dimecres, 5 de novembre de 2014

Grans esperances

Tenia tantes ganes, tantes, de tenir a les mans el nou llibre de Patrick Rothfuss, que m'he endut una bona patacada. No em passa gairebé mai que compti els dies que queden i m'il·lusioni una estrena, però aquesta vegada estava convençut que valia la pena, i el resultat, almenys per ara, és força decebedor. No vull parlar del llibre, ja ho faré on i quan toca, però m'ha fet pensar en que les expectatives són molt dolentes per la impressió final que ens causa alguna cosa. M'ha passat amb un llibre, però podria tractar-se de qualsevol altre ítem esperat. També m'he preguntat si la naturalesa de les decepcions sempre depèn de les expectatives que ens havíem creat o si ens podem decebre per coses o fins i tot persones en les que no havíem dipositat cap interès fora del normal. Tinc la impressió que no, que sense expectativa no hi ha decepció, i m'ho confirma que molts cops davant d'una expectativa negativa al final acabem gratament sorpresos.

El que sí que tinc clar és que no és possible no esperar res, mantenir la neutralitat, tot i que algunes persones m'han assegurat que sí. Penso que portem molt a dins anticipar com han de ser les coses i decidir segons els nostres criteris, per decebre'ns si no es compleixen, o meravellar-nos quan no donàvem un duro. I si algú ho sap fer realment, que me n'ensenyi, perquè jo no en sóc capaç, encara que rarament tinc tanta fe com tenia en el llibre d'aquest autor. Qui sap, potser encara s'arreglarà, no...?

23 comentaris:

  1. Jo crec que tot depèn bàsicament de les expectatives que ens fem. I ja sé que costa, però al final millor no fer-se moltes, ja que és millor tenir bones sorpreses que dolentes, encara que això va per caràcters i el que serveix per a un micaco que penja d'un arbre no serveix per a altres èssers ;)

    ResponElimina
  2. Jo també penso que només et pot decebre allò que t'il·lusionava, el que mantenia viva la motivació per alguna cosa. Del que no esperes res és evident que mai tindrà força per fer-ho. Tot depén de la importància que tingui per tu. És com el que diuen de les persones, que només pot fer-te mal algú a qui estimes.

    ResponElimina
  3. Espero que s'arregli i ens ho expliquis, perquè jo també l'estava esperant i em sabria greu que no s'ho valgués.
    És cert que si hom té moltes expectatives és més fàcil que després quedi decebut perquè no s'han complert, però també és cert que mentre dura la il·lusió, el temps és màgic.

    ResponElimina
  4. Des de quan l’Auri mola tan com en Kvothe? Es culpa teva, mira que fer-te expectatives d’aquest llibre... Ara bé, quan la tercera part de veritat estigui llesta i decebi llavors si que hi haurà sang pel mig, senyor Rothfuss, si llegeix aquest missatge donis per amenaçat.

    Anant al tema real del post. Jo no em crec que hi hagi gent que no es generi cap expectativa sobre res. Si et recomanen una peli el mateix que te la recomana no et genera expectatives? Si ningú te la recomana no et mires com a mínim de què va la peli i això no et genera unes expectatives? Si ets d’aquells eixelebrats que tries la peli pel títol, com a mínim el títol t’ha de portar alguna idea al cap, no? O Tampoc? Ets sinó una vaca que remuga tot el dia?

    Si, les expectatives influeixen molt a la valoració del que un ha estat esperant. Es així, som humans, no hi podem fer res.

    ResponElimina
  5. Jo sóc experta en decepcions però estic aprenent a afrontar-les i posar-les al seu lloc! Com tu dius la clau és no esperar res, i la neutralitat és clar que no existeix. Així què? Doncs, com que per experiència sabem que les coses probablement no s'ajustaran a les nostres exepctatives, està bé il·lusionar-se però sempre tocant de peus a terra i pensant en la possibilitat que no surtin com hem imaginat. Així que quan passen miro de no dramatitzar ni pensar que el món és una merda i injust. Aquesta és la teoria, i la pràctica... és difícil, sí, però no impossible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso exactament igual que tu, Sílvia, i avui faig meves les teves paraules i ja no em cal afegir res més.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Fas bé en tenir l'expectativa que "encara s'arregli". És molt avorrit ser un pessimista penitent: és millor ser capaç de mantenir la il·lusió per les coses, la sorpresa, i és més divertit si ens engrescam amb el que ens pot aportar el dia a dia.
    Això que contes em va passar amb la peli "Ocho apellidos...". Cansada de sentir com n'era de bona i divertida, la vaig veure i... quin "tostonarro"!!!

    ResponElimina
  7. A mi m'ha passat exactament el mateix... i també espero que s'arregli, però m'està costant una mica llegir-lo. No esperava un Kvothe, però m'agradava el personatge i m'havia fet il·lusions.
    Ja ens avisa l'autor en les primeres pàgines, que no ens agradarà, però quan el tens a les mans ja és massa tard...
    Jo crec que és impossible no fer-se il·lusions amb moltes coses. I si algú és capaç d'aconseguir-ho, francament ho sento molt per ell. No tenir il·lusions deu ser molt trist.

    ResponElimina
  8. Les espectatives poden fallar. Fins i tot positivament. A vegades ens enduem sorpreses agradables, per compensar les decepcions.

    ResponElimina
  9. Jo també crec que les decepcions depenen de les expectatives... Si no esperes res, què et pot decebre?

    Això em va passar a mi quan, tota feliç, confiant veure el rècord d'en Messi i una victòria blaugrana, vaig "reservar taula" a la cafeteria "Cugat" de la Plaça de la Llibertat (és una cafeteria normal però amb dues teles grans (normalment apagades) per tant, seguis on seguis, pots veure els partits aquests que són "de pagu" i a casa no es poden veure)... Com els dies de partit important hi va molta gent, s'ha agafat el costum de "reservar" taula per poder seure

    El resultat del partit, el joc, i tot, em va caure com una coça a l'articulació més fotuda que tingui... i, a més, pensar en la consumició feta, que, clar, si veus un partit sencer, no pots prendre només un tallat... Dos bucates "mini" i dues begudes... au! tot va ser inútil...

    Al contrari, quan no tens massa expectatives, si la cosa va bé, et sents molt feliç!! És genial!! :-)) També em va passar fa poc amb unes postals-record de bateig que em van encarregar. Quan vaig proposar el preu (sempre em passa igual) tinc por que ho trobin car. La gent, a vegades, només pensa en el material i no en les hores i hores de feina que hi pot haver. Sorprenentment, la persona en qüestió va dir-me que ho trobava molt barato i "va apujar el preu"... Vaig al·lucinar! :-))

    Pel que veig, aquest llibre que t'està decebent no és la continuació dels altres dos del Nom del Vent sinó un dedicat a l'Auri, aquella noia que ja sortia una mica al primer llibre... Deu ser diferent. No li donis importància. Imagina que compressis un llibre de Murakami que fos de poesia, potser no t'agradaria gens! Si a tu el que t'agradava era la història d'en Kvothe, això deu ser un experiment de l'autor de provar un estil diferent... Mira't-ho així i potser li trobaràs "el què" i, quan surti el tercer llibre de la saga que esperes, segur que et torna a agradar.

    ResponElimina
  10. Les expectatives i les ill·lusions així en general crec que sòn inevitables i que és bo que existeixin. En alguna situació concreta podem fer l'esforç de rebaixar expectatives o de tocar de peus a terra per no decebre'ns. Però crec que no sempre és possible. No en qualsevol sotuació. Només pel fet de comprar un llibre ja estàs crean una expectativa del plaer de llegir-lo. Si és un autor desconegut menys expectativa que si és un autor que ja t agrada... Perquè les experiencies prèvies creen expectatives, segur.

    ResponElimina
  11. Una de les característiques de la intel·ligència és poder predir el que pot passar. A nivell d'espècie ha estat fonamental per poder estar avui parlant. Així que és una d'aquelles característiques paral·leles a la seva funció seleccionada.

    ResponElimina
  12. Em repetiré perquè ja t'ho han dit però és també el que penso. És ben normal crear-se expectatives i fer-se il·lusions i, com més grans siguin aquestes, més grans seran les decepcions que t'emportis si arriba el cas.

    En el cas del llibres, ja saps que a mi em va passar una cosa semblant (però al revés) amb "El joc de l'àngel" de Ruiz Zafón, n'havia sentit parlar tan malament (fins i tot a tu) que al llegir-lo vaig trobar que no n'hi havia per tanta mala propaganda. Tot depèn del que t'esperes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'havíem d'haver dit res de res d'El Juego del àngel, perquè poguessis tenir una bona decepció... :-DDDDD

      Oh, millor encara, et podíem haver dit que era un llibre boníssim... així ara estaries dient "pestes" d'en Zafon (que és el que es mereix per la porqueria de llibre que va fer hahahahaha)

      Elimina
  13. Ja vas pel tercer? Jo tot just llegeixo el segon! El primer em va abduir!!!

    ResponElimina
  14. Amb els llibres passa sovint, que t'esperes una cosa i després et decep...Però si no l'has acabat, encara es pot arreglar.
    Penso que sí, que normalment la naturalesa de les decepcions, o de les sorpreses agradables, depèn de les expectatives que ens havíem creat, positives o negatives, però de vegades la lògica fa de les seves!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  15. hi han temes que millor ser una mica pessimista, almenys a l'hora de la veritat només pots anar a millor. D'altre banda que coi, la il·lusió viscuda no te la treu ningú

    ResponElimina
  16. Grans expectacions provoquen grans decepcions.
    Per això jo mai tinc expectacions, així les meues decepcions són més petites.

    ResponElimina
  17. Uffff, els que sou bons lectors (que no sou lectors esporàdics) que esteu al dia del món literari, del que es publica, xarxes socials, blocs literaris....i teniu coneixement del que aneu a llegir, l’acte de llegir es carrega d’espectatives, de prejudicis, d’il•lusions, decepcions.....del que sigui, és impossible començar a llegir per dir-ho d’alguna manera; buit de pensament. Vaig llegir una vegada en un bloc literari que arribar verge a una lectura és gairebé impossible si ets un bon lector, i en el teu cas crec que ets un bon lector, i evidentment Xexu és que l’opinió que en traiem del llibre quan l’hem acabat de llegir, està marcada per les expectatives que teníem abans de llegir-lo....no sé si l'he liat més

    ResponElimina
  18. Sembla que estem fonamentalment d’acord amb que les expectatives són la base de les decepcions. Hi ha alguns matisos i he intentant anar-los comentant, però em sembla que no ens en lliurarem. Ni crec que vulguem fer-ho! Gràcies a tots per comentar.

    Carquinyol, he pensat com tu molts cops a la vida, millor no fer-se il•lusions i si surt bé ens alegrarem més. Però no em sembla una cosa que es pugui triar, o te’n fas o no, però no pots decidir fer una cosa o altra.

    Jaume, comparteixo això de les persones, només t’afecta el que et diu la gent que t’importa. Bé, en termes generals, també hi ha gent que es deixen afectar per tot. Així mateix, si no tenim certa expectativa per alguna cosa, és difícil que ens decebi. Potser agrairem si passa o si surt bé, però si no, no ens afectarà gens, suposo.

    Ninona, unes quantes pàgines més endavant, tot continua igual... de malament. Però qui sap, si jo us en parlo malament, aquells que l’estàveu esperant rebaixareu les expectatives i us agradarà més. M’ha agradat això que dius. Jo que no sóc massa d’il•lusionar-me, tenia moltes ganes de tenir el llibre a les mans, era una data marcada de fa temps al meu calendari, fins i tot el vaig encarregar per tenir-lo just el dia que sortís. Il•lusionar-se tant (per un llibre!), és força màgic, certament. Ara, la decepció no te la treu ningú...

    Pons, si el tercer llibre no està a l’alçada dels dos primers realment serà una decepció de les que fan història. Ja llegiràs la ressenya del llibre si vols, però no és que m’esperés una continuació ni cap gesta del Kvothe, però Auri és un personatge entranyable i misteriós, tenia ganes que m’expliquessin coses d’ell i de poder-la situar millor en la història, però de moment res de res. T’explica el seu dia a dia mentre espera la propera trobada, i és francament avorrit. I és més, de moment no ha explicat gens ni mica d’on surt aquest personatge.
    També estic d’acord amb tu amb la teva anàlisi (quina ràbia), justament vaig pensar això després de fer el post, sempre tenim una expectativa o altra, perquè no vivim aïllats i aliens a tot. Si ens recomanen alguna cosa ja ens estan creant aquesta expectativa, i si un precedent ens va agradar molt ens la creem nosaltres mateixos. Rarament consumim una cosa sense haver-nos format una idea abans. Potser per això em va agradar força el darrer de Murakami que vaig llegir, quan el vaig tenir a les mans i vaig veure que era No-ficció vaig pensar que m’avorriria, però al final em va enganxar força. Quan ja el tenia a les mans i pagat vaig saber de què anava, fins llavors res.

    Sílvia, com la Galionar, he de dir que estic força d’acord amb la teva manera de procedir. Relativitzar tant les alegries com els fracassos, o les decepcions, evita que ens fotem patacades majors. Potser evita també que visqui les alegries amb total eufòria, però la eufòria descontrolada tampoc és una cosa que vagi amb mi. Aquesta reflexió me l’ha portada un llibre pel qual em vaig il•lusionar, i no em sol passar. Si m’ha decebut sobreviuré, la ‘patacada’ és només una estona de rondinar. Però en altres temes és més important aquest autocontrol que dius. Com comentava més amunt, poso en dubte que es pugui triar, però potser sí controlar una mica. És autoprotecció.

    Xicarandana, doncs a mi aquesta pel•li em va divertir, la gent d’aquí en malparla, però jo vaig passar una estona prou agradable al cinema. Esperant que el llibre millori segueixo mantenint unes expectatives pel respecte que em mereix l’autor, però tot apunta que no hi haurà millora, i que si no m’ha agradat fins ara, ja no ho farà. Però bé, això rebaixa una mica la meva il•lusió per llegir el tercer, de manera inconscient, i quan arribi m’encantarà!

    ResponElimina
  19. Jomateixa, Auri és un personatge entranyable en els llibres. A priori, conèixer la seva història i ampliar una mica la seva participació em semblava interessant, però en aquest spin off no he trobat res del que esperava, i se m’ha fet molt pesat. L’hagués llegit igualment encara que ho hagués sabut d’abans, però potser sense fer-se tantes il•lusions el llibre passa millor. Dur comentari el teu pel que fa a les expectatives, però crec que tens raó. Penso que no es pot no crear-se-les, i a més, si no ens il•lusionem per les coses és cert que la vida perd al•licient, oi?

    Xavier, podem dir que rarament encertem amb les nostres valoracions, de vegades sobreestimem i de vegades ens quedem curts, i la nostra reacció va en conseqüència.

    Assumpta, però la pregunta és, es pot no esperar res? Jo penso que no. I menys si estem parlant de Messi. Veig que vas fer un esforç gran perquè estaves convençuda que veuries un gran espectacle, la teva expectativa era molt alta. En aquest cas, però, em sembla que el resultat va ser molt decebedor encara que no les tinguessis totes. Però bé, la decepció s’explica fàcil, inconscientment, o interiorment, tots volíem que el Barça guanyés 0-5 i que el Messi superés tots els récords allà, és més, si Cristiano podia fer el ridícul, encara molt millor. Tant si hi crèiem com si no, tots volíem això, i en passar el contrari, doncs decepció grossa.
    També és curiós l’altre exemple, no sol passar això que considerin que la feina que fas està massa mal pagada i et vulguin pagar més. Però bé, és d’aquestes alegries inesperades que no et cansaries d’explicar.
    Encertes molt amb la teva valoració del llibre de Rothfuss. Efectivament, no és cap continuació, és un llibre independent que parla d’un personatge secundari, li va sortir així i a ell li agrada, però ell mateix explica que comprendrà si la gent li tira pel cap. A hores d’ara segur que has llegit la ressenya que n’he fet al Llibres, no el deixo gens bé, i em sap greu perquè tinc en molt bona consideració aquest autor, però no ha fet un llibre per mi. Veurem què passa amb el tercer, segurament em tornarà a meravellar. També m’agradaria llegir un relat que va fer per una antologia proposada per en George RR Martin, el de Joc de Trons, i on el protagonista és en Bast, l’amic d’en Kvothe que està a la fonda on treballa en el present, però aquesta antologia no ha arribat aquí encara.

    Carme, difícilment hagués tingut unes il•lusions tan pujades si no m’haguessin encantat els anteriors llibres de l’autor, encara que val a dir que em vaig engrescar molt a llegir el primer, en el seu dia, gràcies a la recomanació d’Elur, em va posar el cuquet a dins, i la veritat és que me la va encertar de ple. Tant és així que, com ja vaig explicar, aquest llibre va ser el que em va impulsar a crear un blog de llibres. Li dec una gran experiència blogaire a aquest autor, com no havia de tenir expectatives?? Mira, no havia pensat en tot això abans de fer el post, ni ho recordava, però ara m’entenc una mica millor, m’estranyava i tot estar tan il•lusionat i expectant. Potser una mica d’expectatives és bo, però passar-se ha he vist que és força contraproduent.

    Jordi, més que predir, anticipem què passarà. Si ho poguéssim predir no la cagaríem tant! Anticipem que una cosa serà bona o dolenta, i si fallem ens produeix l’efecte contrari que si haguéssim encertat.

    ResponElimina
  20. McAbeu, em sembla que no hi ha manera de no fer-se aquestes il•lusions. Sort que de vegades ens les fem amb coses petites, com pot ser un llibre. Molesta molt que et decebi, però sobrevius, és més aviat un disgust que acaba passant. Ja has llegit la ressenya que n’he fet, ara potser amb les meves paraules us encurioseix i aconseguiu que us agradi, tant de bo! El mateix que et va passar amb ‘El joc de l’Àngel’, normal que te’l tiréssim per terra i a tu no et desagradés tant, ja en vam parlar. Al final la teva valoració dels tres llibres publicats fins ara em va semblar molt encertada, vas ser capaç de mirar-te’ls de manera objectiva i no comparar-los tant entre ells com fèiem l’Assumpta o jo.

    Zel, el tercer encara no ha sortit, aquest és un spin off que parla només de l’Auri. A mi em van abduir els dos, d’aquí que tingués tantes esperances posades en aquest, però ha sortit malament.

    M.Roser, ara ja l’he acabat i et puc dir que no s’arregla en absolut, almenys pel meu gust. Bé, com que no passa res al llibre, pel meu gust i el de qualsevol que no li entri ja d’inici. Segur que les expectatives no són l’únic que condiciona les decepcions, però em sembla que hi ha de jugar un paper molt important. Maleïda mania d’anticipar el que ens trobarem...

    Sr. Gasull, abans sempre pensava així com dius, si no hi poses massa il•lusió, no et podrà decebre. Però vols dir que això es pot triar voluntàriament. A mi em sembla que no, ens il•lusiona o no ens il•lusiona, però no ho triem. Ah, això sí, els moments en que estàs esperant una cosa amb tant delit són màgics!

    Josep, vols dir que no tens mai expectatives? Com ho controles? Jo penso que a més gran o més petita escala, sempre ens en fem. Si tens una tècnica per mantenir la neutralitat, explica-me-la!

    Marta, això de bon lector... el contrari seria un mal lector, no? No sé si n’hi ha d’aquests. Jo em considero lector i prou, lector habitual. Però ja entenc el que vols dir, però. I sí, estic al cas de les novetats, sobretot dels autors que més m’agraden. El fet d’esperar que surti un llibre ja et fa estar pendent i genera expectatives. Si després el llibre no compleix amb el que t’havies imaginat, naturalment et decep. Potser quant més temps l’has esperat, més gran s’ha fet la bola i més et pot decebre. Reconec que m’engresco sovint quan sento parlar bé d’alguns llibres que m’atreuen, però no em passa com amb aquest, perquè l’esperava molt i molt. Les ganes que arribi el tercer de la saga. El que no entenc és per què parles dels lectors en segona persona del plural, que no t’hi comptes. Em sembla recordar que tu eres també una lectora voraç!

    ResponElimina
  21. Hi ha qui prefereix esperar sempre el pitjor i no tenir sorpreses. Crec q és una mala actitud, pq ens passem més temps anticipant q vivint el moment.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.