divendres, 20 de febrer de 2015

Municipalisme

Sempre he parlat malament del meu poble, de vegades amb paraules gruixudes. Per mi no té punt de comparació amb Barcelona, tot i que allà només hi he viscut quatre anys de la meva vida, i la resta al poble. Dit això, sembla lògic que si em vaig apuntar a militar a un partit polític va ser pel procés nacional, i no per temes municipals que, francament, m'importaven més aviat poc.

Al poble no hi conec a ningú a banda de l'entorn més proper, i no em semblava que a ningú li importés gens ni mica el poble pròpiament dit, és el lloc on vivim i prou. A més, tampoc em semblava que tingués res de bo, un indret completament vulgar.

Llavors t'expliquen les potencialitats que té i que no s'aprofiten, i ho fan amb passió i una estimació cega cap al lloc que tu sempre has repudiat. I no només això, parles amb persones, conciutadans, gent que no has vist mai abans, i que no semblen tenir res d'especial. Però coneixen el poble, els importa. Saben les coses que s'hi fan malament, moltíssimes, i com haurien de ser. Idees clares, meridianes, i penses que és clar, que és així com hauria de funcionar.

Jo pensava que els pobles estaven allà i prou, que als habitants els és una mica igual tot, mentre no els toquin els nassos. Però no, sembla que no. Hi ha qui s'estima el poble, que el pensa i el repensa, i no només això, sinó que comparteix les seves idees. I no és gent que vulgui una cadira a l'ajuntament, aquests ja existeixen. Senzillament, no se senten indiferents pel territori que els acull, el lloc on viuen, on tenen la casa.

I aprens que sí, que potser el municipalisme és molt potent, i que la política a aquesta escala pot arribar a ser molt interessant. I ho reconeixes amb la boca petita, a contracor, i amb nocturnitat. Però ho reconeixes, al cap i a la fi.

37 comentaris:

  1. I és clar que hi ha gent que s'estima el poble! A veure si creus que tothom està tan boig per Barcelona com nosaltres :-DDD

    Tal com en parles, poso la mà al foc que on vius no governa Convergència (i menys ERC hehe perquè llavors en parlaries bé). Si governes Convergència, segur que tot aniria millor i seria més maco... A Reus, per exemple, els carrers segueixen bruts, però des de que mana Convergència estan MOLT MENYS bruts (caques de gossos i tal) que quan manava el corrupte del PSC

    Au doncs, que molt remugar però et veig en una llista, eh? Tu acabaràs en una llista municipal... ho tinc claríssim hehehe. Ara bé, d'arribar a President de la Generalitat de la Catalunya independent res de res, que aquest lloc ja fa temps que el té demanat el meu nebot gran que, als seus dinou anyets ja fa molt de temps que ho diu. Tu, ara que has descobert com n'és de fantàstica la política municipal, alcalde :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, parlant de carrers bruts... La lluita ara estaria amb els pixats dels gossos. Els amos estan aprenent a recollir els "residus solids", però tan els hi fa que el gos es pixi a la roda d'un cotxe, d'una moto, a l'entrada mateix d'una casa, enmig del graó d'entrada d'una botiga, a un banc del carrer on després ha de seure un humà... és igual.

      La humanitat s'ha tornat boja. La gent ja no es conforma amb obligar a un gos a viure en un pis. Ara tenir un gos ja no és suficient. Molta gent en té dos. Brutal. Comença a ser molt normal veure a gent passejar dos gossos... A determinades hores, pel carrer hi ha més gossos que humans. I molts els porten amb roba d'aquesta ridícula especial per a gos.
      I sé d'una botiga que venen joies (bé, bijuteria serà) per a gossos... (collars i corretges amb brillantets i tal)... La gent està ben trastornada.

      Elimina
    2. Quan siguis alcalde podries prohibir a la gent que tingués DOS gossos en un pis... i, per tenir-ne un, s'hauria de passar un test psicotècnic que demostri que no el deixaràs pixar a tot arreu.

      Si els gats fan el seu pipí a casa, per què nassos els gossos no poden fer el mateix? Per què les persones anti-socials com jo hem d'aguantar vigilar per on trepitgem per no embrutar-nos la sola de les nostres estimades sabates (imagina, amb els anys que tenen i el que m'han de durar!)

      Que no vivim a la selva!! Que no és maco anar pel carrer trobant animals fent les seves necessitats com si fossin els amos del territori.

      Elimina
  2. Hi ha gent que passa per la vida sense implicar-se en gairebé res i n'hi ha que els agrada bolcar-se en tot el que poden. Si fas les coses teves, les coses es veuen d'una altra manera. És més fàcil veure-ho tot malament des de la barrera i molt atrevit criticar-ho tot. Una altra gall canta quan traspasses la línia i veus tot el que es fa i no es veu des de fora. Tot canvia de color i inclús deixes de veure-ho tant poca cosa i valores cada esforç que s'hi dedica, que ben segur són molts. De la manera que penso que ets, segur que li treuràs bon partit a la teva situació actual i acabaràs gaudint plenament del teu poble. Només una advertència: hi ha un altre punt que no s'ha de traspassar, el que et porta a cremar-se.

    ResponElimina
  3. Què dius ara? Hi ha gent a Catalunya que s'estima més el lloc on viu per davant de la gran Barcelona? No pot ser, home, qui pot ser tan curt de mires de preocupar-se pel que passa a un vulgar poble per davant del cap i casal? No me'n sé avenir, fas broma. segur...


    Un aclariment. A mi m'agrada Barcelona i la considero la capital del meu país. Entenc que pel seu pes demogràfic i polític, ha de passar per davant en moltes coses però aquest passar davant no hauria de ser, com passa moltes vegades, oblidant que Catalunya és alguna cosa més que només Barcelona. Aquesta "superioritat" que, conscient o inconscientment, teniu molts barcelonins no ajuda gaire a "fer país".

    Per cert, jo no tinc tan clar com l'Assumpta, si acabaràs presentant-te a alcalde. Diria que no en tens cap intenció, però si ho fas recorda venir a esborrar aquest post. No tindràs gaires possibilitats de guanyar si la gent saps que penses que el teu poble és "un indret completament vulgar". ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha jo vaig pensar el mateix amb això d'esborrar el post... però després vaig pensar que no cal, que en XEXU actua blogosfèricament amb pseudònim... Jo, com actuo amb nom i cognoms i també menciono la preciosa ciutat on visc amb totes les lletres, he de dir que Reus em fascina o em faran fora! :-DD

      De fet, i bromes a part, tot i que el redactat del post d'en XEXU (potser per l'hora) ha estat una mica desafortunat en aquest punt (jo també ho vaig pensar) crec que puc entendre el que volia dir... De fet, jo mateixa, en venir a viure a Reus, em vaig quedar absolutament sorpresa de veure què poc (per no dir gens) tenien aquí "aprofitada" la figura d'Antoni Gaudí. Em va cridar l'atenció moltíssim i em preguntava "On era el Museu Gaudí".. Ara ja n'hi ha un, sortosament. El tema rutes modernistes i tot això... res de res... I també vaig pensar que com era que l'Ajuntament no es dedicava a promocionar una ciutat que, en el segle XIX havia estat la segona de Catalunya... era com si la deixés caure...

      I ja tenim aquí el "Catalunya no és Barcelona"... a mi m'han ofès tantes vegades amb els camacus, pixapins, etc... però després, ves que els barcelonins no es moguessin per Catalunya... L'altre dia al programa "El foraster", d'en Quim Masferrer, a un poblet un home s'en fotia dels barcelonins dient que no saben res... però al dia següent esperava amb candeletes que anéssin al seu poble per la fira de l'avet i, a poder ser, "sense guants" per poder treure més ràpidament els calers de la cartera... Jo, a aquell poble ja no hi aniria mai a deixar ni un euro. Primer els insulta i després els espera perquè li omplin la caixa registradora... au, va.

      Mai de la vida he faltat al respecte a algú "per ser de poble" (em sembla imbècil si algú ho fa... tot i que mai he vist ni sentit a ningú fer-ho, que consti... mentre que les brometes en sentit contrari, no tan sols les he sentit sinó que les he rebut en persona) entre altres coses perquè mon pare va néixer a un poblet del Berguedà ben petit i mon avi patern a un del Bages de similars proporcions. Ara bé, atacar Barcelona, ofendre els barcelonins, és un joc que mai he entès. La "marca" Barcelona és un dels actius més grans que té Catalunya, en tots els aspectes i si internacionalment algú pot estar interessat pel nostre procés d'independència és perquè dins la nostra estimada -TOTA- Catalunya, hi ha una de les ciutats més importants del món: Barcelona.

      Benvolgut amic MAC, com a barcelonina (ni com a res) no em sento superior a ningú... però tampoc inferior i aquesta mena de "mania" que sembla que hi ha entorn als barcelonins, tampoc ajuda massa a "fer país"... i t'asseguro que em sap greu.

      Au, visca Catalunya!! :-))

      Elimina
    2. Encara més benvolguda amiga ASSUMPTA, la picada d'ullet riallera amb la que acabo el meu últim paràgraf era una manera de constatar que parlava en broma i que en sóc ben conscient d'això del pseudònim d'en Xexu.

      Pel que fa al tema "principal", ja se sap que en aquestes coses el problema és generalitzar. Jo he intentat no fer-ho perquè sé que hi ha molta gent de Barcelona (moltíssima, de fet) que viatja per tot el país sent conscient que deixar-s'hi els diners (pagant un restaurant o comprant un avet) no l'hi dóna dret a pensar que és "l'amo de tot" i que aquesta "superioritat" li permet fer el que vulgui sense respectar ni als altres ni les seves propietats. De la mateixa manera, estic segur que tu saps que no tothom fora de Barcelona som gent mal educada i desagraïda que vivim gràcies als diners que els generosos barcelonins venen a gastar-se als nostres pobles. D'imbècils n'hi ha a tot arreu, encara que tu només te'ls hagis trobat a una banda.
      I com sé que això ho saps i com que jo no he fet servir en cap moment les paraules "pixapins", ni "camacus", ni cap de similar, he d'arribar a la conclusió que el que t'ha ofès del meu comentari és que hagi dit que "Catalunya no és només Barcelona" i si és així a mi si que em sap greu, perquè jo que crec fermament que "Barcelona sí és Catalunya" (només faltaria i molt important que és) continuo estant convençut que "Catalunya és alguna cosa més que Barcelona" i segueixo pensant que dir-ho no és atacar a Barcelona ni ofendre els barcelonins ni tindre'ls mania.

      Elimina
    3. Sincerament estimat amic MAC, el que m'ha sabut greu del teu comentari ha estat exactament això:

      "Aquesta "superioritat" que, conscient o inconscientment, teniu molts barcelonins no ajuda gaire a "fer país""

      En absolut em podria ofendre que diguis que "Catalunya no és només Barcelona" ja que això no és ofensiu en absolut... és més, és una veritat com un temple. Catalunya és molt més que Barcelona... Però els barcelonins també som catalans, també tenim cor i també ens mereixem una mica d'estimació... L'exemple de l'home d'Espinelves és massa freqüent, desgraciadament. Molt freqüent. Freqüentíssim. Com que ho he viscut en primera persona, com he aguantat les rialletes pel meu "accent" per part de persones que, per exemple, podien fer coses com no pronunciar la "ll", dir "calentar" enlloc d'escalfar, "iema d'ou" enlloc de rovell d'ou, "tetxu" enlloc de sostre, "resibidor" enlloc de rebedor i infinites més, sé de que parlo.

      Elimina
    4. Ai, em deixava la "mansanilla"... que, a vegades, quan dic camamilla em miren de forma estranya... :-P

      Elimina
    5. Insisteixes en posar-me en un sac on jo no hi sóc ni m'hi faràs entrar. Igual que abans t'he dit que no he fet servir paraules com "camacu" o "pixapins", ara et dic que mai he pensat que els barcelonins no siguin catalans, que no tinguin cor o que no es mereixin una mica d'estimació.
      Ben al contrari, he admès que d'imbècils n'hi ha segur als dos "bàndols" i ara m'hi reafirmo dient que qui se'n rigui d'un altre pel seu accent és un imbècil i em sap molt greu que t'hi hagis trobat tan sovint com dius. Per tant no tinc cap dubte que saps de que parles, però et pregaria que no dubtessis que jo també. Aquesta actitud de superioritat dels barcelonins (no de tots, és clar) és ben palpable i també força freqüent. Tu no t'hi has trobat mai de la vida però creu-me si et dic que hi ha gent que sí i que aquest sentiment "anti-barceloní", que per desgràcia tu sí has patit, no ha nascut per generació espontània.

      Per cert, de gent que parla malament el català per falta d'estudis o pel que sigui n'hi ha també a tot arreu. Però hauríem d'anar en compte en rebutjar una paraula pel simple fet de que no pertanyi al català estàndard. "Mançanilla" (amb c trencada) és un mot ben usual i acceptat a les terres de l'Ebre, per exemple, i jo sóc dels que penso que fa més país acceptar-la que no rebutjar-la amb l'argument que a alguns ens pot sonar poc catalana.

      Dius que "anar en contra de Barcelona no fa país", n'estic totalment d'acord i no em sembla que jo ho hagi fet en cap dels meus comentaris, no sé si tu admetràs tan fàcilment que mirar-s'ho tot des del prisma de la gran capital tampoc uneix gaire.

      En fi, no tinc cap intenció de fer-te canviar d'opinió i només he contestat per deixar clar, una vegada més, que crec de veritat que dir el què he dit no és anar en contra de Barcelona ni ofendre els barcelonins. Em sap greu que tu t'ho hagis pres com un atac personal però, abans que en XEXU em faci fora per abús de comentaris, prefereixo deixar-ho aquí. Una abraçada, ASSUMPTA. :-)

      Elimina
    6. Bé doncs, una abraçada, MAC :-)

      Elimina
  4. Visc a un poble des de fa quasi catorze anys, sóc de Barcelona i estimo la meva ciutat, el meu barri (Sants), però des de que vaig arribar aquí em vaig implicar en la vida del poble, lluito pel que no ens agrada , a mi i a molts altres habitants, per millorar-ho. Els pobles son vius i a vegades molt més que les ciutats encara que sembli mentida

    ResponElimina
  5. Sóc de poble i, tot i que m'agradava més viure al meu que al que visc ara, no ho canviaria per la ciutat. On també hi vaig viure durant alguns anys, que hi vaig estudiar i treballar.
    Reconec que té moltes coses dolentes, però d'això n'hi ha a tot arreu, i també reconec que molts cops es fan les coses malament (massa cops), i no s'aprofita tot el potencial que tindria el poble. Però així i tot, em quedo amb els pobles.
    Ara sembla que després de dotze anys o potser més (ja no ho recordo), al poble on visc, es presenta un canvi. Espero de tot cor que no sigui massa tard per gaudir de les millores, ja que en els anys passats han deixat que es tanqui l'escola, que el metge ja només vingui dos dies a la setmana ,i així un seguit de coses que sembla que ens facin tornar poc a poc a la prehistòria.

    ResponElimina
  6. Son sentiments identitaris, no els hi busquis cap sentit lògic perquè no en tenen. Hi ha gent que estima el seu poble, hi ha gent que estima la seva comarca, hi ha gent que estima el seu país. És una cosa que se sent i si tu no ho sents es fa estrany de veure. Jo només vaig a per les coses que es poden quantificar i no això dels "sentiments", i aquestes coses quantificables acaben ser recursos destinats, i aquests recursos es sol traduir en temes de financiació i quan em parlen de pasta es quan jo em queda tot clar.

    ResponElimina
  7. El poble on visc des de fa dotze anys, el meu poble, és molt petit. Som poc més de 1400 habitants repartits en quatre nuclis, o sigui que ja et pots imaginar. Amb tot lo bo que tenen els pobles petits, i amb tot lo dolent. La política, aquí, és una manifestació de poder més que de servei. Si més no de servei per a tothom. A més, envaeix espais que haurien d'estar despolititzats, des de l'escola fins els gegants. Fa vuit anys vaig entrar en una llista electoral del poble i vam guanyar amb majoria absoluta. Malgrat que jo no vaig entrar de regidor vaig plegar del grup pocs mesos després perquè els que manaven es van fer inaguantables per prepotents. Al final, dominaven els interessos particulars, els greuges històrics que es remunten generacions enrere, l'autoritarisme, el tantsemenfotisme i la mediocritat. Fa quatre anys vam canviar de govern municipal i de partit al poder. Però tot segueix igual, això sí barrejat amb un tuf convergent de pseudoindependentisme però mantenint la prepotència i la mediocritat. I com que és any electoral comencem amb els petits regals de cistelles i tobogans per fer contenta la població... El problema el tindré quan vagi a votar perquè sembla ser que els prepotents i mediocres actuals no tindran competidor...

    ResponElimina
  8. Jo crec que si vius en un lloc te l'has d'estimar... (O al menys és molt millor fer-ho que no fer-ho) Gairebé tant com si convius amb algú també te l'has d'estimar... (Sempre millor fer-ho que no fer-ho)

    ResponElimina
  9. Visc en un poble que no és el meu, però m'hi he implicat i cada cop m'agrada més. Participo en organització d'esdeveniments que porten molta feina però que el benefici està en la gent que coneixes i el passar-ho. Fer poble, entre tots hem de fer poble i cadascú amb el seu tant com pugui.
    Quan hi vaig venir era quasi un poble dormitori, ara és un poble on dóna gust viure i tenim l'honor de ser els que més hem donat de Catalunya per capita en la Marató de tv3, això demostra que som un poble.
    No hi escatimis esforços tant si és el teu com si és on vius.

    ResponElimina
  10. Ostres , he esperat que s'acabés la polèmica per dir-fi la meva. Jo , he viscut a set pobles de diferents comarques de Catalunya i gairebé sempre me'ls he fet meus, tret d'un parell un d'ells una colònia tèxtil i una gran ciutat...Per exemple ara visc a Esplugues i és com si fos el meu poble...Sempre m'ha molestat la gent que per ser de Barcelona, es consideren superiors als altres ( per sort també n'hi ha d'humils) i penso que Barcelona no ha de passar per davant de ningú i molt menys per sobre de res... Crec que des dels pobles es pot fer una gran tasca política, precisament perquè la gent es coneix i tothom té clars els problemes que s'han de solucionar...A més crec que a Catalunya, té molt més pes la part rural que la urbana...
    Posem-nos d'acord i entre tots tirarem endavant el país!
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Ui, encara estàs a les beceroles, et falta conèixer a gent pagesa perquè t'ho expliquin tot pam a pam.
    I jo que sempre he pensat que no sobreviuria a Barcelona!

    ResponElimina
  12. Jo celebro que ara vegis el teu poble amb altres ulls, els ajuntaments són el poder més proper al ciutadà i un poder que ha de ser democràtic molt compartit amb el poble, amb els seus habitants ....que dic compartit....vull dir exercit pels seus habitants

    ResponElimina
  13. Els pobles són el poder petit de la política. I només te'n adones quan comences a treballar amb ells. Val més descobrir-ho ara que mai.^-^

    ResponElimina
  14. Veig que el tema ha provocat diversitat d'opinions i uns comentaris llarguíssims, explicant els punts de vista de cadascú.
    Jo he nascut i sempre he viscut a Barcelona i no puc opinar, però penso que si fos de poble me'l estimaria, encara que fos petit o poc atractiu, perquè seria el meu.
    Segur que el teu poble té coses que poden fer que te'l estimis i que vetllis per ell, XeXu. Ja has fet el primer pas.

    ResponElimina
  15. Jo tampoc no sóc d'un poble, com Glo.Bos.blog, y sempre he viscut a ciutats, però si una cosa tinc clara amb la política és que com més a prop de la gent, millor. Això no vol dir només a prop físicament, que també, sinó a prop emocionalment. I per estar a prop emocionalment, has de conèixer. I per conèixer cal ser "pocs", sinó es torna tot massa impersonal i es perd el punt que fa que la política a escala petita sigui, segurament, la millor política.

    És tard i tinc son, segur que m'he explicat fatal però potser, potser se m'entén i tot :) Naniiit!

    ResponElimina
  16. Al meu poble passa el mateix. Només hi ha dos partits, i tothom sap a qui vota cadascú i de quin bàndol és. Això moltes vegades porta a les diferències entre poblatans, no saben aparcar la política i es relacionen poc. Quan es vota, es vota a la persona que es presenta o al conjunt de persones, en funció de si ha fet coses pel poble, si ha fet desgràcies o s'ha gastat tots els calés.
    A vegades penso que aprofiten poc la política, ho tenen més fàcil per fer les coses millor i no sempre és així, és com una lluita de galls. Potser el meu poble només són mil habitants i es coneixen massa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí. És el que passa al meu amb 1400 habitants: pocs i malavinguts. Dos bàndols confrontats, dues coalicions de famílies, que s'alternen per manar. La proximitat i el coneixement de la gent hauria de servir per treballar millor i per a tots. Seria un bon espai on poder treballar amb fòmules de participació i consense, però aquestes són maneres de governar no aptes per a manaires autocràtics i mediocres que només busquen manar pel poder en si o per obtenir guanys per al seu públic fidel. La democràcia real, amb poques i lloables excepcions, costa que arribi al govern dels pobles petits...

      Elimina
  17. Neixes, creixes, jugues, aprens, fas amics, tens família, respires, en un lloc que ja és una part de tu per sempre ... encara que sigui una merda de poble!

    Bon dia XeXu.

    ResponElimina
  18. Ui, doncs jo encara no hi he arribat. Per mi, el meu poble continua tenint el mateix interès que quan hi vivia: cap. Però ja veig que mai podem dir "d'aquesta aigua no en beuré"...

    ResponElimina
  19. Un ha de començar a actuar des del seu entorn, del que viu i té a prop. A Barcelona, per mi és molt més important les regidories de disrticte que no pas el Consell de Cent i l'ajuntament. Els tècnics saben què s'hi cou, quins problemes hi ha i el que és necessari.
    I per això és ben important.
    Xq et penses que en Trias va posar el seu home fort a Sants quan és de Sarrià? Xq sap perfectament que a Sants no s'estimen gaire Convergència i li calia un home fort. I la va cagar, doncs posar una persona que no coneix gens ni mica el barri, les seves gents i la seva història, és un fracàs. I mira com està el barri, tot el que va passar ....
    Endavant i a per un entorn molt millor.

    ResponElimina
  20. Caram, ha donat força de si aquest post. Tant si us agrada com si no el lloc on viviu, el que està clar és que no us deixa indiferent. Gràcies per compartir les vostres experiències i impressions, fins i tot hi ha hagut una mica de debat en el que no vaig intervenir perquè sabia que no arribaria la sang al riu. El debat principal, però, no era exactament el tema del post, d’això en podríem parlar un altre dia, tot i que també he explicat la meva experiència amb el tema en les respostes d’aquests comentaris. Gràcies a tots i bona setmana!

    Assumpta, on visc Convergència és molt lamentable. Entendràs que no a tot arreu et poden agradar els del teu partit, a mi no m'agradaven els d'ERC d'abans, però ara una mica més. Els convers que tenim són de vergonyeta aliena. Com que no manen, no sé com ho farien, però creu-me, no manaran, així que no ho comprovaré. Ah, i no dubtis que si manés ERC i ho fes malament, també ho faria. Ja dic que jo m'hi vaig apuntar pel fet nacional, a nivell local estic segur que hi ha seccions d'ERC que són lamentables també. No seria descartable que acabés a la llista, però seria només per omplir. Són molts noms els que s'han de posar, i per acabar-la potser em faria gràcia i tot, però creu-me, no hi ha absolutament cap possibilitat que pugui sortir elegit. No sé prou de cap tema, ni tampoc sé si hi tinc interès. Ah, i de president de Catalunya? Oblides que ja vaig declarar la independència fa temps aquí al blog, el teu nebot llavors encara anava en calça curta, i no sé què esteu esperant en unir-vos a mi.
    La veritat és que no em fixo massa en els gossos i què fan. Sí que si veig algun que deixa la cagarada i el seu amo no la recull em fa ràbia, perquè hi ha molta gent que sí que ho fa i és respectuosa, i després paguen justos per pecadors. Ja saps que jo sóc de gats, que no molesten tant, que saben fer les seves coses en una caixeta, i l'únic que molesta és que miolin quan tenen gana. No és mala idea això de controlar més qui pot tenir gossos i qui no, perquè hi ha molta gent irresponsable. El mateix es podria aplicar als fills, però bé, entraríem en un terreny una mica pantanós amb aquest tema. Per exemple, a mi també m'agradaria limitar qui pot conduir i qui no, ja que hi ha cada cafre... Però llavors tindríem una societat plena de restriccions, i les llibertats brillarien per la seva absència.
    Un petit apunt sobre el comentari que li fas a en Mac. El que dic en el post no és desafortunat, és exactament el que penso. Que pot ser una idea incòmoda, sí. Però és el que m'han dit els del meu voltant tota la vida. El poble no té res, no hi ha res a fer, hem de sortir d'aquí per fer alguna cosa, etc. Era un poble vulgar sense res. Ara veig que té moltes coses que requereixen atenció, i que tenim la sort de comptar amb certs elements geogràfics que els pobles del voltant no tenen. Si ningú amb poder posa en valor aquestes coses és normal que els conciutadans pensin que el poble és una merda que no té res.

    Laura T, em sembla que no hi ha perill que passi això que dius. He canviat d'opinió, he pogut comprovar que al poble s'hi couen moltes coses, i que hi ha gent que s'hi implica molt, cosa que no pensava, però això no vol dir que m'estigui posant en la seva pell. La meva intenció és tornar a viure a Barcelona algun dia, però de moment em miro el poble i la seva gent d'una altra manera. Tampoc no saps què et pot resultar interessant i què no, fins que no escoltes una mica i furgues més enllà de la superfície. Jo sóc d'implicar-me en les coses, però de moment ho faig al meu nivell. Ha pujat el meu respecte, però veurem si la cosa passa d'aquí.

    ResponElimina
  21. McAbeu, cal dir que no tots els pobles són iguals, i que l'autoestima d'alguns llocs, l'orgull de poble, és un motor molt important. Però si no es fa res perquè treguis pit del poble on vius, és difícil que els ciutadans el valorin més que la gran ciutat. Això passa en el nostre, no hi ha cap interès en potenciar les coses que tenim, i per tant no ens les fem nostres. Potser no m'he explicat bé, jo parlo des de la perspectiva dels pobles i ciutats de la corona de Barcelona, que des de fa dècades sembla que el seu únic motiu de ser és proporcionar llits perquè els treballadors de la ciutat vagin a descansar. No es pot obviar el patrimoni cultural i històric de la ciutat, però si ningú te l'explica, el més normal és pensar que no el tens, que allà on vius es va construir només com un gran dormitori. Entenc que a altres llocs no hi ha aquest problema i que els governs locals es preocupen per fomentar i divulgar les potencialitats que tenen els seus pobles i ciutats, a fer que la gent en gaudeixi, i per tant, que treguin pit de ser d'allà.
    No descobrirem ara que Catalunya és tan centralista com España. Està clar que la importància de Barcelona i la seva corona, amb dues terceres parts de la població, es mereix un tracte especial, però que oblidar la resta no ajuda. Només fa que es miri amb recel la capital, i això no és. No és la meva idea, vull creure que una Catalunya independent serà capaç de gestionar els seus recursos de manera més intel•ligent i potenciant tot el territori, de manera sensata, per igual. Vull dir, potser no cal fer una autopista de quatre carrils de Sort a Vielha, però sí satisfer les necessitats de tots.
    No patiu que no em penso presentar, no tinc capacitat ni coneixements per ser-ho. Bé, en realitat, a la vista del que hi ha, ho podria ser qualsevol, però respecto massa aquest aposició, com per pensar que l'ha d'ocupar algú que no està preparat. I sobre el que dius, torno al comentari inicial, si no t'expliquen què té la teva ciutat o poble, el més normal és que pensis que no té res, i aquest ha estat el meu pensament durant molt temps.

    Xavier, doncs sembla que no, encara farem alguna cosa de profit de mi!

    Bruixeta, no sé si els pobles són més vius que la ciutat, però sí que és cert que si vols una cosa te l'has de fer tu mateix. A la ciutat sembla que els moviments cívics estiguin més diluïts entre l'entramat de l'administració i entre tanta gent. A un poble més petit un moviment social pot tenir molta força i fer-se sentir molt més. I m'atreviré a dir que probablement tingui més capacitat de decidir o de marcar l'agenda, per més que els pesi als polítics locals.

    Jomateixa, el debat sobre si és millor viure a un poble petit o a la ciutat, que també inicia l'Assumpta, no és l'objectiu d'aquest post, perquè a més, hi ha opinions per tot i no seré jo qui intenti convèncer ningú de la meva opció. Jo sóc urbanita i no me n'amago, però qui prefereixo el poble, cap mena de problema. Tot el que siguin canvis a millor serà benvingut. Potser el poble ja està molt cansat de la política de l'excusa i de no fer res de res fins que queden uns mesos per les eleccions. I tot i així, els funciona! Tenim molt poca memòria de vegades. Esforceu-vos pel canvi, iniciar un projecte nou, com a mínim, aporta motivació. Ah, això que dic val per qualsevol partit que governi, eh? Tothom que s'aferra a la cadira comença a fer les coses només pensant en aquesta i no en els altres.

    Pons, ja veig que demostres una gran estima cap el teu poble i comarca. Una gran estima que es quantifica en diners, és clar. Però no vas mancat de raó, els sentiments es porten o no, i jo durant molt temps no els he tingut. Això no vol dir que ara sigui un enamorat del poble, però m'han ensenyat a veure que se li pot tenir respecte, perquè ben gestionat tindria moltes coses que el farien atractiu. Molta gent ja ho sap, i jo pensava que tothom passava de tot. Es veu que no.

    ResponElimina
  22. Ignasi, si et dic la veritat, em veig de la mateixa manera que tu descrius. Ara són tot bones intencions, i sí que es preveu una lluita acarnissada per l'ajuntament, però jo vaig amb ERC i m'agrada el que diuen. No sé si podem guanyar les eleccions, però tant si és que sí com si és que no, m'ensumo que veuré un canvi d'actitud gran en els que entrin de regidors, i això no em farà gens de gràcia. Hi vaig entrar perquè volia col•laborar en el procés, el meu independentisme està fora de tot dubte, creu-me. I ara em veig immers en unes municipals i fent molta feina. Però jo no sóc polític, ni n'exerciré, estic a la base i també m'ensumo que em tocarà defensar coses en les que no crec, o en les que no hi estic d'acord. I tot el que descrius que passa quan un partit està al govern, imagina-t'ho a molt més gran escala, com és el cas del meu poble. Sento cada cosa que fa esgarrifar, de veritat. Sobrevisc pensant que 'els meus això no ho farien mai', i probablement algunes no, però tantes d'altres sí, sobretot si s'enquisten al govern. Entre tu i jo, ja em preparo per deixar la militància quan vegi que remenem una mica les cireres, perquè començaré a veure coses que no m'agradaran, i això sí que ho tinc molt clar. Ara tinc una feina encomanada, però com no m'agradi l'actitud durant aquests mesos i després del 24 de maig, jo plego.

    Carme, sempre m'havia sentit indiferent respecte el lloc on vivia, no m'agradava, però hi estic molt acostumat. No sé si dir que me l'estimo, però me l'estan fent veure d'una altra manera, i això és positiu, almenys em motiva. Ho veig molt diferent al tema de conviure amb algú, si no t'agrada on vius pots no pensar-hi i punt. Si no t'agrada la persona amb la que vius... tens un problema greu.

    Sr. Gasull, això que expliques ho vaig entendre l’altre dia. Si el poble té coses interessants i es publiciten, o es munten activitats d’aquestes que fan poble, la gent se sent part d’alguna cosa, i això fa que s’estimin més el poble i s’hi impliquin. Si sembla que tothom va a la seva i que no hi ha res que valgui la pena, és normal que es quedin a casa o marxin fora. Podeu treure pit amb les credencials que anuncies, si veu fer una bona recollida per la Marató, senyal que us hi veu implicar molt i veu anar tots a una. Aquesta és l’autoestima que els falta a molts pobles, cal anar tots plegats!

    M.Roser, caram, ets una autèntica nòmada de Catalunya! En realitat està molt bé provar diferents llocs per viure, sobretot si ets capaç de fer-te’ls teus tots ells. Sempre hi haurà alguna excepció, és clar. Referent a la polèmica, abans de res dir que en Mac i l’Assumpta són sempre civilitzats, es poden discutir, però no s’enfadaran, que a més són bons amics. Tenir caràcter i defensar la pròpia postura és molt benvingut en aquest blog i ja m’agrada que hi hagi intercanvi d’opinions. Jo rarament intervinc, tret que la cosa s’escalfi massa. Suposo que cadascú ho ha viscut des de la seva perspectiva. Jo no m’he trobat barcelonins que es creguin superiors, o no he tingut aquesta impressió. En canvi, a la carrera vaig conèixer una quanta gent de pobles diferents que et miraven per sobre l’espatlla, amb una mena d’orgull i amb cert menyspreu. I això que jo no era de la ciutat, i no hi havia viscut mai encara! D’això ja en vaig parlar aquí mateix fa tantíssim temps que ningú dels comentaristes actuals ho podeu recordar. Ni llavors vaig considerar que fos una tònica entre la gent de poble mostrar-se orgullosos davant dels barcelonins, tan sols vaig considerar que m’havien tocat companys torracollons.
    Ho comentava també l’altre dia amb no sé qui, Barcelona és molt gran perquè el municipalisme arribi a tot arreu, i per tenir una idea global de tot plegat. En canvi, en els pobles la perspectiva canvia i sí que esdevenen importants els canvis d’actitud i de funcionament que es poden impulsar des de l’ajuntament, però sobretot des de la societat civil, ja que és la que acaba empenyent el poble. Continua

    ResponElimina
  23. La política no només es fa als despatxos, s’ha d’exercir al carrer, i no és una cosa de quatre encorbatats, sinó una cosa de totes les persones, i per totes les persones. Si això no fos només un ‘mantra’ i s’apliqués de veritat, les coses anirien millor a tots els nivells.

    Consol, sembla que no, però també en tenim de pagesos nosaltres, i algun n’he conegut. És més, el partit al que milito, ERC, dóna molta importància al sector agrari a nivell local, així que estic descobrint moltes coses sobre això també. Ah, i jo a Barcelona hi vaig sobreviure perfectament quatre anys, i el que va costar arrencar-me d’allà!

    Elfreelang, als pobles la política es fa al carrer, has de tenir en compte la gent, perquè si no no té cap sentit. Els pobles o ciutats grans s’assemblen més a Barcelona, però conserven encara la potència d’allò local. És política a una altra escala, però precisament com que és una escala molt més semblant a la de les persones, per això és força participativa, t’hi pots implicar tant com vulguis i l’esforç serà molt benvingut.

    maria, si no m’hagués posat en política local probablement hauria marxat del poble, com segurament acabaré fent, i mai hauria sabut els detalls, m’haurien faltat moltes coses per conèixer, i gairebé segur que no m’importaria, però he fet tot un descobriment.

    Glòria, podríem dir que tu ets d’un poble, però que ara està integrat a la gran ciutat. Un poble que, com a barri de Barcelona, és dels que més sentiment identitari té, i això ja és un bon inici per potenciar-lo i fer-lo un bon lloc per viure-hi. Segur que tu t’estimes el barri, com també podries estimar-te un poble si fos el teu. Es tracta de sentir-te a gust i interessar-te una mica pel que té i per què s’hi pot fer. A mi no m’ho havien explicat mai i em sembla que em perdia moltes coses.

    Ferran, i tant que se t’entén. Però potser no cal conèixer tots i cadascun dels teus conciutadans, però sí la tipologia de gent que tens, quines són les seves sensibilitats i interessos. No podràs fer-ho si només mires per una porció de la població, els rics, posem per cas, o els del barri que et vota més. Si pretens governar per tots, has de fer un esforç per conèixer una mica la pluralitat del poble o ciutat. És clar que això és més difícil com més gran sigui el lloc, i més gent tingui, és clar. Per començar a fer política de veritat, a aquesta petita escala que dius, i fer-la bé, crec que és essencial haver mamat poble des de sempre, viure’l, conèixer-lo de dalt a baix. Una sort del partit en el que milito, almenys a nivell local, és que tenim un parell o tres de persones que es coneixen el poble com si l’haguessin parit, i ells són prou coneguts també. Bona cosa per saber què li cal al poble i com millorar el que falla.

    Les coses, realment el meu poble és una miiiica més gran, per no dir molt, i en principi no passen les coses que descrius, que déu n’hi do. A mi em costaria viure en un lloc així, on sembla que hi ha dos equips i sempre estan a la grenya els uns contra els altres. Al final a les municipals sembla que importi més la persona que el partit i les idees que representa. Si coneixes a un que es presenta, i et sembla bona persona, segurament el votaràs. Bé, sempre que no representi a un partit que detestes, però és que si ho fa ja no et semblaria bona persona! El meu cas és diferent, però les punyalades van que volen igual. Sembla que bona part de la gent deu viure indiferent a tot el que fan els polítics locals, però també sembla que es fan moltes coses i que se saben més del que jo em pensava. Al final, la gent no és tan inconscient del que fa el seu govern municipal.

    Pere, és el meu poble, sens dubte, però això no vol dir que me’l senti meu. Jo estava perfectament còmode vivint a Barcelona. Però he de dir que quan t’impliques en coses locals ho veus diferent, i en política ja ni diguem!

    ResponElimina
  24. Loreto, m’agrada el teu testimoni perquè em fa sentir menys sol. Molts cops he criticat el meu poble durament i la gent em mirava amb sorpresa, fins i tot. Si no m’equivoco, a tu t’agradava Girona, com a mi Barcelona, i al teu poble no li trobes la gràcia, com jo al meu. Com que tenim vides paral•leles en aquest sentit, ja saps què has de fer perquè t’agradi més: comença a militar en un parit polític del poble!

    rits, Barcelona és un cas a part perquè és tan gran i plural que un sol govern municipal no pot entendre i complaure totes les sensibilitats que hi ha. Per això hi ha els governs de districte, que entenen molt millor què passa als seus barris. Penso com tu en això, un alcalde per dos milions de persones és una figura decorativa, no un gestor real. Però bé, això passa a totes les grans ciutats del món, no sé com s’ho maneguen a les altres. Interessa el que tu dius, que la persona que gestioni un barri en sigui coneixedor, i si pot ser, conegut, algú de confiança. Com més t’estimis un barri, o un poble, més bé en tindràs cura. Si només hi vas a gestionar-lo i ho converteixes en la teva manera de fer diners, el més probable és que t’importi un rave el que hi passa. A la meva secció local tenim dos o tres membres que coneixen el poble de dalt a baix, em tenen meravellat. Altres no m’agraden tant, eh? Però poder compartir ideari amb gent d’aquesta val molt la pena, i s’aprèn molt.

    ResponElimina
  25. Jo de política no en tinc ni idea, sincerament... I no m'atrau la idea. Però sí que és cert que segurament a nivell municipal és quan es pot fer (o s'hauria de fer) més política de la bona, de la de veritat. Si al teu partit hi teniu gent que s'estima el poble ja hi teniu molt guanyat, de cara a poder fer coses bones a l'Ajuntament. I és que com diu la Rits, per trobar solucions s'ha d'ésser coneixedor dels problemes que hi ha, i viure la realitat de poble al nivell de la classe mitjana treballadora.

    Jo del meu poble no en puc dir res, a nivell polític, no m'hi vaig interessar mai. Això sí, anar d'acte en acte per fer-se la foto i fer-se veure, sempre, tot i que el tema no t'hagi interessat mai. I ara que s'acosten les municipals segur que això comença a fer tuf per tot arreu...

    Ai, he intentat comentar un post polític (que saps que no ho faig gairebé mai) i em surt un comentari esquerp. Bona Nit XeXu!

    ResponElimina
  26. Jo sí que me'n recordo d'aquell post que li expliques a la M.ROSER hehehe ja llavors vaig tornar a defensar que la gran majoria dels barcelonins som bona gent que, a més, tenim la santa innocència d'anar als llocs dient allò de "Oh, que maco!" quan veiem paisatges de mar o muntanya -que nosaltres, a la ciutat no tenim- i la gent dels llocs als quals lloem, en lloc de sentir-se contents i agrair el comentari agradable envers la seva localitat, se'n foten i ens diuen "Camacus"... Pot semblar que ho dic en broma, però no, ho dic de veritat.

    Jo he arribat a controlar-me les paraules a punt de sortir de la meva boca davant d'algun paisatge que m'agradés molt per no dir "Ohhh, que maco!" substituint-ho a corre cuita per algun "Quines vistes tan precioses", "Caram, què bonic és tot això" o el primer que em passés pel cap. Digueu-me obsessiva si voleu, però el cert és que és un tema d'aquells de "pell fina" (dels que també parlaves un dia en un post, per cert) ;-)

    ResponElimina
  27. Laia, he tingut sort que m'he trobat a gent a qui el poble els importa molt, més que a mi, i de vegades aconsegueixen que m'interessi per les seves guerres, que no són poques. La veritat és que m'està sorprenent, i estic aprenent, la política municipal és molt més profunda del que esperava, és política de base, i realment se'n fa molta, res a veure amb el que veiem per la tele. També hi ha gent que està allà per la cadira, però tants altres treballen perquè hi creuen molt. El que és segur és que és poc comprensible fins que no t'hi poses. I això sí, de 'postureo' n'hi ha per donar i per vendre, i nosaltres no ens en salvem (i menys en campanya electoral!). Ja no cal que vagis a un lloc que no t'interessa a fer-te la foto, potser allà on vas hi passen coses en les que creus, hi participaries igualment, però si no t'hi fas la foto és com si no fos important. No és una cosa que m'agradi, però no queda altre remei que dir 'és el que hi ha'. T'agraeixo el comentari, és cert que no comentes gairebé mai els posts polítics, així que m'és igual que et surti esquerp o no!

    Assumpta, ui ui ui... això de que la majoria de barcelonins som bona gent... Evidentment que hi ha bona gent, com també n'hi ha de dolenta, però sempre tendim a quedar-nos amb les males experiències. Tu recordes aquells que se'n riuen del teu accent, però no de tots aquells, probablement més, que no se n'enriuen. Bona gent no sé, però que som més passerells, això sí que t'ho dic. Acostumats a veure vidre i ciment tot ens sembla bonic. Anem pel món veient coses maques i ho diem, i se'ns enriuen. Segur que els de poble també s'exclamen quan venen a Barcelona i veuen la seva magnificència. Que no els diem nosaltres pagesos i coses d'aquestes? Sí que ho fem, sí. Els diem que són de poble, i no com una constatació, sinó com a sinònim de gent amb poca cultura i poc món, i és totalment injust. Tant, com que a nosaltres ens diguin 'camacus'. Aquesta pugna tan innocent continuarà ens hi posem com ens hi posem. Els humans sempre hem de punxar els que són diferents, si no no estem contents. Així que per més que busquis fórmules alternatives per no dir 'que macoooo', sempre en trobaràs algun que t'ho acabarà dient!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.