diumenge, 23 de novembre de 2014

No Podem

Les enquestes donen un èxit fulgurant a la formació Podemos en una època de crisi en la que la població, molt empobrida i escarmentada amb els polítics en general, necessita aferrar-se a alguna cosa nova. Deixant de banda la seva postura clarament espanyolista per la qual cosa em nego a anomenar-los Podem com insisteixen els mitjans catalans, personalment no em mereixen cap confiança perquè trobo que hi ha una gran diferència en dir que faràs coses i fer-les de veritat. Tot i així, són una opció legítima i tothom és lliure de triar-la si així ho vol.

Volia centrar-me en una qüestió del programa d'aquest partit, però ja dic inicialment que no és una crítica cap a ells, la seva ideologia és eminentment social, sinó cap el país en general. Podemos advoca per una renta bàsica, un subsidi, que estigui sempre per sobre del que es considera llindar de la pobresa, i que percebin tots els ciutadans sense excepció ni condició, pel sol fet d'existir. A priori no sembla dolent, però no és una mica absurd que ho cobri algú sense ingressos ni possibilitat de treballar, i alhora també gent com Amancio Ortega o Isidre Fainé? Però no és això el que em preocupa.

Naturalment estic molt a favor de repartir la riquesa, que els meus impostos serveixin per ajudar la gent que més ho necessita seria el més normal del món (ara no passa, serveixen per altres coses que jo no vull). No hauria de ser difícil poder acreditar que realment necessites una renta bàsica, però amb el benentès que intentes guanyar-te-la per tu mateix i no pots. Altrament, coneixent la picaresca espanyola, de la qual els catalans no en som pas excepció, en aquest país no treballaria ni Déu. Un sou mínim i garantit per no fer res?? Caram, doncs que treballi sa mare! De no cobrar res, a percebre un subsidi, per baix que sigui, i cadascun dels membres d'una família, podria portar a molta gent a relaxar-se i no buscar mai feina. Dubto que això sigui beneficiós per l'economia del país. La idea no és dolenta, però has de saber el país amb que te la jugues. I aquest no és l'ideal per aplicar aquesta mesura.

No em malentengueu, tant de bo ningú estigués passant penúries, però cobrar per no fer res, quan podries fer-ho, no em sembla just. Preferiria que s'afavorís la reinserció laboral i que ningú que ho necessiti es quedi a l'estacada gràcies a que la immensa majoria treballa, però no veig que aquest país funcioni així. A més, tampoc tinc idea d'on pensen treure els diners per aplicar aquesta mesura.

36 comentaris:

  1. Sembla mentida que prometén coses amb tant poca credibilitat que qualsevol que agafi una calculadora ho veurà, tinguin tants adeptes. Potser el més preocupant és això, doncs demostra una vegada més el poc criteri i que la espanya profunda ho és molt més encara del que ens pensem.
    Només ha anat bé per veure com el PP se li fa el cul petit cada cop que aquella cua surt en antena.

    ResponElimina
  2. Estimat Xexu. Avui no puc estar del tot d'acord amb tu, Vull dir que em passa una cosa que no sé si éscomuna o no, però els arguments que explicites sobre això de la renta o el sou mínim garantit, em sonen com el que podria dir qualsevol bon vivant i bon robant dels que ara governen bancs, institucions, els de la crosta de tota la vida. Jo també sento a dir "collons, que busquin feina, que treballin, que vagin a netejar boscos, si cal". El problema és en quin sistema tens o mantens i en si facilita o no l'accés a la feina. Si tens una legislació com l'actual, que només genera feines inestables i malpagades, que permet acomiadaments sense explicació, que retalla constantment sous però no fomenta les possibilitats de generar feina, malament rai. Crec que no ens podem quedar en arguments ja dits que en el fons només escoltaran els qui tenen aquesta mateixa filosofia de viure, si jo estic content, a la merda els altres.
    Crec que molts volen treballar, els joves, passada l'edat de les bajanades, volen feina i tenir autonomia, volen veure futur, volen ser dignes, encara que a alguns dels grans ens sembli de vegades el contrari. Que hi ha "xorissos"? Sí. Guaita els Millet, Pujol i companyia. Però mira qui ha fet més magre el nostre futur, uns quants "PIRMI" no justificats o molts i molts lladregots de guant blanc. I ara tots a pagar els seus deutes. El darrer, el CASTOR.

    Per això, a part de l´'espanyolisme, jo vull poder fer net, i treballar amb horitzons que s'adrecin a la justícia social, als serveis públics garantits, al dret a la pensió. Que ara s'han menjat mitja reserva per pagar els seus putiferis.

    Ara, evidentment, tota revolució es fa neta, vigilada i amb intel·ligència. Cal saber què votem. Mira qui s'ha negat a fer comparéixer tots els testimonis en la comissió Pujol: CDC I PSC. Això no em val!

    Perdona'm, eh? Ja ens coneixem. Ho havia de dir. Petons

    ResponElimina
  3. Com sempre, el problema es diferenciar els que sí que necessiten la renda i els que se'n volen aprofitar. Sempre generalitzem, deu ser més barat. Per establir aquesta renda mínima, que jo sí que veig bé, caldria apujar els sous. No pot ser que hi hagi gent que treballi i hagin de menester ajudes socials per sobreviure.

    ResponElimina
  4. El problema més gros és que tindríem un munt d'immigrants més, com ja fan amb la seguretat social alguns. Ho sento, no crec que això fos massa bo per nosaltres, encara que soni racista.

    ResponElimina
  5. Jo sí que estic d'acord en com homplanteges, XeXu. Hi ha d'haver ajudes, però també s'han de gestionar molt bé.

    I jo també prefereixo anomenar-los Podemos, perquè sembla que ells ho puguin tot i en canvi tot el tema de Catalunya sigui impossible. "Il·legal", diuen, com tots els espanyolistes. I pregunto ... Per fer molts dels "canvis" que proposen, no s'hauran de saltae i canviar moltes lleis? No me'n fio ni un pèl dels Podemos. Ja tenim la CUP que ha fet bona feina...

    ResponElimina
  6. No entraré, com tu, en el contingut dels Podemos. Ni a qui interessa que hi siguin.

    Em centro en la renda mínima universal, que és un tema que he defensat quan ningú no en parlava ja fa més de 5 anys. Estic amb la zel, que t'ha sortit la vena més convenient o la única argumentació que de sempre ha defensat la dreta i la burgesia benestant.

    Però aquest argument (el de vagos i aprofitats --en castellà vagos y maleantes) té dues mancances importants:

    primera i més important, que l'Estat que garanteix constitucionalment els drets fonamentals a vivenda, treball, sanitat i educació dignes, incompleix sistemàticament la llei;

    segona, que una part important -encara que no majoritària- de la ciutadania no té possibilitats de "guanyar-se" el dret a uns mínims. I em refereixo a vells, exclosos socials, discapacitats, dependents, infants... Vols posar dones com la iaia de Vallecas a qui han desnonat a netejar boscos? Han d'escombrar caques de gos els que van en cadira de rodes o els que no hi veuen?

    No. No faig demagògia. S'està parlant de buscar solucions per la pobresa energètica "a qui ho acrediti". Quan jo vaig estar exclós socialment, em va costar estar vuit mesos (vuit!!!!!) passant-ho malament i fent coses vergonyants perquè em donessin hora amb l'assistent social per poder accedir als ajuts de Càritas. I tinc estudis i sé com presentar documentació. T'imagines el que costa a qui no coneix els mecanismes burocràtics "acreditar" la seva pobresa?

    Pel que fa a d'on sortirien els diners... hi ha prou estudis -i experiències en altres països europeus- que demostren que els més desvalguts amb ajudes directes, deixen de crear dèficit en sanitat, en ajudes socials, en subvencions que es perden pel camí. (només per posar-te alguns exemples)

    Per acabar. Quan em vaig trobar amb dificultats, i va ser abans que molts catalans de tota la vida s'hi trobessin, molt sovint vaig haver d'allargar la llet de l'esmorzar dels meus fills amb aigua. Perquè no en tenia ni per llet. I així... més de mig any. Amb una renda mínima universal, no hauria deixat de buscar feina (qualsevol feina com vaig fer), però la salut física dels meus fills no hauria estat en perill. I la meva salut mental, tampoc.

    ResponElimina
  7. M'agrada Podem per la veïna Espanya, perquè malauradament necessita un canvi ja.
    Nosaltres en canvi ja tenim el camí mig fet i ara mateix el nostre objectiu és un país propi i no crec pas que aquest partit polític l'interessi la nostra situació.
    Estic completament d'acord amb una bona gestió dels recursos. Es clar que hi ha gent que s'ho passa malament, però encara n'hi ha molts que no volen treballar perquè els hi pica.

    ResponElimina
  8. Doncs jo això no ho veig clar. Em sona a promesa electoral de les que mai es compleixen.
    Per altra banda jo cobro una pensió de viudetat ridícula, la mínima, i el meu home va cotitzar 50 anys la majoria com autònom. Jo he cotitzat 10 anys que no em serveixen de res. Em semblainjust que qui no hagi cotitzat mai cobri com jo. I conec alguns casos. Altre cosa és que s'ajudi tant com sigui precís a les persones que ho necessiten realment.

    ResponElimina
  9. A mi això de la renda mínima universal em recorda a la societat d'Star Trek. I a mi no em sembla gens malament poder garantir que tothom tingués el mínim per portar una vida digne i tenir un lloc on viure. De diners n'hi ha i de sobres per a fer-ho. I així poden aconseguir diverses coses per a la classe treballadora, la més important és que els empresaris deixant de tenir la paella pel mànec, ja no has de dir que si a una oferta de feina en condicions infrahumanes per no morir-te de fam. I això de que ningú no treballaria tampoc ho tinc clar, jo penso que sí que hauria gent que treballaria per dues raons simples: la primera per fer el que li agrada i la segona per obtenir diners per permetre 'luxes' que amb la renda mínima no podrien tenir. En tots dos casos, la societat surt guanyant.

    Ara bé, el que jo veig difícil de collons no és pas donar una renda mínima a tots els ciutadans, això pot ser una tasca bestial però assumible. El que trobo més difícil és que l'Estat pugui assegurar, en un sistema capitalista i de lliure mercat, que amb aquesta renda mínima és pugui viure amb dignitat.

    ResponElimina
  10. Sense llegir els altres comentaris (després els llegeixo)

    Estic d'acord amb tu: És molt fàcil prometre l'oro i el moro sense dir d'on sortiran els calers (i explicar-ho amb dades que resultin més o menys creïbles).

    En quant al subsidi aquest per tothom és una altre animalada. Aquí estaria el primer de la llista per cobrar aquell que no el necessités i segur que s'acabarien els calers per la gent a qui veritablement li fes falta. A mi aquestes mesures tan populistes no em van gens ni mica. No me les crec.

    Volen mesures bones? Primer de tot: Ajudar els autònoms!! Això clama el CEL!! Enlloc de subsidis directes (donar calers), el que cal fer és la reducció o supressió total de quota d'autònom per la persona que no guanyi un mínim de diners. Actualment pots ser autònom, no facturar NI CINC punyeteros cèntims en un mes, però tens la punyetera obligació de pagar íntegrament la quota: On s'és vist aquesta indecència?? Algú és queixa? Algú els recolza? Què passa... és que no són persones????

    Facilitats per a tothom que vulgui posar el que sigui: Un negoci d'estufes, una sabateria, un tenderete de pipes i kikos, una fàbrica de mitjons... (perquè tothom que es pugui guanyar mitjanament la vida, no demanarà subsidis d'aquests "para todos")

    Estricta vigilància d'estafadors. Qui tingui calers, que pagui, ostres!

    Escoles gratis (material i llibres també). Bona sanitat pública...

    Un cop tot això s'hagi fet. Llavors sí que, de forma "residual", es podria ajudar amb subsidis, sempre de caràcter temporal i subjectes a inspeccions i tal. S'hauria de demostrar que es busca feina i no es troba, per la causa que sigui, o determinades limitacions físiques, psíquiques... i, sobre tot, fàcils de tramitar.

    Bé, i tornant al principi del tema. A mi tampoc m'agrada Podemos i també em nego a dir-los "Podem".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, ja els he llegit... I he de remarcar una cosa, tal com he posat, en el cas en que es demostrés que és absolutament necessari, que aquests ajuts fossin fàcils de tramitar! Trobo indignant que, com el cas que explica DOCUS, hagués d'esperar VUIT MESOS perquè li donessin hora per l'assistent social!! És de bojos!! (ja dic jo que en aquest país si no són capaços de fer bé això, com haurien de gestionar... ?)

      Doncs res... que jo, com que no sóc pas sospitosa de "benestant" (que aviat farà dos anys que necessito ulleres noves i no me les compro perquè no me les puc pagar, o que fa quatre anys que no em compro unes sabates (i esperem que segueixin aguantant) i... , per això puc dir clarament que una renda mínima universal sense haver de demostrar res, no em sembla ni bona, ni justa, ni lògica, ni possible... Ara bé, quan fa falta, ho fa en aquell moment, no vuit mesos més tard!!

      Elimina
  11. Segurament es només cosa meva que soc molt mandrós i un mal fiat però si donem diners a condició de no treballar, la gent veurà que si es posa a treballar perd diners.
    No estic en contra de donar ajudes a qui les necessiti, però justament aquest es el problema difícil, hi ha molta gent que s’aprofita del sistema (perquè aquest està mal fet i sobretot mal controlat). És el que passa actualment amb les ajudes que es donen. No saps com però hi ha famílies que se les emporten totes les hagudes i per haver i en d’altres no els hi toca cap. S’hauria d’investigar cas a cas de manera concreta i específica per fer-ho bé.

    L’altre serà d’on traurà els calers. Potser es que Pablo Iglesias ha trobat petroli al seu pati i vol fer un model similar al d’Alaska.

    No només seria el tema de la renta bàsica, això implicaria reformar molts temes espinosos com el cas de la política d’immigració.

    ResponElimina
  12. Xexu, me'n vaig una mica lluny del que planteges, però potser no tant. Sempre es miren amb lupa les ajudes socials. I és just que així sigui.
    Ja seria hora que es miressin amb lupa d'augment, microscopis, telescopis i comptafils, els sous exageradíssims de banquers, financers, assessors d'empreses energètitiques, futbolistes, tenistes, princeses, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord! :-) És el que també diu la GEMMA-SARA amb el tema de la renda-màxima. M'explico:

      Em sembla perfecte que (parlem de futbolistes i altres esportistes d'elit, per exemple) gent que genera molts calers en mitjans televisius, publicitat, etc, etc. tingui un bon sou. Sí, que pugui pensar que si la seva carrera és curta i bla, bla, bla... que es guanyin molt, molt bé la vida...
      També em sembla lògic que qui s'ha passat uns anys d'esforç per treure uns estudis endavant i arribi a unes feines de responsabilitat, tingui sous més alts que qui fa feines sense cap especialització... Hi ha feines que necessiten una perícia, una valentia especials... feines més perilloses mentre que altres són ben tranquil·les...

      En fi, que podríem trobar molts casos i moltes "gradacions" de sous... i em sembla perfecte. Un cirurgià cardíac no pot cobrar igual que el dependent de la sabateria, perquè ha hagut d'estudiar molt més, perquè la seva feina requereix una concentració, una capacitat, una preparació... El dependent de la sabateria, acaba la seva jornada, se'n va a casa i no crec que tingui cabòries pensant si a la senyora rossa tenyida li ha donat un model que no li quedava gaire bé, mentre que el cirurgià cardíac potser sí que arribarà a casa barrinant aquell petit problema que ha hagut durant una intervenció... o pensant en la que té l'endemà que es presenta molt difícil.

      Per tant és lògic, natural i el que volguem, que hi hagi sous ben diferents...

      Ara bé... És necessari que els futbolistes professionals cobrin aquestes salvatjades? Per molt que en Messi ens faci gaudir i que proporcioni al club molts calers en vendes de samarretes... ha de guanyar més de 20.000.000 d'Eur. per temporada? Si calculem que una temporada és un any (encara que no comenci i acabi igual que un any natural) És decent que cobri 1.666.666 Eur al mes?

      Així doncs, m'apunto al sou màxim... i que es prepari en Messi perquè amb el sou màxim que jo proposaria, el que ara cobra al mes ja us asseguro que no ho guanyaria ni en cinc anys. I igualment seria ric, molt ric...
      I el mateix per a banquers, polítics, etc.

      Elimina
  13. Jo crec que el que cal repartir és la feina i els seus beneficis. Aquest és el principi de repartiment de la riquesa. Un principi (antic però vigent) de les esquerres de les quals se n'han oblidat. Donar rendes degrada els treballadors: aquests s'han de guanyar la vida d'una manera correcta. Després continuaran havent-hi desigualtats donat que el comportament de les persones davant el seu salari és diferent però ja no són ocasionades pel sistema.

    I jo si entraré amb Podemos: Per què molts dels que ara s'hi apunten no han fet res amb altres partits que fa anys que estan treballant. Fins i tot abans del 15M. Perquè són independentistes potser? Llavors que no em vinguin amb el de sempre de prioritzar uns temes respecte als altres.

    ResponElimina
  14. Doncs jo no ho tinc gaire clar. D'una banda, la mesura em sona a dret universal tipus sufragi universal, educació universal, sanitat universal, és a dir, a favor de l'evolució de l'espècie en equitat i justícia. De l'altra, em sembla que la justicia ha de ser redistributiva, per tant, els ajuts han d'anar a qui els necessita, no acabo d'entendre perquè han d'anar a tothom per igual. Alguna cosa no em quadra. També em sembla difícil però del tot necessària una renda màxima per ajudar a sufragar els casos de necessitat que dèiem, i perquè és un escàndol en si. I s'han de fer polítiques per treure de la necessitat i la dependència al màxim de gent. O sigui, que no acabo de decidir-me sobre el que em sembla més just socialment. Potser, com diu el Jordi, donar rendes degrada els treballadors. Per tant, més que donar rendes s'ha d'ajudar al màxim i sobretot que no pugui ser que les tres fortunes més grans de l'estat siguin dos cops superiors als recursos dels 9 milions de persones més pobres. S'haurien de buscar mecanismes per corregir tanta desigualtat, això va a favor de l'evolució de l'espècie, segur.

    ResponElimina
  15. Sigui universal o discrecional, l'ajut ha d'evitar que qualsevol pare hagi d'allargar la llet amb aigua, la imatge m'ha frapat.

    ResponElimina
  16. Mmmmm, és un tema ben difícil. Hi ha persones que sabem, del cert, que tenen molt poques possibilitats de tornar a treballar. I per tant, per aquestes, la renda mínima no és un mal sistema. Els ajuts no son suficients i moltes, moltíssimes famílies estan vivint de les pensions dels avis. I això és un greu problema. Un problema que no sé si Podemos hi està pensant. Per tant, una renda mínima no la veig malament, però s'hauria d'acompanyar de moltes altres mesures.

    I les mesures passen per educació de qualitat, procesos de formació, incentius per a la contractació estable, creació de treball.....

    Pel què fa a Podemos, potser et sorprendrà el que diré,però no m'ha fet massa gràcia. Si, ja sé que surt del 15M. Però també recordo que és part dels problemes que van tenir a les assemblees de Madrid. Per aquell temps ja hi havia dos corrents, i alguna de les vessants ja es volia distanciar del personalissim Pablo Iglesias. Aquí, es va adoptar un sistema diferent, basat en les assemblees locals. I ha acabat encardinant-se en diverses opcions. De Podemos, el que menys m'agrada és precisament el que ha passat, que s'hagi donat tot el poder a una única persona. Això, per alguna raó que no sé explicar, no m'agrada. Ja veurem, però han de treballar molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ho has explicat molt bé, RITS... de fet, et considero molt més experta en 15M que la majoria de blogàires. Jo mateixa no tenia ni idea d'això dels dos corrents que has explicat. Ara ho veig i et dono la raó... Podemos es basa únicament en un liderat, però per la resta em sembla molt buit.

      Elimina
  17. Aquests és dels posts en els que ja imaginava que us esplaiaríeu a donar la vostra opinió i així ha estat. També és dels que m’obliguen a donar respostes ben argumentades, especialment als comentaris que estan en desacord. Parlo d’un tema compromès i és normal que hi hagi opinions contraposades, però m’agrada molt quan passa perquè em permet tenir una visió més amplia de l’assumpte i m’obliga a pensar per què tinc una determinada opinió i si és prou ferma. Gràcies a tots per la participació i les vostres opinions, m’han resultat molt interessants!

    Sr. Gasull, no sé fins a quin punt les coses que prometen són creïbles o no. A mi em semblen una mica irreals, però potser és perquè estic acostumat a una manera de fer política, no sé si les coses es poden canviar tant realment, ho hauríem de veure, però em fa una mica de por. Em fa sospitar també els canvis de rumb cap a la centralitat ara que han vist que tenen possibilitats, d’un discurs gairebé comunista ara ja estan al centre per no espantar a ningú i tenir més vots. Tot plegat, fa pudoreta, francament. Ara, tenint en compte com està el PSOE (la P deu ser de pallassos) i la podridura del PP, no m’estranya que tots els casposos estiguin amb el culet ben tancat.

    Zel, no t’has de disculpar per dir el que penses, fent un post així és normal que apareguin opinions contraposades i totes són benvingudes mentre siguin respectuoses, naturalment. Amb el que expliques intueixo que penses votar Podemos o que no descartes aquesta opció. Pel que mi respecta, cap problema, com deia, cadascú ha de decidir el que més convé. El que sí que et demano és que tornis a llegir el post, per no interpretar-lo malament. Sóc conscient de la situació laboral que es viu. El govern treu pit dient que hi ha menys aturats, però no diu res de les condicions d’aquests nous treballadors, o de que creix molt la gent amb feina que és considerada pobra, que no arriben a ingressos mínims per estar per sobre del llindar de la pobresa, i això per mi és molt greu. La gent que no treballa pensa que trobar feina és la solució. Però no sempre és així, i això és culpa del govern que permet aquesta precarietat.
    Donar una renta bàsica no fomenta la disminució d’atur. El que cal és una altra mena de política laboral que afavoreixi a la gent i no a les empreses, com tenir ara. Cal regular-ho molt bé, i si els empresaris s’emprenyen, que s’hi posin fulles! Això és el que permet governs de dretes com els del PP o CiU. Sempre miraran per l’empresari, i això, en temps de crisi, no és desafavorir el treballador, és anar directament en contra d’ell. Jo crec que s’ha de fer un gran esforç per fomentar la contractació, per fer que giri la roda, i no regalar res a ningú. No sóc de l’opinió de les coses que sents, és clar que penso que la gent s’ha de guanyar un sou treballant, però sóc conscient que no és tan fàcil, i que encara ens ho posen més difícil. Tant pels joves com per la gent gran. La qüestió és que hi ha molta feina per fer, i no es fomenta que la gent la faci, és un contrasentit. Es fomenta que uns pocs facin el doble de feina per molt poc sou. Això és política de dretes.
    A Catalunya tenim fama de treballadors, i penso que som conscients que per guanyar-nos el jornal cal treballar. Ara, si ens prometen un jornal per no fer res, treballarem? Jo crec que no hem de confondre termes, la gent jove que dius sí vol autonomia i sí volen veure el futur. Però volen treballar? No ho crec. Volen diners. Els diners els permeten tenir autonomia i planejar un futur, no la feina. El que passa és que habitualment tenir feina i guanyar diners van junts, però ara no és així. Ara molts han de fer pràctiques no remunerades, molta feina i zero ingressos. Els sous són molt minsos, sobretot quan es comença. I ara uns prometen que et donaran diners a canvi de res. El món al revés. Pot ser l’inici d’un nou ordre? Potser sí, però jo no hi crec. Continua a baix

    ResponElimina
  18. Per mi, guanyar diners amb la feina, amb sous dignes, i pagar impostos quantiosos per sufragar totes les despeses socials necessàries perquè la societat tingui els seus drets garantits. Quan jo necessiti ajuda, que els impostos dels altres me l’aconsegueixin. Mentrestant, jo contribuiré amb els meus.
    Aquest post no va sobre corrupció. Encara que tot està lligat, si em parles de banquers i corruptes aquí jo també et puc acusar de barrejar les coses per marejar la perdiu, com fan molts mitjans. Ja sabem què hi ha, i jo també vull fer net. Dins una societat nova i regenerada, no hi ha d’haver lloc per aquesta gentussa. Potser la teva manera és Podemos, jo t’aconsellaria que si et sents propera a aquests moviments, optis per la CUP que tenen un projecte real i que fan coses de veritat, no les prometen. I t’ho dic sabent que no és la meva opció, però aquests sí que em mereixen respecte. En definitiva, els que practiquen la corrupció i permeten l’enriquiment il•legítim dels seus amiguets són els governs que hem tingut, tant el català com l’espanyol. Els hem de fotre fora a tots, encara que jo segueixo apostant per una Catalunya nova i millor, i el que passi a España ja serà cosa d’ells.

    Loreto, bon punt. És cert, els sous haurien de ser més alts, en funció del nivell de vida que té el país. De fet, no ens aniria malament tenir un nivell de vida una mica inferior, el preu de l’habitatge aquí és vergonyós, els serveis inhumans, i la mateixa compra et deixa ben pelat. Ajustar i equilibrar el que es cobra i el que es gasta, ben cert. I garantir que qui necessiti una renta bàsica per subsistir la tingui. I això no és excloent a temes de dependència o pensions, és que es poden fer moltes coses. No voldria generalitzar, em sap greu que ho penseu, però estic fart de sentir gent que estan orgullosos de fotre el pal als serveis socials i cobrar ajudes que no els calen, en aquest país hi ha molts aprofitats i encara ens en vantem.

    Helena Bonals, no havia pensat en aquest tema, i no és que em preocupi en excés. És cert que alguns immigrants podrien aprofitar-se’n, també caldria regularitzar aquestes situacions, però a mi no em preocupa que se n’aprofitin els immigrants, sinó gent d’aquí que li surt més a compte cobrar la renta que treballar, quan podrien fer-ho perfectament.

    Carme, em sembla que compartim idea d’aquesta gent, però bé, és una opció nova que la gent té dret a triar. Pel que fa a Catalunya, han descobert, com tots els partits espanyols, que anar contra nosaltres els dóna vots fora d’aquí, igual que no ser massa radicals en res. És a dir, que s’estan comportant com aquells que ells anomenen ‘casta’. Quan arribin al poder sabran ser com prometien d’inici? No ho sé pas. Haurien d’explicar molt bé com pensen fer el que diuen, perquè em temo que repartint els diners tan equitativament, potser faran que els que els necessiten de veritat acabin no tenint-los. Ja va passar una cosa similar amb els socialistes fa uns anys.

    Docus, em temo que la Zel i tu m’esteu prenent pel que no sóc. Ja m’he esplaiat amb ella a donar els meus arguments, però miraré de contestar el teu comentari com es mereix. No crec que els tres parlem de coses diferents, però és que jo no dic que la gent ha de treballar i els que no ho fan són uns dropos. Partiu de la base que el nostre sistema social no funciona, i això també ho sé jo, l’única diferència és que jo no m’he hagut d’enfrontar mai a una situació d’exclusió, per ara. Conec la teva dedicació laboral i realment és molt trist que algú que ha treballat tant es vegi en situacions com les que descrius. El sistema no funciona, hauria de ser molt més eficient i resolutiu amb els casos de pobresa severa, i no ho és, i menys ara que n’hi ha tants. Continua a baix

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et prenc pel que no ets, XeXu. I no et volia "insultar". Sóc conscient que hi ha massa arguments que determinades opcions polítiques van repartint i repetint una vegada i una altra i, amb el temps, van creant consciència de cosa feta (massa estereotips, massa rumors infundats, etc... als quals, per ser-ne immune, s'ha de ser molt militant d'un altre pensament). Segurament parlem de coses, en el fons semblants. Però on sí som diferents és en què jo sí que penso que les persones són bones per naturalesa. Jo sí que crec en el país. Jo crec que la majoria dels que vivim aquí, de Països Catalans parlo, no som xoriços ni aprofitats. Penso que la majoria no s'encomana a la Moreneta perquè s'acabi la sequera ni perquè s'acabi l'atur (el dia que pensi que Catalunya viu condecorant la Moreneta, me'n aniré a Senegal a fer de jardiner a Lluís Llach). Sí, jo penso -i ho he vist- que aquí quan veiem un brètol llençant una llauna a terra quan al costat hi ha una paperera, preferim recollir-la i posar-la a lloc. Perquè ens agrada que les coses es facin bé. Jo crec en la gent. I crec en ensenyar als nostres fills a fer--ho bé. I crec en ensenyar-los a diferenciar el que es fa aquí i el que es fa a fora. Perquè tens raó, si no comencem a casa... perdem la identitat.

      I per acabar... no pateixis pels adinerats que no necessitin la renda mínima: com que són bones persones (sempre surten a fer campanya contra el càncer) quan se'ls hi digui que si donen la renda mínima a fins socials la podran desgavar de la renda, segur que aquests diners tornen al nostre estat...

      Elimina
  19. Naturalment, aquests col•lectius que cites, i d’altres, no poden treballar, almenys de certes coses. Els discapacitats sí que poden treballar, però se’ls ha de trobar activitats que siguin compatibles amb la seva discapacitat. No es fomenta que hi hagi contractació d’aquests col•lectius, i les empreses no els agafen, és clar. Hi ha altra gent que directament no pot fer res, per edat o per malaltia o el que sigui. És precisament aquesta gent que s’ha de cuidar perquè puguin tenir una vida digna. Mira què estic dient, entendria perfectament que aquesta gent cobrés una renta garantida, però per què redimonis l’he de cobrar jo? Perquè existeixo? Però si treballo. Si a casa entren dos sous, que no són cap meravella, però vivim sense massa problemes. A mi no em cal, i jo no la demanaria. Però si s’apliqués aquesta mesura, tindria aquests diners igualment. Si per contra, es fes de manera que a mi em sembla més lògica, és a dir, que la tinguessin la gent que ho necessita, és on començarien els problemes. Posem per cas que sí que es pot finançar. Dius que en altres països s’ha vist que funciona, però jo no crec gens ni mica en el nostre. El país on sempre demanem que ens facin les coses en negre? El país on si pots cobrar una ajuda la demanes, a veure si cola, encara que no et calgui? El país on persones amb sous espatarrants poden amagar ingressos per optar a pisos de protecció oficial? Parlem molt de la corrupció política, però cadascun de nosaltres som un cas de frau fiscal amb potes. Jo vaig demanar al mecànic que m’ho fes amb negre fa uns anys. No m’ho va fer, però jo ho volia. Després diem que l’economia no funciona.
    Entenc que quan s’ha viscut la situació del cantó que tu l’has vista, la percepció canvia i no sembla tan mala idea. No ho és, ho dic al post, però no confio en el meu país, ves. Pel que veig, pel que sento, crec que som molt aprofitats. I una mesura així faria que molta gent es tirés a l’esquena el fet de buscar una feina. No tota, és clar, però n’hi hauria. I en això hi ha un tema, a mi què m’importa que treballin o no, si jo també cobro igualment un sobresou, oi? Doncs mira, això ens pot porta a que ens importi encara menys el que fan els nostres conciutadans.
    Un altre tema és que no és el mateix cobrar una quantitat fixa a Catalunya o a Extremadura, posem per cas. Amb 600 € al mes a Catalunya ets pobre. A Extremadura probablement pots viure prou dignament. Està pensat tenir en compte aquesta desigualtat, o seguirà sent una injustícia?
    En resum, no em fiqueu al mateix sac que els que parlaven de ‘vagos y maleantes’. El sistema no funciona i s’ha de canviar, s’ha de millorar, s’ha de tenir cura real de la gent que ho necessita. Però més que donar diners a tothom a canvi de res, més val que es fomenti la inserció laboral. Ja em perdonareu, però sempre seré partidari d’allò d’ensenyar a pescar en comptes de donar directament els peixos.

    maria, per mi de moment Podemos és una incògnita. Veurem què fan a la que toquin poder. De moment, l’experiència CUP no m’ha decebut, en algun moment vaig pensar que se’ls estaven pujant una mica els fums, però crec que han fet bona feina, fins allà on els deixen, tenen tot el meu respecte. Aquests de Podemos no tenen un programa clar per Catalunya, o millor dit, sí que el tenen, i no és del nostre interès. Tant de bo les seves propostes funcionin, que les provin a España, a veure si finalment tenim alguna cosa bona per aprendre d’ells. Però amb nosaltres lluny, per si de cas.

    ResponElimina
  20. Glòria, és probable que hi hagués moltes injustícies perquè aquest mètode no permet diferenciar entre gent que passa penúries perquè no té opció ni ajuda, i gent que no treballa perquè no vol. El sistema actual tampoc és just, és clar, això és el que cal arreglar a fons. No pot ser que gent amb problemes tingui molt difícil accedir a ajudes, i gent espavilada que ho demanen tot per si cola puguin gaudir dels diners que altres necessiten més. No sé si és una promesa d’aquestes que no es compleixen, però ells semblen tenir molt clar que ha d’anar així. Jo tinc els meus dubtes.

    Carquinyol, ho he posat més amunt, però és bo reconsiderar-ho tenint en compte el teu comentari. La idea d’aplicar aquesta renta bàsica és que precisament això només et permetria sobreviure, un coixí de seguretat en cas que perdis qualsevol altra opció. Però se m’acudeixen objeccions i dubtes. Si cobres un bon sou, cobres a més a més la renta bàsica, per què? En cas de quedar-te a l’atur, no cobraries subsidi perquè ja tens la renta, no? O també seria de més a més. I el que anava a dir. Amb una renta bàsica igual a tot España les diferències serien abismals pel que fa al nivell de vida. A Barcelona no pots viure cobrant 600 € al mes. En canvi, estic convençut que a molts llocs d’España sí, i no diré folgadament, però gairebé. A Barcelona un lloguer d’un pis petit et pot costar això i molt més. Com has de menjar, desplaçar-te, vestir-te. És evident que els catalans, perquè no és patrimoni de Barcelona, es veurien obligats a buscar una feina ja no per permetre’s luxes, sinó per poder viure amb aquesta dignitat que dius. El cost de la vida aquí és massa alt per afrontar-ho amb aquests ingressos. Ara bé, i una família de 4 membres? Cobrarien 600 € cadascun? Això són 2400 € al mes. Em sembla que això són diners suficients per pagar el lloguer, les factures i alimentar-se. No direm fer filigranes, però viure podries. Segur que tota aquesta gent buscarà feina, o a molts ja els anirà bé? Són dubtes que tinc, potser vaig molt errat i la nostra societat és més madura i civilitzada del que penso, però no m’ho sembla. A priori no és que em sembli del tot malament, però li veig pegues, i que donar coses a canvi de res em sembla acostumar molt malament a la gent. Si per alguna cosa després d’uns anys l’estat no ho pogués afrontar, hi hauria un daltabaix de proporcions bíbliques. Ara, d’aquí a no assegurar una vida digna i un habitatge igualment digne a tothom hi ha un món, és això en el que crec que hauríem de treballar. Els que ja s’ho proporcionen ells solets gràcies a la seva feina ben remunerada no crec que calgui ajudar-los més.

    Assumpta, la veritat és que no deixen massa clar com aconseguirien això, però estic convençut, com diu en Carquinyol, que hi ha diners per fer-ho, només cal deixar de gastar en coses inútils i posar els diners allà on farien falta. Només amb el que s’emporta l’exèrcit cada any em sembla que aquesta mesura ja seria possible, i no és la cosa més inútil que se m’acudeix. Estic d’acord que és una mesura populista, però em sembla que aquesta gent se la creu i intentarien aplicar-la si poguessin. Com sortiria la cosa ja és un misteri.
    Està clar que aquest país no ajuda les persones. Bé, el govern d’aquest país, ja s’entén. Hi ha moltíssimes coses que es podrien fer millor. Això que dius dels autònoms clama al cel. Fot gràcia perquè en plena crisi el govern deia que la gent s’havia de reinventar i ser valenta. És clar, ja els va bé, si dels autònoms treuen una picossada! La quota és totalment abusiva, desproporcionada, tant si facturen com si no. En altres països és molt més baixa. Com volen que la gent sigui emprenedora si les condicions són tan nefastes. I la burocràcia per iniciar un negoci també és d’un altre planeta. Em fa pensar que, també en aquest país, si vols estudiar una segona carrera, cosa que s’hauria de fomentar per tenir gent ben formada i preparada, has de pagar un 140% del que pagaves a la primera. Continua a baix

    ResponElimina
  21. Almenys això passava a la meva època. Vergonyant país. Com si la universitat fos barata.
    M’agraden les altres propostes que fas i encara més tenint en compte que encara no havies llegit els comentaris i molt menys les meves respostes, pensem força igual en algunes mesures que s’haurien d’aplicar. Té molt més valor encara el que dius tenint en compte que la teva situació justificaria de manera clara que percebessis una ajuda per tirar endavant. Que fos una ajuda temporal, que es revisés periòdicament, que haguessis de demostrar que la necessites perquè no hi ha manera de trobar feina o que no pots treballar. M’agrada que tu exposis això perquè trobo que seria més fàcil per tu dir que t’haurien de donar un subsidi perquè sí i llestos. Fer les coses bé passa per no donar diners a qui no els necessita. Tots els que percebem diners que no ens toquen i ens els quedem, quan hi ha gent que no en pot disposar, som petits estafadors i corruptes. No ens podem comparar a aquesta gentussa que surt a les notícies, però amb quina decència demano jo una ajuda si tinc feina i puc viure prou bé. Voldré que aquesta ajuda me la donin quan tingui problemes, per això mentrestant pagaré els meus impostos, com si fos una mena d’assegurança, no per mi només, sinó per tots aquells que ho necessitin. No vull que els meus impostos vagin a les arques de Florentino, però així anem.
    Molts dels arguments que exposes els he fet servir jo també quan defenso la meva opinió, i també la darrera dirigida al cas d’en Docus: quan cal una ajuda, cal llavors, no al cap del temps. És aquí que l’estat hauria de ser àgil, no es pot privar a la gent de viure i compensar-ho un any després, les penúries ja les has passat, si és que has sobreviscut. Això cal millorar, i molt.
    També veuria bé que hi hagués un sou màxim, com comenteu més tard, però és més difícil del que sembla. Hauria de ser un sou màxim interprofessional, és a dir que hi hagués franges de sou segons la categoria de cada treballador, i que aquestes es mantinguessin. Això podria acabar amb moltes injustícies als nivells més baixos, i fer que no hi hagués tanta diferència de sou entre el CEO d’una empresa i un treballador base. Ara, en temes esportius i d’artistes no sé com es podria aplicar, ja que són gent que generen molts diners per la gent que els paga, molts més dels que cobren ells, així que seria difícil que els rebaixin el sou, o adaptar-ho més a la realitat salarial del país.

    Pons, caram noi, quan et poses seriós sembles un paio cabal i que sap de què parla i tot. En aquest cas em sembla que coincidim força en la manera de pensar, i jo no havia pensat en els temes d’immigració que ja ha mencionat algú altre també, no sóc tan mal pensat, però teniu raó. Llavors sí que España seria el paradís somiat per molta gent que se’n voldria aprofitar, i evidentment això implicaria endurir les lleis d’estrangeria i tantes altres, cosa que no sembla que hagi de caçar amb el programari de Podemos. Se’ls girarien una sèrie de problemes associats, però això no ho diran.
    Com tu, penso que aquest país està ple d’aprofitats, és molt difícil regular el tema de les ajudes i els subsidis, però encara sembla més difícil fer-ho tan malament com ho fan. Uns bons serveis socials que analitzin cada cas de manera ràpida i eficient no només optimitzarien el sistema, sinó que fins i tot donaria feina a gent que es dedicaria a això. Què pots esperar d’un país d’estafadors i famós per la seva picaresca? A la gent no li pots donar un dit que s’agafen el braç sencer.

    Xavier, penso que sí que te’n vas de tema, però això no vol dir que tot això no s’hagi de mirar amb lupa, com els sous vitalicis d’ex-polítics o les retribucions de la casa reial, o això dels aforaments, no pot ser que hi hagi tanta gent fora de la llei en el nostre país.

    ResponElimina
  22. Jordi, per una banda hi ha la ximpleria de que el treball dignifica. D’això ens van convèncer fa un temps i jo no hi estic d’acord. De fet, el treball molts cops degrada més que no pas dignifica. Treballem perquè és la manera d’obtenir els recursos per viure. Estic segur que molta gent se sentirà poc útil si no treballa, però francament, se m’acudeixen moltes coses a fer si no he d’invertir unes 9 hores al dia a treballar, jo no m’avorriria. Ara bé, penso que el sou me l’he de guanyar, no m’agrada que em regalin res tampoc, i menys per existir, una cosa que no he triat especialment. Qui sap, si em paguessin 2000 € per gratar-me la panxa potser seria feliç, però oi que això no és creïble? Doncs prefereixo que fomentin la possibilitat que amb els meus estudis i capacitats pugui trobar una feina que s’adapti als meus coneixements i en la que pugui explotar el que he après, de manera que el tracte just es produirà. Jo aportaré múscul a l’empresa, i aquesta em compensarà amb un salari a final de mes. Com ja hem dit altres cops, no és ni un regal, ni una sort, és un tracte. La renta bàsica seria per tots, així que les desigualtats serien si fa no fa proporcionals, però no crec que arregli massa cosa. Els diners s’han de donar a qui els necessiti, i assegurar-te que aquests els reben, però no tothom i pel morro.
    Per mi està clar que la CUP va molt més enllà que un partit independentista. Jo no donava massa per ells, però demostren dia a dia la claredat d’idees, la coherència d’actes, i que realment estan compromesos amb la gent, i no amb els càrrecs i les cadires. Ja m’agradaria que altres fossin com ells. Tot això no m’ho demostra Podemos de moment. Parla del poble, però sense el poble. Ja veurem què ofereixen al final.

    Gemma Sara, els teus dubtes em semblen molt sensats i lògics, no deixen de ser els meus. Per una banda penso que si tothom tingués un coixí no es viurien situacions com les que veiem als mitjans, o com algunes que s’expliquen aquí, però em sembla que no seria la millor solució. Per què no fem molt més eficient el sistema d’afavorir els que més ho necessiten en comptes d’intentar afavorir a tothom per igual? Les conseqüències són força imprevisibles. Una que auguro, si tothom té un mínim garantit de diners, és que pujarien els preus de consum, i les desigualtats continuarien igualment, fent més pobres també els que ja cobren més que aquest mínim. El sistema no funciona perquè l’accés a les ajudes és difícil i no sempre lògic, hi ha qui s’emporta de tot i altres no tenen accés a res, tot i necessitar-ho de debò. És un punt a millorar. Per què no fomentem que la gent treballi en el camp en el que s’ha format, ajudem a trobar feina a tothom? A tothom mai no serà, però si tenim tants professionals, fomentem la contractació, ajudant a les empreses també, compensant les que contractin més i millor. Posant les coses més fàcils als treballadors que a les empreses per blindar els contractes. I per qui no pugui treballar, pels motius que sigui, doncs que hi hagi recursos per donar-li una renta bàsica, però no per tots. Els que treballen amb una feina digna i un sou digne no necessiten ajuda. Si la demanen, que no se’ls doni tenint en compte la seva condició, i que si la demana algú que la necessita de veritat, que se li doni immediatament. Moltes coses a millorar, però el sistema està tan podrit que sembla més fàcil tirar pel dret, diners per tots, i vinga. Però jo no hi estic d’acord.
    Sobre renta màxima també tinc idees, però les màximes aquestes d’esportistes o artistes em costa més d’imaginar-me-les, ja ho comentava amb l’Assumpta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El concepte de dignificació a través del treball es refereix a que puguis viure del teu treball, no d'esperar que t'ho regalin perquè això significa que altres treballadors ho han de fer per tu i això tampoc és just. És evident que si un treballa amb allò que li agrada i pot fer-ho en condicions, dignifica però no és el cas per una gran part dels treballadors.

      Elimina
  23. rits, completament a favor de donar una renta bàsica a aquelles famílies que ho necessitin, especialment als que no tenen possibilitat de treballar, per malaltia, edat, o el que sigui. També a favor d’ajudar de veritat, però temporalment, les famílies en les que els membres no treballen perquè no troben feina i malviuen de les pensions. Però en el que estic més d’acord és en les mesures que proposes després. Aquestes sí que s’haurien d’aplicar i d’urgència. No només una educació de qualitat, sinó també encarada a les necessitats del país, amb previsió a llarg termini. Formació gratuïta per accedir a feines no especialitzades però que requereixen coneixements, i incentius a les empreses que contractin de veritat, amb feines i sous dignes. Especialment a les petites, que són la majoria. Ah, i també tractar els autònoms com es mereixen, cosa molt relacionada. En tot això i més estic d’acord amb tu, i amb ajudar qui ho necessiti gràcies a l’esforç dels que sí que treballin, també. Però renta per tothom? Per què?
    De moment no sembla que Podemos hagi de treballar gaire, a les enquestes els va molt bé, tot i que ja sabem que no ens en podem refiar massa. Personalment, hi ha diverses coses que no m’agraden, tot i que valoro la canya que foten a l’establishment. No m’agrada que es mostrin moralment superiors. Ells són tots universitaris i súper intel•ligents. Bé, el poble els creu, però quan trigarà el poble a veure’ls massa lluny d’ells com per seguir-los així de cegament? A més, aquesta superioritat moral fa que parlin en nom del poble, però sense tenir en compte el poble. Cosa que no fa la CUP, que cada cop se’m presenten com una opció més ferma i seriosa. Una altra comparació és que la CUP fa les coses que diu, o com a mínim ho intenta, els que manen no els deixen fer més. Podemos només diu que ‘farà’, però ja veurem. Només amb el seu gir cap el centre per agradar a molta gent, quan han vist que tenen possibilitats, ja no demostren ser massa millor que els polítics de sempre, quan s’omplen molt la boca de regeneració. És clar que també se l’omple en Duran amb això i... millor no parlar-ne. Els trobo poc coherents, i això em fa desconfiar de les seves promeses. Ara, tot és comprovar-ho, probablement en properes eleccions en tindrem oportunitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No la tinc molt estudiada xò entenc la renda mínima per tothom aquell qui no té cap ingrès. T'imagines que els sense sostre puguin tenir una pensió? I per tant, viure en una pensió? Si no demanes certes burocràcies, les coses es flexibilitzen i son més fàcils de sortir de l'exclusió social. O així m'agrada pensar que s'enfoca.
      Si pensem en quanta gent s'ha aprofitat del PIRMI, per exemple, et fa desconfiar. Ho entenc. A mi tb em genera dubte xq certament, molta gent s'ha aprofitat. Però en quants d'altres casos valdrà la pena que es pugui garantir una renda?
      Entenc els teus recels, jo tb els comparteixo, però amb les situacions que es donen ara mateix, amb la de gent sense poder arribar a una pensió, potser cal.
      Completament d'acord amb totes les crítiques que fas de Podemos. Les comparteixo totes.

      Elimina
  24. Doncs a mi tampoc em sembla bé que se'ls digui podem, perquè ells es van presentar com a Podemos...
    Això del salari per tothom igual...A mi em sembla que quan un fa campanya promet moltes coses, però no és el mateix si es surt elegit i s'han de posar en pràctica!
    Trobo que s'ha d'afavorir els que menys tenen i i que paguessin més impostos els que tenen més..L'important és potenciar l'ajuda social i això s'hauria de fer, primer de tot intentant crear més llocs de treball i la gent que no pugui treballar, per la causa que sigui i tingui mancances econòmiques, son els que s'han d' ajudar...Sinó correm el perill que més d'un si repengi...L'ajuda, per qui realment la necessiti, que per desgràcia són molts!

    Perdona el retard en comentar, es que he estat una setmana amb l'ordinador a can pistraus...
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  25. Potser he arribat tard al debat però no volia deixar d'aportar el meu comentari.

    El tema de la renda bàsica no és per riure ni és un joc. Existeix molta informació sobre el tema. Per exemple, http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/398.pdf. Hi ha hagut diverses propostes polítiques sobre ella i bons economistes hi han argumentat a favor. Existeixen estudis que indiquen perfectament d'on poden sortir els diners per fer-la una realitat. El que té de revolucionari és que és una proposta que respon a una forma d'entendre el món molt alternativa, ja que s'allunya del concepte de viure per treballar i de què el treball dignifica (si ens sentís en Rubianes!! http://youtu.be/bCMXuQKisyE -no te'l perdis i riu una estona, si us plau). No cal recordar que el món neolliberal globalitzat en el que vivim col·loca a les persones com a centre de l'economia com a productor i consumidor, en un cercle viciós, creant necessitats de consum que impliquen major necessitat d'ingressos i per tant de treball. En un món alternatiu les persones estarien al centre del sistema formant un element més amb la resta del planeta, i l'únic objectiu del sistema (que en realitat és el propi de qualsevol ésser humà) seria aconseguir el benestar i la felicitat de les mateixes. I això no implica el treball tal i com el considerem. A més la gent estem tan acostumats a consumir que no podríem viure amb una renda bàsica, però aquesta serviria perquè qualsevol persona pogués viure amb dignitat (educació, sanitat, roba, allotjament, menjar) i a mi, això, ja em sembla més que interessant. A partir d'aquests ingressos mínims, qui volgués consumir allò que no és imprescindible o necessari sinó superflu, hauria de treballar. Per tant, el treball no desapareix, però deixa de ser el centre d'explotació de les persones. Per cert, Alaska té un "Alaska Permanet Fund" que tot i estar per sota del que podria ser una renda bàsica és un incentiu important i no ha implicat la incorporació massiva d'immigrants. Similarment a Euskadi existeix una Renda de Garantia d'Ingressos que aniria en la mateixa línia i que tampoc atreu immigració.

    Aquesta idea, per sort, va molt més enllà de Podemos tot i que és interessant que, vingui d'on vingui, aparegui al debat polític i al públic, com es veu ara en aquest bloc, per exemple. Pot semblar una utopia (per tant no un impossible) però si fa cinc anys algú hagués dit que el procés català estaria liderat políticament pel Mas, o que el Matas o la Jurado dormirien algun dia a la presó també ens semblaria utòpic.

    ResponElimina
  26. Docus, no seré jo el que digui que no em renten el cervell, sóc militant d’una formació política, ERC, i vulguis que no, encara que no ho facin activament, el discurs i l’ideari van calant mica en mica. El cas és que l’ideari del meu partit m’és molt proper i comparteixo bona part de les idees que promouen, així que més que menjar-me l’olla el que penso és que em reforcen i em legitimen a pensar com penso. No estic d’acord amb tot, és clar, però són de llarg els que més defensen les meves idees. Fa temps que penso en deixar la militància, perquè no està fet per mi això d’involucrar-me tant en política, només volia ajudar al procés en aquest moment històric, i no sé quan duraré allà dins. Però no crec que mai deixi d’estar influït per aquestes idees.
    I mira si som diferents, tu i jo, i jo i el partit en el qual milito, que jo no crec en els Països Catalans, a dia d’avui almenys. Per mi obligar a terres com València i Balears a formar part d’una unitat perquè nosaltres ho diem, és com quan ens diuen de Madrid que això és España. Oi que ens fot? Doncs per què els ho fem a ells? Bé, partint d’aquesta base, ni dels països catalans, ni de Catalunya, ni res, jo no confio en la gent en general, una altra diferència. És clar que hi ha gent honrada, molta. Però la gent honrada, si pot, també es tornen lladres, a l’escala que sigui. Repeteixo, jo em considero molt honrat i he demanat que em cobressin en negre una feina. Mal fet. Que som diferents dels espanyols? Sí, penso francament que sí. Tenim un altre tarannà, hi ha moltes coses en les que ens considero més assenyats, però no som moralment millors ni superiors en res, pensar així ens fa prepotents, i ja només per això, pitjors no ho sé, però millors segur que no. Cristiano Ronaldo també es creu millor que ningú.
    Penses que si els rics, els burgesos, els de classe mitjana i els mileuristes reben una renta bàsica la donaran? Per més que desgravi? Doncs jo penso que no, que la gent mira per ella. Encara que sigui xavalla, ja trobaran la manera de gastar-la.

    Jordi, segueixo pensant que això de que el treball dignifica és un invent que ens hauríem de treure del cap. Pot dignificar que en les teves hores lliures te’n vagis a ajudar a un menjador social, que facis de voluntari, o que t’hi deixis la pell pels altres. Però per més que t’agradi la teva feina, si et paguen per fer-la és un intercanvi, feina i temps a canvi de diners. No cal que pensem igual, eh? És només la meva opinió. Poder viure de la teva feina no és dignitat, és el mínim que es pot esperar a canvi del teu temps i el teu esforç.

    rits, és bona cosa que aquells que no tenen cap ingrés puguin sortir de l’exclusió, però s’ha de fer bé. Per exemple, el govern català va muntar un aplicatiu per internet per saber on havies d’anar a votar el 9N, i es van cansar de dir-ho per TV3. Hi ha encara molta gent que no té accés a internet i que no mira en la vida TV3, això és arribar a tothom? Bé, si tu dónes una renta bàsica a tothom que la demani, molt probablement els captaires es quedaran igual perquè ningú la demanarà, per desconeixement. Si els vols treure del pou els has d’anar a buscar. Ho faran? Repeteixo, la idea no em sembla tan dolenta, però em genera infinits dubtes. A banda d’això, quanta gent amagaria que cobra el seu sou en negre per poder obtenir la renta bàsica? Una pila, oi? Agafa el cens, les dades d’atur i tota la documentació que calgui, no hi ha excusa, ens tenen fitxats per totes bandes, i ves porta per porta a decidir qui necessita una renta i qui no. Ara, això també generaria molta controvèrsia. Els que es quedessin fora es queixarien, perquè som així. És realment complicat, però potser si es comencés des del govern a donar una imatge de serietat i de credibilitat la gent aniria canviant poc a poc i fent les coses com cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu,

      No em referia a ERC, que també, si vols. Quan parlava de idees implantades em referia més a les que cada dia,des de fa 80 anys, va implantant el neoliberalisme (ells defensors del malanomenat lliure mercat).

      Jo també vaig militar a ERC. Vaig ser al congrés nacional de Lleida, i vaig continuar-hi uns mesos més perquè en aquell congrés es va imposar per majoria el caràcter assembleari d'ERC. Malauradament, després, els oficialistes que van perdre van anar imposant burocràticament la estructura de partit "seriós" i "representatiu" que els hi interessava per a controlar-ho tot.

      Veig que tens una idea -una altra que han anat imposant des de la dreta i que ha colat- massa simplista del fet nacional: els Països Catalans no és un objectiu (que és el que vol fer creure la dreta) sinó que és una realitat nacional, cultural, lingüística i social. És evident que cap demòcrata i cap català de cor voldrà imposar res a les illes, al País Valencià o a Catalunya Nord. Seria absurd, políticament impossible i -a més- anacrònic. Però planteja-t'ho al revés: si Catalunya tingués l'Estat al qual aspirem, no seria lícit admetre i "donar" la nacionalitat catalana a qualsevol català nascut arreu dels Països Catalans només per haver-hi nascut o viscut? Vull dir: com podríem denegar la nacionalitat catalana a un català -que se'n senti- nascut a Dènia, Maó o a Perpinyà? Creus que hauríem de fer-ho?

      Jo penso que no.

      I hi torno: la diferència grossa entre tu i jo -i la entenc- és que tu creus que "per natura" tots som uns pillets (uns Millets?); jo crec que d'entrada la majoria és bona gent i honrada. I em remeto a la civilitat de les darreres manifestacions del 11 S. I em remeto al 9 N. Si fossim majoritàriament pillets, s'haurien fet moltes trampes, no? Però la gent, les persones, vam ser civilitzades, alegres, socials. No vam anar a fer trampes. Vam anar a ser com som. I els pillets, es van quedar a casa.

      Elimina
  27. M.Roser, que us disculpeu pel retard en comentar ja és massa, home! Sóc jo el que us agraeix que sigueu tan fidels, però ningú està obligat a comentar, és clar. Sempre llegeixo tots els comentaris i miro de respondre, i amb comentaris com deixeu alguns de vosaltres seria una autèntica desconsideració no fer-ho. Penso que estem força d’acord, si s’ha d’ajudar a gent, s’ha d’anar a les capes més baixes de la societat, la que té problemes de veritat, i assegurar-se que se solucionen les pitjors situacions. I no només aquestes, tothom ha de tenir dret a una vida digna, ho diu la famosa constitució que alguns defensen tant, però per això no cal fer-li tant cas. Cal tenir cura dels que passen dificultats i no tanta dels que poden tirar endavant per ells mateixos. Si hi ha diners per tots, doncs bé ja veuríem, però fins ara ens han assegurat que no és així, per tant, que comencin pels que més ho necessiten, no per rescatar bancs i presidents de clubs de futbol. No sabrem si aquesta promesa electoral de Podemos és ferma o després se l’emportarà el vent fins que manin. I la veritat, no sé si em vull quedar a veure com passa això...

    Ignasi, mai és tard per comentar, i sempre miro de respondre. No cal que em recordis en Rubianes i aquest tall del treball, ja que el tinc ben present, i a més això de que la feina dignifica no va amb mi, ja ho he estat comentant amb en Jordi en aquest mateix post. Pot ser que hi hagi molts estudis que diuen que una renta bàsica aniria molt bé, però estic segur que n’hi ha tants altres, o tants altres economistes reconeguts que asseguren que seria un desastre, sempre passa. Depèn de les escoles, diuen una cosa o la contrària. La conclusió és que no s’acaba fent mai res, i menys un canvi d’aquesta magnitud, amb la diferència que suposaria si es fes bé. I encara més si es fes malament!
    Reconec que com ho expliques tu és atractiu, i jo en cap cas dic que no sigui possible, sobretot perquè no tinc coneixements ni bases per assegurar una cosa o l’altra. Només em genera dubtes i així els expresso. Els dubtes sobre el concepte van associats també a la gent que vol dir-lo a terme, aquest és un altre tema de conversa. Seria un canvi de concepció molt gran respecte a com entenem el món actualment, i tot i que a mi em semblaria bé i seria dels que no es conformaria amb una renta bàsica i voldria més ingressos, penso que el nostre país no està preparat per una dinàmica així, i que molta gent, amb les necessitats bàsiques garantides, i de gorra, no s’esforçarien gens ni mica. Sense voler ser xenòfob, encara que ho seré, penso que a Catalunya no passaria tant com a altres zones de l’estat espanyol, si ens cenyim a la situació actual, però també passaria.
    Amb tot, parlar-ne i generar debat està bé, i dubtar-ne encara millor. No ens podem empassar tot el que ens diuen, cal que estiguem segurs de les coses que acceptem. El discurs de Podemos, que és el grup que ho ha tret ara a col•lació, estic segur que engaliparà a molta gent que no es plantejarà que puguin estar mentint o prometent coses que després no faran. No els votaré, naturalment, però a mi m’agrada entendre una mica les coses.

    ResponElimina
  28. notícia a l'Ara
    http://www.ara.cat/societat/deconomistes-defensa-universal-factible-racional_0_1263473762.html

    renda bàsica universal amb arguments científics (i més a la xarxa Renda bàsica)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.