divendres, 7 de novembre de 2014

No tinc mesura

A casa som de preparar carmanyoles per portar dinar i no haver-lo de comprar, així estalviem una mica i mirem què mengem. Això jo ho faig des que m'he de pagar les meves pròpies despeses, però com que sóc mandrós a la cuina, sempre he mirat de fer peroles de menjar i preparar diversos tuppers per no haver de cuinar tan sovint, encara que repeteixi menú dos o tres cops per setmana. Ara, i entre dos, encara fem aquest procediment, però toca més repartit, i també ens esforcem per variar una mica la dieta. Cuinar per dos fa menys mandra.

Arran d'una conversa amb companys que també dinen de carmanyola, comentàvem això de cuinar a l'engròs i els problemes amb les proporcions. Això em va fer pensar que sóc d'aquella mena de persones que no sap quina mesura d'estrelletes o fideus ha de tirar al caldo bullint per fer una sopa amb les proporcions correctes. Més d'una vegada les meves sopes s'han hagut de menjar amb forquilla i ganivet de tanta pasta que hi havia posat. Ei, que a mi ja m'agrada espès, però tampoc és això. Sempre em sembla que n'hi ha poca, una miqueta més, una miqueta més... i ja ens hem passat. Per sort, a jutjar pels darrers intents, sembla que n'estic aprenent.

28 comentaris:

  1. En moltes coses de la vida, i la preparació de sopes no n'ha de ser una excepció, el mètode prova-error és l'únic per acabar assolint l'èxit. :-D

    Per cert, "fiambrera" està bé en català?, jo sempre n'he dit "carmanyola".

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tan correcte/incorrecte dir fiambrera com dir tupper.

      Elimina
    2. Exactament... De fet, a mi no m'agrada gens "tupper".

      Elimina
    3. He fet aquesta observació lingüística perquè a mi em sona estrany el mot "fiambrera" en català. Però és evident que, que a mi em soni estrany no és cap prova de res per això potser hauria d'haver fet abans el que he fet ara i comprovar que malgrat que "fiambrera" no surt ni al DIEC, ni al Diccionari de l'enciclopèdia, ni a l'Optimot si que apareix al Diccionari català-valencià-balear i que per tant si que està acceptada. "Tupper" en canvi no m'ha sortit en cap d'aquests diccionaris.

      Però bé, això només ha estat un dubte meu. El tema principal que no hem de deixar de banda, és que en XEXU no sap fer la sopa de fideus... ;-D

      Elimina
  2. En això de cuinar a l'engròs jo sóc especialista. Com que històricament jo no dinava sempre a casa i sovint hi havia qui sí dinava... cuinava sempre perquè en sobrés. Ara que només som dos, encara a vegades em passo... per no repetir tant seguit, algun cop ho congelo a tuppers petits i separats.

    ResponElimina
  3. No es pot cuinar a l'engròs fideus home! El primer dia te'ls mengen amb cullera, però el segon dia els fidues ja s'han begut tot el caldo.

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada espès... fins i tot quan surt "normal", primer em menjo el caldo líquid amb la cullera i, al final del plat, com si fos un banquet, em deixo la pasta mmmmmm... les estrelletes o el que sigui :-DD

    Jo sóc especialista en "plat únic"... tot barrejat, au. Per què separar-ho si, al final, a la panxa tot s'ajunta? I queda bo, eh? :-) (Bé, el postre no, eh? la fruita o el iogurt a part, clar... em refereixo a primer i segon plat) Quin sentit té fer un plat de caldo i després una truita si pots tirar uns ous al caldo (amb la pasta i tal)? :-DD

    ResponElimina
  5. Durant un temps, ala feina vaig haver de dinar de carmanyola, i és cert que fa mandra preparar-ho, però sempre és més bo que segons quins bars de menjars, on ves a saber amb quins olis cuinen.

    ResponElimina
  6. Quina raó tens quan dius que "Cuinar per dos fa menys mandra."

    Quan era solter la meva cuina era nutritiva però poc variada, per mandra i falta d'interès. Amb parella i després amb fill, un s'hi esforça més sense que pensar-ho!

    ResponElimina
  7. Sóc de les que no controlo.
    Ara massa pasta, ara massa oli, ara massa sal. Res que la cuina no és ho meu.

    ResponElimina
  8. La cuina tampoc és lo meu, i mira que intento motivar-me, però em fa un paaaaal. En això de les mesures, l'experiència t'hauria de servir, quants eren? un grapat de pasta per cadascú i una mica més per si de cas... Ai les carmanyoles, acabo menjant bocates a la feina per no fer-ne, molt malameeent!

    ResponElimina
  9. jo prefereixo dir-li pic-nic així sembla que estigui de vacances. En quan a les mesures tot és qüestió de practicar més i fent servir sempre els mateixos estris ajuda una mica

    ResponElimina
  10. molts companys i companyes de feina es porten carmanyola....jo pitjor perquè prefereixo dinar el menú de la cantina.....amb això de la mesura passa com amb tot és qüestió de pràctica i aprenentatge....cada vegada et sortirà millor.....quin gran dia demà!

    ResponElimina
  11. M'has fet gràcia amb això de menjar la sopa amb forquilla ganivet, sempre pots fer un sofregit de tomàquet i convertir-la en un plat de macarrons, al cap hi a la fi, tot és pasta.
    He de confessar que la cuina tampoc és el meu, ho sigui que amb amanides( on hi poso de tot) i coses a la planxa (o a la paella), ja faig el fet. Jo menjo sempre molta qualitat, però bastant mal cuinat tot plegat, perquè a casa no em tocava cuinar a mi i quan ho he hagut de fer, se'm fa costa amunt...
    Ah, i jo també dic carmanyola!
    Bon vespre XeXu i bona "votada".

    ResponElimina
  12. A mi tp m'agrada cuinar i és un problema pq menjar m'encanta. Com tu, sempre em passo amb la pasta.

    ResponElimina
  13. Veus, home?, tu mateix reconeixes que ja n'estàs aprenent! D'aquí a no res hi tindràs la mà trencada, en això de les mesures.
    Una animalada, però que recordo com si fos avui: una vegada vaig anar a veure una pel·lícula on se succeïen un seguits d'assassinats en una gran mansió. El detectiu de torn deia, en un moment concret: "Hay otro fiambre". I un graciós, darrere meu, amb veu gutural, cavernosa, va deixar anar: "Això no és una casa, és una fiambrera"! Des de llavors que he dit carmanyola a la carmanyola, per no barrejar conceptes.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Quina banda de mandrosos esteu fets tots plegats!
    A mí si que m'agrada cuinar i tot i que estic cansada de les carmanyoles, les continuo fent. Jo cuino per quatre i tots devoren de lo lindo, així que mai repetim pq de cada olla nonés n'hi ha per una vegada. Els maldecaps que tinc per a pensar què faig. Perquè la cuina de la carmanyola no és com l'altra. A la carmanyola no tot hi va bé, si és vol menjar mig decent, clar.
    I en quant a la sopa, la mesura són tres cullerades soperes de pasta seca per comensal. Cous la sopa reservant una mica de caldo i si et queda massa espiés, sempre pots afegir-n'hi i et quedarà perfecte, però això si t'ho vols menjar quan la cous. La sopa a la carmanyola, o la deixes una mica al dente i amb molt caldo o menjaràs papilla. Quin fàstic! Jo sóc molt Mafalda en aquest sentit!

    ResponElimina
  15. Des de que estic sola que no cuino gens, i cada cop em fa més mandra. Clar que me'n he fet un tip de guisar. Ino ho feia gens malament, eh? Quatre plats al dia i per sis o set persones... Però ara em fa moooolta mandra.
    Ara amanides, llegums, molta planxa i poca cosa més. Cuinar per un ho trobo avorrit i pesat.
    Per dos ja és una altra cosa...

    ResponElimina
  16. La imatge de menjar sopa amb forquilla i ganivet val més que mil paraules XeXu!

    Fa mandra de vegades, hi estic d'acord, sobretot quan arribes a les tantes de la feina i t'has de fer el menjar per l'endemà... Però bé, estalviar una mica i controlar què mengem està bé, no? Al meu entorn, tant a la universitat com a la feina, trobo que hi ha molta cultura de carmanyola, i la veritat es que fa gràcia veure què s'ha preparat cadascú..

    I ja que dius que n'estàs aprenent, fes com jo i penja'ns alguna foto de les coses que aprens a fer ;)

    ResponElimina
  17. M’ho he passat bé amb els comentaris d’aquest post, encara que ha donat més joc el meu error amb les ‘fiambreres’ que el tema! Sabeu que no us faré cas amb els vostres consells pel que fa a la sopa, oi? La propera vegada ho tornaré a fer a ull... ja em conec. Gràcies a totes i tots pels comentaris!

    McAbeu, com a científic, conec bé el mètode ‘assaig-error’, i tant! No em considerava especialment bo en la meva feina, només dedicat, però encara resultarà que sóc millor científic que cuiner... bé, tampoc és gaire difícil. Gràcies per l’apunt, després de fer les comprovacions pertinents, vaig canviar el ‘fiambreres’ per carmanyoles. Això em passa per no pensar massa les coses i fer servir paraules que es fan servir a casa meva, i també per escriure el post des d’un ordinador sense corrector... no faig massa faltes, però quan se m’escapen coses d’aquestes tinc un avisador perfecte. Per la resta de coses: MasterMac. Ah, tupper tampoc és correcte, és clar, per això ho poso en cursiva, però he de reconèixer que generalment dic així a aquest estri.

    Carme, això de congelar tuppers només ho feia quan vivia amb el meu primer company de pis, en GG, el noi d’Edimburg (que ja ha tornat definitivament!). Allà va començar això de cuinar per un regiment, i congelàvem racions. Congelàvem aliments que no crec que s’haguessin de congelar, però bé, al final sembla que qualsevol cosa es pot congelar, encara que després no quedi exquisit. Per cert, com a anècdota, ja que tu fas aquest procediment, dir que d’aquella època també em ve de dir-li aliquotar a això de repartir la perola en carmanyoles i desar-les. Aliquotar és el terme que fem servir al laboratori quan tenim una solució d’algun producte que ha d’anar congelat, però que quan s’utilitza s’ha de descongelar, és clar. Com que el procés congelació-descongelació reiterat fa que els productes perdin propietats, ho repartim en volums més petits, d’un sol ús o de pocs, per tal que no tota la solució es congeli i descongeli cada cop. I d’aquí anomenar a això ‘aliquotar’. Els dos érem científics, què vols? Jo encara ho faig servir. A la meva parella, que també és del ram, també li fa gràcia, és clar!

    Jpmerch, no no, els fideus no els cuino a l’engròs! Era només una relació d’idees de no tenir mesura. La sopa no la faig per litres, faig un pot cada cop, però el problema és encertar la mesura de pasta que tirar-hi. Em solc passar i acaba molt més dens del que tocaria, no em cal esperar gaire a que s’empassin tot el caldo. Algun cop m’ha passat que era una sopa completament sòlida...

    Assumpta, faig el mateix procediment que tu i també m’agrada espès, però una cosa és això i l’altra que miris el plat i les estrelletes s’hagin empassat tot el caldo, com si en comptes d’estrelletes fossin autèntics forats negres que s’empassen fins i tot la llum. I també sóc de plat únic quan vaig de carmanyola, o més ben dit, que tot va en el mateix recipient. Gairebé sempre és plat únic, però si al que sigui que porti de primer s’hi afegeixen uns talls de carn, aquests aniran sobre el primer. Menys feina a rentar després!

    Xavier, la meva principal raó és l’estalvi econòmic. Segurament si dinar cada dia a la cafeteria (digues-li cafeteria, digues-li bar de polígon en el meu cas...) em fes pessigolles al compte corrent, no m’esforçaria tant a preparar els àpats (vull dir a fer-los cada dia, no que siguin àpats treballats). Cuinar per un fa molta mandra, però per dos és una mica diferent, i és prou interessant fer la compra pensant en els àpats de tota la setmana.

    Maurici, les nostres trajectòries vitals són molt semblants, realment. Només falta que t’agradi Murakami i ja series perfecte, hahaha! Fora conyes, tu ho has comprovat i jo també, i segur que no som els únics, quan cuines alternativament un o l’altre, i per dos, fa menys mandra, perquè l’altra també depèn de tu i de la teva vagància.

    maria, sort que després d’algun desastre culinari insalvable, tu te’n vas a comprar un pastisset i problema solucionat!

    ResponElimina
  18. Gemma Sara, ostres, jo parlant aquí amb en Maurici que cuinar per dos (o per tres) és més fàcil i no fa tanta mandra, i tu dius que menges entrepans perquè et fa molta mandra cuinar? A la Sara segur que li prepares, o és que sempre li toca al teu home? Que mal repartit està el món. Tret per l’amo del bar que et ven els entrepans, ell està molt content de la teva mandra. I això de les mesures... bé, és que les mesures estàndard no serveixen per mi, el que menjaria una persona normal a mi em sembla poc, així que una tassa per persona i una mica més s’acaba convertint en ‘aboco tot el paquet, per si de cas’.

    Sr. Gasull, com t’enganyes a tu mateix! De vacances, diu... Jo és que no faig servir estris, directament del paquet a l’olla, i així em va... sempre em sembla que n’hi estic posant massa poc.

    Elfreelang, a mi no em faria res menjar de cafeteria cada dia, molt més còmode, que a més em fa mandra anar carretejant el tupper per totes bandes, però m’hi deixaria el sou, i prefereixo invertir-lo en altres coses, com per exemple llibres. Seguiré practicant amb les mesures, però els desastres amb la sopa ja m’acompanyaran sempre com unes de les grans anècdotes culinàries del meu historial.

    M. Roser, això que dius al principi és una mica ‘si no pots amb l’enemic, uneix-te a ell’. No hi havia pensat, quan canvia d’estat de líquid a sòlid i deixa de ser una sopa, una miqueta de tomàquet per sobre, i llestos! I formatge ratllat!
    A la cuina jo sóc molt bàsic, ja porto uns quants anys havent-me de cuinar (reconec que quan era a casa els pares no ho feia mai...), i podríem dir que he fet cuina de supervivència, suficient per no morir-me d’inanició, però sense esforçar-m’hi massa. Ara, sent dos a casa, no és que estigui millorant gaire, però sé quatre cosetes, i amb les quatre cosetes que sap ella (quatre i mitja o cinc), he ampliat la meva dieta i la varietat dels àpats. També moltes amanides ben farcides, també pasta i arròs com sempre, però una miqueta més també. De qualitat no massa, que comprem molta marca blanca, però una mica variat sí. A mi també se’m fa pesat cuinar, ja veus, però com deia més amunt, per a dos és més senzill i agradable.

    Loreto, tenim una solució perfecte: que algú ens cuini! Llàstima que no sempre pot ser...

    Galionar, és cert que les darreres m’han sortit millor, però no ens enganyem, es tracta d’una sopa, no és cap gran cosa! Força graciosa la teva anècdota, i un motiu més que de sobres per separar conceptes. Tinc un amic que també diu ‘fiambres’ als cadàvers, és ja una broma que tenim, però no m’ha afectat tant com a tu per interioritzar carmanyola! Després de les vostres indicacions intentaré que no se’m torni a passar per alt.

    Ei Laura T, cap problema, eh? Si t’agrada cuinar ho pots fer per tots nosaltres! Ja et passaré l’adreça on ho has d’enviar. A mi també m’agrada massa menjar. A casa som dos i cada olla ens serveix per dos àpats per cap, és clar. Tu ho tens més fotut. Ara, jo no faig massa distincions entre què va i què no va en una carmanyola. Potser és que tampoc no treballo massa els plats, però crec que m’ho emportaria igual. Personalment no ho he fet mai, però sí que he vist gent portant sopa en tupper. No sé la qualitat d’aquesta sopa, però ho he vist! Algun altre exemple de coses que no es puguin portar en una carmanyola, o que no s’hi hauria de portar?

    ResponElimina
  19. Glòria, és talment així, cuinar per un fa molta mandra, i també acabes fent les coses que dius, però val a dir que nosaltres, sent dos, no solem anar massa més enllà tampoc, perquè no sempre hi ha el temps que voldríem. Ella se’n surt molt millor, ho he de dir, així que ara menjo millor que una temporada enrere. Escolta, si trobes a faltar cuinar, nosaltres encantats et servim de conillets d’índies!

    Laia, només estic aprenent a que la sopa no sigui sòlida! Tot i que això ho fa el Ferran Adrià i es fa d’or segur, el tio! Faig quatre coses, i cap d’elaborada, però si he sobreviscut fins ara, crec que seguiré sobrevivint i no mataré a ningú amb els meus plats. És cert que aquí hi ha força cultura de carmanyola, sempre m’ho he trobat, però el que no m’agrada tant és comparar tuppers, que hi ha gent que són autèntics artistes, i a mi em fa vergonya portar sempre les mateixes coses, algun cop s’han rigut de mi i tot. Bé, això era abans, ara la cosa ha millorat una mica, fins i tot em diuen que menjo molt sa!

    ResponElimina
  20. Fent errors es quan més s'aprèn, si estàs viu per poder-ho tornar a intentar es clar... Però molt malament se t'hauria de donar la cuina per no acabar viu, poca gent s'ha mort d'una sobredosis de pasta a la sopa.

    ResponElimina
  21. Mètode empíric i experiència. Jo 2,5-3 cullerades/persona de pasta. Sempre pots deixar brou per escalfar i diluir la pasta :) Jo estic al mateix procés però amb paelles :D

    ResponElimina
  22. Jo tb faig 3 cullerades per cap per la sopa i l'arròs (quan no és paella) i si m'emporto la sopa a la feina faig 2 (bé 3 llavors) carmanyoles, una amb la pasta, una amb el caldo i la tercera amb el tall. Procuro tirar bastant de plat únic, però de vegades tb ve de gust una sopeta... :)

    ResponElimina
  23. És que.... a qui se li acut fer sopa!!!!!!!

    ps. darrerament, les meves proporcions fan que faci curt. Molt trist!

    ResponElimina
  24. Pons, no em subestimis, eh! Jo sóc capaç d'això i de més. Dius que poca gent s'ha mort de sobredosi de pasta a la sopa, però concretament... quanta? Tens aquesta dada? Jo no vull fer créixer les estadístiques.

    Jordi, tot i que vaig dir que no us faria cas, justament ahir vaig provar de posar la quantitat que em dius tu i altres, tres cullerades de pasta per persona, i va quedar massa clara! A mi m'ho va semblar, i a la meva parella també. És clar que les culleres són d'ikea i potser no són massa soperes, i que vam fer un brik sencer de caldo...

    Lluna, com li deia al Jordi, vaig posar la quantitat que dieu i ens va semblar que quedava massa clar. La bona notícia és que no em va quedar massa espès com fa un temps, però a veure si ara em passaré de poc! Dieu la quantitat de pasta que s'ha de posar, però no la de caldo! Jo solc emportar-me només una carmanyola amb tot dins, i no recordo haver portat mai sopa. Ara de tant en tant en porto dos perquè em cuiden bé. Veig que tu ho tens tot molt ben estudiat.

    rits, ben bona que és una sopeta amb el fred que fa! I a casa meva fa molt, molt fred! A mi amb les proporcions que m'ha dit aquesta gent també m'ha quedat curt, molt malament!

    ResponElimina
  25. Hahaha, m'has fet riure amb això de la sopa! xDD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.