dijous, 11 de desembre de 2014

Feines de casa

No me n'amago, em fa una mandra terrible fer les feines de casa. Suposo que són minoria els que gaudeixen fent-les i més aviat el plaer arriba quan està tot net i polit. Més d'un cop m'ha passat pel cap contractar algú que vingui un cop per setmana a netejar i jo limitar-me a fer les tasques del dia a dia com cuinar o rentar els plats i la roba. Aquest pensament ha revifat avui quan una companya m'ha dit que ella té una noia que li ve tres cops al mes i que són els seus diners millor invertits.

És un luxe, però el preu que m'ha dit no és res de l'altre món i et deslliura d'unes tasques que algú altre potser farà millor que tu mateix (millor que jo segur). La companya en qüestió es deixa la pell a la feina, així que entenc que un cop de mà amb les tasques més feixugues de casa li suposa una bona alenada d'aire fresc. Temps guanyat i, a priori, diners que se'n van cap a una altra persona que treballa per guanyar-se'ls. M'ha sorprès sentir una altra companya que deia que ella hi està completament en contra, que ho considera una mena d'esclavatge.

És cert que això de tenir 'servei' sembla de milionaris casposos, però tenir una persona que vingui a netejar amb certa periodicitat és més comú del que em pensava, conec uns quants casos. Les dones de fer feines (ho sento, la immensa majoria són dones) no estan ben vistes i també hi ha gent que els té molt recel. El que em fa menys el pes és que solen treballar en negre, però de fer-ho amb la situació regularitzada, no veig per què ha de ser una feina humiliant i menystinguda, bé que paguem un pintor perquè ens pinti la casa o un servei de mudances pels trasllats, i són coses que podríem fer nosaltres mateixos. Em costa entendre que una ajuda a la llar tingui una categoria inferior que aquests altres exemples, si a més, estic segur que qui en gaudeix en queda més que encantat.

Hauré de començar a fer números, que es diu.

34 comentaris:

  1. Està molt bé que et facen la neteja de la casa, però has de saber qui si no hi poses un marge de tolerància en el resultat, patiràs molt.

    ResponElimina
  2. de menystinguda res de res, conec moltes que fan a questes feines i que cobren a 14 euros l'hora i no els queden dies lliures per agafar més feina. Un altre problema és el negre i que no cotitzen per un altre dia però ja t'asseguro jo que n'hi ha que guanyen molts més dienrs que gent amb carrera.
    A casa no n'hem tingut mai, som dels que pringuem, però de vegades reconec que seria una bona inversió i que de passada potser domarien feina a algu que no en té.

    ResponElimina
  3. Des que les dones hem començat a treballar fora de casa, algunes hem estat de sort podent fer la feina que ens agradava, però d'altres s'han hagut de conformar amb el què trobaven si es volien independitzar...Recordo l'època de les feministes més radicals, que feien campanya perquè les dones no es quedessin a casa i sortissin a treballar a fora per sentir-se realitzades però es clar, la majoria podien fer-ho perquè tenien una altra dona que els feia la feina de casa i segurament aquesta no se'n sentia gaire de realitzada...Si ja sé que potser me n'he anat una mica del tema, però m'ho ha recordat el comentari de la companya de feina que parlava d'esclavatge...
    Penso que ara tot és més diferent i gairebé són totes les dones que treballen fora de casa, però és clar algú ha de tenir cura d'aquestes llars. Penso que totes les feines són dignes tot i que segurament les senyores que fan la neteja d'una altra casa, s'estimarien més fer-la només de la seva, però l'economia sempre mana...Jo he de confessar que no m'agrada gens fer la feina de la casa, segurament perquè sempre l'havia fet alguna altre dona de la família que no treballava fora, per això també em ve una persona de tant en tant a donar-me un cop de mà, i penso que li faig un favor , perquè necessita els diners...El problema és si algú les tracta com a inferiors, perquè ningú és més que ningú, i es mereixen que el seu treball tingui una compensació adequada a la feina! A més, avui dia poden fer-ho amb moltes comoditats, no com abans...
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  4. Cadascú inverteix els diners que guanya amb el que vol.
    No ho trobo pas malament invertir-los en la neteja de la casa.

    ResponElimina
  5. El pitjor de tot això és aquesta frase: "el preu que m'ha dit no és res de l'altre món"

    Ja que fan la feina que altres no volen fer (jo, sempre penso que netejar wc's aliens no ha de ser massa agradable) al menys podrien estar ben pagades... En tot cas, si tu consideres que la teva companya paga poc i et pensaves que resultaria més car, també pots oferir més.

    Això de l'esclavatge va per aquí: cobrar poc i, a més, no estar assegurades... No per res, però planxant et pots cremar, fent vidres pots caure de l'escala... però, clar, "el jefe" de la dona de fer feines (que posaria el crit al cel si a ell, a la seva feina, no l'asseguressin) considera que, "per anar a fregar" no cal assegurar ningú.

    Jo odio les feines de la casa. No m'agraden gens i, a més, tinc problemes per fer-les: No em puc ajupir, no em puc agenollar, no em puc enfilar a una escala, no puc aixecar pes... Per tant, si tingués calers el més segur és que agafés algú perquè vingués a fer tot això... Ara bé, si algun dia ho faig, és més clar que l'aigua que penso pagar molt bé i li posaré una catifa vermella quan entri a casa: Ve a fer allò que jo no m'agrada, ni puc fer.

    Diu en JOAN que en coneix que treballen per 14 Eur. l'hora i que tenen l'agenda tan plena que no poden agafar més feina... Això deu ser un cas absolutament excepcional. Jo he sentit persones parlant de 10 Eur. com "pagar bé"... i gent que volia pagar 8 Eur.

    ResponElimina
  6. Jo tinc amigues que es dedicaven a la neteja i la veritat és que guanyaven més que jo fent de secretaria.
    Crec que, si es pot, és fantàstic tenir algú que et faci aquesta feina mentre tu treballes. És molt estressant arribar cansat i trobar-ho tot per fer. Llavors és com si tinguessis dues feines i enyores tenir més temps per a altres coses. És molt agradable arribar a casa i que estigui tot net i endreçat. Només cal que qui vingui sigui de confiança, que potser és el que fa més por. Però si ve recomanat per un company, problema resolt.

    ResponElimina
  7. Es una feina com una altra. Què hi ha una màfia que les explota com si una xarxa de tracta de blanques es tractés? O treballen per voluntat pròpia? Si realment existeixen aquestes xarxes mafioses intenta que la persona que contractis no sigui el cas...

    “Una mena d’esclavatge”? Perdona? Que no cobra aquesta gent? Que en el fons totes les feines en les que treballes per algú altre no son un esclavatge?

    ResponElimina
  8. Mai hem tingut la sort de tenir alguna ajuda en les feines de casa. Si algun dia ens ho poguéssim permetre, no hi tindria cap inconvenient, al contrari.
    Un dubte, si una dona de feines està tot el dia fora de casa, en contracte una altra per a que li netegi la llar?

    ResponElimina
  9. A casa dels meus pares sempre ha vingut una dona a fer aquesta feina i de petita em pensava que era un luxe i em feia vergonya dir-ho a les amigues. Ara veig que és una cosa normal i moltes vegades fent números he estat a punt de proposar-los que la fessin fora i fer-ho jo. Però tampoc no m'hauria atrevit a cobrar, és clar. El que vull dir és que estan ben pagades tot i no tenir contracte, tampoc no és que hi deixin la pell, fan una repassada mentre canten o escolten música i al seu ritme (parlo per les que m'he trobat jo). Suposo que també n'hi deu haver de més professionals i llavors el preu ja es deu enlairar molt més.

    ResponElimina
  10. Esclavatge? ai no ho veig pas ... vull dir, cobren no? No ho fan a disgust penso. Almenys no a més disgust del que poguem tenir qualsevol fent una feina que no és la nostra. No sé si m'explico.
    A casa els meus pares sempre n'haviem tingut també; dos dies per setmana, un a netejar i l'altre a planxar. A mi netejar no m'importa, no m'agrada en absolut però tenim un pis petit i s'acaba ràpid. Ara, planxar .... no et dic jo que no m'hagi passat la idea pel cap de tenir-ne una.

    ResponElimina
  11. A mi m'aniria de primera tot i que ara no m'ho podria permetre. Aquesta feina ara mateix està molt més ben pagada que moltes d'altres per a les quals et demanen dues carreres, tres masters i set idiomes. No es divertida? D'acord, a mi tampoc no m'ho sembla, però tampoc em divertia gota en la darrera feina remunerada que vaig tenir
    Si no t'agrada netejar no tinguis cap mena de remordiment!
    Ara, el meu problema "addicional" és que no suporto que ningú toqui les meves coses, ni conegut ni desconegut, no ho aguanto. M'agrada pensar que és per això que no tinc ningú que m'ajudi a netejar la casa...

    ResponElimina
  12. Una feia tan digne com qualsevol altre. Cobren amb negre? T'explico quants clients del meu marit, és pintor, l'hi diuen allò de " home a mi l'iva no me'l cobris que soc un particular!" i quantes vegades per no perdre un client... bé deixem-ho...

    ResponElimina
  13. Veig que has generat un debat interessant. Jo suposo que no és una feina "com una altra" i sí que ho és al mateix temps perquè totes les feines són diferents.

    No és més desagradable o avorrida que moltes d'altres que tampoc estan ben pagades (caixer de supermercat, cambrer, cadena de muntatge...) i que probablement ningú faria si no fos pels diners.

    Suposo que la diferència és que la diferència rau en la invasió de la intimitat. Hi ha molta gent que fa coses desagradables perquè tu tinguis una vida més còmoda però cap d'aquestes persones treballa a casa teva, excepte la dona de fer feines.

    ResponElimina
  14. Alguna vegada he tingut alguna que altre Sra de 'fer feines' a casa.

    A part de la primera que era una dona ja gran, recomanada, veïna i de la que guardo un bon record dels anys que va estar per casa, totes les altres vegades ha estat com els 'melons' ... Que no he tingut la traça d'endevinar o fer-me entendre el que necessitava.

    Recordo fa unes setmanes, una substitució de la Sra de 'fer feines' just al despatx. Doncs només arribar ja connectava el seu mòbil per tenir bateria (s'entén) després hi havia moments que li parlaves i estava tan ficada amb el whatsapp o facebook (ella mateixa ho explicava) que ni t'escoltava,....

    Sap greu que tal com va arribar no va estar ni un mes, quant potser encara i seria, més tractant-se de casos de gent que realment ho necessiten i que estan a poc d'un desnonament per no pagar un lloguer.

    A vegades, penso si ens estem tornant 'raros' tots plegats

    Salut!

    ResponElimina
  15. Jo estic molt contenta amb la meva, era la de la meva iaia i és una mica com de la família. Tema preus: jo fa anys que li pago el mateix, 11 euros l'hora, des de la crisi i les retallades no volia pujar preus, però aquest any he decidit pujar-li a 12 perquè em semblava abusiu (i sentint els 14 euros que diu el Joan potser encara ho és, tot i que també diria que és excepcional). Crec que és una feina prou ingrata que mereix estar ben pagada. I realment s'agraeix molt arribar a casa i que estigui tot net, quin descans!

    ResponElimina
  16. Jo tb m'ho he plantejat més d'un cop però no m'acabo de decidir, potser pq no m'agrada que m,invadeixin l'espai personal. Això de menystenir les persones que s'hi dediquen em sembla una tonteria, tinc amigues que ho fan i són ben normals

    ResponElimina
  17. Jo era de les que estava totalment en contra, però ara, amb un fill petit, treballant, amb un gat i una casa de dues plantes, et puc ben assegurar que és un bon alliberament. Jo crec que estan ben pagades (en el nostre cas, cobren per hora) i el tema de ser en negre, sí que és una cosa que em dol, però és així com funciona aquí. La majoria tenen les seves feines fixes i les complementen fent algunes cases per guanyar uns calerons extra.
    Això sí, et puc dir que cap de totes les que he tingut ha netejat la casa millor que com ho faria jo. Però com no tinc el temps ni l'energia, m'estimo més pagar i poder dedicar el temps que queda a una altra cosa més plaentera.

    ResponElimina
  18. jo no hi veig el problema. És un feina, com totes, on es cobrà per un tasca feta. D'acord no és una feina que m'agradaria fer però tampoc m'agradarien moltes altres que estan ben vistes. El tema de treballar en negre. Aquí sí que hi veig un problema, però no només del que paga sinó sovint del que treballa. A casa bé una noia un cop cada quinze dies a ajudar-nos i he tingut gent que es pagava els autònoms i gent que no. Si puc escollir prefereixo tenir gent amb assegurança, encara que em costi més car però no sempre és fàcil trobar gent que hi estigui disposada.
    El tema de l'esclavatge també com a totes les feines: ets un esclau si treballes per un sou de merda i més hores que un rellotge No cal dedicar-te a fer feines per les cases perquè passi això oi?

    ResponElimina
  19. Jo crec que era considerada una feina humiliant perquè a una certa societat ja li interessava que fos així, per marcar distàncies entre la classe obrera i els senyors, almenys quan jo era petita. Ho dic perquè les monges ens ho deien constantment: Si no os aplicais en los estudios, acabareis fregando suelos, sereis unas miserables fregonas". Que cruels eren, les monges, tenint en compte que totes les alumnes érem filles de treballadors, de classe baixa...! Per sort, crec que aquesta imatge tan negativa de les persones de la neteja ha canviat bastant, i de miserables poca cosa, sinó que es guanyen la vida com en qualsevol altre ofici.
    Personalment, vaig necessitar dels seus serveis durant dos mesos, a causa d'una situació puntual, però no em farà res contractar-los de nou el dia que em faci falta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. A mi tampoc m'agrada fer les feines de la casa, però m'agrada tenir la casa neta i em compensa l'esforç que faig en netejar-la. I també m'agradaria que m'ho fessin, i tant, però ara per ara no està contemplat a les meves despeses.

    Quan jo viva amb la meva mare (molt maniàtica de la neteja) l'ajudava, però quan jo vaig marxar va començar a tenir problemes. A causa de l'artrosi i d'un accident on es va fisurar 5 costelles se'n ressentia molt, d'escombrar, fregar tot el pis i altres. Amb el sou tan mins que cobra no volia agafar ningú, però el meu germà, amb un bon sou, li va dir que li pagava i finalment va acceptar. Això sí, una dona contractada per una empresa. Si es vol, es pot tenir a una persona contractada, és com portar el teu fill a una acadèmia o bé pagar a algú perquè vingui a fer-li classes a casa, amb la diferència que, com diu l'Assumpta, tens certs riscos quan neteges. A més, i seguint amb l'exemple de les classes, hi ha una diferència d'edat: mentre que uns bàsicament són estudiants, la gent que neteja sol tenir de quaranta anys en endavant, tinc la sensació, i a banda de guanyar-se la vida també els interessa força cotitzar a la seguretat social.

    També em costa entendre que siguin una "categoria" inferior, és una mentalitat retrògrada i de devaluar a una persona que realment et fa un gran servei. Però ja se sap, el metge et cura i és un déu mentre que la que et neteja és "la chacha", hi ha molta gent que pensa així i realment fa fàstic.

    I finalment (i perdó per la llargada), no crec pas que estiguin tan i tan mal pagades. El problema segurament és que és complicat trobar prou llars on netejar. Estant en una empresa ells les envien allà on hi ha feina, i segons la localitat on viuen. A banda, també tenen la opció de poder fer substitucions d'altres companyes de la mateixa empresa, cosa que també crec que els hi pot obrir una mica més el ventall de possibilitats. També és cert que no deuen cobrar 10 euros l'hora, dels 12 o 13 que tu pagues no sé quina part deuen percebre. Però "estar mal pagat" en relació a la feina que fas jo ho entenc més com rebre molt pocs diners en relació al que treballes, si treballes poques hores va relacionat amb rebre menys diners. Fent comptes, jo per exemple cobro uns 4 euros l'hora per la feina que faig, perquè treballo massa hores cada dia i no arribo pas als 1000 euros al mes. També em considero mal pagada, però és el sou que hi ha, i com a mínim és estable i la feina m'agrada. En fi, només ho deia perquè com a sobresou jo també m'ho vaig arribar a plantejar, anar a netejar llars, l'estona invertida amb el que percebria compensava força. Però finalment no em va caldre.

    ResponElimina
  21. Tinc una coneguda que abans treballava a una oficina bancària de cara al públic. Se'n va enfartar i va deixar la feina. Després d'un temps buscant una altra feina es va plantejar netejar cases. Ara diu que se sent més feliç que mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si treballava a La Caixa, a Reus, a una oficina que jo sé, potser va plegar després d'haver d'aguantar clients indignats com jo.

      Ho sento (no gaire, però una mica sí), ja sé que la culpa no és dels treballadors, però encara menys és meva (bé, meva no ho és gens), ells al menys treballen, i jo fa anys que no tinc feina... així que, algú ha de sentir els meus crits (literal) quan vaig allí a dir-los el que penso de l'entitat. I, la veritat és que no dic coses gens boniques.

      Entenc que, entre fregar waters i aguantar gent com jo, hi hagi qui prefereixi fregar waters.

      Ara bé, potser és un altre cas. Potser és una persona que té consciència i no volia treballar a un lloc on es roba la gent (ja sigui mitjançant enganys, com directament a través de comissions per TOT). En aquest cas, és indubtable que s'ha de sentir més feliç... i m'alegra molt que així sigui :-))

      Elimina
    2. Ostres... doncs no és la mateixa, no. Treballava a Barcelona. Tampoc sé en quin banc o caixa era, ni exactament el motiu del perquè es va enfartar. És una coneguda, no en sé els detalls. Un dia ho va comentar en grup i em vaig quedar sorprès. Pel poc que la conec diria que és més un tema de consciència.

      Elimina
  22. No entenc perquè a la teva companya de treball li sembla un esclavatge, és una feina com un altre i hi ha que si guanya força bé la vida.
    La feina de casa és desagraïda, és un no parar, i si us ho pots permetre, fareu molt bé de buscar una persona que us ajudi. Jo ho faria. Tan de bo pugues!

    ResponElimina
  23. Interessantíssims els comentaris que heu deixat en aquesta entrada, m’heu ajudat a veure la qüestió des de moltes perspectives diferents, així dóna gust posar temes sobre la taula. Moltes gràcies a tots per comentar, i en alguns casos, argumentar tant sobre la feina de netejar cases. El que sí que tenim força clar és que és una feina com una altra i que la nostra manera de percebre aquesta feina ha anat canviant i ja no es veu com res humiliant ni inferior. A partir d’aquí, cadascú té la seva pròpia visió. Gràcies altre cop!

    Jpmerch, creu-me, la meva tolerància és alta. Segur que m’ho deixarien bé a poc interès que hi posin, i molt probablement millor que jo mateix. I si no ho fan bé sempre tens la possibilitat de no contractar més aquest servei, oi?

    Sr. Gasull, no és una feina agradable, però com tantes altres, i realment poden demanar cobrar força comparativament amb altres activitats. No dic que no s’ho guanyin, eh, però 14 euros l’hora és força més del que guanyo jo, per exemple, que no em queixo del sou que tinc. És una feina amb inconvenients també, és clar, perquè has d’anar amunt i avall, i és força física, per no dir que no saps què et trobaràs, però bé, per això et paguen, ves. Potser cobren més, però la consideració que se’ls té no és la mateixa, en això estarem d’acord.
    Jo no n’he tingut mai tampoc, ni a casa els meus pares, ni a ca la iaia ni res. Però m’encantaria treure’m aquestes feines de sobre, i no m’importaria pagar per aconseguir-ho.

    M.Roser, jo el que em preguntaria és què és exactament això de sentir-se realitzat a la feina. Tinc la sort de treballar en allò que vaig estudiar, però d’aquí a sentir-me realitzat... home, tornaríem a entrar en el debat de si treballar dignifica, i jo ja he dit obertament que no ho crec. Està clar que ningú deu créixer pensant que serà dona de fer feines, però si després ho necessita per tirar endavant una família, no deixa de ser una feina com una altra. Segur que ningú no deu créixer pensant que serà taquillera d’un teatre, no? I bé que respectem aquesta professió com tantes altres. Ser dona de fer feines, o home de fer feines si n’hi ha, no hauria de considerar-se feina de poca realització, no més que d’altres almenys. Ni elles s’han de sentir menys, ni nosaltres veure-les com menys. Jo no n’he tingut a casa, però me n’he trobat sempre als centres on he treballat, i he mirat de tractar-les amb el respecte que es mereixen, fins i tot com unes companyes més de feina, si veus que et responen. Val a dir que en general, els meus companys es comporten igual, cosa que m’alegra. Elles fan una feina que necessitem i els paguen per fer-la. Si no hi fossin nosaltres les reclamaríem, i tant! Això li he preguntat a la companya que considerava esclavatge fer feines de casa, i m’ha dit que les que venen a l’empresa són diferents, però no m’ha sabut explicar per què. Vaja, cap argument. Ah, i no només no les hem de tractar de menys, sinó que tampoc ens hem d’avergonyir de dir que ens venen a fer feina a casa. Tant si és per manca de temps, com per si no ens agrada gens, no hi ha res de mal en contractar algú i fer aquest intercanvi econòmic a canvi d’una feina.

    maria, jo generalment els inverteixo en llibres, però tampoc no veig gens malament gastar-ho en algú que netegi. Potser faré un pensament.

    Assumpta, si mires alguns dels comentaris veuràs que no és una feina mal pagada, però sí que és desagraïda i sacrificada. Has de treballar moltes hores per guanyar diners per viure, i són tasques feixugues i potser de vegades desagradables. Però pensa en els escombriaires, quina feina més dolenta, oi? Però algú l’ha de fer, i cobren prou bé, pel que tinc entès. Hi ha moltes feines desagradables, i feines que encara que no ho siguin, la gent fa a disgust, per avorrides, monòtones, o perquè no tenen res a veure amb els teus coneixements. Continua a baix.

    ResponElimina
  24. Quan dic que no és res de l’altre món el que paga la companya només vull dir que m’ho podria permetre, senzillament. Si em digués que paga 1000€ al mes perquè li netegin un cop per setmana, no podria pagar-ho. I perquè et facis una idea, no sé si n’hi haurà gaires que cobraran 14€ l’hora, però encara que siguin 10 o 8, et diré que la meva hora de feina es paga a menys de 6€, i tinc un sou que sense ser una meravella penso que està per sobre de la mitjana. No sona tan malament per les dones de la neteja, no? I tant que és una feina desagradable, però cobren per fer-la, com diuen per aquí, i si cobren no crec que calgui posar-los la catifa vermella, a mi no me la posen, i també faig una feina que els meus superiors no volen fer. I pel que fa a regularitzar la situació, en tot cas és el que faria jo. Potser sí que t’estalvies diners si pagues en negre i contractant a particulars (contractant per dir-ho d’alguna manera), però si ho arribo a fer mai, intentaré que sigui per agència i amb contracte laboral, si això és possible. Bé, és el que dic ara, m’agradaria que fos així. Algú que et fa feines a casa es mereix tot el respecte, com qualsevol altre treballador, i unes condicions òptimes, però tampoc li hem de donar un tracte de privilegi, no? Com sempre dic, fas una feina i et paguen per ella, pots exigir respecte, però no deixa de ser una transacció econòmica.

    Jomateixa, estic d’acord amb tu, treballem moltes hores i després encara ens queda la feina de casa. Ja sé que s’ha fet tota la vida, però mira, tenint una opció, per què no fer-la servir. El cas és que a mi, encara que tingués tot el temps del món, tampoc no em faria massa gràcia la neteja. Hi ha moltes maneres de triar qui et ve, suposo, en funció del que et vulguis gastar. Segur que hi ha agències, i de recomanacions particulars tampoc en deuen faltar. I com dius tu, no cobren malament, encara que la feina és molt sacrificada.

    Pons, és probable que les empreses que es dediquen a això explotin una mica les seves treballadores, perquè a més es dediquen a netejar locals grans i ho han de fer a unes hores lamentables, quan els treballadors de l’empresa no estan per allà. Tant com una màfia no sé, però si parlem d’explotació, em sembla que tots la patim en més o menys mesura. I per això jo no parlaria d’esclavatge, perquè si considerem esclavatge això, també ho hem de considerar qualsevol servei que ens donin, com servir-nos un cafè en un bar o vendre unes entrades en una taquilla. Gent que ens facilita la feina o ens dóna un servei, curiós que només la neteja de la llar es consideri una feina menor i una humiliació labora. Massa prejudicis ens queden encara d’això de tenir servei a casa, però no s’assembla gaire amb que et vinguin a netejar unes quantes vegades al mes.

    Xavier, no em plantegis paradoxes irresolubles, que m’enamoro. Doncs no ho sé, potser no els agrada emportar-se feina a casa... pel que diuen per aquí, no és que no s’ho puguin permetre precisament. Jo tampoc hi veig cap inconvenient però pensava que no m’ho podia permetre. S’haurà de mirar.

    Sílvia, deu haver-hi de tot, com en totes les feines. Jo les úniques que he conegut són les que netegen als llocs on he treballat, i no sé si les que ho fan pel seu compte són diferents. A poc que netegin ho deixaran millor del que està, suposo, però és cert que ja que els pagues esperes un bon servei, com en qualsevol altre cas. És una cosa a tenir en compte, saber tractar amb elles també deu tenir el seu què. Pel que sembla vosaltres no heu tingut massa bones experiències... però és el que dius, cobrar per netejar la teva pròpia casa, o la dels pares... seria ben estrany.

    ResponElimina
  25. Anna, bé, pot ser que la teva feina no t’agradi perquè no és la teva, però potser a algú altre sí que li agradaria. Fer feines de casa no deu ser la il•lusió de ningú, algunes ho faran molt a disgust perquè no tenen altre remei per guanyar diners, i altres potser s’ho prenen com una feina més i prou, però com dic, no crec que els entusiasmi, i menys si s’han de fer la seva pròpia feina de casa quan pleguen. I per què no contractes algú per fer la sessió de planxa, i potser alguna altra ajuda? Amb el ritme de vida que portes no sembla que t’hagi de suposar cap daltabaix econòmic, i tindràs més temps per les teves coses.

    Jo rai!, és una molt bona observació aquesta teva. Bé, més d’una bona observació! Comencem pel final, a mi tampoc em fa especial gràcia que em toquin les coses, algun cop que el meu propi pare ve a tenir cura del gat quan jo no hi sóc no m’agrada gens que fiqui el nas allà on no el demanen. Així que algú desconegut, ja ni t’explico. Pel que fa al que pot cobrar algú que et fa feines a casa, ja veig pel que diu la gent per aquí que no és poc, però és una feina que també depèn de la demanda, no sempre n’hi ha, i que deu ser molt sacrificada, o almenys m’ho sembla. Divertida no, però en això tu també dius una cosa important, quines feines són divertides? Jo no em queixo, però hi ha gent amb feines molt més valorades que ho passa francament malament, per la duresa, la monotonia, o el que és pitjor, pel tracte que reben. Així que vist així, fer feines a casa no és una feina que sigui tan diferent de qualsevol altra, al cap i a la fi, una activitat que fas a canvi de diners, i t’aprofites que la gent no pot o no vol fer-la, però a tots ens agrada tenir la casa endreçada i en condicions. Pot ser que no t’ho puguis permetre i que prefereixis pensar que és perquè no t’agrada que enredin a casa, però aquest altre factor també l’he de tenir en compte jo si vull que em vingui algú.

    Bruixeta, m’agraden els comentaris d’aquest post perquè estem tirant per terra un munt d’arguments que es pugui tenir respecte a aquesta activitat que és netejar en cases alienes. Totes les desgràcies que se’ls atribueixen les podem trobar també en altres feines molt millor considerades, com el cas que expliques.

    Sergi, estic d’acord amb la majoria dels teus arguments, que són molt sensats, com sempre, però les dones de fer feines no són les úniques a qui dónes les claus de casa teva perquè et facin un servei. Tens també la gent que fa reformes, paletes, pintors, el que sigui, que han de venir i passar-se molta estona a casa teva. Sovint hi ets, però si la reforma és gran, és probable que ells vagin feinejant i que tu no siguis present. No deixa de ser una invasió d’intimitat, i tampoc em fa gota de gràcia. Per la resta, és cert que no és la millor feina del món, però tampoc deu ser la pitjor, i si la pots fer una mica al teu ritme i sentint musiqueta, tampoc no et suposa un gran estrès mental.

    Toni, insisteixo, ho he dit més amunt, però aquest post està despertant unes respostes molt interessants que toquen tots els pals. Fins ara ningú havia qüestionat la professionalitat d’aquestes dones, però amb el teu testimoni, aquesta també l’hem de posar en qüestió. Hem estat dient que se les ha de tractar amb respecte perquè fan una feina, i que el sou que perceben és prou digne, pel que comenten alguns comentaristes. Però què passa si no fa la seva feina? És més, què passa si precisament és algú que necessita desesperadament aquests diners i s’ho tira tot a l’esquena? Doncs d’entrada jo diria que es mereix una mica estar en la situació que està, em sap greu. Si passes penes i no pots treballar, segurament la teva sort no serà bona. Però si aconsegueixes una feina, la posaràs en risc per estar mirant el mòbil quan hauries d’estar netejant? Continua a baix.

    ResponElimina
  26. El meu sentit comú em diu que t’hi has de deixar la pell per conservar-la, en això t’hi va la teva estabilitat econòmica, que et porta a les altres estabilitats. No saber aprofitar l’oportunitat dóna una idea de per què aquella persona ha arribat a estar en risc de desnonament. Ja veig que no tot són flors i violes, cal tenir moltes coses en compte.

    Gemma Sara, potser el que és excepcional és tenir una persona de tanta confiança que et faci aquestes feines. Si l’heu mantingut tant temps i et planteges pujar-li l’assignació, senyal que s’ho mereix, i per tant en aquest cas jo també seria partidari de pagar el que calgui. Pagar perquè no et facin bé la feina és una altra cosa. Crec que tots estem d’acord que no és una feina agradable, però que és una feina al cap i a la fi. Mereix estar ben pagada i rebre respecte, però no tothom et generarà tanta confiança com aquesta dona que tens tu, i tant el preu que li pagues ara, com el que li vols pagar són el doble del que cobro jo a l’hora, per exemple. Naturalment, ja s’entén que a mi l’hora me la paguen tant si faig alguna cosa com si no, com si faig vacances, però és per fer-nos una idea que la seva retribució no està gens malament.

    Loreto, aquesta és una de les coses que em preocupa, no confiar en la persona que et pugui venir a netejar. I una persona en la que confiïs no sé si és tan fàcil de trobar. Dona, què és normal? No m’ha sonat massa bé aquesta frase...

    Kuroi Neko, com dic, es tracta d’un luxe, si tens temps i t’ho pots fer tu, potser no et cal pagar perquè t’ho facin, però hi ha moments que la necessitat es torna més gran. Si hi ha gent disposada a fer aquesta feina a canvi de diners i tu no tens el temps, les ganes o les forces, l’equació es resol fàcil. No pensava que es tractava de gent que ja tenia feina i cobrava un sobresou d’aquesta manera, suposo que el ventall de possibilitats en aquest terreny deu ser ampli, també n’hi deu haver que no tenen res més a què aferrar-se. Que no cobren malament ja ho he anat veient, però si fan la feina bé o no dependrà de la persona, l’interès que hi posi, i suposo que del nivell d’exigència de qui contracta. En la majoria de temes jo sóc dels que pensa que ningú farà la feina millor que jo (herència de ma mare). Però en aquest aspecte concret tinc la impressió que per poca empenta que hi posin ho faran molt millor. No dubto que molts dels que comenteu aquí tingueu més interès en la neteja de la casa que jo...

    Mireia, expressar-ho amb més claredat que ho fas en les primeres línies seria difícil, jo penso igual que tu. És cert que hi ha feines igualment esclaves, potser pitjor pagades, però que estan ben vistes. No acabo de veure per què, suposo que són aquests prejudicis de classe que algú apunta per aquí. Sobre treballar en negre o amb contracte, és clar que jo també preferiria tenir aquest tema controlat, que qui treballa estigui assegurat, però no sé quina diferència econòmica suposa això, suposo que força. És la meva idea, si ho arribo a fer, buscar una empresa que em proporcioni una assistenta, però ja veurem, per ara tampoc no estic fent cap esforç per fer el pas endavant.

    Galionar, que simpàtiques les monges... Penso que tens raó, són prejudicis que ens han inculcat com tants d’altres que hi ha, ho tenim al cap i eliminar aquesta idea costarà. Potser serà un pas endavant quan arribem a veure-ho com una feina com una altra, un servei més dels molts que podem contractar. Però potser actualment encara interessa que hi hagi diferències entre classes, sinó els rics no semblen tan importants. Que ha canviat la imatge segur. Però del tot?
    Ja veig que no has tingut manies de fer servir aquest servei quan ha calgut, com em penso la majoria de gent que ha comentat. Probablement algun dia jo també faré un pensament.

    ResponElimina
  27. Laia, costa fer-les, i el problema és que els llindars que tolera cadascú són diferents. La veritat és que a mi no em compensa gens, però tenir-ho brut és desagradable, no sé si m’explico. Quan la casa està neta, doncs molt bé, està neta. Ja podem començar a embrutar-la de nou. Veure-la neta no em suposa cap alleujament, ni em compensa l’esforç. Senzillament és que tenir-la neta és més habitable que estar en una cort de porcs.
    Home, també li veig riscos a fer classes a menors, sobretot psicològics! Bromes a part, és un bon exemple, i d’haver de triar una o altra opció preferiria que una empresa m’enviés algú, però no estic segur de l’interès que hi posa una persona contractada o una que treballa pel seu compte. Si ve d’una empresa i cobra un sou fix és probable que no s’hi esforci massa, si ja té l’ingrés assegurat. I en definitiva vols que vingui algú perquè et deixi la casa millor del que la tens, potser no millor del que la podries deixar tu mateix si hi dediquessis temps, però sí millor del que la tens dedicant el temps que pots.
    La Galionar comenta a sobre teu que aquesta idea de feina inferior s’han preocupat de posar-nos-la al cap, com tantes altres. Algunes d’elles crec que ja hem començat a canviar-les, i aquesta també acabarà canviant, perquè és una feina com una altra, i pel que es veu, no està mal pagada, no pitjor pagada que altres, i potser no és agradable, però tampoc ho és menys que altres.
    Que malament que està el món de la recerca si amb el sou que es percep un doctorand s’ha de plantejar netejar cases per tenir uns ingressos dignes. I no ho dic perquè sigui rebaixar-se a una feina indigna, ho dic justament pel contrari, qui paga tan poc als científics els està convertint en treballadors precaris, quan fan una feina que els ha costat molts anys d’estudis i esforços. Hi ha moltes feines mal pagades que no van per hores, i que exigeixen sovint fer més hores de les que toquen, però que no reportaran uns ingressos superiors. Treballar per hores com fan les dones de la neteja, almenys sense contracte, pot acabar-te suposant una bona quantitat de diners al llarg del mes, però saps que has de treballar moltes hores, i tenir uns quants clients que et permetin fer aquestes hores. No està mal pagada a l’hora, però té altres dificultats associades. Ara, pel que veig, molta gent reconeix haver fet servir aquest servei ja sigui periòdicament o puntual, així que de feina n’hi ha. Com que desconec com funcionen les empreses de neteja no puc jutjar si estan ben o mal pagades les persones que treballen d’aquesta manera.

    Ignasi, puc entendre bé que algú decideixi deixar un lloc de feina còmode en un banc per consciència, però em costa més pensar que d’aquí va passar a netejar cases. Res en contra, naturalment, només ho trobo un canvi molt gran. Però si està contenta no hi ha res més a dir, l’única que pot decidir si ha fet bé és ella, i sembla que pensa que sí. Doncs endavant!

    Glòria, val a dir que és una noia que no és d’aquí, i potser a la seva terra ho veuen d’una altra manera. Jo ho veig com tu, i ja veurem si al final farem el pas. Suposo que sí que ens ho podríem permetre, però no deixa de ser un luxe d’aquells que et pots estalviar fàcilment, i això pesa molt.

    ResponElimina
  28. Fes nümeros, fes números... Val la pena si pots...

    ResponElimina
  29. 6 Eur a l'hora? A veure... si treballes 40 hores setmanals... cobres 240 Eur. setmanals? Per 4 setmanes al mes... 960 Eur al mes? 960 Eur mensuals no seria un sou per sobre de la mitjana... tot i que per a mi seria fer Festa Major!! ;-)

    No em quadra... A més, sumem-hi les pagues extra, que tu en deus tenir dues com a mínim i que les dones de fer feines, si cobren per hores no en tenen.

    Conclusió: Segur que cobres més de 6 Eur. l'hora.

    ResponElimina
  30. Eiii, jo sí q li dono paga extra a la meva, no el doble del q cobra al mes però sí el doble del q cobra en una sessió...

    ResponElimina
  31. Carme, de tant en tant m'agafen rampells i hi penso. Ara se m'ha passat una mica, i fins la propera. Si no ho faig en el moment que ho penso, ho deixo passar. Però algun dia ho farem, segur.

    Assumpta, ho vaig comptar d'una manera diferent, amb un càlcul molt més senzill, però ho vaig fer malament, perquè vaig comptar que el mes té 30 dies, i no, és clar, els caps de setmana no s'han de comptar. Fent-ho una mica millor són una mica menys de 8 a l'hora. Com veus, tampon no és una gran xifra. 960€ és el que cobra un becari d'investigació que està fent la tesi doctoral després de 4 anys de carrera, i fa més hores que un rellotge, ja que la seva jornada mai es limiten a 8. I això sí que ho trobo una injustícia, els que realment fan avançar la ciència del país cobren quatre rals. Que sí, que és un sou que molts ja voldrien, però penquen molt, se'ls valora molt poc i de cap manera es poden independitzar i anar a viure pel seu compte, com molts voldrien a aquesta edat. O comparteixes, o res.
    Ah, no cobri pagues extra, que per cert, les pagues extra no són extra, són el teu sou anual dividit per 14 en comptes de 12, i encara et cobren impostos d'aquestes pagues, que no són més que una part de cada mes totes juntetes en un sol pagament. I no, jo no en cobro, ens donen 12 pagues. Ja m'agrada així, com que cobro més cada mes, estalvio i al cap de 6 mesos tinc més diners que els que em donarien a la paga extra.

    Gemma Sara, si em quedo sense feina altre cop vindré a casa teva a netejar, ets una bona mestressa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.