dijous, 13 de novembre de 2014

Ja que hi vas

La mandra és una mala companya, però no ens la traiem mai de sobre. La mandra pot fer, per exemple, que no t'aixequis de la taula per anar a buscar postres a la cuina. Però és clar, si algú s'aixeca perquè s'ha quedat amb gana és molt probable que se senti un 'ja que hi vas, porta'm...'.

Ahir vaig fer una cosa que feia segles que no feia i que em va fer saltar les neurones dels records. Quan era petit no suportava que em demanessin això que deia, mandrós com era, si m'aixecava a buscar les postres em feia ràbia que els altres aprofitessin per procurar-se les seves a costa meva. Vaig començar a clavar les culleres en les tapes dels iogurts, és a dir que no portava un iogurt i una cullera, sinó una cullera enfonsada en el iogurt a través de la tapa. Això no feia gràcia a ningú, els molestava, és clar, però era la meva manera d'intentar que no m'encomanessin la tasca de portar-los el maleït iogurt, i que aixequessin el cul de la cadira per aconseguir-lo.

No sé com va acabar la cosa, suposo que després d'un parell d'esbroncades s'hi van acabar acostumant i deixant-me per impossible. Així que l'estratègia no em devia funcionar, però recordo que ho vaig fer una bona temporada. I ahir vaig tornar-hi, però no pas perquè em molestés portar dos iogurts en comptes d'un. Quan el flaix em va venir al cap, vaig pensar que això era un post, mentre la cullera escapçava la tapa i s'enfonsava al iogurt.

24 comentaris:

  1. Home, doncs jo això del "ja que hi vas" ho trobo molt raonable. Mandra a vegades en fa, però a mi ja que hi vaig( i hi vaig molt sovint), doncs porto el que sigui... Quines idees, que tens!!! Si jo hagués estat ta mare t'encarregava per la resta de la teva vida d'anar a buscar les postres de tota la família ... He, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb la CARME... Si tens mandra, la tens "de veritat" i no t'aixeques: La mandra és més poderosa que la gana.

      Ara bé, si la gana és capaç de vèncer la mandra, un cop t'has aixecat... on és el problema per fer un favor als altres? Un altre dia tu pots fer el mateix: Quan sigui un altre qui, vençut per la gana o pel desig dels postres (fruita, iogur, un geladet...) s'aixequi, aprofita tu per dir el "Ja que hi vas", no?

      Per mi, podries perforar tots els iogurts que volessis... mentre no em fessis aixecar a mi, el podries portar amb tapa, sense tapa, amb tapa perforada... no em molestaria gens: El que jo voldria, no haver-me d'aixecar, ja ho hauria aconseguit hehehe

      Elimina
    2. Ai, he posat el comentari com a resposta a la CARME... ha estat una errada sense mala fe, però ara em fa mandra tornar-ho a copiar, he hi ha html's i se'm fan pesats... (veus? la meva és una mandra "com cal") i tu... ja que respondràs els comentaris, si no et fa res, respon el meu com si estès ben posat :-DD

      Elimina
    3. "he hi ha html's" vol dir "QUE hi ha html's"... ui, ui... estic fatal :-DDD

      Elimina
  2. I no et feia mandra clavar les culleres? Apretar, fer el forat... bufff... a mi m'has esgotat...

    ResponElimina
  3. A un altre li faria feliç el fet de satisfer a la seva família d'una manera tan senzilla, però ja es veu que des de petit ja erets raro.
    De totes maneres sempre es millor clavar-hi la cullera que no pas per exemple escopir...

    ResponElimina
  4. Jo tenia un veí que un cop menjava "orelletes" (coques que es fan per la festa major), i una altra veïna li va dir, "porta'n una per mi, guapo" i ell la va portar i tranquil·lament la va llepar tota i li va donar. No crec que li demanés mai més res la pobra senyora...

    ResponElimina
  5. haha, és una revolta molt original! En comptes d'una cullera els hi podies clavar una forquilla o un ganivet... Ho provaré la pròxima vegada que hi vagi :)

    ResponElimina
  6. La mare d'un amic meu que ja tenia més de 20 anys, estava farta de preparar-li l'esmorzar, un dia li va clavar una llauna de sardines sense obrir al xusco de pa.

    ResponElimina
  7. La meva filla si li dius "ja que hi vas..." es fa la sorda, no et sent mai, ja li pots dir a cau d'orella que ella torna sense res i tan tranquil·la et deixa anar " m'ho has demanat? NO t'he sentit pas" s'arronsa d'espatlles i segueix com si res

    ResponElimina
  8. A vegades l'excusa és que costa de passar. Però n'hi ha molts que els encanta que els serveixin, del principi al final, tant que si no ho fan, doncs es queden sense beure aigua, per exemple. És penós.

    ResponElimina
  9. A casa tots fem una mica el ronsa esperant que algú altre s'aixequi i poder atacar amb el "ja que hi vas...". També s'acaba la set quan no hi ha aigua a la gerra, i això fa una ràbia...

    ResponElimina
  10. Quan la persona que et diu ja que hi vas, es la mateixa amb qui dorms la predisposició és més elevada.

    ResponElimina
  11. Recordo que de petita ens deien: contra mandra un bon bastó, però no ens el donaven pas...Penso que és pesat si sempre li toca al mateix, però si la cosa és alterna és pot fer de bon grat.
    Suposo que la teva parella s'ho va prendre amb sentit del'humor...De vegades el subconscient ens juga males passades!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  12. A mi també em pot de vegades la mandra i faig servir aquest recurs, però sense abusar-ne. Potser ho provaré el proper cop que m'ho facin a mi! Però he de buscar alternatives per si el que em demanen no és ni un iogurt ni un flam... Perquè clavar la cullera a un tros de pa o a una peça de fruita val?

    ResponElimina
  13. Reconec que de vegades sóc molt manaire?? Porta'm això, porta'm allò. Ja veig que deu ser mandra. ^-^

    ResponElimina
  14. Jo també sóc mandrosa, però molt servicial, imagino que és l'educació que em van donar, o potser em ve de mena.
    Veig que l'estratègia de la cullereta, tot i que no va funcionar, t'ha deixat empremta.

    ResponElimina
  15. és curiós com ens empesquem sovint estratègies ....potser ho feies . dius, per que et molestava que s'aprofitessin però al capdavall et va estimular també la creativitat....clavar la cullera directament per la tapa del iogurt!

    ResponElimina
  16. He he, d'ingeniós ho vas ser eh? M'hagués agradat veure la cara dels altres quan els hi portaves el iogurt amb la cullera enfonsada.
    Jo crec que més que mandra, el qui demana al que s'aixeca que li portin coses ja ha creat un hàbit. A vegades penso que està esperant el moment per veure qui s'aixeca i aprofitar. Més que mandra, morro (una cosa és fer-ho puntualment i una altra sempre)

    ResponElimina
  17. La destinatària devia flipar, ja li devies explicar les teves raons, oi?

    ResponElimina
  18. Com ja us he explicat, la meva barrabassada no servia per res, però jo era jove i tenia ‘idees de bomberu’, que deien a casa. Ara ja no sóc així, eh? Ara segurament sóc pitjor! M’ha fet gràcia poder-ho recordar amb vosaltres. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Carme, això ho dius ara, ara a mi tampoc em molesta. Però posa’t a la pell d’un pre-adolescent! Sort, doncs, que no eres ma mare, tot això que em vaig estalviar.

    Assumpta, això que la mandra és més poderosa que la gana és una frase que podríem recordar, però em sembla que ens la discutirien. A mi m’ha agradat perquè l’entenc, però només funciona quan a la nevera hi tens menjar. Llavors la mandra pot superar la gana. Però si no hi ha res, segur que la gana supera qualsevol cosa.
    Et dic el mateix que a la Carme, ara no em costa gens i m’ofereixo a portar alguna cosa més ‘ja que hi vaig per mi’. Però ho heu d’entendre com que era petit, pre-adolescent, ja us podeu imaginar. I sí, tens raó, en realitat no era una gran cosa, si hagués escopit a dins potser hauria estat més efectiu, però això és el que se’m va acudir en aquell moment, i almenys molestava els altres! Com a mínim vaig aconseguir fer-los la punyeta, però seguien ben descansats!

    Carquinyol, sempre fa menys mandra una cosa que fas amb ganes i intenció, com que era una mena de venjança, no em costava gens.

    Pons, una altra opció poc assenyada hauria estat clavar-los la cullera directament a ells. Jo crec que així haurien captat perfectament el missatge.

    Jomateixa, aquest home és un ídol, el seu mètode sí que funciona. Encara n’he d’aprendre molt, ja veig.

    Sílvia, tinguem en compte que això ho feia quan era pre-adolescent, en un rampell d’aquests que ens agafen. I entenc que quan dius clavar-los una forquilla o un ganivet encara parles d’un iogurt, oi?

    Xavier, una altra manera perfecta de fer arribar el missatge! És clar que també es podria confondre la mala bava amb un principi d’Alzheimer, espero que la cosa no passés d’aquí.

    Bruixeta, veig que no estic sol, no vaig ser l’únic pre-adolescent malcarat i rabioset. Vaja, em sembla que aquestes característiques van força lligades amb l’edat. Si vosaltres no éreu així, sou els rarets!

    Helena Bonals, qualsevol excusa és bona, i si estàs en el cantó de la taula que has de fer moure més gent per aixecar-te, encara més. No vaig tan enllà, és un simple gest d’aixecar-te i que et demanin coses. No diria que a la meva família tinguin afició a que els serveixin.

    Ninona, vaja, que sou una família perfectament normal. Aquest comportament em sembla que el subscriurien molts. Si és que som mandrosos per naturalesa!

    Sr. Gasull, hi estic 100% d’acord. També ho fa l’edat, eh? Parlo de quan era petit. Però ara sóc jo qui m’ofereixo a portar el que sigui, tot i que l’altre dia li vaig clavar la cullera al iogurt, però no perquè no li vulgui portar!

    M.Roser, ja saps que els records se’ns presenten sempre quan volen. L’altre dia precisament havia anat a buscar iogurts per mi i la parella, sense pensar que hi havia d’anar jo i no ella, però em va venir al cap aquest record quan vaig tenir el iogurt a la mà. Vaig clavar la cullera i després li vaig explicar, amb tota la intenció de fer-ne un post com finalment ha estat. Quan ets petit qualsevol tasca et sembla una injustícia. Ara no em fa res portar el que sigui per l’altra, sóc el primer a oferir-me.

    Laia, penso que t’has de buscar el teu propi mètode, aquest ja el vaig patentar jo, i com he explicat, no va funcionar massa. A mi ja no em passa a dia d’avui, no costa res portar postres o qualsevol cosa per l’altra si t’has aixecat. Però quan era jovenet, què vols, tot em molestava, és clar.

    maria, ja em semblava a mi que eres una mica mandrosa. Però si per mandra et surt la vena manaire... quin perill.

    ResponElimina
  19. Glòria, no és que em deixés empremta, i com bé dius, no va funcionar ni de conya. Però em va tornar el record a la ment, i sempre m’agrada compartir-los amb vosaltres, i amb el meu jo del futur. Quan vaig inaugurar l’etiqueta de ‘records’ del blog, al principi de tot, ho vaig fer amb la idea d’anar registrant records per tenir un lloc on anar-los a buscar si algun dia no em venien sols. Ja veus.

    Elfreelang, en aquells moments ho devia entendre com un acte de rebel•lia, pre-adolescent total. Em feu fer això, doncs ara veureu! No ho considero un gran prodigi de creativitat...

    Instints, la cara dels altres era de pocs amics, ja hi pots comptar... Bé, jo no podria titllar la meva família d’això que dius. Morro en podem tenir tots en algun moment, però el cas és que és aprofitar el moment, i segur que si s’aixecava ma mare, portava el que calgués per qui fos. Jo era jovenet, i amb aquell punt de rebel•lia absurda de sortir-me amb la meva a tota costa. I res, que és només un record i no una acusació de cap tipus. Ara m’aixeco i porto el que calgui, m’ofereixo sempre.

    Loreto, i tant que li vaig explicar. A ella li porto tot el que vol i més! Però per fer la gràcia va estar bé.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.