divendres, 2 de gener de 2015

La rateta que escombrava l'escaleta

Autores: Pilarín Bayés i Muntsa Fernández
Editorial, any: Estrella polar, 2012
Gènere: Infantil
Número de pàgines: Una trentena

La rateta és una mica obsessiva de la neteja ja que cada dia surt a escombrar l'escaleta del portal de casa, però un bon dia té la sort d'ensopegar amb un dineret (que s'embutxaca sense preguntar si és d'algú). Després de rumiar què fer-ne, decideix comprar-se un llaç ben bonic per la cua, i l'encerta del tot, ja que immediatament comencen a aparèixer-li pretendents de tota mena. La rateta, presumida com és, no es conformarà amb qualsevol, però vol triar el seu enamorat per la veu que tingui. El que no s'espera és que la veu més melosa de totes serà la que amaga les pitjors intencions.

Estrella Polar va publicar aquest conte popular, tot un clàssic, acompanyat dels fantàstics dibuixos de la Pilarín Bayés que ajuden a comprendre molt millor la història i estan plens de detalls preciosos. El text és concís i ple de rodolins. També juga amb l'enginy quan apareixen els diferents personatges. És fàcil de llegir però no està mancat de moralitat, ja que ens ensenya que no ens hem de deixar entabanar fàcilment per les aparences. La rateta, val a dir, és ximpleta i t'acaba fent una mica de ràbia, tot i que és boniqueta, certament.

El llibre es llegeix d'una tirada i passes una bona estona. A mi m'hi va sobrar algun animal, però aconsegueix atrapar i interessar fins el final. També aprens lliçons valuoses. Molt recomanable, perquè a més es tracta d'un clàssic de la nostra literatura, i és ideal per fer una pausa del llibre ple de brutals assassinats que estic llegint. Difícilment us decebrà.

Puntuació: @@@@


NOTA: Aquestes són les coses que passen quan marxes uns dies a passar el cap d'any en presència de dues criatures de 3 anys. El 2015 ja va. Recomencem.

28 comentaris:

  1. jo recordo el conte amb molta nostàlgia.....la rateta escombrava força sí però va trobar una moneda .....és clar que més tard la història es va embolicant .....amb allò dels pretendents ....i no farem cap spoiler ara si no li traurem la gràcia ....té lliçó sí ....si has estat amb criatures és un del millors llibres , bon inici d'any Xexu!

    ResponElimina
  2. si et poses a llegir llibres d'aquests l'any que ve si que serà llarga la llista. Un clàssic que per anys que passin té un missatge encara molt vàlid.

    ResponElimina
  3. He pensat el mateix que en Joan: això és fer trampes! La teva llista col·lapsarà internet si continues així! Un bon llibre, però...

    ResponElimina
  4. uiuiui... què senyala això??
    A mi m'encanta aquest llibre. Sóc molt bona fent veus i amb aquest conte ens ho passàvem bé perquè li feia les preguntes a la rateta amb la "possible" veu de l'animal pertinent. Divertidissim.

    ResponElimina
  5. Aquestes coses ja passen quan fas cap d'any amb nens. Nosaltres vam començar la nit amb jocs de ciència i va tocar jugar a bitlles poc després d'aixecar-nos. ;)
    Per aquí dalt tenen raó ; amb aquestes lectures faràs una llista ben larga
    Bon inici d'any

    ResponElimina
  6. Un llibre per gaudir amb els més petits, Fent pràctiques? ;)

    Aferradetes i bon any, Xexu!!

    ResponElimina
  7. El meu preferit era el del llop i les cabretes però aquest també està molt bé. Com dius és tot un clàssic. ;-)

    ResponElimina
  8. Ha, ha, ha, m'ha fet gràcia la teva fitxa del conte... Els nens de tres anys son encantadors i els seus contes també...

    ResponElimina
  9. Tinc dues preguntes: primera, com és que aquesta ressenya no és al Llibres, i punt!

    Segona i més important: quants cops vas llegir el conte? Perquè als nens d'aquesta edat els encanten les relectures, una darrera l'altra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estic interessat en saber la resposta de la primera pregunta d'en Maurici! Amb lo que m'agrada l'ordre a mi només em falta que em barregis els blocs!

      Elimina
  10. ohhhh els contes de la Pilarin!!! els meus fills en tenien un munt i a quin més maco, parlem d'il·lustracions.
    Un clásic que mai passarà de moda

    ResponElimina
  11. He, he, no t'imaginava llegint el conte de la rateta...Deu ser allò de l'infant que tots portem a dins!
    De petita l' havia llegit tants cops en castellà, ( tocava així) que me'l ser gairebé de memòria:
    "Una vez una ratita, barriendo la escalerita, un dinerito encontró; que suerte tengo pensó. I como era muy presumida y le gustava ir bien vestida, pronto se puso a pensar que se podría comprar"...I acaba: "La manzana más hermosa contiene el gusano peor, para escoger la mejor, hay que saber ser juiciosa y no fiarse del exterior"!
    Ai, quin pal...

    ResponElimina
  12. Hehehe...sí que ho sembla que t'hagis equivocat de blog.^-^
    Ostres si en fa de temps que no me'l llegeixo. Ara sí, es recorda perfectament la història.
    Una entrada d'any diferent. ^-^

    ResponElimina
  13. Què, XEXU? La ressenya després d'unes copetes de CAVA... i, clar, qui té més d'un blog, doncs... ja se sap :-DD

    Vaig a comprar-me els Contes de Grimm i d'Andersen en Fascicles. Cada dia en llegiré un i batré tooooooooots els rècords catosfèrics haguts i per haver! :-P

    (Per cert, el conte el vas llegir en veu alta, modulant la veu i tal, dedicat a les criatures de tres anyets?) ;-))

    ResponElimina
  14. Ha, ha, ha...
    Jo també he quedat desconcertada, XeXu. De tota manera i després de la crítica tan bona que fas el llibre em disposo a llegir-lo, encara que ja sé el final.
    Comences bé l'any!

    ResponElimina
  15. Aquest és un conte que a més d'explicar s'ha de comentar, no sigui que una nena despistada li vingui bé ser una rateta presumida.

    ResponElimina
  16. hehehe si, bonic, però si l'analitzem un poquet "masclisteta" si que és eh... sempre rateta i presumida i consumista i superficial... Mare meua! Millor no analitzar-ho tot si no tots els contes se'n van a prendre pel... i també són bonics!!! Però el conte està graciós pels petits. Els has cantat la cançó? https://www.youtube.com/watch?v=aZkrCTCZNH4 (s'escolta molt mal però la cançó és bonica)

    ResponElimina
  17. A veure què ens trobarem ara al Llibres i punt! Doncs molt tendre i molt seriosa, la crítica. Llàstima que no s'afegeixi un vídeo, com ja s'ha dit per aquí, en què li poses veu als animals. (Jo recordo que a la Sara li alterava el final de la història, la feia més feminista, no per fer-la políticament correcte sinó perquè em donava la gana ;)

    ResponElimina
  18. Vaja, ja veig que no us ha fet tanta gràcia com a mi aquest post d’inici d’any. No és ni una errada, ni un intent de fer créixer la llista de llibres. Vaig llegir aquest conte durant una estona que els nens estaven distrets amb altres coses. Fer-ne una ressenya en broma em va semblar una bona manera d’iniciar l’any, un reflex del que havia estat el meu cap d’any. Res, que aquest llibre no comptarà, és clar, i per això està aquí, al Bona Nit. Gràcies a tothom per comentar, espero que hàgiu estat bons, que aquesta nit arriben els Reis!

    Elfreelang, no fem spoilers! Qui sap qui voldrà llegir l’obra, i no els agradarà que els expliquem el final. Sí que és una bona història per la canalla, els contes clàssics no s’han de perdre mai.

    Sr. Gasull, no home, aquest no anirà a la llista, per això he fet una ‘ressenya’ una mica en conya al Bona nit i no al lloc que li pertocaria. Però em va fer gràcia, el vaig llegir sencer, eh!

    Salvador, no m’enteneu les bromes! És clar, com que a tu sí que t’he ressenyat un llibre infantil potser penses que aquest també anirà a la llista, però és conya, home. El vaig llegir de veritat, però això de ressenyar al Bona nit ja és una pista. O és que tens enveja perquè té 4@?

    Jomateixa, això no assenyala res, ja us ho he dit al post anterior! Només que estàvem en una casa amb dos nens que portaven totes les seves coses, entre elles uns quants contes que els han llegit una vegada i una altra, però crec que no m’he explicat bé, aquest conte jo me’l vaig agafar una estona que estaven distrets i el vaig llegir pel meu compte! Les lectures dramàtiques les deixo pels pares.

    Mireia, aquest no anirà a la llista, per això he fet una ‘ressenya’ aquí i no al Llibres. És un festival això dels nens, no paren mai! El que ha triomfat entre nosaltres ha estat una pissarreta magnètica per dibuixar. Hem jugat molt amb els nens, però també els adults amb la maleïda pissarra... estic per demanar-ne una per Reis...

    Sa lluna, no heu entès res, el llibre el vaig llegir jo pel meu compte mentre els petits enredaven per allà. Faig pràctiques de tiet i prou, i no me’n surto massa tampoc.

    McAbeu, jo, és que si no són llops fers que hom pugui dominar introduint-se a la seva ment no m’acaben de fer el pes. Ara, les ratetes presumides, doncs ja és una altra cosa.

    Carme, per fi algú es pren a conya el post, home! Era una mena de paròdia de les meves pròpies ressenyes, però a veure si la gent es pensa que llegeixo aquests contes per augmentar la llista de llibres. Ei, però el vaig llegir de debò, eh!

    Maurici, les teves preguntes tenen fàcil resposta, però almenys tu has reconegut el modus operandi d’aquest post. No està al Llibres perquè és en broma, naturalment. No és broma que el llegís, i no el llegia a la canalla present, això ho feien els pares. Jo vaig agafar el llibre una estona i el vaig llegir per mi. Fer-ne una ressenya em va semblar una bona manera de començar l’any blogaire, molt explicatiu del meu cap d’any.

    Pons, que no ho heu vist que aquesta ressenya és en conya. He passat el cap d’any amb uns amics i hi havia els seus fills, de tres anys. Hi havia jocs, contes i de tot per la canalla. Aquest llibre el vaig agafar i me’l vaig llegir, això és cert, però volies que en fes una ressenya de veritat al Llibres? I que aquest llibre computi per la llista anual? Home, si es tractava d’una broma, no m’enteneu l’humor.

    Bruixeta, les il•lustracions de la Pilarin Bayés són molt característiques, de seguida les reconeixes, i val a dir que es mereix la fama que té. I de la història, doncs és clar, és un clàssic que mai ha de passar de moda.

    ResponElimina
  19. M.Roser, el llibre de la rateta que escombrava l’escaleta era el més llarg i amb més argument que hi havia entre tots els que van portar els nens. El vaig llegir jo, no a ells. A mi tot el que sigui llegir ja m’agrada, però no, no serà una de les meves lectures de capçalera. Realment veig que tu te’l saps molt bé, el deus haver llegit un munt de vegades. Aquesta és la moralitat de la història, ni més ni menys. Sí que fa una mica de pal que sempre t’intentin dir com has de fer les coses.

    maria, jo no recordava gens bé la història, però val a dir que, llegit de gran, és del tot previsible. Bé, potser ho és perquè en realitat el final el portem dins de tants cops com l’hem sentida, però de seguida vaig veure per on anaven els trets.

    Assumpta, els que dieu que m’he equivocat de blog en fer la ressenya éreu els que pensava que entendríeu perfectament la broma. Una ressenya d’un llibre infantil al Bona Nit? La gràcia era copiar les maneres del Llibres i fer una ressenya de broma d’un llibre que, evidentment no comptarà per la llista de llibres anual. Si me l’hagués pres seriosament hauria anat al Llibres, i no m’auto-parodiaria a mi mateix. Això sí, el llibre el vaig llegir per mi mateix, com llegiria qualsevol altre llibre. Això de llegir impostant la veu i diferenciar els personatges ho deixo pels pares. Per cert, jo el cava només el tasto per brindar. Prenc Martini.

    Glòria, ja es tractava d’això, de desconcertar un mica. He copiat les maneres del meu blog de llibres per fer un post d’inici d’any una mica diferent. I bé, si el llegeixes, espero que en facis la teva pròpia ressenya!

    Consol, jo no l’explicava a la canalla, el vaig llegir per mi mateix, però certament, s’ha d’aconseguir que el missatge arribi ben clar, que per això hi és.

    Ada, els contes són situacions irreals i exagerades perquè estan muntats així, i precisament perquè expliquen alguna cosa, donen lliçons. Està clar que la rateta presumida no és el model de dona moderna i alliberada, però pensa també quan devia escriure’s aquest conte (jo no ho sé), i que justament la moralitat de la història és que no es pot ser tan superficial i ximple, que ens la poden clavar per totes bandes. Si una altra crítica era que s’escombrava l’escaleta ella, doncs et diré que sembla que vivia sola, per tant ningú altre ho podia fer per ella. I per la banda consumista, no fotem, quan tenim un diner extra sovint comprem allò que no ens permetem quan comptem amb el capital habitual. Un capritxet agrada a tothom. Consumista? Pregunta-ho a les botigues, et diran que beneït consumisme. I el comerç manté la societat funcionant. Quan vas tornar l’any passat ja et vaig veure molt combativa, i em sembla bé. Cal estar a l’aguait perquè de vegades ens colen idees molt desagradables vestides de normalitat, i a mi moltes em passen per alt. Però de la mateixa manera et dic que ser hipersensible amb això tampoc no et portarà enlloc, només a agafar una úlcera.

    Gemma Sara, la ressenya sembla seriosa però no ho és, precisament era una broma. Aprofitant el format que faig servir a l’altre blog i que molts coneixeu, vaig pensar que seria una bona i graciosa manera d’explicar que vaig començar l’any en presencia de dues criatures de tres anys. La idea és que us fes gràcia, és evident que aquest no comptarà com a llibre llegit, per això ha anat aquí. Això sí, no el vaig llegir a les criatures, el vaig llegir per mi, una estona que no em molestaven gaire. Entre tu i l’Ada... quin parell...

    Sílvia, només tres arroves li poses? Que estricta!

    ResponElimina
  20. Ep!! La qualificació amb 4 arroves em va fer veure clar que la cosa anava de broma... i, per tant, s'havia de continuar la broma, donant per segur que "t'havies equivocat de blog" :-DD

    De fet, és possible equivovar-se de blog. A mi m'ha passat alguna vegada (poques, però m'ha passat)... ara bé, t'adones al moment, no el deixes publicat uns quants dies homeeeeeeeeee :-DDDD

    Per cert que el teu post em va fer investigar sobre el llibre i vaig descobrir que n'hi ha moltíssimes versions (algunes gairebé iguals però protagonitzades per una formiga) i també múltiples finals ;-))

    ResponElimina
  21. Si, Xexu, tens raó, però un poquet només eh!! ;-) Jo també m'escombre l'escaleta, jejeje, i no passa res , això no em molesta... Però si, la veritat és que en poques paraules has analitzat molt bé el conte! jajajaj, i no et faig la pilota eh, però si la finalitat és que no et pots refiar de les apariències està bé... A mi, (ara que has començat a analitzar-lo no puc parar de pensar!) aquest conte em recorda a la típica nena supermona a la què tots els xiquets de classe li van darrere i només li fan cas que a aquesta, sense fixar-se en lo paveta que és... què bobos no?
    (i no em busques frustracions perdudes infantils!)
    Bé, no vull cansar amb el tema, jo si em trobara un dineret... Me'l gastaria en cervesetes i convidaria als amics!
    No et dóne més feina, ciao!

    ResponElimina
  22. Definitivament tenim sentits de l'humor diferent.

    ResponElimina
  23. Els contes infantils els hauríem de recordar els adults. Una rata -posada en diminutiu, que simpàtica-, però una fastigosa rata es vesteix la cua -un símbol fàl·lic? A qui estarà adreçat?- i li plouen pretendents. La veu no és la que és, però ella tampoc no és la que és, és una fastigosa rata transvestida amb un diminutiu. Qui enganya a qui? Les aparences enganyen o millor no enganyar? La moralitat és dubtosa.
    El que passa és que avui els adults passem de la moralitat, tant que el més immoral és capaç de fer una tesi doctoral d'ètica. Agafar els contes infantils i no donar-los el tomb com faig aquí -un altre dia ho faré seriosament- però mirar què hi ha darrere cada personatge són grans lliçons de les quals no hauríem de ser tan llunyans.

    ResponElimina
  24. Assumpta, vaja, ja veig que la meva qualificació amb 4@ va massa cara i que posar-li va fer semblar que tot plegat era una broma... sóc molt sàdic amb les puntuacions, oi? Jo diria que no m'he equivocat mai de blog, però és que tu en tens cinquanta! No descarto que em passi, però generalment m'ho repasso tot massa. No sabia això de les diferents versions del conte, però no em sorprèn. Això sol passa amb els contes. Em van explicar que els contes que han arribat aquí provinents d'Alemanya solen tenir finals més feliços, però que allà acaben molt malament i serveixen com a lliçó pels nens dolents. Tot conte té moralitat, però els alemanys es veu que te l'ensenyen a cop de bastó!

    Ada, no intento fer-te canviar d'idees, eh, però és que et veig molt revolucionada i si no mantens el cap clar els teus arguments poden perdre força. S'ha de seleccionar les batalles, a les que valen la pena s'ha de donar tot. Et diré que això és un tòpic i que en molts casos deu ser veritat, la típica nena mona que té cua esperant, però que en realitat és ximpleta. Ho retrata el llibre, i deu passar, com dic, però també es dóna un altre fenomen que jo he vist en directe i que alguna noia m'ha comentat també. De vegades la bellesa fa por també. Una noia molt guapa potser no atraurà tants nois perquè la veuen molt inabastable. Jo no m'ho creia, però com t'he dit, ho he vist. Això no vol dir que no els agradi, però pensen que no els farà cas i passen. Ja no diguem si la noia a més és intel·ligent! Això sí que fa por.
    No canses amb el tema, a mi m'encanta xerrar. Però et trobaràs que no et dic que sí a tot, miraré de donar-te els meus arguments, i tu hi estaràs d'acord o no. Per aquest camí podem donar moltes voltes a tot!
    Sobre què fer amb un dineret, hauríem de parlar de la quantitat que suposa aquest dineret...

    Pons, millor, així t'he de deixar més comentaris perquè m'entenguis les bromes i atraparé l'AhSe.

    Viu, ostres noi, em sembla que no tenies massa bon dia quan vas fer aquest comentari... segur que hi ha moltes maneres d'interpretar el conte, però la teva és força negativa. També diuen que les pel·lis de Disney amaguen moltes coses i molta informació subliminal. Potser un dia m'agafa i em poso a analitzar-ho tot, però pels contes infantils prefereixo quedar-me amb la moralitat facilota que interpretes de seguida. Però si algun dia fas aquestes interpretacions seriosament, com dius, ja ens ho faràs saber.

    ResponElimina
  25. Ui, jo en llegeixo una pila de llibres infantils! Ara estic amb els de la Tina la Superbruixa :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.