dissabte, 28 de febrer de 2015

Emoticones

Darrerament quan faig comentaris he trobat a faltar alguna cosa per acabar d'arrodonir el que estic dient, per completar o emfatitzar el missatge. Una prova de com interioritzem alguns conceptes, especialment en matèria de comunicació. És cert que les emoticones en la comunicació escrita ja existeixen i es fan servir des de fa molt temps, però per aquells que fem servir programes de missatgeria instantània com whatsapp, la seva utilitat ha canviat molt d'un temps ençà, fins el punt que podem tenir converses comprensibles només amb les emoticones que facilita l'aplicació, amb total absència de lletres si s'escau. 

Ara quan llegeixo coses que m'emocionen em ve al cap la imatge de la cara que plora rius de llàgrimes. Si poso un comentari enginyós o una mica fatxenda, hi posaria la cara amb les ulleres de sol. Per mostrar vergonya o penediment em falta la que té els ulls caiguts. O si he de fingir mostrar-me escandalitzat, la del rostre blau amb les mans al costat. I naturalment, sovint em sortiria d'incloure la que plora de riure. O l'aplaudiment. O el polze cap amunt. Si també us passa a vosaltres, no esteu sols.
 
Per cert, que diuen que es pot fer un perfil anímic de la persona ('patillero' segur), en funció de les emoticones que fa servir més habitualment. La comunicació canvia, ens adaptem, i aquests programes se'ns aferren al subconscient de mala manera. És clar que ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules. Normalment discrepo, però en aquest cas no perquè trobo que expressen emocions on les paraules no arriben de manera fàcil. Em rendeixo a l'evidència, el que mai han aconseguit els típics XD o :(, amb nas o sense nas, ho fan ara les icones del whatsapp, que m'han guanyat. Alguna cosa tindran quan per expressar algunes emocions són el primer que em venen al cap. O alguna cosa tindré jo al cap, però això no és cap novetat.

24 comentaris:

  1. No estem sols, doncs... A mi també m'agradaria poder posar alguna "cara" als comentaris. Jo poso sovint somriures... O clucades d'ull ... Gairebé sempre sense nas :) ;)

    ResponElimina
  2. En la comunicació és tan important el "què" dius com el "com" ho dius i com que quan escrivim un missatge o un comentari no ens veiem les cares, aquestes emoticones són el substitut que hem trobat i, en la majoria dels casos, jo les considero imprescindibles. En aquest sentit jo poso exactament al mateix sac sense veure-hi cap diferència, els parèntesis i els signes de puntuació amb els dibuixets aquests, que de fet només són una evolució dels primers i com a tal és cert que tenen més possibilitats. Potser per això t'han fet canviar d'opinió, tu que sempre estaves en contra d'aquestes coses. ;-)

    ResponElimina
  3. Els emoticons són molt útils, però compte en acomodar-s'hi massa.
    Ens podria passar com a aquell personatge del teatre, que no se sabia explicar i depenia del Zirano de Bergerac.

    ResponElimina
  4. Em passa el mateix qeu a tu cada vegada que deixo el comentari a un blog. Ara mateix et posaria el del gat que plora de riure ;)

    ResponElimina
  5. Com que no tinc cap mòbil amb el que es pugui fer servir el Whatsapp aquest, no conec aquests emoticons que dius. Ara bé, els emoticons normals i corrents de tota la vida, els que utilitzem el comú dels mortals amb punts, comes i parèntesis sempre els faig servir... i tu no.

    A veure: Què té la gent amb la que et relaciones pel mòbil que mereixin somriures, picades d'ullet, grans rialles, etc. que no tinguem els pobres blogaires que mai, mai, mai ens puguis dedicar ni un petit somriure?

    Conclusió: Aquest post m'ha deixat molt sorpresa.

    Apa, ni un emoticon.

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord.
    Fa una mica de por i tot que el subconscient ens vagi enviant caretes. Estem exposats a tanta programació, i l'anem absorbint i adaptant amb tanta naturalitat, que ni ens n'adonem.

    ResponElimina
  7. Jo encara no les tinc tant interioritzades: les faig servir sobretot quan no sé que dir o em fa mandra dir-ho. Per expressar-me encara necessito les paraules

    ResponElimina
  8. XeXu, a mi també m'has deixat sorpresa :0
    T'has passat a les emoticones evolucionades sense passar pels punts i comes... 😂😂😂 eii, he posat cares, no ho havia provat mai, al blog, ara ja no tens excusa! (Jo les utilitzo bastant, sí, de vegades per reforçar el missatge, sembla que són més directes, més "emotives" precisament..)

    ResponElimina
  9. Jo pràcticament no faig servir les tipogràfiques, i mai he fet servir les dibuixades. No sé per què. Potser perquè vull ser poeta, m'agraden les paraules encara més que les imatges. I sobretot m'agrada la tipografia.

    ResponElimina
  10. Jo també sóc d'expressar-me amb paraules, a més moltes vegades no sé què he de fer per posar-ne...
    De vegades una paraula val més que mil imatges!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!! Una paraula val més que mil emoticons ximplets d'aquests.

      Assumpta, reivindicant emoticons tradicionals com a petit complement del gran tresor que és la paraula.

      Elimina
  11. Al mòbil els utilitzo de vegades, encara que em costa molt trobar la cara que vull posar, per això, potser, utilitzo més objectes naturals, flors, sol, lluna ... Els millors són al correu de skype, que són animats. Malgrat el que et dic em costa utilitzar-los, prefereixo les paraules.

    ResponElimina
  12. Som còmodes de naixement i si ens ho posen fàcil ens hi enganxem ràpidament. Si mai ho arriba a posar en marxa blogger crec que hi haurà comentaris molt curts....i potser sense ni una lletra ....

    ResponElimina
  13. Els xinesos utilitzen ideogrames en comptes de lletres que representin la fonètica, com nosaltres.
    Les emoticones són una mena d'ideogrames. Si la cosa evoluciona es podria arribar a generar una comunicació escrita a base d'emoticones, similar a la comunicació escrita dels xinesos.

    ResponElimina
  14. Sovint les faig servir als whats, sempre com a "complement" del missatge de text, però procuro no abusar-ne. Algunes són simpàtiques i algunes altres es poden interpretar erròniament.

    ResponElimina
  15. En una conversa de whatsupp, per mi ja són imprescindibles els emoticons. Em sembla que ja no seria el mateix...el que si veig és que sempre acabem utilitzant els mateixos^^.

    ResponElimina
  16. Faig servir emoticones però amb molt poca varietat, bàsicament em moc entre aquestes tres: ;) XD :P A sobre les dues últimes son pràcticament intercanviables en molts casos i les vaig alternant per no cansar a l’altre. Els ^^ de Pons’s Blog, fent bla bla bla des del 2006 ^^ son més una marca distintiva que no pas la seva funció com a emoticona.
    Bé, la de la gerra de cervesa també la faig servir bastant. I la del polze amunt quan ja he fet masses Ok.

    ResponElimina
  17. En aquest tema estic una mica fora de joc.
    Potser ja comença a ser hora de fer un estudi profund del significat de les emoticones i les seves possibles interpretacions. Potser en Pons ens il·lustraria. ;)

    ResponElimina
  18. al final has pogut posar l'emoticona amb les ulleres de sol! xD! en alguna banda crec que hauria de funcionar posant això: 8|
    (no es veu, no? coi de tecnologia!)

    ResponElimina
  19. Veig que a alguns de vosaltres us ha sorprès que faci servir aquestes emoticones, i que les tingui al cap. No penseu que he oblidat la meva reticència amb les emoticones de signes de puntuació, però és que aquestes no m’han dit mai res, i les del whatsapp sí. I mira que em va costar posar-me’l al mòbil i fer-lo servir, però m’ha calat. Què passa, la gent també evoluciona, no? Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Carme, aquestes cares amb signes de puntuació són massa inexpressives al costat de les del whatsapp, jo no en poso gairebé mai. A més, em nego sempre a posar el somriure, perquè per mi somriure sempre ha estat molt especial. Però les icones del whats em poden.

    McAbeu, sí, tens raó, les icones amb signes de puntuació no m’han fet mai el pes, tot i que considero sorprenent que amb quatre punts i ratlles també es pugui dir tant, però les emoticones del whats s’han tornat tan específiques que sembla que alguns comentaris s’hagin d’acompanyar d’alguna d’elles perquè si no el sentit no és complet. No les veig del tot igual, però no m’estranya que els altres les veieu, tu ets dels que sempre en fa servir, és cert. De totes maneres, ara penso per què jo les veig diferents. Probablement no és el teu cas, però hi ha gent que diu una gran animalada i ho acaba amb una picadeta d’ull, i què vols que et digui, això fa molta ràbia. Com tot en general, aquestes coses me les prenc seriosament, i si afegeixo una emoticona és perquè completa el significat del comentari, cosa que no es pot fer per absència del llenguatge no verbal que falta en la comunicació escrita, i amb les emoticones es supleix prou bé. Si estàs emprenyat i afegeixes una picada d’ull, això no és llenguatge no verbal, és una mentida com una altra.

    Xavier, a mi de paraules no me’n falten, com li comentava a en Mac, aquestes emoticones serveixen per substituir el llenguatge no verbal que falta en la comunicació escrita, així que més enllà de no saber-nos explicar, ans al contrari, les emoticones reforcen molt el nostre missatge.

    Bruixeta, ja t’ho deia jo que eres addicta, hahaha, jo també t’hi posaria el que plora de riure! No ens n’hem d’amagar, ho portem tant ficat al cap que ja veus, ens falta alguna cosa en la comunicació escrita!

    Assumpta, no serà perquè el comú dels mortals no facin servir whatsapp actualment... És clar que hi ha molta gent que no en té perquè no té un mòbil que li permeti usar-lo, però ara la majoria dels trastets que pots comprar ja el poden fer servir. I és una cosa molt útil, cal dir-ho, tot i que jo tenia les meves reticències al principi. El mòbil te’l poden regalar canviant de companyia, i pagant una tarifa d’internet, que pot ser ben barata, no et cal pagar trucades ni missatges ni res, ja que amb el whatsapp o programes similars et surt tot gratuït. Bé, crec que pagues un euro i escaig per instal•lar-lo i et dura tres anys. La quantitat de missatges que pots enviar és il•limitada. És un gran estalvi, jo pago sempre el bàsic d’internet, perquè no faig servir el telèfon per altres vies, és un terminal de comunicació escrita.
    Els meus somriures van molt cars, aquí i a la Xina popular. Una altra cosa és una rialla, que és més fàcil de fer que un somriure, i que aquí solc posar com a ‘hahaha’, perquè realment aquí als blogs m’ho passo igual de bé o millor que en les converses de whatsapp. Senzillament no m’agraden aquests signes de puntuació, i sempre he pensat que tothom els fa servir massa a la lleugera. Ah, naturalment, les icones del whats també, però jo no n’abuso, la poso quan toca i quan posar-la complementa la sensació que vull transmetre, perquè hi ha molta més varietat i són molt més visuals. Els que en som usuaris ja hem interioritzat que certes coses es diuen amb una determinada icona. I bé, potser és el mateix, però per mi no. Deixant de banda que la gent canvia i evoluciona, i de vegades no ho fem si el que hi ha no ens transmet res. Continua a baix

    ResponElimina
  20. Quan trobem alguna cosa que ens arriba més, l’afegim a la nostra manera de fer, i això és el que ha passat. Per cert, que celebro que no posis emoticones quan no et sembla que hi ha d’anar, això és el que espero de la gent que en fa servir, no posar-les perquè sí, ni per sistema.

    Jomateixa, ho tenim del tot integrat, a mi em passa, i no sóc l’únic, que per dir certes coses, fins i tot quan parlo, em falta afegir-hi una d’aquestes icones, cosa que mai m’ha passat amb les icones de punts suspensius, per cert. I és que donen uns matisos concrets que de vegades ens falten en el llenguatge escrit, substitueixen el llenguatge no verbal, i de vegades fins i tot el milloren!

    Loreto, jo és al contrari. Les paraules no em solen faltar, si poso emoticones, i tampoc és que en posi sempre, són per completar el significat del que dic, el que vindria a ser llenguatge no verbal en les converses en viu.

    Gemma Sara, és curiós que en el mail que he rebut el comentari sí que es veien les cares que has posat, i m’ha sorprès que així fos perquè no sabia que es podien posar al blog, però ja es veu que no. Tot arribarà, només és qüestió que el senyor whatsapp i el senyor blogger s’entenguin, però temo que de moment no van per bon camí. És cert que no faig servir les icones de puntuació, però aquestes que diem reforcen molt el missatge que vols donar, com he comentat més amunt. Aporten matisos que no dóna la comunicació escrita, i són molt més emotius que els signes de puntuació. Ara sembla que algunes coses no es poden dir per escrit sense la seva corresponent emoticona.

    Helena Bonals, jo com que estic immunitzat de poesia, per expressar segons quines coses faig servir aquestes icones, en la comunicació escrita. Són imatges clares i que gairebé no porten a dubtes, de vegades es poden interpretar diferent segons la persona, però res de metàfores. Ja hi ha temps per l’escriptura enrevessada, quan vols comunicar-te amb algú de manera funcional no s’hi val a fer poesia, no cal que tot ho sigui, espero que hi estarem d’acord.

    M.Roser, sempre he estat de posar més paraules i menys imatges, els meus posts solen acreditar-ho. Però m’agraden aquestes icones. No sé si fas servir whatsapp. Si és així et surten per defecte i són fàcils de fer servir. Per escrit se solen fer servir aquestes que es fan amb signes de puntuació, les trobo més simples i no expressen tant, almenys per mi.

    Alfonso, no faig servir skype, i per tant no conec les seves icones, hi hauré de fer un cop d’ull. Al contrari del que et passa a tu, jo sí que trobo la cara que busco quan vull expressar alguna cosa. O al revés, no ho sé, ara quan vull expressar alguna cosa em ve al cap que per fer-ho cal aquella icona concreta. N’hi ha moltes de diferents, algunes penses que no les farà servir ningú, però sí, sempre hi ha un moment.

    Sr. Gasull, això ja passa, sempre hi ha algú que comenta amb una careta somrient o alguna cosa així, i parlo d’aquí als blogs. La veritat és que a mi em deixen fred, em calen paraules, aquestes icones només són per completar el significat i simular llenguatge no verbal. A la vida real si t’interpel•len per alguna cosa i només somrius, pots semblar tontet...

    Sergi, amb tu no es pot, eh? Sempre penses en l’evolució, en com seran les coses en un futur si continuem pel camí que anem. De vegades a mi m’agrada jugar-hi també, i quan algun cop m’ha passat pel cap escriure algun text de ciència ficció (idea desestimada per ara), hi he pensat sovint. Però tu estàs molt posat en el teu paper d’autor futurista! A saber com evolucionarà això de les emoticones. És més, quina serà la propera aplicació que triomfarà per sobre les altres?

    ResponElimina
  21. Glòria, un cop més, coincidim. També les faig servir com a complement, encara que algunes han agafat entitat pròpia, per exemple, la cara que plora de riure ja expressa rialla sense que calgui cap altre comentari. Però generalment matisen les paraules escrites. Sí que és cert que algunes es poden malinterpretar, però de vegades les fem servir amb segones directament!

    maria, si els haguéssim d’utilitzar tots no acabaríem mai, n’hi ha alguns que la veritat, no sabria en quin context posar. Però d’altres ja formen part del nostre imaginari, com els que vaig posar al post, per complementar algunes coses ja surten sols. Ara, sense ells, algunes frases perdrien part del significat.

    Pons, a mi el ^^ m’agrada, i mira que no sembla que digui res, però el tinc per una marca de satisfacció, d’estar cofoi o content. Em donen bon rotllo, són molt japo, no? De les altres de signes de puntuació molt ha de caldre matisar el significat de la frase perquè en faci servir, no em diuen massa res o, en el cas del somriure, no el poso perquè sí, quan surt és sincer. Mira que jo la gerra de cervesa la poso poc, però no em sorprèn gens que tu la facis servir!

    Rafel, no sé si vull conèixer el resultat d’aquest informe. Si s’ho miren amb lupa segur que els troben coses dolentes, i prefereixo que em deixin tranquil fent el que vulgui! En Pons no sembla que sigui especialment versat en el tema.

    aina, jo em pensava que aquest de les ulleres es feia així B-), però tant és perquè aquí no sortiran i per descomptat que no queda tan bé com la imatge del whatsapp. Quan et vaig fer el comentari ja havia fet el post i em va venir la cara de les ulleres, és clar!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.