Relats conjunts, Caçadors a la neu

Aquell hivern estava sent especialment cru i la caça escassejava, no cada dia tornaven a casa amb alguna peça digna per alimentar el poblat i les reserves començaven a minvar de manera perillosa. Però la jornada no havia estat del tot desafortunada. Els caçadors arribaven a casa amb una captura de mida considerable i un parell de conills. Per aquell vespre seria suficient, l'endemà ja seria una història nova.

L'exemplar que ara carregaven els era desconegut, no era cap cérvol, ni un ós, tenia unes formes que no havien vist mai, però era pelut i no se'ls havia resistit gaire. No podien deixar escapar cap presa i al poblat ningú seria llepafils, omplir el pap era la prioritat fins que s'acabés l'estació freda, després ja no seria tan complicat trobar menjar. Havien dubtat una mica, a diferència d'altres bèsties, l'animal no va fugir només veure'ls, se'ls apropava poc a poc sense massa intenció d'atacar-los tampoc, almenys en aparença. Potser en un altre moment s'ho haurien pensat dos cops, però més valia no fer-se mala sang, ara ja estava fet i, amb la panxa plena, aviat l'oblidarien.

**********

Al centre de comandament hi havia indignació. Estaven convençuts que aquesta vegada el contacte es produiria de manera satisfactòria. Havien posat moltes esperances i esforços en contactar amb aquella civilització, la potencialitat que els endevinaven era sorprenent i es delien per agermanar les dues cultures. Era cert que semblaven a les beceroles, però ells els podrien fer avançar ràpidament i compartir els seus coneixements. I així els rebien, eliminant el seu emissari. Si era un planeta de bàrbars no en volien saber res. Ja trobarien una altra civilització més pacífica amb qui establir vincles.

Proposta hivernal de Relats Conjunts.
Nota: aquest és el post 1111 del blog. M'ha fet gràcia dir-ho...