dijous, 18 de desembre de 2014

In-filtrat


Ja que el que més interessa del meu balanç anual és el pes del Blog, què menys que ensenyar-vos una foto del seu estat actual. Al final no eren 10 kg, eren 9.1, i amb una mica de restricció alimentària hem aconseguit rebaixar-los a 8.8 kg. Li toca fer règim i exercici una temporada. I ja que l'he hagut de perseguir perquè es deixés fer una foto decent, sense massa èxit, almenys m'he distret una estona amb els filtres del mòbil.

21 comentaris:

  1. Guapo!

    Digues que si! dos quilos és molt de pes per un gat!!!!! enhorabona!

    ResponElimina
  2. A veure si ara li vas a fer passar gana a l'animalet.

    ResponElimina
  3. Els gats, com les sabates o les... preu per preu gats grossos.

    ResponElimina
  4. Els gats també poden quedar prenyats? (broma fàcil... i pesada! Ja ho he tornat a fer... :p

    ResponElimina
  5. això ja és mig tigre, sobretot no li donis polvorons per Nadal que engreixen molt

    ResponElimina
  6. Caram , quina patxoca...Gairebé sembla un gos , pel tamany!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Ui!! Ja no és tan blanquet com era!! Que li tenyeixes el pèl? :-DD

    ResponElimina
  8. Que maco que està!! Quina carona. Una cara amb caràcter. Se li nota amb el posat.
    Segur que us fa fer el que ell vol.^-^

    ResponElimina
  9. Doncs si que fa patxoca! M'agrada el posat que fa, fent-se l'interessant.

    ResponElimina
  10. Maquissim, dona ganes de fer-li festes a la panxona.
    Llavors li veus la mirada i recordes que té una missió d'espionatge i et quedes cohibit ;D

    ResponElimina
  11. Com diria la meva àvia "està formós"

    Segueixo pensant en la idea del circuit, o com a mínim l'hauries de treure a fer footing

    ResponElimina
  12. Mira el Blog!!! :) Ideal per tenir-lo al costat una tarda de sofà i series no?

    ResponElimina
  13. Quin tros de gat! Què deu estar pensant mentre et mira??

    ResponElimina
  14. Això sí que és un gat!! Una pregunta per curiositat: com fa exercici el teu gat?

    ResponElimina
  15. Té un posat imponent!, deu n'hi do!, un gatet no és pas...

    ResponElimina
  16. Doncs de gatito, com et deien temps enrere, no en té gaire, més aviat és un linx o un tigre tal i com diu el Sr. Gasull! Ara bé, fa una cara de senyor... Com dient: "vinga va, que pesat ets, deixa de perseguir-me... Em deixo fer-me'n una, però només una eh!"

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies a totes i tots per comentar aquesta foto. Transmetré els elogis al Blog, però estic segur que ell preferiria una mica més de menjar i que no li regalin tant les orelles. De desagraïts l’infern n’és ple!

    rits, sí que està guapot, guanya amb els anys. Però no ha perdut dos quilos, ha perdut uns centenars de grams, si és que les bàscules del veterinari i la de casa coincideixen.

    Jpmerch, per la cara que posa, ell sempre està passant gana. No para de queixar-se!

    Xavier, però no vegis quin mal d’esquena quan l’has d’aixecar enlaire, cosa que no li fa massa gràcia, per cert.

    Sílvia, efectivament, de petit era ben blanquet, i cada cop té la clapa marró del llom més gran. Li creix en proporció a la panxa!

    Ignasi, podríem posar-ho en dubte, però l’embaràs li està durant ja massa...

    Sr. Gasull, sembla mentida, però és un llepafils el tio. Només menja pinço, estic segur que als polvorons no els faria ni cas. En canvi, el seu amo segur que se’n cruspirà més d’un.

    M. Roser, sembla un gos també per actitud, molt mansoi i afectuós. I he vist gossos que pesen força menys...

    Assumpta, ell va al revés que els humans. Al principi tenia el cabell blanc i cada cop se li enfosqueix més. Desconec si això el preocupa i part dels seus miols són per dir-nos si vol que el tenyim de blanc altre cop.

    maria, naturalment que fem el que ell vol, és un gat! De caràcter no en té gaire, però és tot un senyor.

    Glòria, sembla que estigui posant per la foto, com si li agradés, però em va costar força estona enganxar-lo, fer fotos bones a les bèsties no és gens fàcil. I aquesta no és massa bona tampoc, però almenys vaig poder-li fer.

    Jomateixa, missió d’espionatge? No sé de què em parles...
    Ell t’agrairia les moixaines a la panxa (té força superfície per acariciar), però potser després no te’l trauries de sobre, li encanta que li facin cas, i mira que jo el putejo, però sempre ve.

    Pons, formós és el mínim que podria dir una iaia davant d’aquest desplegament de carn. És un cagat, si el trec al carrer li agafa un cobriment de cor, tot li faria por.

    Anna, tu sí que en saps. És ideal, a casa no tenim calefacció i anem amb un radiador d’aquest amb rodes que ajuda força, però res com el gat a la falda per estar ben a gust al sofà.

    Bruixeta, sí que és un senyor, sí.

    Gemma Sara, jo t’ho diré: ‘ja et cansaràs de perseguir-me amb la punyetera càmera!’

    Instints, és molt difícil fer aprimar un gat casolà, els que tenen excés a l’exterior i poden campar no s’engreixen tant. La qüestió és fer-lo córrer una mica, que persegueixi alguna cosa que li agradi, els instints caçadors els mantenen. Però es cansa molt aviat. Suposo que s’ha d’anar posant en forma, de més petit jugava més estona.

    Elfreelang, sort del retoc fotogràfic, però això sí, no l’he passat pel photoshop per aprimar-lo!

    Audrey, això de gatet ja fa molt temps que no és pas aplicable a aquesta mala bèstia.

    Loreto, amb tants elogis encara s’engreixarà més!

    Laia, no descarto que això fos exactament el que estava pensant, ja que portava estona ja perseguint-lo amb el mòbil a la mà. Si no fos que és mimós com ell sol podria passar per un cadell de tigre. El que està clar és que dir-li ‘gatito’ és encara menys realista ara que quan vaig fer aquell post...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.