Aquell hivern estava sent especialment cru i la caça escassejava, no cada dia tornaven a casa amb alguna peça digna per alimentar el poblat i les reserves començaven a minvar de manera perillosa. Però la jornada no havia estat del tot desafortunada. Els caçadors arribaven a casa amb una captura de mida considerable i un parell de conills. Per aquell vespre seria suficient, l'endemà ja seria una història nova.
L'exemplar que ara carregaven els era desconegut, no era cap cérvol, ni un ós, tenia unes formes que no havien vist mai, però era pelut i no se'ls havia resistit gaire. No podien deixar escapar cap presa i al poblat ningú seria llepafils, omplir el pap era la prioritat fins que s'acabés l'estació freda, després ja no seria tan complicat trobar menjar. Havien dubtat una mica, a diferència d'altres bèsties, l'animal no va fugir només veure'ls, se'ls apropava poc a poc sense massa intenció d'atacar-los tampoc, almenys en aparença. Potser en un altre moment s'ho haurien pensat dos cops, però més valia no fer-se mala sang, ara ja estava fet i, amb la panxa plena, aviat l'oblidarien.
**********
Al centre de comandament hi havia indignació. Estaven convençuts que aquesta vegada el contacte es produiria de manera satisfactòria. Havien posat moltes esperances i esforços en contactar amb aquella civilització, la potencialitat que els endevinaven era sorprenent i es delien per agermanar les dues cultures. Era cert que semblaven a les beceroles, però ells els podrien fer avançar ràpidament i compartir els seus coneixements. I així els rebien, eliminant el seu emissari. Si era un planeta de bàrbars no en volien saber res. Ja trobarien una altra civilització més pacífica amb qui establir vincles.
Proposta hivernal de Relats Conjunts.
Nota: aquest és el post 1111 del blog. M'ha fet gràcia dir-ho...
Nota: aquest és el post 1111 del blog. M'ha fet gràcia dir-ho...
carai! se'l van menjar! m'ha agradat molt aquest final .....deu ser per això que encara no ens han invadit! Molt bo XeXu!
ResponSuprimeixM'ha agradat molt. Sorpresa i una mica desconcertant... Aquella sensació que en acabar et fa rellegir.
ResponSuprimeixConxo... l'emissari cuit a la brasa! Bon relat, xiquet!
ResponSuprimeixPotser que no hi enviïn més emissaris, si se'ls cruspeixen no hi haurà manera de connectar amb ells...I és que quan hi ha gana! Sembla que ja s'han desenganyat i aniran a cercar per altres llocs, gent més amistosa i no tant afamada!
ResponSuprimeixPetonets.
sempre s'ha d'anar amb un planeta que no es passi gana, si no es vol acabar donant voltes damunt de la foguera, fent salivera als qui l'envolten.
ResponSuprimeixHe de dir que he endevinat el final però tot i així m'ha agradat. És difícil fer tractes amb civilitzacions tan poc civilitzades... i amb gana. ;-)
ResponSuprimeixHan matat Chewbacca!!! Bona rostida hauran fet...
ResponSuprimeixMolt bo :)
Quan la fam devora, el contacte és perillós.
ResponSuprimeixFelicitats! per el post 1111.
quan hi ha gana perilla l'emisari
ResponSuprimeixMolt bo... intuïa que seria una espècie de "marine" ianki de camuflatge, però un final d'alienígena és molt potent!
ResponSuprimeixFelicitats pel 1111... jo en porto 147... ja t'atrapo!!! :p
Pobre E.T!
ResponSuprimeixPobre!!! Es que no sė perquè s'entesten a venir...
ResponSuprimeixBon gir, encara que primer em pensava que havien encalçat algú que anava a la festa de l'ós.
ResponSuprimeixEnhorabona pel post 1111! Me n'adono que ja no celebrem els números rodons de posts... ais...
ResponSuprimeixBEn fet que fan marxant!
Bona pensada!
ResponSuprimeixPer cert, un marcià és carn, peix o verdura?
jo diria que verdura, no... podria ser "caix"... o "pern" :-DD
SuprimeixUn número ben xulo per un post de ciència-ficció! o no tanta ficció, que la gana humana no entén de subtileses interplanetàries...
ResponSuprimeixBon Nadal Xexu!!! Espero que tinguis unes festes ben boniques (sense caçadors) Una abraçada de llumetes de colors!
ResponSuprimeixBé, almenys ara sabem que els interplanetaris són comestibles, informació que potser un dia ens pot ser d'utilitat, mai se sap... :)
ResponSuprimeixBones festes, Xexu, i una abraçada!
Em sembla que tots estem d'acord amb que amb la gana no s'hi juga. M'alegra que us hagi agradat i sorprès una mica el relat, encara que algun ja s'ho veia a venir, que ja em coneixeu. Però el comentari total és el de la Galionar, hahaha, que considera una informació a tenir en compte aquest text. Moltíssimes gràcies a tots per llegir i comentar.
ResponSuprimeixAi, mare!! pobre Zweebby-202... ell que s'apropava tan educadament...
ResponSuprimeixMolt bo... veritablement és bo (l'extraterrestre, vull dir, que estava molt bo) :-DD
Seriosament: Relat molt bo, però una mica bèstia, eh? (Que nooooooo, que no era una bèstia, que era un ésser d'un altre planeta!!)