diumenge, 22 de febrer de 2015

Peregrinatio

Després d'uns mesos d'inactivitat, l'excursionista de pa sucat amb oli ha pensat d'anar a fer una ruta d'aquelles de sis o set tresmils que li agraden, però ara deu haver-hi massa neu i no ha pensat en llogar grampons. Una alternativa més assequible, sobretot per la manca de temps, podia ser el Montseny, fer un Matagalls per una altra ruta, però han donat molt de vent i podria ser perillós. Així que l'excursionista de pa sucat amb oli s'ha mirat la panxeta, ha agafat la motxilla i, determinat a no quedar-se a casa un cap de setmana més, ha fet cap a... Montserrat! Que també fa bon catalanet.

L'excursionista de pa sucat amb oli ha fet algunes animalades per les quals ja no està en forma, però mai s'havia enfilat a Sant Jeroni, el punt més alt de la mítica serralada a 1236m. Per no ser massa agosarat, ha pujat fins el Monestir amb el cremallera, i d'allà fins a Sant Jeroni hi ha una horeta i mitja de camí no gaire costerut, però ple d'escales, ideal per estirar les cames un fresc matí de febrer, però sense emocions massa fortes, ja que no té pèrdua. Des de la talaia es veu tot Catalunya ja que la serralada es troba en un punt privilegiat de la geografia.

Mirant al sud des de Sant Jeroni es veu el mar, 
tot i que Collserola s'esforça per tapar-lo.

De tornada al Monestir, l'excursionista de pa sucat amb oli s'ha trobat una munió de gent que les Rambles semblarien desertes al seu costat, fins i tot hi feien castells. Bona passejada per iniciar la temporada i desentumir els músculs, però això no es pot quedar aquí. Amb la voluntat de recuperar el terreny perdut per la mandra i els àpats abundants, l'excursionista de pa sucat amb oli s'ha fet ferms propòsits de sortir més sovint i anar augmentant la intensitat. Per això al migdia ja era a casa i ha fet una bona migdiada.

23 comentaris:

  1. És ben maco pujar a Sant Jeroni!!!

    Jo l'últim cop que hi vaig anar, vaig fer aquest camí que expliques de baixada... de pujada vaig pujar a sant Joan i després capa sant Jeroni pel camí aquell que també sembla les rambles...

    I just quan arribàvem, veiem que per sota la barana del mirador surten dos caps de dos escaladors que acabaven de pujar la paret, ens van clavar un ensurt, veure'ls arribar per allà!!!

    ResponElimina
  2. Eeeeeeeeeeei... anava a dir allò de "Oh, que m***", però no... no ho diré... :-DD

    Unes fotos precioses, XEXU, Montserrat sempre m'alegra la vista. Per cert, no hi podies haver anat AHIR (vull dir dissabte) i fer una pregària pel Barça abans del partit? Quin ridícul!! Com per donar-los un parell de bufetades a cadascun... No entenc que hi hagi jugadors que cobren en un minut el que jo cobro en la vida (ei, picada d'ull a un post anterior) que visquin en situació permanent de fora de joc.. Que no saben on són dins el camp?

    D'altre banda deixo aquí un missatge per l'Alves: Tio, treu-te aquesta barba que portes, que sembles un taliban o un jihadista i em molesta aquesta imatge en un jugador del Barça.

    ResponElimina
  3. Ostres sí,les fotos són ben maques!!
    Potser hauràs de començar a deixar ho de pa sucat amb oli; el teu nivell està pujant...^-^

    ResponElimina
  4. En aquest post no hi havia dues fotos o ho he somiat?

    ResponElimina
  5. Jo també m'he fet ferms propòsits de cara al bon temps, però els meus, si els comparo amb els teus, sí que són d'excursionista de pa sucat amb oli ;D

    ResponElimina
  6. Ja fa anys que vaig dir que no tornava a anar a Montserrat a no ser que fos per fer una excursió com déu mana, sense aturar-me ni un sol moment a l'abadia...

    Encara no hi he anat...

    ResponElimina
  7. Qualsevol excursió a Montserrat és una gran excursió. I amb sort, des de Sant Geroni es veu el Puig Major de Mallorca.
    I que bo és el pa sucat amb oli per berenar!

    ResponElimina
  8. si no parles del cotxe vol dir que aquest cop s'ha comportat, no?

    ResponElimina
  9. Bona manera de començar la temporada.

    ResponElimina
  10. Veig que t'has tret la son i has començat bé per anar escalfant. El que per a tu és escalfar per a mi seria el súmmum si ho aconseguís, és clar.

    Bonica panoràmica ... ara pensava quants anys feia que no he pujat a Montserrat, si ho dic no em creieu!
    Salut i a per una altra!!

    ResponElimina
  11. Això és un hito, perdó, una fita, en la carrera de l'excursionista de pa sucat amb oli. Digues-li que l'entenc, que el millor del ioga és la relaxació final (per cert, com és que encara faig ioga??). Vaaa, que no decaigui!!!

    ResponElimina
  12. Alguns i algunes ens hem de conformar amb el dinar i la migdiada.
    Bon inici de temporada i que maca la foto.

    ResponElimina
  13. Doncs penso que l'excursionista de pa sucat amb oli,( jo també un molt) ha fet una excursió ben guapa...Montserrat és un lloc preciós amb moltes possibilitats, pots escollir fer travesses curtes o llargues , a gust ( de les cames) del consumidor... Jo també he fet aquesta ruta des d'on es poden contemplar unes vistes magnífiques!
    Si que de vegades hi ha tanta gent que et sents una mica atabalat.
    M'ha fet gràcia això que fa bon catalanet!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  14. El sol fet de començar la temporada ja és un exercici de prou magnitud. A pujar més amunt ja hi seràs a temps, que la temporada és molt llarga, molt més que la migdiada.....

    ResponElimina
  15. Doncs trobo que vas aprofitar molt bé el dia: una mica de exercici, per anar practicant; bon dinar i bona migdiada.I tota la tarda per fer el que vingui de gust.
    Jo pujar a Sant Jeroni només ho he fet en l'aeri, quan encara funcionava, no entenc perquè ja no existeix, era una experiència i penso que avui seria rentable.

    ResponElimina
  16. Una bona forma i un bon lloc on reemprendre una bona afició i anar recuperant mica en mica el gust per l'aire lliure i la muntanya. Felicitats!

    ResponElimina
  17. Agraeixo les bones paraules, però aquesta excursió és poca cosa fins i tot per l’excursionista de pa sucat amb oli! Està bé per sortir una mica de casa i per recordar aquesta activitat que solia agradar-me. Ara cal que aquesta empenta no es quedi només en això, ja sabem que sempre tenim temps per les coses que són la nostra prioritat, i el que no estic segur és si aquesta n’és una. Alguna cosa farem, això sí, val la pena! Moltes gràcies per ser-hi, com sempre.

    Carme, de Montserrat es diu que té algunes vies d’escalada de les més difícils d’Europa. Jo també vaig veure alguns escaladors en llocs aparentment impossibles, però per sort no em va aparèixer ningú d’on no esperava. No ens vam embolicar, vam anar del Monestir a Sant Jeroni, i camí invers. Volíem fer una altra ruta de tornada però no estàvem segurs que portés al Monestir de manera fàcil.

    Assumpta, em temo que no hi va haver mai dues fotos, però em va sorprendre que tant la maria com tu diguéssiu ‘fotos’ en el comentari. No sé què devia passar, en vaig posar només una voluntàriament, perquè la sortida no donava per més. El partit va ser lamentable, també el vaig veure, però no hagués servit de res anar a demanar a la Moreneta que ens donés la victòria, amb la cua que hi havia ja no hi hauria estat a temps de demanar-ho, quina gentada. Et demanaria que anessis amb compte, ja que tu demanes respecte per la teva fe, aquesta estètica de l’Alves pot ser musulmana, però no tots els musulmans són gihadistes o talibans, és una confusió que fa més mal que bé a les relacions amb els pobles musulmans, que són els principals afectats per la violència fanàtica. És com si et diguessin a tu que no portis un penjoll amb una creu perquè els recorda a les croades on es matava a moltíssima gent en nom de déu, el déu cristià. Una altra cosa és que a l’Alves li quedi bé aquesta estètica, cosa altament qüestionable, com les seves passades enrere.

    maria, el meu nivell ha caigut en picat i dubto que recuperi aquella potència física que em permetia fer animalades. Però a veure si sóc capaç de fer alguna coseta més difícil que Sant Jeroni...

    Jomateixa, cadascú al seu nivell. Potser ens costarà als dos el mateix aconseguir aquests propòsits, i això és el que importa, no la comparació que ens puguem fer. Només podem competir en llibres llegits, hahaha. Les teves cames perillen.

    Maurici, home, no pots ni aturar-te allà a menjar els entrepans abans de tornar a baixar? És el que vam fer nosaltres, caminada fins el cim, tornada, i abans d’agafar el cremallera cap avall, l’avituallament pertinent. No és mal escenari per dinar, no?

    Xavier, el vaig buscar! Vaig mirar si es veia la serra de Tramuntana, però no la vaig saber veure. No seria el primer cop. Estem tan a prop. El pa sucat amb oli (i sal) sovint és un bon sopar i tot!

    Pons, ben vist. Però aquesta és amb diferència l’excursió menys exigent pel cotxe. No va tenir cap mena de problema, i és més, va descansar en un pàrking cobert, i sorprenentment gratuït.

    Eva, de moment me n’alegraré i diré que sí, que és l’inici de temporada. Però espero que no sigui el final també...

    Sa lluna, aquesta excursió es pot fer perfectament, cadascú al seu ritme. És caminar una estona, no hi ha passos perillosos, ni pendents exigents. Els trams de pujada es fan per escales, res complicat. És clar que et pots cansar més o menys, però arribaries segur. Sí, és clar, jo he de dir que això com a molt em serveix com a escalfament, però si no hi dono continuïtat no servirà per res. Va, no tens excusa, la propera vegada que vinguis de visita a Catalunya, a Montserrat s’ha dit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Asseguraria que vaig veure dues fotos... És més m'hi jugaria 1 Euru i tot... que, per en Messi és no res, però per a mi és mooooolt :-P

      Jo no vaig dir "Alves treu-te la barba que sembles un musulmà... vaig dir que em fa pensar -tal com li queda a ell i a alguns altres futboleros del món- en un talibà o un jihaidista, i és cert que m'hi recorda una barbaritat i, per tant, em desagrada profundament.

      Sento ser tan "incorrecta", però és el que penso. Repassa el què he dit (escrit) perquè no trobaràs cap ofensa contra els musulmans de pau, ni aquí ni a cap escrit meu.

      En quant al comentari de les creuades... jo no vaig viure a l'Edat Mitjana. Visc al segle XXI, així doncs no et puc dir quina hauria estat la meva posició llavors, el que tinc claríssim és quina és la meva posició ara i, si ens mirem aquesta foto el meu cor està amb els anomenats "people of the Cross" (la majúscula és meva, clar) Els quals, alguns també porten barba (com tants i tants musulmans i homes de totes religions o ateus) però mira, casualment, tal com la porta l'Alves, em recorda un talibà.

      Com aquest és el teu blog i aquest és un tema espinós, tens TOT EL MEU PERMÍS per treure aquest comentari si et molesta. I ho dic al cent per cent de sinceritat. Això no influirà gens ni mica en la meva actitud.

      Elimina
    2. En realitat és veritat, no has insultat l'estètica musulmana, la relació d'idees la vaig fer jo perquè no em sembla que l'estètica dels talibans o els d'estat islàmic sigui diferent a la dels altres, la de l'Alves és una estètica molt musulmana. Cert que els talibans han de portar barba com a obligació, però no tots els que porten barba ho són, ara en porta molta gent aquí també. Però jo no et vaig criticar què feia la gent a les croades, dic que seria la mateixa confusió si algú et digués ARA que la creu li fa pensar en aquelles èpoques i no l'hauries de portar. No deia si tu te l'hauries de treure o no, només el comentari d'aquesta persona cap a tu.

      Elimina
  18. Gemma Sara, l’excursionista de pa sucat amb oli va de cap a caiguda. Després de tocar el cel, ara es conforma amb poc. Però la idea és tornar-hi, i a més, no deixa de ser un deute pagat això de no haver pujat a Sant Jeroni. Quina mena d’excursionista no ho ha fet això algun cop?? Doncs precisament, un de pa sucat amb oli. El perquè tu fas ioga encara és un misteri que ni el Dan Brown sabria resoldre. (Ara que sé que t’encanta, hehehe).

    Alfonso, és qüestió de voluntat, posar-se a caminar ho pot fer gairebé tothom, i aquesta excursió és ben a l’abast. Però un bon dinar i una migdiada tampoc no em semblen un mal pla!

    M.Roser, a veure, ja puc tatxar de la llista Montserrat, Pedraforca i la Pica d’Estats? Què em queda per ser un bon catalanet? A Montserrat sempre hi ha molta gent. Fa dos anys vaig pujar caminant fins el Monestir, que diria que és més difícil que anar d’aquí a Sant Jeroni, i també hi havia molta gent. Aquell cop era l’estiu. Des de Sant Jeroni hi ha bones vistes, tot i que el vent que feia era gelat i no ens hi vam quedar massa estona. Es veu el mar, el Pirineu, i diria que pots veure tota Catalunya. No ets gaire amunt, però et sents un privilegiat igualment.

    Sr. Gasull, la temporada és llarga, però quan vinguin els castells serà molt més difícil. De moment podem dir que l’hem iniciada. Si la cosa continua i va més amunt ja us ho aniré explicant...

    Glòria, desconeixia totalment que hi hagués un aeri que et portés a Sant Jeroni. És una bona caminada fins allà des del Monestir, pensava que els transports només et portaven per aquells verals. El dinar no va ser massa lluït, però la migdiada sí. Caminar una mica sempre està bé, veurem si sabem donar-li continuïtat, que encara ens queden energies per més!

    Ignasi, gairebé fa una mica de vergonya vendre això com una excursió davant teu, deixem-ho en passejada. Veurem si els horaris castellers (i polítics) em permeten fer escapades al Pirineu de tant en tant. Objectius no en falten i ja remenem alguns noms. Veurem si no es queda només amb paraules.

    ResponElimina
  19. M'he desapuntat de ioga, ja era hora!!! Ommm Shantiii Ommmm

    ResponElimina
  20. Ves per on, aquesta ja l'he feta! la vaig fer la tardor passada. El meu entrenament per algun dia fer alguna cosa de profit (xò que al pas que vaig, no ho serà). Vas fer el camí dels francesos, el del timbaler del bruc, que també li diuen. Jo el vaig fer per l'altra banda, i buf, deu n'hi dó!
    Espero aquest cap de setmana tornar a fer alguna cosa, però res que estigui al nivell de l'excursionista de pa sucat amb oli! no puc ni tenir aquest nom!!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.