dimarts, 17 de febrer de 2015

Relats conjunts, Burj Khalifa


—Que falta mooooolt?
—No Marc, ja gairebé hi som.

...

—I ara, que falta moooolt?
—Que t'he dit que no, aviat hi serem.

...

—Que no arribeeeem?
—Coll...eres Marc, doncs no, anem per la planta 94 i n'hi ha 163! Au, calla una estona! Maleït ascensor espatllat!


I aquesta és la meva aportació lamentable pel Relat Conjunt d'aquest mes.

25 comentaris:

  1. Res de lamentable...estàs en forma si has arribat al pis 94...:)

    ResponElimina
  2. Hahaha, aquesta conversa en vertical també ha de ser un suplici, amb lo maco que és el Tibidabo!

    ResponElimina
  3. Molt original.
    Només de llegir-ho ja em ve cansament.^-^

    ResponElimina
  4. Doncs si aquesta és la teva aportació "lamentable"…
    quan facis la "bona" avisa, perquè jo no me la perdo!!!
    Genial, XeXu! :D

    ResponElimina
  5. Hahahaha no creguis que és lamentable... a vegades una "sortida" així que et fa somriure (o, directament, riure, com a mi) és una bona aportació :-))

    A part que ja saps allò que mai m'aplico a mi mateixa de "Lo bueno, si breve..."

    (Em fan mal totes les articulacions tan sols d'imaginar-ho!) :-P

    ResponElimina
  6. A mi també m'has tret un somriure, així que (per definició) de lamentable res. ;-)

    ResponElimina
  7. aii quin cansament només de pensar-ho!!!!!! ;)

    ResponElimina
  8. Pitjor ho tenen els que 3 fa dies que són tancats a la cabina entre 2 plantes, amb els bombers en vaga indefinida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, XAVIER, hahahaha... ostres... quin patiment tan sols imaginar-ho!! :-P

      Elimina
  9. És que és impossible veure aquesta foto i no pensar en un ascensor espatllat! :)

    ResponElimina
  10. En el pot petit hi ha la bona confitura. Bon relat.

    ResponElimina
  11. Ostres, i encara queden un fotimer de pisos...Aquests pobres cal que facin muntanya, perquè aquí també poden fer el cim...Però aquests ascensors, be es poden espatllar. Jo prefereixo pujar a peu, que quedar-me tancada a l'ascensor!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  12. jo si l'ascensor no va no pujo ni que a dalt m'esperi una tigressa.... que baixi ella.

    ResponElimina
  13. Fins i tot jo seria tant pesada. Això si m'atrevís a pujar tant amunt, per què amb el meu vertigen, només de pensar-ho ja em comença a rodar el cap.

    ResponElimina
  14. 163?
    I esperen arribar vius??
    Que són iromans aquests???
    Bona, molt bona aportació, XeXu

    ResponElimina
  15. Doncs m'alegra que us hagi fet gràcia la meva ximpleria. Si us dic la veritat, la darrera frase em va venir després, quan ja estava a punt de publicar. Senzillament estaven pujant, jo me'ls imaginava en l'ascensor, que trigava molt perquè són molts pisos. Però després vaig pensar que seria més graciós si estaven pujant a peu, i així ho vaig posar. Sembla que la vaig encertar! Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  16. He, he, he... Jo també me'ls imaginava a l'ascensor i la sprpresa final la trobo ben aconseguida.

    Impossible que jo pugi tants pisos, eh? Amb mi no hi compteu...

    ResponElimina
  17. M'has fet riure (a la meva manera, molt discretament i de forma poc sonora) però m'has fet riure...

    ResponElimina
  18. Primer una bufada per la panxada de pisos ... buffff!!
    i desprès un somriure ben ample per la teva aportació,
    i ara me'n vaig a descansar que crec que m'ha afectat massa tant exercici. ‾‿⁀

    ResponElimina
  19. Parem un ratet que he d'agafar aire.

    ResponElimina
  20. Imagina't en Kilian Jornet pujant els 163 corrent i sense esbufegar... Ell que sempre trenca tots els récords del món.

    ResponElimina
  21. No sé si eren veïns de l'edifici o turistes que quan veuen una torre, cap a dalt que falta gent encar que no hagi ascensor. Bé, jo diria que és la primera opció.

    ResponElimina
  22. jajajjaa doncs em sembla molt graciosa... i queden encara més pisos per a seguir preguntant "queda moooolt?"... almenys no han de pujar per l'escala...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.