diumenge, 18 de gener de 2015

Relats conjunts, Hip, hip, hurra!


Eren moments de joia i l'alegria es desbordava. Tots estaven de bon humor i en veritat que l'ocasió s'ho valia. Després d'una mala temporada, el meu pare, que era el president de l'empresa, havia aconseguit tancar un contracte que restablia la situació i permetia ser més que optimista de cara als anys a venir. Si la col·laboració fructificava, i el pare no tenia dubtes que així seria, les preocupacions quedarien enrere. Els meus germans, oncles i cosins que completaven la direcció de l'empresa estaven eufòrics, brindaven ara tots junts per un futur prometedor, i sobretot sense ensurts.

A l'altra punta de la taula, jo, no tenia esma ni per alçar la copa. Volia alegrar-me per l'èxit de l'empresa familiar, però no podia. Després que el pare avisés tots els membres per donar les bones noves, jo havia entrat al seu despatx a treure la pols. Aquell sobre gran em va caure de la lleixa, era del metge, però estava tancat, ningú l'havia obert. Encuriosida, no ho vaig poder evitar. Era d'unes proves que el pare s'havia fet, no en sabíem res. El metge era molt clar, les proves havien donat resultats positius, el pitjor diagnòstic es confirmava. Al pare li quedava poc temps en aquest món. Potser preferia no saber-ho. Potser s'havia trobat millor i havia oblidat aquell sobre. Ara era allà, brindant i alegrant-se amb tota la parentela. I jo sense saber quina cara posar.


La meva aportació a Relats Conjunts, participeu-hi!

22 comentaris:

  1. Contrast brutal... i ara com li diu? La vida és ben injusta de vegades, moltes vegades... molt potent.

    ResponElimina
  2. Veig que no són la única que li ha vist un posat trist a la noia que seu a la punta, contrastat amb l'alegria de la resta.

    ResponElimina
  3. Molt bon relat i ben sorprenent com a tu t'agrada... Aquest canvi de tema està molt ben trobat.

    ResponElimina
  4. Ja ho diuen que la felicitat mai és completa, però potser la desgràcia tampoc ho hauria de ser. Jo l'animo a posar bona cara i acompanyar al seu pare en aquest instant de joia després ja tindrà temps d'acompanyar-lo en els pitjors moments de la malaltia.

    ResponElimina
  5. Que malament. Ja passa això, que fa por quan estàs tan content, que no ho espatlli alguna cosa, i aquesta és massa greu per què ho pugui dissimular.

    ResponElimina
  6. De vegades a la vida passem per moments molt durs, però cal fer el cor fort, com aquest fill, però no se li pot demanar que a sobre faci xerinola...El pare, malgrat tot, volia gaudir de la trobada familiar!
    Bona tarda, XeXu.

    ResponElimina
  7. Que bo, per molts èxits materials que aconseguim, sabem que el que compta és una altra cosa ben diferent. Bon contrast i bon relat!

    ResponElimina
  8. Ja que ho ha esbrinat de casualitat, encara que costi, el millor que pot fer és costat al pare en aquest moment tan important. Ja hi haurà temps per parlar de la malaltia, quan ell ho cregui oportú.

    ResponElimina
  9. És el tercer relat que llegeixo, inclòs el meu, en què el punt d'atenció acaba sent la dona de cap de taula. L'única que desentona en aquesta pintura? L'absenta? ...? Pel que he llegit, el pintor, Kroyer, tenia un rollete amb la dona de més a la dreta, no amb la Martha que és com es diu la "nostra"... però ves per on va aconseguir destacar-la, ni que sigui de mig costat... Bona història!

    ResponElimina
  10. almenys per a ella ja no seria una sorpresa i potser de passada aprofitaria més els temps que podria gaudir de la seva presència.

    ResponElimina
  11. XEXU, homeeeeeeeeee... pobre gent, després de tant patir pensant que la crisi els havia arruïnat la petita empresa familiar, ara que saben que se'n sortiran, vas TU i ara fas que el pare estigui a punt de morir!! Tinc ganes de llegir-te relats optimistes, home! :-P

    ResponElimina
  12. Un bon relat que ens confirma novament que la millor riquesa, la més important és tenir la bossa plena.... de salut.

    ResponElimina
  13. bona història amb un costat agredolç i l'altre alegre .....una cosa és la riquesa i l'empresa i l'altra la salut

    ResponElimina
  14. Com en un instant la vida pot canviar...
    A vegades em pregunto si no és millor la ignorància de les coses que no podem canviar en lloc del sofriment de conèixer l'inevitable.
    Bon relat XeXu!

    ResponElimina
  15. Segur que el pare ho sap però ha decidit viure. Bon relat

    ResponElimina
  16. Deu ser difícil d'amagar una casa així i fer veure que no passa res.
    en tot cas, cadascú te dret a fer el que sent i preservar la seva intimitat.

    Un contrast molt vital.

    ResponElimina
  17. Volia generar una disjuntiva que fes pensar, a què donem més importància en un moment així? Un contrapunt molt trist a un moment d'alegria compartida, una situació molt compromesa per la protagonista. M'agrada que us hagi semblat un bon escrit i que us hagi fet pensar una mica. Moltes gràcies pels comentaris.

    ResponElimina
  18. Ens hem anat a fixar en el mateix personatge!!! per tu, en tristesa, el meu, en canvi, en calma. Ben curiós.

    ResponElimina
  19. El personatge en el que t'hi has fixat encara està pensant en participar del brindis o en esguerrar la festa. Trista disjuntiva quan sabem coses que poden canviar el curs d'una història.

    ResponElimina
  20. Jope, quina tristor... millor que no diga res perquè si no es trenca el moment feliç i ja no es troben motius per brindar... o si, per que aprofite el temps que li queda! Però m'agrada que t'has posat en la pell d'una dona... i també que estaves netejant la pols :D
    Sens dubte el personatge que hem escollit em sembla el més interessant, perquè els altres o porten la mateixa barba o no pinten res... Ja podria haver-se trobant 100 eurets al sobre...

    ResponElimina
  21. M'encanta el final... Penso que a mi em passaria el mateix...Molt dur i alhora realista. Un bon relat! :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.