dilluns, 8 de desembre de 2014

Vibracions fantasma

Qualsevol que tingui un telèfon intel·ligent està enganxat en major o menor mesura i el mira regularment al llarg del dia. Els telèfons han perdut la seva utilitat principal, ara es truca poc, però la seva funció comunicativa és més extensa que mai. I com que ara ens podem comunicar de mil i una formes diferents amb un mateix aparell, aquest ha de notificar-nos cada cop que algú intenta contactar amb nosaltres amb el so, la vibració i la icona pertinent.

Va començar-me a passar que em semblava que sentia el so d'una notificació, però no havia rebut res. També em semblava que el mòbil em vibrava a la butxaca, i tampoc. Naturalment, vaig pensar que perdia la xaveta i que la meva addicció estava sobrepassant els límits permesos. Però resulta que no, tu. Fa poc he descobert que, com tot avui en dia, aquest fenomen de pensar que reps alguna cosa però que no sigui així té nom, i no és una raresa en absolut. Li diuen síndrome de la vibració fantasma, o síndrome del timbre. Tècnicament són al·lucinacions, però no ens hem de preocupar, ja que sembla que és una prova de que el nostre sistema neurològic està funcionant correctament. Que passi el contrari, és a dir, que el telèfon soni i ens pensem que no, és una cosa que no ens agrada, i per tant el cervell tendeix a generar la sensació de que hi ha l'estímul, so o vibració, i ens fa reaccionar. Sentim el que no existeix perquè estem pendents de sentir-ho, per dir-ho d'alguna manera. Es veu que ho explica la teoria de detecció de senyals.

Sembla que la sensació que el mòbil està vibrant la tenen fins a un 80% dels usuaris, i fins un 30% senten que el telèfon sona quan no és així. A mi em passen les dues coses, si he de ser sincer. Però si a vosaltres també, no patiu, no esteu bojos, almenys no per aquest motiu. És un simple cas d'evolució. Als que no us passi, em sap greu, però sou espècies en extinció.

30 comentaris:

  1. Doncs m'agrada saber-ho perquè ja havia començat a pensar que estava perdent el cap o que m'havia enganxat massa al telèfon.
    Suposo que es poden considerar les obsessions del futur...^^

    ResponElimina
  2. Hahahahaha sentiu el telèfon quan no sona i us sembla que vibra quan no vibra i dius que és "normal", oi? :-DDD

    Res, res, a mi segur que no em passarà!!... Algun avantatge ha de tenir ser pobre... i, de fet, pel que sento i llegeixo de tots aquests aparells, penso que, ni que fos rica! No en vull pas cap!... Fora, fora...

    Que la majoria de la població acabi pirada no vol dir que això sigui sa... A mi no m'agradaria gens ni mica "sentir" un timbre irreal o una vibració inexistent...

    Us dedico aquest vídeo tan bonic :-DD

    ResponElimina
  3. Reconec que m'obsessiono mirant si ha entrat un whatsapp i també que em molesta quan no paren d'entrar i fer soroll. Però no sento ni timbres ni vibracions fantasmes.
    Ara ja no sé si sóc una espècie poc evolucionada o en vies d'extinció. :(

    ResponElimina
  4. Aneu al "tanto" amb aquests estudis que igual que diuen que és bo sentir el que no hi ha, potser d'aquí un temps diuen tot el contrari. Diguem clàssic, però jo les vibracions prefereixo sentir-les quan em vibren de veritat. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que és un estudi patrocinat per una empresa de mòbils... van dient que "és normal", que "tens un cervell molt estimulat"... i, quan t'adones... ja t'han fregit les neurones... brrrr :-P

      Elimina
  5. Aquí una altra individu (o individua) en vies d'extinció... però total extinció... O sinó m'acullo al comentari d'en Mc i em diré clàssica, també. Quan els telèfons només trucaven i enviaven sms, crec que estava més pendent que no pas ara. Ara m'avisa per tot (tuiter, ggogle+, watsaps. mail, etc...) i ja passo una mica d'ell perquè cansa. I com que no em molesta especialment no sentir-lo o no adonar-me que truca o que vibra, doncs tampoc tinc al·lucinacions de trucades ni de vibracions. I que duri...

    El vídeo de l'Assumpta m'ha fet riure...

    ResponElimina
  6. El so no el sento, però la vibració fantasma si. De fet ja em passava abans de tenir un smartphone amb el "mòbil tonto". Fa temps que em vaig assabentar d’això, en un article de finals del 2012 ho vaig llegir per primer cop.

    Ves actualitzant el comptador d’extincions, pel que veig aquí dalt apunten 4 de moment.

    ResponElimina
  7. Per una vegada a la vida formo part de la majoria! Això sí, com sempre, del sector crític, i això significa que sovint silencio sons, vibracions i notificacions quan toquen el que no sona!

    ResponElimina
  8. Mmm, interessant: així doncs, és normal que si estàs alerta sentir l'estímul fantasma... però vols dir que és gaire normal estar tan i tan alerta?

    ResponElimina
  9. Encara que sigui part de l'evolució, està clar que cada dia estem pitjor!

    ResponElimina
  10. Imaginacions?... Seria encara pitjor llegir un wadzapp que no existeix.

    ResponElimina
  11. M'estic tornant cada cop més asocial. Al principi em feia gràcia tot, però ara m'atabala, whatsapp, facebook...
    A mi el que m'agrada fer amb el mòbil es jugar al Candy Crush hahaha

    ResponElimina
  12. Em pensava que només em passava a mi! Ja veig que hi ha més persones evolucionades, hehe

    ResponElimina
  13. Encara no he arribat a senti-lo sonar ni vibrar, però tinc clar que tot arribara... ;)

    ResponElimina
  14. Ves per on, això d'estar al marge de les noves tecnologies, sembla que té els seus avantatges...
    Petonets.

    ResponElimina
  15. no sé si a mi se'm pot aplicar la teoria ....bé si que m'ha passat algun cop haver sentit el meu nom , que algú em cridava i no era cert , enlloc del mòbil a mi em passa pitjor ....com que a classe i fora d'ella constantment sento el meu nom em deu quedar un ressò, no sé si estic greu

    ResponElimina
  16. Ostres, doncs a mi no hem passa, més aviat al contrari: no el sento mai. I la veritat és que me n'alegro...

    ResponElimina
  17. i si us passa que quan el jefe pensa en vosaltres el telèfon vibra, no patiu que es ben normal també. Tan com les ganes d'engegar-lo a pastar fang, no, el telèfon no.....

    ResponElimina
  18. Doncs sí, a mi també em passa de tant en tant. No penso que estigui boig perquè al·lucino però la veritat és que em fa ràbia que em passi i que, per molt que intenti evitar-ho, segueixi massa dependent del mòbil... :(

    ResponElimina
  19. Només em falta al·lucinar amb el mòbil, noooooor!! Per cert, "Vibració fantasma" sembla el títol d'una pel·li :)

    ResponElimina
  20. Ja veig que els éssers antics que no heu experimentat encara les vibracions fantasma us penseu que els altres estem molt malament del cap. Però ja caureu, ja, i després vindreu a dir que ja sou de la secta. La resistència és fútil. Gràcies a tots per comentar, m’he divertit força amb les vostres respostes.

    maria, més aviat diria del present! Passa a molta gent i suposo que és més fàcil pensar que això és el normal, que no pas que estem tots ben bojos!

    Assumpta, ja l’havia vist aquest vídeo, o un de similar. Molt trist, però si els donéssim altres aparells antics als nens d’avui dia passaria igual. Cadascú sap fer servir les coses de la seva època. A veure, jo no he sentit mai el timbre del telèfon com si sonés, és més, no sé ni quin so tinc perquè el porto sempre en vibració per no molestar. Per no dir que rarament rebo trucades que no siguin de propaganda. Però el sorollet de les aplicacions sí que el tinc al cap i de vegades em sembla sentir-lo, o la vibració concreta (que n’hi ha de diferents!) de cada aplicació. Estem bojos? Qui sap, però s’han inventat explicacions científiques per explicar-ho, i semblen prou lògiques. Anticipar allò que esperem, per assegurar-nos que quan arribi ho sentirem. Aquesta mena d’aparells no tenen res de dolent, és l’ús que li fa cadascú. La Rach, la que estava a Edimburg i ja no ho està, tampoc volia un telèfon d’aquests perquè deia que s’hi enganxaria. Ara té un iPhone que li va sortir bé de preu abans de marxar d’allà (un model anterior) i crec que n’està encantada. I em sembla que no n’abusa. Són terriblement pràctics, per exemple, penso que ja no m’emportaré mai més Luthien quan vagi de viatge, ja no em cal. Pobreta, la tinc arraconada, li hauré de fer una mica de cas algun dia.

    Glòria, no pateixis, segur que t’acabarà passant! Si mires sovint el mòbil i esperes comunicacions, tard o d’hora et semblarà que vibra i en realitat no hauràs rebut res. Mai és tard per evolucionar!

    McAbeu, potser tens raó, però tampoc passa res. Quan s’adonin que això que ens passa a molts és absolutament patològic i que és el principi de la fi, ja serà massa tard per la majoria de nosaltres! Així que seguiré tan viciat com fins ara.

    Carme, al contrari! Tu ets la més evolucionada de tots. Havies estat pendent del mòbil i has aconseguit deixar d’estar-ho, precisament ara que és més fàcil enganxar-se perquè t’avisa per tot. Les teves neurones ja no esperen una notificació i no estan pendents, per tant ja no cal posar-te a prova perquè estiguis atenta i que quan soni de veritat no t’ho perdis. Has domat el teu propi cervell!

    Pons, per fi algú normal en aquesta casa! Bé, si entenem la normalitat estar entre el 80% de la població. Aquesta síndrome segur que us la veu inventar els informàtics, així que és normal que tu la pateixis, com a ésser evolucionat que ets. Realment, si fem els percentatges amb els comentaristes d’aquest blog no ens surten els comptes que diuen els articles, així que el que concloc és que els comentaristes d’aquí són d’aquests que menteixen a les enquestes!

    Maurici, tinc la sort de no patir una saturació de notificacions, és d’agrair. Només m’he vist obligat a silenciar un grup de whatsapp perquè era terrible, però per sort ja en vaig marxar i tota la resta es comporten molt bé. Benvingut a la majoria, què tal la sensació?

    MontseLladó, això és una altra cosa. No crec que sigui normal estar tan pendent, però aquest és el meu comportament de sempre, no m’agrada ser ‘el segon’ en assabentar-me de les coses. Si tinc un mail, ho vull saber. Si m’han parlat, també. Potser no podré contestar, però em quedaré tranquil. Normal que després vagi sentint sons que no hi són, oi?

    Jomateixa, em sembla que el teu comentari és el corol•lari perfecte pel post. Més raó no pots tenir.

    Xavier, aquest serà el següent pas. Llegirem missatges que no ens han arribat i contestarem sense que s’enviïn.

    ResponElimina
  21. Roselles, com que no he jugat mai al Candy Crush no sé com va, però he sentit que és molt viciós i que és de tipus Tetris, oi? Després no et passa que tanques els ulls i veus peces que cauen, o caramels, o el que sigui que surt al joc? Doncs tu estàs pitjor que nosaltres!

    Sílvia, benvinguda al club dels evolucionats. Estem fatal, sí, però som tope moderns.

    Bruixeta, no és res estrany, només estar-ne més pendent del compte. Tots els que dieu que no us passa em sorprèn que no us hagi passat ni un sol cop, que hàgiu mirat el mòbil pensant que havia sonat i no. Em sembla tan normal a mi.

    M.Roser, dona, però així et perds la meravellosa sensació de pensar que estàs fatal del cap perquè sents vibracions que no hi són, i que després et diguin que és d’allò més normal!

    Elfreelang, a mi em sembla que és exactament el mateix cas, o almenys la teoria que fan servir per explicar això de les vibracions fantasmes em sembla perfectament aplicable. Si estàs acostumada a sentir el teu nom i estàs pendent per si et criden, algun cop t’ho deu semblar com a advertència, i no és així. Que estàs fatal és segur, però no per aquest motiu!

    Loreto, als que ens passa això diuen que tenim la síndrome de les vibracions fantasma. El que et passa a tu té un altre nom: sordesa.

    Sr. Gasull, els meus caps no em parlen pel mòbil, per sort. Ara, em venen a veure, que és pitjor, o m’envien mails al correu corporatiu. En qualsevol cas, la sensació és la mateixa que deus tenir tu.

    Ignasi, doncs a mi em fa més ràbia que realment no hi hagi res en el mòbil. Ja que n’estic pendent i miro si m’envien alguna cosa, almenys que sigui veritat, que mirar-lo per no res és una ximpleria, i augmenta la sensació de que estem completament enganxats. Com si fes falta que ens l’augmentessin...

    Gemma Sara, el títol d’una pel•lícula... molt dolenta! Millor al•lucinar amb el mòbil que amb altres coses, pensa-ho.

    ResponElimina
  22. Respostes
    1. Renovar-se o morir, Luthien, és llei de vida!

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.