dijous, 8 de gener de 2015

1984 Reloaded

Una de les referències literàries per excel·lència sobre el totalitarisme, el control per part de les autoritats i l'exemple més clar de les distòpies és '1984' de George Orwell. Un món en el que no es pot fer res subversiu i on el Gran Germà ho vigila tot. La veritat és que és un llibre una mica pesat, però és recomanable llegir-lo perquè invariablement t'acabes adonant que, amb unes altres maneres, nosaltres vivim la nostra pròpia distòpia, és a dir, que el nostre món no difereix tant d'aquell que va idear Orwell.

Ens convencem que som individus lliures, que gaudim de molts privilegis només per ser ciutadans, però una cosa són les paraules i l'altra els fets i el que rebem quan intentem exercir les llibertats que se'ns prometen. Com la d'expressió, per exemple, que s'ha vist greument vexada aquests dies, però no és res de nou. O la llibertat de decidir què vols fer amb el teu propi cos. O què vols pel teu país. Més que prohibir l'esclavatge, han abolit la paraula i han maquillat el concepte fins que ens ha convençut a nosaltres mateixos. 'Som lliures!' Clamem a les places. Però no és cert.

Aquest matí pensava que '1984' ja s'està quedant curta i m'he adonat que ens acostem més a una altra distòpia que a priori sembla del tot irreal, però que mirada amb lupa no ho és tant: Matrix. Probablement (només probablement) no estem connectats a unes màquines i ens fan experimentar una realitat inventada mitjançant programes informàtics, però sí que ens fan creure el que volen, i de la realitat en sabem de la missa la meitat. Ens fan creure que destapen casos de corrupció que només deuen ser la punta de l'iceberg. Ens diuen que no hi ha diners per a certes coses, però no sabem on van a parar els nostres impostos. Controlen els mitjans de comunicació, del primer a l'últim. Mirem una pel·lícula que canvia segons convé a uns o altres, i ens l'empassem perquè és l'única realitat que coneixem. I no és això Matrix? Els mecanismes seran més rudimentaris, però l'objectiu és el mateix, i a fe que ho aconsegueixen. Vivim a Matrix, i el pitjor del cas és que la majoria de nosaltres ens conformem amb la pastilla blava.

I a tot això, anar rumiant m'ha passat pel cap aquesta cançó d'Ismael Serrano, precisament avui.

30 comentaris:

  1. Terminator 3 també. I fins i tot "Intel·ligència Artificial".

    Bon post, com sempre. Petons!

    ResponElimina
  2. som esclaus del sistema, i la prova més real és que porto més de trenta anys pagant per dormir sota cobert i tant sols per engreixar als qui remenen el calaix gros. Totes les opcions que podrien ser més barates estan prohibides, tot està regulat a la seva manera, calculat perquè només tinguem per sobreviure i treballar per ells.
    En tots els àmbits que et puguis imaginar, passa el mateix. Treballa, paga i calla,, és la nostre llibertat.

    ResponElimina
  3. Gran cançó, aquesta de l'Ismael Serrano!

    Tens bona part de raó en tot el que dius. És més, crec que com més evolucioni l'espècie menys llibertat hi haurà; de ben segur que els del paleolític eren més lliures que no pas nosaltres.

    Ara bé, hi ha escletxes d'esperança, especialment en la llibertat de premsa. Van sorgint iniciatives que es basen en la subscripció i que redueixen la publicitat per tal de dependre dels lectors i no d'empreses amb vés a saber quins interessos. La Directa i El Crític, dos mitjans en català, en són un bon exemple.

    ResponElimina
  4. Jo penso que hem anat molt més enllà, el bo d'en Orwell no es podia imaginar que al 2015 la gent no necessitava ni ser espiada, ells voluntàriament explicarien el que fan, els que els agrada, el que compren, el que visiten, on estan i què pensen de forma pública i sense pressions.

    I certament, com deien a la pel·lícula "Blade", 'el món on vius no existeix, és un miratge'. Sabem que passen coses que mai sabrem i que influencien de forma determinant a la nostra vida, però aquí estem ignorants de tot. L'únic que podem fer és qüestionar tot el que ens diuen, però realment és esgotador. I d'això s'aprofiten.

    ResponElimina
  5. Molt ben trobat. Fa por, però l'has ben encertada.
    El pitjor és que no és una pel·lícula, que no s'obriran els llums i apa, ja s'ha acabat. No hi ha herois salvadors, no per què no s'intenti, sinó per què són menys resistents que a les pel·lícules i són eliminats amb més facilitat.
    Haurem de limitar-nos a intentar sobreviure dins la nostra "llibertat", que com diu el Carquinyol ens porta a compartir-ho tot sense miraments i així ja ni cal que ens espiïn.
    (Maurici, vaig a llegir aquesta premsa que no coneixia)

    ResponElimina
  6. He intentat llegir-me 1984 un parell de cops, però em cansa..... és lent i pesadet. I mira, molt pesant-me en el cor, he decidit desistir. I fa por, sí. Vivim en un Gran Germà i molts no ho volem veure.

    La Rebel·lió en la granja el vaig trobar molt més amè... potser perquè el volum de pàgines també és molt més reduit.

    ResponElimina
  7. Mentre fem el que ens manen, tenim total llibertat.

    ResponElimina
  8. Matrix es més guai que 1984. Si prefereixes 1984 pots anar a viure a Corea del Nord. Jo de moment em quedo amb Matrix amb el seu bullet time i els seus gats repetits que molen.

    PD: Ja se que hauria de fer la reflexió seriosa de que el mon real es una porqueria corrupte i bla bla, però no en tinc ganes.

    ResponElimina
  9. Al casc antic de Barcelona hi ha la plaça George Orwell, i han fet una mena de monument estrambòtic amb l'ull del Gran Germà. Com que es tracta d'una escultura és un ull cec. Però alerta... ben a prop hi ha càmeres reals.
    Tot controlat.

    ResponElimina
  10. Precisament avui, que ja és divendres i no dijous, et desitjo moltes felicitats i sobretot que no depenguin de cap pastilleta del color que sigui...

    Que el teu "microclima emocional" privat i particular sigui prou potent per contrarestar les males vibracions que ens arriben del món, en general...

    Et tornaré a felicitar més tard o d'aquí una estona... Ja ho saps... Una abraçada, XeXu...

    ResponElimina
  11. M'has fet una mica de por... tot el que dius espanta. Espanta molt per lo real que és :(
    La cançó es una passada en tots els sentits.

    ResponElimina
  12. Si no recordo malament en David Fernández sempre parla de quan va al Parlament com si entrés a Matrix, així que la teva reflexió no deu estar gaire lluny de la veritat.

    Per cert, a mi no em va desagradar 1984. De fet m'ho vaig passar força bé i no el recordo avorrit.

    I una altra cosa, la Carme et felicita... aniversari?

    ResponElimina
  13. Afegeixo una cançó de títol "Reloader" del grup Everest... https://www.youtube.com/watch?v=KMSCPEo0r5s

    ResponElimina
  14. PER MOLTÍSSIMS ANYS, XeXu estimat!! Petons i abraçades a grapats!!!

    ResponElimina
  15. La teoria de la llibertat ens la sabem tots molt bé, però sovint falla la pràctica...
    Em sembla que la generació que canta Papá cuéntame otra vez, no sé si ho entén massa tot el què li expliquen del que passava al temps de la cançó...
    I si fas anys, felicitats per aquest i per tots els que vindran!
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  16. Doncs felicitats, XeXu!! Et segueixo portant una dècada, eh?!

    1984 és un de tants llibres inacabats, però és com si l'hagués llegit... Ara mateix em sembla viure a "El nom de la rosa", on el riure és condemnat... aquests dies m'ha impactat força el que ha passat a França, suposo que per la proximitat geogràfica i cultural. Hem de defensar les llibertats, el mateix canal per on donem informació nostra ens serveix per rebre fonts d'informació alternatives (com El Crític), són dues cares de la moneda... No ho sé, jo vull viure en un món on sigui possible "La vida de Brian" per a totes les religions i on anar a l'escola no sigui jugar-se la vida, són llibertats bàsiques que encara són molt precàries a nivell global, potser al segle XXII...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, no havia escoltat la cançó, m'ha agradat, gràcies!

      Elimina
    2. Hola again, avui l'Évole coincideix amb la teva teoria de Matrix, l'únic que ell li diu "el nostre micromón":
      http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/volia-escriure-aquest-article-3843308

      Elimina
  17. Ens volen imbècils i se'n surten prou bé. Mai serem prou conscients de la realitat d'avui, hi ha masses fonts de distracció que ens l'amaguen.

    ResponElimina
  18. L'any passat vaig llegir-me 1984 i vaig flipar. Ho va encertar tant que feia basarda. Veig una diferència, però: ara ens manipulen i tots ens n'adonem, però no sabem canviar-ho. No ens enganyen però no sabom com sortir-ne.

    ResponElimina
  19. Crec que la majoria som conscients de l'enganyifa que ens fan i de la manera que ens manipulen, però és molt difícil plantar cara i dir PROU!. Jo al menys em veig incapaç de fer-ho.
    Ets poses a pensar i fa basarda...
    Ah! Pel que veig ha estat el teu aniversari: FELICITATS, amb una mica de retràs i de tot cor.

    ResponElimina
  20. Sí, vivim a Matrix. T'ho garanteixo. Malauradament.

    ResponElimina
  21. gran llibre i visionari el 1984 d'Orwell , així com el món felíç de Huxley ....sovint també ho he pensat que estem dins Matrix no n'hi ha prou amb dur els ulls oberts, potser portem ulleres digitals que ens fan veure allò que alguns volen que veiem ....terrible

    ResponElimina
  22. Hola Xexu! El llibre el tinc pendent per llegir de fa temps perquè m'han parlat molt d'ell i deu d'estar molt bé... jo crec que no és tan rebuscat com en Matrix, però cadascú viu un poquet en la fantasia que es crea als mitjans de comunicació, els prejudicis i la societat en general... per cert, m'encanta Matrix però tinc un problema i és que mai veig el final perquè m'adorm... Però també el tinc pendent, veure el final!!! (de la primera part)... Ffff... La pastilleta blava és que és molt còmoda i no et fa patir.

    ResponElimina
  23. Sovint penso la teva reflexió. I m'acabo agobiant força. Cap on anem? Cap on vulguin? No som lliures, gens. I son els mercats econòmics els que marquen aquest rumb, qui mouen els fils. No pas els polítics. Ells també son esclaus, de la seva pròpia vanitat i egoisme.
    Potser és que és condició humana? I alguns, han tingut sort de ser els amos de tots els fils.

    No sé com ens en podem sortir. Solament, intentant fer veure que creiem que som lliures? No ho sé.

    ResponElimina
  24. Mentre he anat responent els vostres comentaris he refermat les meves idees, cada cop tinc més clar que vivim a Matrix. A més, aquests dies he vist el documental ‘La ciutat morta’, que no deixen emetre a la tele, i us asseguro que entenc per què. Busqueu-lo i mireu-lo, val la pena. Els fils del poder arriben tan lluny que fa molta por. Estem completament indefensos. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris, no deixeu de preguntar i dubtar de tot!

    Cantireta, no tinc massa al cap l’argument de Terminator 3, tot i que l’he vista. Però veient algunes intel•ligències que ens governen potser preferiria que ho fes alguna d’artificial...

    Sr. Gasull, podria respondre el teu comentari, però no ho diré millor del que ho has explicat tu. Em trec el barret. Treballa, paga i calla és el dogma.

    Maurici, estic segur que hi ha qui pensa que se’ns ha de controlar i lligar ben curt, perquè si no no li servirem per les seves finalitats. És greu, però els poderosos, que no vol dir necessàriament el govern, ens veuen com peces del seu engranatge, eines. Podríem encara aportar una altra referència, la de ‘Un món feliç’, on convé només que n’hi hagi uns quants d’espavilats, encara que completament convençuts que són llestos i afortunats, però en definitiva tan controlats com els altres. A més cultura, més capacitat de pensar i de no deixar-se entabanar. Això no ha interessat mai. I si no mireu les polítiques d’ensenyament, universitàries, no estan destinades precisament a generar cervells privilegiats, almenys al nostre país.
    Conec aquests mitjans que dius, tot i que no en sóc usuari. Hauria de ser-ne, i em proposaré mirar-me’ls, però m’agradaria saber si són realment objectius o el fet d’anar a la contra els fa ser també partidistes. I una altra cosa que m’agradaria saber és quan duraran sent independents. Això ja ho veurem.

    Carquinyol, molt ben vist, tens moltíssima raó. No només ens controlen com volen, ja que no pots fer una operació amb targeta de crèdit sense que sàpiguen on ets, per exemple, sinó que ara voluntàriament ho expliquem sense cap mena de problema, i encara traient pit. No ho havia considerat en el post, però pot molt bé ser que les xarxes socials interessin molt a certa gent, que per un mòdic preu pot aconseguir qualsevol dada nostra. Ara fer el mentalista ja no té cap mèrit, t’endevino on vas anar de vacances, amb qui vas anar al cinema l’altre dia, i quants éreu al dinar de Sant Esteve. Si és que som una mica carallots. Si alces la veu i dius que no et creus la versió oficial, que tot és mentida, el més fàcil és dir-te que ets un conspiranoic i que estàs tocat de l’ala. A qui creuran? No voldràs que el que et diu el president del govern, per citar un titella qualsevol, sigui tot mentida, i tu tenir raó que no ens expliquen res de res de tot el que passa. Desacreditar una veu petita és molt i molt fàcil. En realitat tots sospitem, com en Neo, que alguna cosa falla, però com que no sabem què, ho deixem passar i ja està. I així anar fent.

    Jomateixa, segur que interessa que aquesta pel•lícula duri molt i que no s’acabi. Versió extensa del director i tots els extres. Res d’herois, tots mirant la pel•lícula i que la projecció no s’aturi per res. I sí, és ben cert, ara no cal ni que ens espiïn i ens tinguin controlats com feien a 1984, ara senzillament els donem tota la informació que poden necessitar, encara que no fem res, perquè si ens connectem a internet des del mòbil, per exemple, encara que no sigui per actualitzar les xarxes, saben perfectament on som! Els mètodes d’espionatge han millorat molt.

    ResponElimina
  25. Alba, hi estic d’acord. Em sembla que jo l’he llegit dos cops, tot i que no n’estic segur, i realment és pesat, però tot i així en recomano la lectura. Més que no voler-ho veure, és que no ens n’adonem. En el nostre dia a dia fem moltes coses simples i que tenim perfectament integrades, que donen molta informació de nosaltres i de la nostra localització. Obrir el correu electrònic, treure diners d’un caixer, pagar un restaurant amb targeta... Mira, em sembla que la ‘Rebel•lió a la granja’ no l’he llegit, m’hi hauré de posar. Recordo una pel•li de dibuixos que estava força aconseguida, però.

    Mac, més clar no es pot dir.

    Pons, ja t’has posicionat. Si t’agrada més Matrix és que prefereixes que facin el que vulguin però sense el teu coneixement. A 1984 estaven putejats i n’eren molt conscients.

    Xavier,aquesta que dius és una magnífica metàfora de cortina de fum. Es desvia l’atenció cap a alguns temes perquè no ens fixem en altres. Mira quina gràcia, una escultura d’homenatge el Gran Germà, uuuuuuuh! Però mira cap allà, hi ha càmeres de veritat i ens graven en tot moment. I així amb tot. Com deia, destapem un corrupte que s’ha embutxacat un milió d’euros i ens heu d’aplaudir, perquè lluitem activament contra la corrupció. Però ningú pregunta per aquell que se n’embutxaca cent mil milions.

    Carme, el meu aniversari ja va passar, igual que passaré jo, però el sistema perdurarà perquè està molt ben muntat. Cada cop tinc més evidències que vivim a Matrix, i serà difícil que canviï de parer.

    Bruixeta, som inconscients perquè generalment vivim tranquils i fent la nostra, però si obrim una miqueta els ulls veiem que passen massa coses rares al nostre voltant. No arribarem a treure’n l’entrellat, però no està malament que en parlem, que fem córrer la veu, que investiguem. No els ho posem tan fàcil.

    Ignasi, aquest cop m’has agafat completament en fora de joc. Desconeixia que en David Fernández fes servir aquesta metàfora que ja m’he fet meva, però si ell ho veu així m’hauré de convèncer que no vaig desencaminat. També m’agafes en bragues amb la cançó, que no coneixia, i que sona molt bé.
    1984 és un bon llibre, però sobretot una bona història. Una altra cosa és que potser un altre escriptor l’hauria aconseguit fer més atractiu, almenys als meus ulls. Orwell m’avorreix una mica, però és per l’estil. El llibre no és avorrit perquè el que explica és molt interessant, però sí pesadet de llegir. No em sé explicar millor...
    Ah, i em sembla que la resposta sobre l’aniversari ja la vas tenir al Roda.

    Elur, gràcies per recordar-te’n i passar. No podries passar més sovint? Se’t troba a faltar.

    M.Roser, no et pensis que jo entenc tot el que diu la cançó. Algunes coses se m’escapen, i d’altres n’he sentit a parlar, però no n’he viscut cap, és clar. De totes maneres, em sembla que faríem bé d’anar-les explicant per no oblidar-les. El que fa més gràcia de tot és que els que més ens coarten les llibertats són els que més s’omplen la boca dient que les tenim gràcies a ells. És per no parar de riure. Com el nostre estimat president espanyol anant a França a defensar la llibertat d’expressió quan en aquest país brilla per la seva absència.

    Gemma Sara, pel poc que et conec, crec que aquesta cançó t’hauria d’agradar sí o sí. A mi m’agrada molt, i em sembla que les lluites de les que parla no em són tan properes com a tu, ja no per temps, sinó per ideologia. El tema de les llibertats és una gran farsa de la vida moderna. Abans les llibertats no existien i ens queixàvem. Després es van suavitzar una mica les condicions que tenien els treballadors i les persones en general i ens van deixar creure que la lluita sindicalista donava els seus fruits. Però si ens hem cregut realment que ens deixaran estar en una situació de comoditat i de llibertats, anem llestos. Com diu en Mac, som lliures mentre fem el que ens diuen. Si pretenem sortir-nos una mica del guió, ens tallen les ales immediatament. Continua a baix

    ResponElimina
  26. Els mecanismes de control han millorat molt al llarg del temps, com les tècniques de tortura policial, per exemple. I encara som afortunats de viure en un país on el guió és prou ampli, perquè en molts altres el marge de moviment és minúscul, i saltar-se’l encara es castiga més durament. Et vaig llegir l’altre dia que la declaració dels drets humans és el millor invent de la història. Vagi per davant que no els he llegit, però cita’m un sol país que no els vulneri, poc o molt. No sé si en trobarem massa. Canviar el món perquè sigui així com tu el desitges? Difícil ho veig. Massa s’hauria de rebentar tot perquè això passes. I una de les paraules (o conceptes) de moda, a banda de selfie o crisis és status quo. Per alguna cosa serà.
    Mira, precisament m’he fixat en, l’article de l’Évole, però per un enllaç de l’Sport (ja ho sé, no comentis...), i m’ha cridat la curiositat. Però no hi puc accedir perquè no estic registrat al Periódico.

    Consol, me’ls imagino amb un arxivador de solucions i excuses per desviar l’atenció. Cada cop que passa alguna cosa que els va a la contra, o els deixa malament, obren l’arxivador, treuen una papereta, i distracció assegurada. Fixa’t-hi, cada cop que volen aplicar alguna llei d’aquelles tan gamberres, el dia següent de dir-ho imputen un altre fill de Pujol. Casualitat?

    Loreto, em temo que no estic d’acord amb tu. Hi ha temes en els que ens sentim manipulats i que ens pensem que no ens deixem enganyar. Però en tants i tants altres ens la colen i no ens n’adonem. Hi ha molta distracció associada a qualsevol acció. I a fer-nos creure que les coses són d’una manera quan no ho són en saben molt. Com que és la mateixa informació en tots els estaments, la donem per bona. Però qui ho assegura això. El sistema és corrupte.

    Glòria, com li deia a la Loreto, em sembla que hi ha moltes més coses que no sabem ni sabrem, que no pas les que ens pensem que sí sabem i no podem canviar. Aquestes són les que ens permeten saber. Tu saps que l’Ana Mato o en Rodrigo Rato han fet el que els ha semblat i més. Són gent menor. Tot i així, mai els passarà res, perquè tenen protecció, i això ens fa molta ràbia. Ara, saps alguna cosa de Florentino Pérez? D’Amancio Ortega? D’Isidre Fainé? No, ni la sabràs. Aquesta gent són massa poderosos com perquè surtin els seus draps bruts. Perquè no ens creuem que no en tenen, oi?

    Clídice, i ja que ho assumim, què hem de fer, pastilla vermella, o pastilla blava? Pel teu ‘malauradament’, entenc que la voldries vermella però no saps qui la ven, oi? Jo igual. Ara, potser després de conèixer la realitat voldria tornar a Matrix...

    Elfreelang, és com si en algun moment de la història s’hagués decidit que la gent del carrer sabia massa coses, que hi ha certs temes que millor que es quedin per una minoria, i senzillament ens els amaguen, fan com que no existeixin, i si tothom dóna una versió, és com si no n’existís cap altra. Seré molt paranoic, però tinc la impressió que no sabem de la missa la meitat. ‘Un món feliç’ a mi em va semblar una mica antiquat, no trobo que hagi madurat bé, però exposa unes idees molt interessants.

    ResponElimina
  27. Ada, la pastilleta blava és la clau. Ningú no surt perdent. No preguntis, i no patiràs més del compte. Però això implica que vivim en un món irreal. Matrix exposa aquesta idea, senzillament. Ja dic que probablement no estem a Matrix en sentit estricte (no descarto res...), però si vivim una realitat diferent de la que és, perquè els polítics, els rics, els policies, els mitjans i tot plegat ens la venen així, a tots els efectes és Matrix. Per exemple, s’han inventat una crisi global per justificar que ens retallarien llibertats i poder adquisitiu, que en teníem massa, i ja veus com han deixat el món. No calia tot això. Però si els que maneguen els fils no volen deixar de manegar-los, i nosaltres només som titelles, és més fàcil fer-nos representar una altra obra que sortir perdent ells.
    Matrix, la primera pel•lícula, és molt bona i et recomano que prenguis tres cafès i l’acabis de veure. I 1984 és un bon llibre, però ja t’aviso que probablement també et farà dormir...

    rits, una de les coses més greus és la que dius tu, que els polítics tenen tan poca importància com nosaltres, en molts casos. Són els que nosaltres votem, però els mercats no els votem pas, oi? I ells regeixen la nostra vida. Els polítics poden anar en contra nostra, tot i haver-los col•locat allà, i tot i dir-nos que ho fan pel nostre bé, però no aniran en contra dels mercats, els és impossible. Si no volen jugar al seu joc, senzillament no hi arriben o els fan fora. I és molt trist, això deixa la democràcia com una mentida, un joc per tenir-nos distrets, i això no deixa de ser Matrix, que ens pensem que tenim capacitat de decidir qui ens manarà i qui no. La veritat, no sé com s’ha fet aquesta divisió, ni si es pot canviar de bàndol, però estem tan lluny de manegar els nostres propis fils... No tinc la solució, òbviament, però gairebé millor, no? Si la tingués ja no seria entre vosaltres.

    ResponElimina
  28. Tot això del 4F m'ha fet pensar en el teu post, efectivament, vivim a Matrix, sort que hi ha escletxes, gent valenta, algun bri d'esperança (poca).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.