diumenge, 25 de gener de 2015

Ens coneixem?

Com comentàvem en el post anterior, ha de ser difícil reconèixer un autor o blogaire quan llegim un text i no sabem que és d'ell o d'ella. O potser no? Fem la prova. Us proposo un joc. Us ensenyaré cinc textos de cinc blogaires diferents, sense pistes, i haureu d'endevinar qui és l'autor o autora, només pel que ha escrit, o com ho ha escrit. No hi ha premi, ni cal fer trampes buscant els textos en qüestió, només es tracta de posar-nos a prova, a veure si és veritat que ens coneixem tan bé, no de guanyar.

Per tal que tots pugueu participar sense pistes, els comentaris estaran moderats fins la publicació de les solucions.  Podeu fer els intents que vulgueu, i recordeu que no es tracta de ser els guanyadors, sinó de saber, cadascú de vosaltres, quin ull té llegint els altres. Si algú es reconeix en un text, que ho digui també, és clar. El dimarts 27, les solucions. Aquests són els textos:

1.
El cas es que quan he arribat al hotel, m’han donat l’habitació, he posat la targeta a la porta i la porta s’ha obert. Fins aquí tot correcte. El problema ha sigut que abans que pogués entrar un home ha sortit i m’ha dit: “¿Si?” Posant la mateixa cara que un posaria quan obre la porta de casa seva i algú desconegut pica a la porta. Després d’un parell de segons en els que m’he quedat al·lucinant pepinillos, després he posat la mateixa cara que poses quan li dius a la iaia que se t’ha col·lat a la carnisseria “perdoni, em sembla que em tocava a mi” i ella invariablement contesta “ai, perdona nen, es que no t’havia vist” i et quedes pensant “senyora, que faig gairebé 1,80 no soc precisament transparent…“, però per respecte no li dius, simplement poses la cara de dir-ho.

2.
Que s'acabi 2011, que s'acabi 2011, que s'acabi 2011,...

Com una nena petita, d'acord. Però que s'acabi ja. I encara falten més de 24h!

Any de contrastos. Any d'extrems, bèsties i completament oposats.

Un any desastrós personalment, i alhora amb instants preciosos. Amb problemes al voltant, però també nous personatges que fan somriure.

Any que acabo completament abatuda però amb ganes d'agafar forces i recomençar. No sé cap on ni com, però sols tirant endavant. És l'única opció que hi ha.

3.
L’amor s’assembla a si mateix i, per això, cada cop que ens enamorem ho vivim d’una manera semblant. Sentim papallones a la panxa, el cor se’ns dispara, els ulls ens brillen i la il·lusió ens envaeix el pensament. Ens tornem estúpids, somriem per no-res i, quan pensem en la persona —que convençudíssims diem que estimem com no hem estimat mai ningú—, només tenim ganes de fer-li petons, de tenir-la entre els braços i, per què no, també entre les cames.

4.
Hi ha dies plujosos, i dies amb núvols. Hi ha dies que només et mullen una mica els cabells, i d'altres que acabes moll de dalt a baix. Hi ha dies de tempestes i huracans, de ciclons i de nevades. Hi ha dies que l'aire pesa i ens fa caminar encorbats, dies que el mantell gris sembla sòlid, tant o més que el terra. Hi ha dies que cau pedra que abonyega fins i tot el metall.

Però més enllà de tot això, per sobre de tot això, sempre hi ha un cel blau, i potser fins i tot un sol.

5.
Molta gent crec que sap sobradament com es fa això de mullar el moniato, però sempre va bé de refrescar la memòria per si algú a hores d’ara no ho ha provat, cosa totalment desaconsellable.
Depenent de la mida del moniato triarem el recipient adequat on posar-lo en remull i que creixi en conseqüència, el que esperem.
Parlant del moniato com a tubèrcul, i com a curiositat, proveu de posar-lo dins un got amb aigua. Veureu que passats uns dies surten brots verds (els de veritat, no els polítics) i que seguint els sempre encertats criteris de que tota cosa que puja, torna a baixar, tindreu amb poc temps tota una cascada de tiges verdes que fan la seva patxoca.


A veure qui afina més, sort!

25 comentaris:

  1. Me'ls he llegit un parell o tres de vegades i no ho tinc gens clar. Bé, per ser més exactes, n'hi ha un parell que em sembla que sí, un parell en que tinc molts dubtes i un altre que no acabo d'identificar.

    Aquesta és la meva aposta:
    Els que he vist més clars són el n"5 = JOAN GASULL (hi veig una barreja festivo-eròtica molt marca de la casa) i el nº 1 = PONS (el que m'ha fet decidir per ell, és l'al·lusió a les àvies que és colen a la carnisseria :-D)
    Tinc força dubtes amb el nº 2 = ASSUMPTA (més pel tema que per la manera que està escrit, que no m'acaba de quadrar) i el nº 4 = XEXU (si és teu, sàpigues que en una primera lectura he pensat en tu, després he decidit que no hauries posat un text propi pel joc però seguidament he pensat que sí que ho podries haver fet perquè jo també ho hauria fet. Així que dic que ets tu, abans de tornar a canviar de pensament).
    El que queda, el nº 3, ja he dit que no el veig gens clar. Dic la CARME per no deixar-lo en blanc, però m'estranyaria molt que ho fos.

    Ja veurem com va la cosa. Ha estat divertit provar-ho... encara que no n'encerti cap!

    ResponElimina
  2. Trobo que la prova és molt difícil. Com a mínim em caldria saber el nom de tots els autors/res. Dedueixo que un és teu, pot ser el número 3? L'Assumpta el número 2? La Carme Rosanes, el número 4?

    ResponElimina
  3. Coi, que difícil, només diria que el 2 em fa pensar en la rits, però tampoc n'estic segura... Has buscat uns textos prou literaris, el 5 podria ser el Joan Gasull? (això de mullar el moniato...). El 4 el trobo molt bonic, una mica Elfree quan es posa lírica, però em falten punts suspensius.... i el 3 molt agut, una mica Sergi, l'1 em fa pensar una mica en el pons... No n'he donat ni una, no?

    ResponElimina
  4. Home... el 4 diria que t'és de família.
    El segon també em sona d'haver-lo llegit però fa molt temps i ara no sabria precisar més.
    El que és segur és que cap és meu ;)

    ResponElimina
  5. A primera vista no en reconec cap. Tots estan molt ben escrits, però no els acabo de relacionar amb ningú. Que difícil!!!

    ResponElimina
  6. home jo els altres no, però el cinc si que em sona.....

    ResponElimina
  7. el dos em sembla molt l'escriptura de la Rits, però no estic segur

    ResponElimina
  8. el 4 podria ben bé ser de la Carme...

    ResponElimina
  9. Ho provo de primer impuls...

    1-. Pons
    2-. Rits

    Els altres ni idea... Seguiré llegint-los a veure si em vela inspiració...

    ResponElimina
  10. Uii que difícil. Tanta com distingir els diferents autors dels que parlaves en el post anterior. L' únic en què em podria arriscar és el 2. La Rits del Vuitena?

    ResponElimina
  11. Holaaaa!!

    La 2 m'hi jugo el coll que és la RITS... Bé, em podria equivocar, però el coll ja me l'he jugat hehe... Aquest pessimisme latent amb el propòsit constant de recomençar... Si no és la Rits és algú que la estava imitant :-)

    He de rellegir els altres. Segur que els coneixeré tots? Igual n'hi ha de blogaires que no llegeixo...

    ResponElimina
  12. I el número 5 també m'hi jugaria alguna cosa a que l'encerto:
    És en JOAN GASULL. o Garbí 24...

    I, com deia en el cas de la RITS, si no és ell és algú que l'estava imitant ;-))

    Els altres em resulten molt més complicats. A primera lectura em venen noms al cap, però no ho acabo de tenir massa clar.

    M'agrada aquest post per jugar!! :-))))

    ResponElimina
  13. Bé, he llegit amb atenció els altres fragments i, sincerament, diria que no els havia llegit mai abans.

    - El primer explica una anècdota amb gràcia... per la qual cosa em fa pensar que si l'hagués llegit em sonaria i no el recordo de res, en quant a l'estil, crec que no em defineix a cap blogaire en concret... O no el segueixo, o el segueixo de fa poc. M'havia passat pel cap el Jordi de la Banyera però no, no és ben bé el seu estil.

    - El segon, ja ho he dit, m'hi jugo la mà esquerra a que és de la RITS.

    - El tercer... res de res... No és per excusar-me, però diria que deu ser d'algun blogaire que no segueixo.

    - El quart... m'ha fet venir al cap l'ELUR... i no sé per què, ja que no és el seu estil cent per cent, però m'hi recorda... Podria ser algun post molt antic d'ella?... Sigui de qui sigui, no m'és una forma d'escriure desconeguda, però no l'identifico.

    - El cinquè ja he dit que aposto per en JOAN GASULL :-)

    ResponElimina
  14. Seria delicte que no sabés que el número 1 es meu. Ja m'has pagat els drets de citació? Parlant d'àvies que es colen i que ha fa poc que això ha sortit al roda al mon, crec que bastanta gent ho reconeixerà, o això m'agradaria pensar...

    A partir d'aquí ja no en tinc cap de clar xD

    El dos es la rits?

    Els tres també ha de ser una noia, l'Alba de Salva't si pots?

    El quatre no en tinc ni idea. Elfreelang per dir algo.

    El cinc es en Joan Gasull?

    ResponElimina
  15. uf és molt més difícil del que em pensava .....molt difícil, de moment no ho sé també es cert que no tinc temps per llegir tant com antany ...tos els escrits m'agraden ara bé afinar de qui són ...fins i tot crec que algun podria ser teu ...seguiré pensant

    ResponElimina
  16. I la meva gran idea de posar noms opcionals per ajudar una mica, on s'ha quedat?!!!!
    Quan he començat a llegir el primer, per un moment he pensat que podria ser d'en Garbí, però de seguida he vist que no. Per què no hi ha sexe ni segones intencions. En acabar-los de llegir tots, ja he vist bastant clar que el n.5 sí que podria ser seu.
    Els altres... Potser el primer podria ser del Sr. Pons, però tampoc ho tinc massa clar, sembla força suau. Els altres no en tinc ni idea, tot i que sembla que alguns tenen un estil bastant marcat, no els dec llegir tant i no els reconec.

    ResponElimina
  17. No m'atrevia a participar, però m'ha semblat lleig no fer-ho, tenint en compte que vaig ser una de les persones que et va animar a muntar el joc. Així que... (amb la tecla molt petita) allà va:

    1. jordi banyeres
    2. rits
    3. ehem... tu?
    4. -
    5. joan gasull

    Una tria fruit del meu limitadíssim coneixement blogosfèric. Tan limitat que em veig obligada a deixar una opció en blanc, perquè diria que del pons no és, oi?

    Ai... quin desastre.

    ResponElimina
  18. Osti, ni idea... ja veig que sóc tant dolenta recordant estils com recordant cares. Potser el 2 és la Rits? O no,,, ni idea, la veritat.

    ResponElimina
  19. Ho sento sóc un trampós! El senyor Google ho sap tot i us ha identificat a tots. Però ... no penso dir-ho a ningú Ja! Ja!
    És molt difícil amb un text tan curt conèixer a l'autor encara que segueixis el seu bloc. Potser amb poemes és més fàcil.

    Bona tarda XeXu.

    ResponElimina
  20. Tenint en compte que he fet trampes no diré qui són els escriptors secrets.
    Ara bé, he quedat molt sorpresa de gent que llegeixo contínuament tots els posts que feu i no us he sabut reconèixer. Quina vergonya per part meva. És que fins i tot no recordava el vostre post!!! Déu n'hi do!

    ResponElimina
  21. Eoooo ja fa més de 14 hores que som a dimaaaaarts! :-P

    ResponElimina
  22. Portem 16 hores i 22 minuts de dimarts. Avui és el Sant Patró dels Catequistes i tenim un soparet de pa amb tomàquet a la Parròquia... ets capaç de posar les respostes per la nit... Mala personaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

    ResponElimina
  23. Moltíssimes gràcies a tots per participar, ha estat molt divertit anar llegint les vostres apostes en privat. Els resultats i algunes conclusions, en el post següent. Desfaig la moderació de comentaris, per fi!

    ResponElimina
  24. Ostres, quin riure! He estat desconnectada i m'he perdut el concurs, saps que no m'hauria encertat ni jo mateixa? Que curiós, hi ha coses escrites de fa temps que quan les llegeixo tinc la sensació que no les he escrit jo o que no les sabria tornar a escriure de la mateixa manera.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.