dissabte, 29 de novembre de 2014

La pastilla rosa

Dia 2345, 7:16h del matí.

Escric aquestes línies mentre veig com plou per la finestra. Demano disculpes per avançat si aquest informe sembla una mica desanimat, però la circumstància no convida a l'optimisme. Temo que els subjectes experimentals que superviso (encara espero l'arribada de reforços) poden haver descobert les meves activitats i estan actuant en conseqüència. M'esforço en ser més encantador que mai, més dòcil i manyac, però cap estratègia està servint per tornar les coses a la normalitat.

Fa uns dies em van treure de la zona d'estudi amb el que ells anomenen erròniament 'transportin', i que a mi m'agrada anomenar presó portàtil. Indefens i engarjolat, reconec que em vaig posar molt tens. El motiu era portar-me a veure uns humans de categoria superior que vestien bata verda, una mena de policia, entenc. Amb tota seguretat, la inspecció que van fer de les meves constants vitals responia a un afany de desemmascarar-me. La humana que em va revisar va arrencar-me una ungla que tenia clavada al coixinet, cosa que agraeixo, però no ho vaig demostrar allà, sobretot perquè no parava de dir que estic massa gras. Va ser una gran falta de respecte i una desconsideració absoluta a un oficial del meu rang, però no vaig poder prendre represàlies perquè em van tornar a tancar. Covards.

Ja a la zona de confort, els meus subjectes d'estudi van variar el seu patró de comportament envers mi, cosa que m'indica que prenen mesures, a instàncies de la humana superior. No vaig poder sentir les indicacions que els donava, però ara han partit el meu àpat diari en dos i pesen la ració que em donen. A banda d'això, em freguen la pota afectada amb un líquid corrosiu desconegut per mi i m'obliguen a empassar-me una pastilla rosa amb certa periodicitat. En la meva opinió, es tracta d'una nova pauta de control per privar-me de la llibertat de la que fins ara gaudia. Em sento impotent i sense recursos per enfrontar-me a la nova situació. I a més tinc gana. Espero instruccions per recuperar l'ordre de les coses. Si realment m'han descobert, no sé quant temps em queda fins que m'ho facin pagar. 

21 comentaris:

  1. No t'amoïnis gatet, (o gatàs) tot això no serà res... i els subjectes experimentals que supervises et seguiran mimant com sempre o potser més. ;)

    ResponElimina
  2. Pobrets que malament que ho passen amb la caixa transportadora. Però bé si és per un bé d'ells, tot va bé. Ja ens diràs si us ha funcionat la dieta amb la pastilla rosa.^-^ Aquests dies amb tanta pluja ho passen malament; ja no saben que fer. bé el de casa només fa sons. Que dolent!

    ResponElimina
  3. Costa creure que et facin passar gana pel teu bé, a vegades no m'ho crec ni jo. Doncs res, a suplir el pinso de menys per manyacs de més, així el gat, pobret, no ho passarà tan malament.

    ResponElimina
  4. Oix, pobre gatet. Amb quatre dies estaràs recuperat, aquests policies fan una mica de por, però ja veuràs com la pastilleta rosa s'acabarà aviat. A la dieta t'hi aniràs acostumant que ens passa a tots. Molts ànims!!

    ResponElimina
  5. haha, veig que els gats també es fan pel·lícules! El meu Bitxo també està a dieta, de tan gras no arribava a llepar-se bé....

    ResponElimina
  6. Em sembla que ja m'he perdut del tot! Però no en facis cas, que estic sota mínims. Al final qui és el malalt, el teu gatet o tu? Recupereu-vos ben aviat, i ànims, que la dieta fa miracles!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. ben segur que si parles faria aquest relat .....pobrissó es va clavar una ungla al coixinet , quin mal que deu fer això! i el règim això ho deu dur pitjor, amb el que els agrada menjar !

    ResponElimina
  8. Gatet sento molt que estiguis una mica " fotut"...Però amb la pel·lícula que ens expliques, m'has recordat el "pequeño Nicolás", he, he...
    Quatre moixaines, pel mixet convalescent.

    ResponElimina
  9. Home, (gat, perdó) tu has d'aprendre a fer moltes malifetes encara. En primer lloc, obrir i tancar portes, obrir i tancar calaixos, obrir i tancar la nevera: Amb això tindràs accés a menjar quan ells no hi siguin. La gana és la gana... Que s'hi posin ells a dieta!

    I en quant a la pastilla, vigila que no sigui verita serum perquè en cas que ho fos, a qualsevol pregunta que et fessin respondries amb la veritat!! (encara que no volguessis). Així que has d'aprendre a vomitar-les. Si vols et passaré uns tutorials sobre com vomitar pastilles.

    Au, estigues tranquil, aguanta una mica més que aviat arribaran reforços! :-DD

    ResponElimina
  10. Miauuuuuuuuuuuuuuuu!!!! (aquí el parell de gats boixos de la Bruixeta donant-te el seu suport i maleint aquests humans de bta verda) Marramiauuuuuuuu!!!!! (Estem amb tu company!!!)

    ResponElimina
  11. per gaudir s'ha de patir diuen.....i si és per una bona causa al final entendrà el que fan aquests humans per ell.

    ResponElimina
  12. Ai pobret, ell no entén res però és pel seu bé

    ResponElimina
  13. Lo dels reforços va en serio? Esteu pensant en adoptar un altre gat? O més aviat, en ser adoptats per un altre gat?

    ResponElimina
  14. A mesura que passarà el temps la gana disminuirà, veurà que no passa res i es tranquil·litzarà... o no. Jo tinc un gos en una situació semblant i em sembla que no entra entre les seves capacitats entendre una reducció dels àpats.

    ResponElimina
  15. Segur que ho han fet pel teu bé. Tio, aquestes píndoles son fantàstiques, ja veuràs!
    Jo tb me les vaig haver de prendre una vegada. Un mal de panxa no em deixava descansar gens ni mica. Segur que t'aniran de perles! de tant en tant, fan coses ben fetes i tot!

    Puck

    ResponElimina
  16. Sortosament hi ha animalets que viuen i són tractats millor que molts de l'espècie humana! Tens sort gatet!!!

    ResponElimina
  17. Hahaha molt bo Xexu!
    Fa temps vaig llegir un escrit molt divertit sobre com és donar-li una pastilla al gat un escrit molt divertit sobre com és donar-li una pastilla al gat. En el meu cas, realment era així, ja li pots donar disfressat entre el menjar, o enmig d'una bola de paté, que al final l'únic que funcionava era que un li obrís la boca mentre l'altre li fotia la pastilla i un raig d'aigua gola avall. I naturalment, t'enduies més d'una esgarrapada.

    ResponElimina
  18. Molt divertit!
    Ens hauríem de posar de tant en tant en la seva pell, segur que trobaríem surrealistes algunes de les coses que ens passen si les veiéssim amb els seus ulls.

    ResponElimina
  19. Tinc per costum contestar els comentaris jo mateix quan es filtra algun dels meus informes. Aprofitant que el meu subjecte d’estudi està una mica capficat amb temes polítics (així el tinc distret), contestaré a tothom que ha deixat un comentari. No veuen que són informes confidencials? Ja que no els haurien de veure, almenys podrien tenir la decència de no comentar-los, no? Què hi farem. Humans...

    Sr. Pujol, no entenc aquest dialecte que vostè fa servir.

    Sra. Carme, no puc baixar la guàrdia, el que vostè anomena mimar per mi és una burda estratègia per mantenir-me controlat.

    Sra. maria, caixa transportadora? Un bé per nosaltres? A vostè li han rentat el cervell, ja em diu el company Romeu que vostè té algunes idees una mica estranyes. Desconec si la pastilla rosa té alguna cosa a veure amb fer-me passar gana. Em va semblar sentir alguna cosa com antibòtic, antibiòtic...? No sé. Ha de saber que a mi no em deixen sortir per res, em tenen tancat tot el dia, així que la pluja m’és ben igual. Francament, no tinc cap ganes de conèixer-la de prop, però aquest captiveri al que em sotmeten és molt greu.

    Sra. Glo.bos.blog, pel meu bé no pot ser que em facin passar gana, si no n’hi ha prou amb no deixar-me sortir i deixar-me sol tot el dia, ara a sobre em retiren el menjar. Està clar que m’han descobert i no pensen deixar de torturar-me fins que confessi. I a sobre he de deixar que em toquin?

    Sra. Instints, sembla que s’han acabat les pastilles roses, almenys deien que la d’avui era l’última, i en un acte de rebel•lia no me l’he volgut empassar. Al final m’han deixat per impossible, així que entenc que ja no me’n tocaran més, però estaré a l’aguait. Acostumar-me a la dieta? No és que costi, és que no m’hi vull acostumar!

    Sra. Sílvia, veig que és costum entre els humans torturar la nostra espècie, exigeixo un tracte més respectuós pel sergent Bitxo, ja em va comentar que la seva subjecte d’estudi era una mala peça.

    Sra. Galionar, em sembla una mica ofensiu això de ‘gatet’, així que li demano que em tracti amb més respecte. De malalt res, una simple ungla clavada al coixinet, i aquesta va ser l’excusa per portar-me a revisar. Ja veig que els humans no hi toqueu gaire.

    Sra. Elfreelang, tampoc feia tant mal, no m’han vist mai queixar-me. Bé, reconec que era molest, però no justificava aquest tracte tan vexatori. Aquella policia de verd encara la tinc entre cella i cella. I tant si m’agrada menjar, és de les poques coses agradables d’estar entre humans, i ara me la racionen. Són uns torturadors.

    Sra. M.Roser, no sé qui és aquest individu que esmenta i jo no explico cap pel•lícula, només fets. Fa temps que em controlen massa i em sembla que m’han descobert. Hauré d’anar més amb compte.

    Sra. Assumpta, si té alguna informació addicional respecte a que m’enviïn reforços li prego que me la faciliti. Agraeixo molt els seus consells que endevino que em seran de molta utilitat, ja els he anotat al meu quadern de bitàcola. Aprofito també per maleir l’inventor dels poms rodons, és evident que va anticipar l’arribada dels gats, ens posen les coses molt més difícils, però trobaré la manera. I respecte a la pastilla, ells es pensen que me les vaig empassar totes... il•lusos.

    Sra. Bruixeta, no us sembla sospitós que a tots els guardians ens acabin portant a aquesta policia de bata verda? A mi em sembla evident que ens estan censant o almenys ens tenen controlats d’alguna manera. Temo que la nostra tasca ja no és tan anònima.

    Sr. Joan Gasull, una bona causa? Potser sí, però per ells o per mi? No ho tinc massa clar.

    Sra. Loreto Giralt Turón, quan diu que ell no entén res no s’estarà referint a mi! Parlo amb coneixement de causa si li dic que m’assabento de força més coses que el meu subjecte d’estudi.

    ResponElimina
  20. Sr. Pons007, quan em van destinar a vigilar el meu subjecte d’estudi principal no em van dir que al cap d’un temps serien dos. Entenc que si la feina es multiplica també ho han de fer els recursos. Ara per ara, però, res indica que m’enviïn ningú de l’acadèmia, ni un trist acabat de llicenciar.

    Sra. Jomateixa, per sort em van entrenar per sobreviure a situacions extremes, vaig servir una temporada a les forces especials d’assalt. Però les condicions alimentàries que em fan passar són infragatunes. Encara que no sento pena pel seu gos, veure’m en una situació tan desfavorable em fa entendre una mica més aquesta raça inferior.

    Sra. rits, ja li ha rentat el cervell al company Puck? Com l’ha pogut convèncer que les pastilles eren pel seu bé? Vostès, els humans, són més perillosos del que ens pensàvem. Potser ens haurem de replantejar la vigilància, o potser és que ens hem relaxat i amb el temps ha descobert maneres de girar la truita. Pobre Puck, li faré una visita així que pugui, em sembla que li calen un parell de mastegots per tornar a ser el que era.

    Sra. Dafne, naturalment! Perquè ens mereixem molt més respecte que qualsevol humà insignificant! Vostè què s’ha pensat?

    Sra. Roselles, si es pensa que som tan ximples com perquè uns trucs tan vulgars ens engalipin, va llesta. És natural que només ens prenguem aquestes pastilles a la força, perquè sabem que no en porten ni una de bona de cap. A mi també em van obligar a prendre-me-les d’aquesta manera, i de vegades ni entre dos podien. Però no els vaig esgarrapar, jo sóc tot un senyor.

    Sra. Botika, per què es pensa que estem entre vostès? Precisament per estudiar aquest comportament tan estrany que tenen habitualment. De tan absurd, n’hi ha per escriure’n rius de tinta. Sort que estem nosaltres per registrar-ho tot. Entendre-ho ja és un altre tema.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.