...
    No, un regalàs per a nosaltres.
    Enhorabona per un any més i que duri... I moltíssimes gràcies pel regal del teu intercanvi constant i fidel i per la llista dels nostres posts, que com sempre em sembla una gran currada.
    Quan veig el teu post d'aniversari srmpre penso en el meu ... d'aquí dos mesests escassos...

    Nota: Ahir a la tarda, vaig "rebre" la notícia del llibre del Zurich, aquí a la teva barra lateral, mentre llegia el post anterior dedicat a la política. Me'n vaig anar pitant a celebrar -ho al meu blog... Tant... Que vaig marxar sense comentar res. Tot i que sovint em fa mandra parlar de política, hi tornaré a veure si m'animo a fer -ho.

    Una abraçada😃

    ResponElimina
  3. Quina feinassada! Felicitats, Xexu, que vuit anys ni es fan cada dia ni els fa tothom.

    ResponElimina
  4. Xexu, quina feinada de post!! Quanta informació sobre les i els companys blocaires. Gràcies per incloure el Fita entre les teves lectures i els teus comentaris.
    Sempre ets benvingut i apreciat.
    Per molts anys i a reveure.

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats i molta força per a continuar molts anys més (si vols!!). Puc donar fe (encara que no fa falta) que llegeixes i comentes a molts blogs, sempre amb molta cura i deixant clar que t'ho has rumiat el que poses. Espero seguir llegint-te molts anys més !!

    PS: La bicicleta blanca segueix allà, la veig cada mes.
    PS2: Gràcies per la foto del passatge del Carquinyol-i ;)

    ResponElimina
  6. Que curiós que no fessis ni un +1 a la meva entrada! No m'ho hauria imaginat mai que les meves paraules et fessin aquest efecte! La teva entrada d'avui és massa.

    ResponElimina
  7. Xexu moltes moltes felicitats pels teu vuit anys ! bé pels teus no pels del blog! jo em trec el barret davant el teu (s) posts d'aniversari(s) del blog .....de veritat em trec el barret i t'aplaudeixo , quina dedicació lectora i de memòria en recordar i anotar els posts que t'han agradat més....és pura bogeria blocaire .....un enamorat de la catosfera.....moltes felicitats XeXu i llarga vida als blogs! i gràcies per ser com ets .....

    ResponElimina
  8. Els teus posts d'aniversari sí que són genials, quina currada i quin regal per tots nosaltres. Ets un crack, sense cap dubte.

    ENHORABONA PELS 8 ANYS I PER MOLTS MÉS!!!

    Per cert, m'ha agradat tornar a aparèixer als 'No me'ls puc treure del cap', (ja em diràs on és aquest "MAC"), però la foto que m'ha deixat amb la boca oberta és la de "PONS - Tenim cabrit"... això està preparat, no?. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prometo que no havia llegit els comentaris abans de deixar el meu... però quan he llegit el d'en PONS gairebé m'agafa un atac de riure... Atac que ara s'ha reproduït, és clar...
      I què sa que és riure!! :-DD

      Elimina
  9. És difícil tenir un bloc viu, mantenir les ganes i la inspiració d'escriure, durant tants anys. Et felicito per aquest llarg treball i també pel post d'avui que és un regal per als components d'aquest petit món blocaire.

    Bona tarda XeXu.

    ResponElimina
  10. Oh, XeXu, no t'he deixat empremta amb cap dels meus posts. Bueno, tampoc és que hagis tingut gaire temps, com jo tampoc de quedar-me amb els teus. Amb tot, no puc deixar de felicitar-te, pels vuit anys de blog, i per la currada que has fet, encara que ho tinguessis mig embastat en les teves notes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin fallo no apuntar cap post de la Teresa!! Si fins hi tot has parlat bé de blogs de poesia! Serà per què la longitud dels posts de la Teresa fa que siguin complicats de llegir en diagonal? XD

      Elimina
  11. Ostres, Xexu, moltes felicitats pels vuit anys de blog, ja que com diu el Pere és molt difícil mantenir la constància durant tant de temps; i moltíssimes gràcies pel regal deu teu post; en lloc de ser nosaltres qui et fem un regal ets tu qui ens en fas un de valuosíssim! T'agraeixo molt les paraules que adreces al meu espai, així com el temps que li dediques. El teu, d'espai, ens ha aportat molt bones estones i lectures interessantíssimes; espero que segueixi així durant molts anys més.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  12. Quina feinada, quedo esmaperdut, només puc dir que PER MOLTS ANYS ens puguem anar seguint.
    Bons blogs!

    ResponElimina
  13. Uauuu XeXu!!! Quina currada!!! Currada aquests 8 anys i currada aquest super reconeixement!! Espero anar-te llegint, ni que sigui darrerament, de manera intermitent! Ptons i per molts anys!

    ResponElimina
  14. Moltes felicitaaats! :) No publico gaire, jo, últimament, però celebro que algun dels meus posts t'hagi agradat! Realment se't nota la vena científica, si no no haguessis destacat la frikada de fer un experiment tot pujant a la Pica, hehehe. Ep, ja que no tinc gaire èxit en els meus experiments de poiata, encara intentaré publicar aquests resultats, mira què et dic. Potser a la versió de Nadal del British Medical Journal el voldrien!

    Endavant, XeXu, que ens seguim llegint durant molt de temps més! Com a mínim has d'arribar als 2000 no? Sis o set anys més no són res per a tu!

    PS. Gràcies pel cartell! Però... de què fugen la maduixeta i la pera?

    ResponElimina
  15. Quina feinada! Però... no t'hauríem de fer regals els lectors a tu?
    Per molts d'anys i d'apunts!

    ResponElimina



  16. Ostres XeXu quina passada de post. Aquest any també és el meu setè aniversari ( bé del blog). Jo no ho acostumo celebrar mai, però aquest any ho faré, no m'ho curraré tant com tu, em limitaré a posar un dels primer posts que vaig penjar... Moltes felicitats i el meu blog et dóna les gràcies per com n'has parlat.
    Amics blocaires , compte amb el què escriviu que el XeXu s'ho apunta tot, he, he...
    Petonets, de primavera remullada.

    ResponElimina

    ResponElimina
  17. Ostres XeXu, no tinc paraules. D'entrada, m'emociona hagis pensat en l'In varietate quan, com molt bé dius, estic força desaparegut de la catos. Ja veus que tot just aconsegueixo postejar un cop al mes; miro de mantenir al menys això, per no despenjar-me definitivament. No, ja no bloguejo ni escrivint a l'In varietate ni tampoc llegint-vos als qui us havia devorat (amb la vista, ep!) temps enrere. És pura falta de temps i, vaja, que he apuntat cap a altres projectes i històries que no em permeten més del què faig.

    I m'emociona també aquest "alguns no l'oblidem". Què maco :)) No, jo tampoc no us oblido a valtros, a cap dels meus habituals. Només passo per casa vostra "de uvas a peras", però amb vosaltres he passat èpoques tan xules... que només espero poder-les tornar a passar més d'hora que tard!

    Gràcies, maco, una abraçada,

    ResponElimina
  18. Absolutament impressionant... Quan et veig fer coses així al·lucino. És una passada, una total i absoluta passada!... I és que, malgrat que darrerament ens tirem sovint els plats pel cap (políticament parlant) he de reconèixer que et fas estimar, mala persona! :-P

    En quant a les fotos... La d'en PONS és... és... :-DDDD

    Ei, "La botigueta" és la meva, oi? I si algú altre té per aquí una botigueta, doncs que comparteixi, que a mi m'ha fet molta gràcia! ;-)))

    ResponElimina
  19. Ai, que m'oblidava: per molts i molts anys!!

    ResponElimina
  20. Ostres, tu... i jo també m'oblidava de felicitar-te!!
    Per molts posts més!! FELIÇ BLOGVERSARI!! :-DD

    ResponElimina
  21. Haha! Ho he vist, un entrepà d'Assumpta :p

    ResponElimina
  22. XeXu...m'afalaga tenir un raconet en el teu univers blogaire. Gràcies.
    Sempre ho has dit que et costa arribar a la poesia, i vet aquí que jp, t'ho dic ben sincerament, crec que la portes incorporada en la teva persona.
    Per molts anys de blog i vida, apreciat company de xarxa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  23. XeXu, el teu post és de traca i mocador, brutal, preciós, el teu amor pels blogs ja deu estar inscrit en el teu ADN, jo encantada, un plaer i... felicitats pels 8 anys!!!! Això és maduresa blogaire sense perdre la frescor, per molts anys més!!!

    ResponElimina
  24. Tu sempre ens fas sentir especials... Felicitats pels teus 8 i per molts més!

    ResponElimina
  25. Moltes felicitats i visca la rutina diària! Un post impressionant, moltes gràcies per mantenir vius tots aquests blogs amb els teus comentaris.

    ResponElimina
  26. Moltíssimes felicitats!!! i per molts anys de rutina diària i gràcies per les teves paraules, fan sentir especial, és bonic!. Un post aniversari super xulo, imatges incloses!.

    ResponElimina
  27. Per molts anys que seguim gaudint del teu bloc i dels comentaris, sempre curiosos, que em vas deixant al meu!!
    I també et felicito per aquesta dedicació que hi fas...Anar prenent notes durant tot l'any per ara sorprendre'ns amb el que avui ens regales....Gràcies!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  28. Jope Xexu, quin post més bonic! Una mostra més de la teua generositat. Perquè mira, podem discutir tot el què vullgues, però crec que el què fas demostra això: generositat. Gràcies a tu per fer-nos reflexionar sempre i per buscar arguments de l'advocat del diable... heheh, és l'aniversari del teu blog i tanmateix tu fas regals a altres blogs, perquè comentes, anomenes, dónes vida!! Que tingues molts més!!! Gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
  29. wow!!! quin senyor post! Per molts anys i que molts més ens veiem per aquí ;)
    Sempre és bon moment per recordar els meus animalons... cert que un no hi és, però si en el record, sempre bonic. I ben aviat tronaran a ser tres ;)
    I et robo la foto, m'ha fet molta gracia

    ResponElimina
  30. Moltes felicitats, Xexu! Dóna gust veure algú que després de vuit anys conservi tanta energia i entusiasme pels blocs. Realment has fet una treball de camp envejable: és extens, documentat, raonat, entranyable... De fet és un regal per a nosaltres, m'has fet descobrir blocs que no coneixia.
    Molt agraïda per pensar amb mi. Per molts anys!

    ResponElimina
  31. Moltíssimes felicitats!!!!!! vuit anys i per molts més!!!!!! com dius, explicant-nos la vida, recolzant-nos i teixint a la xarxa amistat.

    Ets un tafaner!!!! hehehehe de debò és el millor? carai

    un petonet!

    ResponElimina
  32. Enhorabona, quina trajectòria!!!
    Els 8 anys més els mil i escaig d'articles em recorda aquella frase de: Hem fet el 8000 i no sé quants cims de propina.

    ResponElimina
  33. Oh! m'has deixat sense paraules i amb molts deures per fer (quin munt de blocs per descobrir!).
    Moltes felicitats per l'aniversari i espero seguir trobant-nos durant molt de temps, encara que les sirenes canviïn de so.
    Una abraçada

    ResponElimina
  34. llegia el teu post anotant curiositats, no comptava pas ser-hi.... sorpresa doncs!! (oh!)
    8 anys cada dia son molts dies, i 1140 entrades compartint-nos son moltíssimes... ets generós!!
    m'agrada llegir-te...
    felicitats per l'aniversari!!
    i gràcies per ser-hi :*)

    ResponElimina
  35. Felicitats Xexu i per molts anys més! I gràcies per recordar-te de mi en aquest post tan especial.
    Ara, a visitar tots aquests blocs que comentes!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  36. Felicitats pels nou anys! ah no... que només són vuit... no passa res, també son molts anys!

    Bona recopilació de posts! Alguns ja me'ls vaig llegir en el seu dia, però alguns d'ells son nous i quan tingui una mica de temps lliure els llegiré, ui tant! A destacar el teu gust per la lectura que es nota pel tipus de sel·lecció dels posts que has fet.

    La sèrie del Nadal també em va agradar molt a mi mateix, de fet, tinc preparat parlar sobre el tió en aquest "proper" Nadal i tinc mig feta alguna cosa sobre el Pare Noel, però aquesta no està assegurada.

    PD: Tenim cabrit xD

    ResponElimina
  37. Collons, XeXu! Després de llegir aquest post, m'adone de que alguns tenim blogs perquè volem, perquè falta no fa.

    Felicitats!

    ResponElimina
  38. Oh!!! Primer de tot moooltes felicitats i a per vuit anys més! :)

    Segon, dec ser una mica bleda però m'ha fet especial il·lusió veure que ni que sigui un post, t'ha agradat (ja saps, tendencia a pensar que allò propi és el pitjor del pitjor i el dels demés sempre està molt millor). I amb foto i tot!! :P

    ResponElimina
  39. Enhorabona, deus de ser dels més veterans en el món blogaire, XeXu! Felicitats, 8 anys són molts i espero que en segueixis bogejant molts més amb la mateixa il·lusió i entusiasme.
    I gràcies per seguir el meu blog, malgrat les meves vel·leïtats poètiques. ;-)

    ResponElimina
  40. Ei, moltes felicitats per l'aniversari del blog. I gràcies per dedicar-me unes línies, a banda d'agrair-te (com sempre) les teves visites i els teus comentaris al meu espai! :)

    ResponElimina
  41. Apa! Felicitats! Gràcies pel comentari (i comentaris al meu blog). Faré servir la teva llista per descobrir noves lectures.

    ResponElimina
  42. Felicitaaaats! per aguantar tants anys i per fer-ho tant bé. I que puguem gaudir-te durant moltíssims anys més.
    Un post molt original i emocionant. Mil gràcies per incloure'm entre les teves visites, a mi també m'ha fet il·lusió veure'm entre els teus elegits.
    Ens has donat força feina, quan veig posts de recomanacions no puc evitar fer-hi un cop d'ull.
    (^___^)

    ResponElimina
  43. felicitats, encara que no sé si per els vuit anys o per la feinada que hi has posat. De el que si m'adono és que amb tu estem ben retratats i acotats. Felicitats i a per molts més.

    ResponElimina
  44. Déu n'hi dó! 8 anys són com per cel·lebrar-ho com es mereix…
    Moltes felicitats, XeXu!

    ResponElimina
  45. Vuit?? Quina feinada que has feta i no sols en aquest post!! ;)

    FELICITATS i moltíssimes gràcies per ser-hi!!
    Aferradetes!

    ResponElimina
  46. Com dirien aquells que parlen tan bé (ehem)... ets estratosfèric i apostoflant! Moltes felicitats, XeXu!!! Quina manera de currar-s'ho tan increïble! Sense desmerèixer altres blogaires també excepcionals, per mi ets l'artífex d'aquesta gran xarxa de complicitats. Llarga vida al Bonanit!!!

    PD. Per cert, saps que no tenia ni idea de què era això de "zvitterió" que tens a l'adreça del blog, fins que un dia em vaig trobar posant-lo d'exemple jo mateixa en unes explicacions sobre apostrofació? ;)

    ResponElimina
  47. Ostres, és l'aniversari del teu blog i el regal ens el fa ell (tu) a nosaltres. Quina feinada, moltes gràcies i per molts anys més, XeXu

    ResponElimina
  48. Caram, quin munt de comentaris! Moltíssimes gràcies a tots i totes que heu passat a saludar i a felicitar el blog. M’alegra que us hagi agradat la meva celebració, i perdoneu aquells que m’he deixat. Ja en tenim 8, i anem a pels 9. Espero que m’hi acompanyeu!

    Ignasi, no és que els posts posteriors hagin estat menys interessants, però aquella era una reflexió de la vida per la que no calien més coneixements que saber com són les persones, i em vaig esplaiar. Quan ja calen altres coneixements tècnics és més difícil. Dependència no, home. I ara encara menys que vaig curt de temps i trigaré a comentar, però miraré que no se m’escapi cap post, sempre que tingui alguna cosa a dir.

    Carme, que bé que t’assabentessis d’això del Zurich aquí, això vol dir que ha servit d’alguna cosa tenir el trasto aquest a la barra lateral, almenys per regalar una alegria. No passa res per no comentar els posts, i menys els de política, encara que ja saps que la teva participació és sempre més que benvinguda.
    Us dec jo molt més a vosaltres, per la vostra companyia i suport, què menys que contestar els comentaris com déu mana i tenir un detallet amb vosaltres per l’aniversari del blog. Ja que no celebro el meu, almenys el blog que tingui l’homenatge que es mereix. I quin millor homenatge, que homenatjar aquells que el manteniu ben viu i el milloreu post rere post. Moltes gràcies, i a pel teu 8è aniversari també!

    Allau, veus, ja sabia que em deixaria gent. Els teus posts solen tenir un nivell que sovint està per sobre de les meves possibilitats, i això que em vaig fer el ferm propòsit de llegir-te per aprendre, però no sempre trobo un tema que m’interessi o que trobi proper. Podria fàcilment haver triat un d’aquells posts en que parlaves d’illes remotes que em van fer molta gràcia, però com que no passes sovint per aquí no vaig pensar d’apuntar el teu nom a la llista. Sonarà a excusa, però bé, és tal com és. De totes maneres, gràcies per passar i per les felicitacions, aquí seguim.

    Xavier, hi havies de ser, com tants altres blogaires amb qui compartim el dia a dia virtual. Gràcies, ens anem llegint.

    Carquinyol, faig el que puc! M’agrada llegir a consciència, i comentar de la mateixa manera, com el post es mereix. Si el post té suc, m’hi esforço més, si no en té tant, potser em surt una bajanada com una altra, però en tot cas, gairebé sempre em surt alguna cosa a dir. M’alegra saber que la bicicleta blanca segueix allà! Quina història. I pel que fa a la foto, quina alegria trobar-la! Ara ja fa molt que sé que et dius Carquinyol, però pensa que durant uns quants anys vaig pensar que et deies Carquinyoli, cec que està un! Però és inevitable pensar en tu si veig un passatge que es diu així! No siguis tiquis-miquis ara, no vindrà d’una lletra!

    Helena Bonals, no faig +1 a res, jo. Què és això, del Google+? No en gasto. Se’m va posar sol, però no el faig servir per a res. El que sí faig és comentar, i si vaig triar aquell post segur que el vaig comentar. Quan dic que els teus comentaris em superen vull dir que fas unes relacions d’idees i unes interpretacions de l’art que se m’escapen, no tinc aquesta mena de sensibilitat, i per tant em quedo sense saber què dir. No entre les meves passions no es compten l’art i la poesia, ja ho sabeu...

    Elfreelang, és ben veritat, adoro aquest format i m’agrada compartir amb tots vosaltres el meu dia a dia, formeu part del meu món, una part important, ja que hi dedico molta estona. Costa fer aquests posts d’aniversari, com pots imaginar, però els faig de bona gana perquè us ho mereixeu, sempre hi sou i els vostres comentaris milloren molt el blog. És un homenatge i un agraïment que us mereixeu sobradament. Ah, i el post teu que destaco ja dic que era de traca i mocador, em va encantar la teva repassada. I tu parles de bogeria blogaire?

    ResponElimina
  49. McAbeu, ja t’ho vaig dir el seu dia, però m’ho passo molt bé amb el teu post de celebració, m’encanten les llistes i les estadístiques, i tu ho fas de conya. A mi m’agrada celebrar els aniversaris així, ja veus, però sempre m’acabo deixant algú.
    Si et dic la veritat, no recordo on vaig fer aquesta foto on surts, ja fa anys que la tinc, però els anteriors aniversaris vaig posar dues fotos molt bones teves i aquesta s’ha anat quedant al rebost. Igual que li passa a en Pons. En tinc una altra que guardaré per l’any vinent, però aquesta l’havia de penjar ja! Imagina’m a mi passejant tan tranquil•lament (aquesta sí que recordo que va ser a Torredembarra), i de sobte em trobo això. Gairebé em moro d’un atac de riure. Puc assegurar que m’ho vaig trobar així, no hi vaig tenir res a veure, però l’oportunitat no la podia deixar passar.

    Pere, gràcies per passar i per les paraules. El teus és un dels blogs que m’he descuidat perquè no has publicat massa i no estava apuntat a la llista. En veure-us comentar ara surten les vergonyes de tots els descuits que he tingut. I pel que fa al blog, sí, intento mantenir-lo ben actiu, i seguir fins que tots plegats tinguem ganes d’estar per aquí, que espero que sigui molt temps.

    Teresa, si no he calculat malament, només t’he llegit tres posts des que em van recomanar llegir-te! I no perquè no hagi passat més pel teu blog, sinó perquè no has publicat més. Efectivament no he tingut temps de conèixer-te millor, però pel que he vist amb una mica més de temps de coneixença el teu blog hi sortiria segur. No el tenia mig embastat el post... només tenia una llista amb els posts de cadascú que volia destacar, però la feina de mountar-lo i redactar-lo l’he fet durant aquesta setmana. Normalment començo abans el post de l’aniversari, però vaig de cul darrerament.

    Gràcies Pep!

    Galionar, jo em considero afortunat que dediqueu una estona a casa meva. Detecto que sempre us esforceu en deixar comentaris meditats i que molts de vosaltres es nota que llegiu atentament, i això no té preu. El dia de l’aniversari del blog és per mi un dia especial que vull compartir amb vosaltres, donar-vos les gràcies, i fer-vos un petit homenatge perquè m’atreveixo a dir que el fem entre tots. Els comentaris solen ser molt més interessants que el post, i el conjunt és el que dóna valor a aquest blog, que agradarà més o menys, però a aquells que us agrada o us hi sentiu còmodes, sou molt fidels. De regals ja en tinc sempre que passeu, així que l’aniversari és un dia de tornar tot el que em doneu.

    Màrius, ja veus que hi has entrat pels pèls! Hahaha, fa poc que ens coneixem, però també espero que ens puguem anar llegint. Em va agradar molt aquest post teu que destaco, anima a qualsevol.

    Alba, ja m’agradarà que et vagis passant de tant en tant, sempre ets molt més benvinguda. Ja veus, m’agrada preparar alguna coseta especial pels aniversaris del blog.

    Laia, ja saps que sóc un seguidor molt fidel del teu blog, des de fa gairebé 8 anys, que és dir molt. M’agrada com expliques les coses, és cert que publiques menys que abans, però encara ens regales algunes bones perles, anècdotes, les teves manualitats o postres, no em perdo cap post. Però l’experiment de la pica d’estats i la bossa de fruits secs és de traca i mocador! Potser és molt simple, i té molt fàcil explicació, però tal com el vas fer em va semblar genial. I a més vas pujar a la Pica, què carai! El teu Metablòlic també està molt bé, val a dir. Tu intenta publicar on sigui, qui sap, tu!
    Ja veurem si arribo a 2000! Si res ho impedeix, o no ens tanquen la paradeta, espero que sí! Anar fent, encara que em quedi sense idees, alguna cosa sortirà de tant en tant. No sé quant trigaré, però anar fent. Ah, i m’ho poses fàcil amb la pregunta final! De què fugen? De la Cirereta, està claríssim!

    ResponElimina
  50. Eva, accepto donatius a un número de compte que facilitaré més tard. No, és broma, m’agrada tenir detalls amb tots els que passeu per aquí, el dia de l’aniversari del blog m’agrada compartir-lo amb tots.

    M.Roser, celebrar els aniversaris del blog sempre està bé. No tothom ho fa, generalment la gent només ho menciona, i fa una mica de memòria, en tot cas, però és un dia que jo m’esforço per fer alguna coseta especial, i si pot incloure-us a tots, o a la majoria, molt millor. M’alegra, és clar, que us hagi agradat, però és un homenatge a tots que us mereixeu per la vostra constància i tot el que m’aporteu.
    I tant que heu de vigilar, però abans tenia millor memòria. Ara, si no m’ho apunto, malament anem, no me’n recordo de res. Prova és que m’he deixat alguna gent important en aquest recull.

    Ferran, m’alegra que hagis trobat una estona per passar per aquí. A diferència d’altres aniversaris, en que mirava enrere i tenia en compte a tota la gent de la meva història blogaire, aquest cop m’he limitat a la gent que ha anat publicant des de l’estiu fins ara. A tu se t’ha anat veient de tant en tant, i em va agradar trobar-te al Roda el món, em resisteixo a donar-te per mort! I naturalment, no oblido que en un passat eres constant tant al teu In varietate com a les cases dels altres. Ja sabem que de fa una temporada vas molt enfeinat, i tot és qüestió de prioritats, però com vols que oblidem? Molts han anat desapareixent, ja no estem a l’edat daurada dels blogs, però està bé que alguns romàntics encara estiguem per aquí, encara que tard o d’hora ens passarà com a tu, i altres coses, per força, passaran per davant, ho vulguem o no. Fins llavors, creuem els dits, i a seguir. I tu, quan puguis passar-te, seràs més que benvingut, no cal dir-ho!

    Assumpta, ja sé que estàs una mica rebotada darrerament, però cap dels dos baixarà del burro. El que no han aconseguit altres temes més espinosos ho aconseguirà la política, però bé, jo segueixo sense poder-me retractar de les meves paraules, i ja saps que gustosament ho faré quan pugui fer-ho. I tu segueixes defensant sense gens d’autocrítica. Però bé, ja ens ho trobarem el 27S. Pel que fa a l’aniversari del blog, ja saps que m’agrada fer alguna coseta especial per agrair la vostra dedicació a tots els que passeu per aquí, i a tots els blogs que em fan passar tan bones estones llegint-los. La foto del Pons és una de les millors, si no la millor, de totes les que he trobat al llarg de tots aquests anys. En tenia una altra d’ell, però no he pogut esperar a penjar aquesta. Semblava fet expressament per sortir a l’aniversari del Bona Nit. I la de la botigueta, efectivament, és la teva, no has vist que està enllaçada?

    Fanal Blau, ja m’ho heu dit altres vegades això, però em sembla que dir que jo porto la poesia incorporada és tractar-la molt malament, vosaltres que us l’estimeu tant. Ja ni tan sols faig servir paraules boniques, com algun cop havia fet en el passat, em dec fer gran. Però evidentment que tu havies de tenir espai en el post de celebració. I ara que ho dic m’adono que m’he deixat una persona molt propera a tu, quina cagada...

    Gemma Sara, ja m’agrada que us hagi semblat un bon detall aquesta celebració, i és ben cert que m’estimo els blogs per tot el que m’han donat, i perquè m’ho fan passar molt bé. Però això de no perdre la frescor... sí que vaig fent encara a bon ritme, però ja no hi ha tants temes dels que parlar, després de tanta xerrera.

    maria, és que sou especials!

    Salvador, de vegades em sembla que sí, que alguns blogs es mantenen perquè jo hi vaig a comentar, però només és perquè arribo primer a molts llocs. Després hi arriba altra gent. Bé, ara ni això, massa coses a fer per ser sempre el primer a tot arreu. Però la rutina diària no me la treu ningú!

    ResponElimina
  51. Audrey, m’alegra que us hagi agradat, m’estimo molt els blogs i us agraeixo molt tant les visites com les bones estones que em feu passar llegint-vos. I ja veus que sempre us porto al cap, vaig pel món i només faig que veure noms que em recorden a blogaires. No hi ha manera!

    Montse, és difícil comentar fotografies, molts cops, encara que la trobis maca, no et surt massa què dir, i no m’agrada repetir-me i dir sempre el mateix, francament, m’avorreixo a mi mateix. Així que generalment només comento quan em surt alguna cosa directament, i de vegades són bajanades! Faig de grat aquestes coses, generalment em ve la idea de l’aniversari molt temps abans, algun cop durant aquests 8 anys fins i tot he tingut la idea per l’aniversari següent abans de fer el que toca! D’aquesta manera, vaig fent, m’apunto les coses que em calen, i el redactat el faig quan ja estic a prop de la data. M’agrada sorprendre-us, és clar, però espero que serveixi com a agraïment i homenatge cap a vosaltres.

    Ada, a mi m’encanta discutir, en el bon sentit de la paraula. Argumentar, aportar idees, i també reconèixer quan l’altre té raó. Però defenso les meves postures a capa i espasa, és clar, que per això són les meves. M’agrada perquè tu sempre mires de defensar-te, i trobes bons arguments, així dóna gust. A mi tot això no se m’acudiria definir-ho com a generositat. És cert que hi he dedicat temps perquè us ho mereixeu i m’agrada celebrar l’aniversari tenint-vos en compte a tots, o a la majoria, però suposo que també hi ha un puntet d’orgull, i fins i tot de vanitat, no ho sé. Fer aquestes coses em fa sentir bé, és un agraïment i un homenatge, i la vostra sorpresa m’aporta una bona alenada a mi. Al final tots sortim guanyant, no?

    Bruixeta, m’alegra que no t’hagi portat mals records el post que destacava, a mi em va agradar, tot i que ja era el principi del declivi d’en Gorki. En el record, però, sempre és bo tenir-los, jo tampoc oblido en Bamboo, i això que aviat farà 5 anys que ja no hi és. Ostres, això em fa pensar que en Bamboo en farà 7 aquest any... es fa gran. Però de moment està molt sa, i més primet! Ja veig que no escarmentes, tornaran a ser tres a casa, hahaha. Et va la marxa. La foto tota teva, no sempre tinc la sort de trobar fotos tan bones, amb noms no tan comuns com el que fas servir tu.

    Consol, els blogs que segueixo m’han portat els destacats ells mateixos. En alguns casos he hagut de recular una mica perquè encara no tenia post apuntat, però de la majoria van venir sols. I no m’apuntava un post qualsevol, és clar, es tractava de destacar-ne un que m’hagués agradat, el millor de l’any per mi, que no vol dir que sigui el que més agrada als seus amos, o a altra gent, però que per mi tenien alguna cosa especial. Si ho fas amb temps, és més fàcil.

    rits, no sé si és el millor, però convindrem que, després de tant de demanar explicacions, el dia que les dónes ha de tenir algun valor. Ho vas fer emparant-te en el gat, cosa que està molt bé, però almenys ho vas fer! Són posts que m’han agradat a mi, per un motiu o altre, que no vol dir que siguin els que més han agradat als seus autors, o a altres comentaristes. De moment seguirem una temporada per aquí, sense data de caducitat, que ja fa massa que aguantem com per plegar ara.

    Rafel, els números no estan malament, però el que importa és viure-ho dia a dia, anar fent. No té sentit acumular anys i posts si no t’ho passes bé fent-ho.

    Ninona, quina gràcia em va fer aquell post, i quina tendresa. Espero que ara entenguis la frase críptica que et vaig deixar en un dels darrers posts que vas fer, ja tenia pensat el post que et destacaria, que em semblava entranyable, però aquell era molt bo també, boníssim. Si les sirenes tornen a canviar, serà que hem passat molts anys aquí, però ja està bé, no?

    ResponElimina
  52. Hypatia, he de dir que he vist que m’he deixat alguna gent, no podia ser d’altra manera, que cadascú té el seu ritme. Però per sort hi he posat a molta gent que no teniu un gran ritme de publicació, però que en el seu dia veu fer un post que de seguida em va fer pensar en apuntar-lo, i així és més fàcil. Si vas llegint però cap post t’impacta és possible que te l’oblidis, fins que un dia la clava, i ja l’has caçat. Amb tu va passar amb aquell fantàstic post.
    Ja porto força temps per aquí, i més que generós em sembla que ja canso. Al final sempre s’acaba parlant dels mateixos temes, i mira, perquè els blogaires en general no som massa exigents, però hem de pensar que de vegades les coses arriben al final també per esgotament de la fórmula.

    Roselles, si heu de visitar tots els blogs que comento, tindreu feina! Res, amb set o vuit hores al dia ho teniu fet. Me’n recordo, de tu i de molts, passats i presents, encara que no hagi destacat post, però no m’oblido de la gent a qui comento.

    Pons, només 8 anys, és cert. Són pocs comparats amb 9. Però quants d’aquests el teu blog ha tingut comentaristes regulars a banda d’AhSe? Tot és relatiu.
    M’alegra haver-te donat un cop de mà en la teva croada expansiva a través de la catosfera. Si hi havia algun blog que encara no coneixies, ara ja el coneixes i podràs arribar a tot arreu. Has observat bé, i jo mateix ho comento en alguna banda, tinc debilitat per posts que parlen sobre llibres o lectura, m’agrada molt quan la gent reflexiona sobre aquest tema. En canvi, no he inclòs a la llista blogs de ressenyes, que més aviat són seguidors del ‘Llibres, i punt!’, a excepció de la Jomateixa, que és una fidelíssima seguidora dels meus dos blogs principals.
    Celebro saber que la sèrie de posts de Nadal pot tenir continuïtat, espero que no passi allò de que les segones parts són sempre més fluixes. Però haurem d’esperar fins Nadal, abans que això no publicaràs res bo?
    A la Teresa Duch només li he llegit tres posts, pobre bagatge per triar-ne algun i destacar-lo. De fet, només n’havia llegit dos en tancar el post. Això ja li he explicat a ella, probablement sigui un molt bon blog, però em cal conèixer-la més. I sí, efectivament, pel meu gust, i el poc temps que tinc, els seus posts són massa llargs. Però em dónes peu a parlar del tema de llegir en diagonal, ara finalment ho puc fer obertament i et puc explicar per què la vaig cagar tant en el teu post de triar la millor entrada de l’any. Jo ja havia estat apuntant posts teus per fer aquest aniversari, de fet, abans de quedar-me amb la sèrie de Nadal, ja n’havia triat un altre, el de les Camises Vermelles, que estava molt bé. Quan ens vas demanar que votéssim, jo tenia claríssim que triaria els de Nadal i el de les camises vermelles, per tant no sé com redimonis vaig llegir les entrades que proposaves, ràpid i malament segur, però no entenc com no vaig saber veure que els posts que jo mateix havia triat ja estaven inclosos a la llista, em vaig passar de llest i devia pensar que segur que tu no havies triat els meus preferits, a saber.
    Ostres, pel que fa a la foto, em sembla que és de les millors que he trobat mai. Quan la vaig veure vaig flipar molt i molt. Ja tenia una foto d’en Pons per aquest any, però aquesta li ha passat a davant, el món l’havia de veure. I bé, ja saps que a l’aniversari de l’any que ve també tindràs foto!

    Jpmerch, què vol dir que no fa falta que tingueu blogs? Com se suposa que jo podria fer un post així, si vosaltres no tinguéssiu blogs? No no, sou necessaris, si no jo m’avorriria molt. Gràcies per ser-hi.

    Anna, no et queixis tant, que fas doblet, post i foto! Tots els que sortiu aquí és perquè sóc seguidor vostre, senyal que m’agrada el que hi llegeixo. El teu és força ego-blog, però no vol dir que no hi trobi coses interessants, com aquest post dels 5 destins que tens ganes de visitar. Però no és l’únic!

    ResponElimina
  53. Glòria, no et pensis, en conec força que són més ancians que jo, aquests sí que són autèntics dinosaures blogaires, però 8 anys no està malament, comença a ser una xifra molt respectable, i un percentatge considerable de la meva vida ja. Segur que he perdut la frescor d’aquells primers temps, però encara m’estimo molt el món dels blogs i m’he mantingut obert a la gent que ha anat apareixent després que jo. Quan jo vaig arribar semblava que costava molt entrar en alguns cercles, i jo sempre he mirat d’estirar la mà als més novells. Ep, no seré jo qui li digui a ningú què ha de fer a casa seva, em va costar escriure la frase, i no és per menystenir la teva poesia, però és que realment m’agraden els teus relats, te’n surts molt bé amb més paraules.

    anna G., gràcies a tu per passar. Et llegeixo tot sovint, em meravella la teva capacitat de síntesi, però no sempre surten les paraules per comentar, i no sempre t’entenc. Suposo que, a menys poesia, més comprensió per part meva. I a més Antònia Font, encara més!

    Carles, tindràs per triar i remenar. Hi havia molts posts teus també per poder triar, però aquell me’l vaig apuntar perquè em va agradar molt, i ja no l’he volgut canviar.

    Jomateixa, pensava que això de les recomanacions només t’afectava amb els llibres! Tens feina per anar mirant, n’hi ha una bona colla. És clar que tu hi havies de ser, no he inclòs gaires blogs de ressenyes, perquè generalment el contacte que tenim és a través del Llibres, però tu estàs als dos blogs i ets molt fidel, com jo al teu blog, que no només ressenya llibres, sinó que parles de llibreries, muntes jocs i concursos, fas recomanacions, reflexiones sobre la lectura, un blog molt complet per on sempre passo. I bé, què dir. No només és pel blog, sinó per com em tracta de bé la seva mestressa! Seguirem per aquí els anys que faci falta, mentre durin les ganes!

    Sr. Gasull, des de l’època de c@ts que us tinc a tots controlats! No t’ho creguis, llavors sí que portava un bon control, però ara em despisto amb facilitat. La feinada la faig de bon grat per compartir aquest moment amb vosaltres. Us en faig partícips d’alguna manera, al cap i a la fi, l’aniversari del meu blog només m’importa a mi, però si us en faig formar part, és una mica una festa per tots.

    Jaume, això intento, per mi és una xifra força respectable, encara que no diré allò de ‘no pensava que hi arribaria’. El que no penso és en la retirada, això sí que no sé quan serà. Gràcies per passar.

    Sa lluna, sí que és feina sí, però la faig de bon grat. Només cal mirar les respostes a aquests comentaris, m’hi he estat una bona estona! Però us ho mereixeu tot.

    Pati de fusa, artífex? No dona, sóc un més, però m’estimo molt aquest món virtual que hem anat creant i teixint. A tu se’t veu molt menys del que m’agradaria, i quan t’he vist comentar ets de les que m’ha sabut greu haver-me deixat de destacar, però s’ha de reconèixer que no has publicat gaire. M’agrada saber que passes per aquí de tant en tant. Per aquí, vull dir, als blogs, i deixes algun escrit.
    M’hauràs d’explicar millor això de l’apostrofació del zwitterió, aquests de lletres sou la peste, eh? És un concepte molt científic que té a veure amb els aminoàcids, com a hores d’ara ja deus saber. On li poses l’apòstrof??

    Loreto, molts heu dit que és un regal, però mira, m’agrada fer aquestes coses quan el blog fa anys, és una manera de compartir-ho amb vosaltres i agrair-vos que sempre estigueu per aquí, i les bones estones que em feu passar llegint-vos.

    ResponElimina
  54. Gràcies, XeXu!!!! Però el plaer és nostre de llegir-te.
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  55. Xexu, no has d'excusar-te de res, que jo no et comento mai i és lògic que no hi pensessis. Admiro igual la feina que has fet per festejar els teus lectors. Una abraçada.

    ResponElimina
  56. Noi, t'has lluït de debò amb aquest post! Com diuen altres blogaires, és un plaer llegir-te i no dubtis que ets una de les artèries principals per on corre la blogosfera catalana!

    Felicitats i gràcies!

    ResponElimina
  57. Ostres, quina feinada de post i de seguiment de blogs durant tot l'any! Hi ha gent cobrant del Departament de Cultura que segur que fa molt menys que tu per la cultura catalana, donant suport a tots aquests creadors de continguts en català.

    Per molts anys de Bona nit i tapa't.

    ResponElimina
  58. M'agrada moltíssim aquesta gran família i, tot i estar en stand by, seguisc llegint-vos de tant en tant a tots.
    Endavant XeXu, a l'escriptura!

    ResponElimina
  59. Deric, el plaer és mutu, aquest és un vici que no em trec de sobre, el de llegir-vos.

    Allau, no només als lectors, llegeixo blogs els autors dels quals no passen mai per aquí, però per recordar-me'n han hagut de fer algun post que realment se'm quedés a la retina. Era més fàcil amb els que anaven passant perquè anava fent llista, però com més dies passen més m'adono que m'he deixat gent que em sap greu. Bonic el post, però a mi em fot equivocar-me i no fer-ho del tot bé.

    Maurici, sou molt exagerats! Artèria principal? Com et passes. Ja m'agrada tenir clientela i que molts aneu passant sovint, però aquest blog no té aspiracions de ser més que això, un blog personal, d'un autor que s'estima aquest format i que passa magnífiques estones llegint, comentant i debatent altres blogs. Un dels grans descobriments de la meva vida, m'ho passo tan bé que posts com aquests són la meva manera d'agrair-vos que estigueu per aquí i que m'aporteu tant.

    Sergi, home, si el Departament de Cultura em vol passar alguna aportació a final de mes estaré encantat, encara llegiré més blogs si volen. Però els d'allà estan treballant, i jo ho faig per pur plaer. M'ho passo molt bé al món virtual, és una afició com una altra, i ara que puc, hi dedico força temps. Molt més del que cal per recollir el material per aquest post.

    Maria PB, hauria de no ser tan de tant en tant! Tant de bo trobessis les ganes i els temes per escriure'ns més sovint algun post. Realment, hi ha una bona sensació de comunitat per aquí, ens coneixem una bona colla i val la pena ser-hi.

    ResponElimina
  60. No, no, res a dir de la tria de blogs. He publicat de poc a gens, així que no reclamo cap menció. A més, t'agraeixo molt el comentari que em fas (me'l prenc també com un bonic reconeixement). :)

    Hahaha! Vaig invocar l'zvitterió perquè era l'exemple que sortia al llibre de consulta en què s'explicava l'apostrofació de paraules que comencen amb so fricatiu seguit de consonant: s'apostrofen els masculins per facilitar la pronúncia. Com que pronunciem esvitterió, cal apostrofar: l'zvitterió. En canvi, l'article femení ja facilita la pronúncia i, per tant, no cal apostrofar: la ftiriasi.

    Quina fricada de comentari, però tu l'has volgut. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pati, a mi ja em va bé aprendre coses de llengua, encara que això ja són conceptes molt avançats. El que passa és que m'has fet caure l'ànima als peus amb aquesta execrable 'v' que afegeixes a la preciosa i perfectament normativa en català 'zwitterió'. Ho he hagut de mirar, però el DIEC la dóna com a bona amb 'w', i si ho diu el DIEC, és paraula del senyor. Del senyor que accepta les paraules normatives, o senyora, m'és igual. No fotem, que serà molt fricatiu i molt friki, però deixa'm fer servir la paraula així, com la vaig aprendre, i com em va agradar tant. És tan bioquímica... De fet no la vaig aprendre així, sinó 'zwitterion', però catalanitzada també existeix. Això sí, em temo que del que no em salvo és de la manera com dius que es pronuncia. M'agrada més en alemany, que sonaria més a 'tzviterion', però segur que ho saps perfectament, ja que vius a Viena sense haver-m'ho dit!!

      Elimina
    2. 'Mea culpa' total. Vaig fer un refregit amb l'zwitterió i el seu intent de transcripció. Devia ser la febre de la Via catalana (em sembla que corrien aquelles dates, quan vaig fer la recerca "apostròfica"). En qualsevol cas, imperdonable. Ara sóc jo qui es llança als teus peus (i als de l'zwitterió, si cal). Espero que sàpigues perdonar aquest sacrilegi.

      A mi també m'agrada més la pronúncia en alemany. "Zwitterion"... sona a títol de llibre del Rothfuss i tot (ai que potser m'he passat).
      De fet, això de Viena és pura germanofília, tot i que Viena no seria el millor lloc per cultivar-la. Però aquesta ja és una altra història...

      Elimina
    3. Et perdono perquè ets tu. Però que no es repeteixi. És tan bonica la paraula amb zw, ains!

      Elimina
  61. Moltes gràcies, XeXu! M'ha fet molta il·lusió llegir aquest súper post. Felicitats pels 8 anys de blog.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.