dilluns, 27 d’octubre de 2014

Ves preparant cafè...

Darrerament hi ha un anunci a la tele que em fa pujar la mosca al nas. Com passa amb tants, 'l'argument' no té res a veure amb el que s'anuncia, però no és per això, aquí us el poso, probablement tothom l'ha vist algun cop:



Aquí veiem un nano que està molt emocionat i no sabem per què, però la seva mare intueix una notícia important. L'alegria està justificada, però l'expectativa creada és el que em molesta. La bona notícia és que ha trobat feina, i abans de dir-ho fa seure son pare i li diu a sa mare que no plori. Els ha de donar la notícia més important de la seva vida.

Aquest anunci ens està dient que a dia d'avui tenir feina és pràcticament un miracle, i que no hi ha res més important que trobar-ne. I no puc estar més en desacord amb la mena de valors que transmet aquest comercial. D'entrada, dir que no menystinc la importància de trobar feina i que malauradament hi ha molta gent a l'atur a qui ja els agradaria treballar, però estem parlant d'un dret que tenim tots, a una feina digna, com a un habitatge digne. El que és indignant és que aquests drets són totalment inexistents en la societat actual.

No, que no ens convencin que hem de donar les gràcies per tenir feina, no som uns afortunats, no ens beneeix ningú per estar treballant i cobrar un sou per dedicar bona part del dia a aquesta tasca. Donem un servei i ens paguen per això, només faltaria que haguéssim de donar les gràcies per percebre un salari baix i treballar moltes hores. No ens deixem enganyar, rebem el que donem, no ens paguen per fer-nos un favor. Reivindiquem-nos una mica, si no no serem més que esclaus d'aquells que tenen els diners. Ja ho som, però almenys no els llepem les sabates.

Potser tinc la pell molt fina amb aquest tema, però una actitud com la de l'anunci ens degrada a la mínima expressió com a treballadors i com a persones. En algun anunci paral·lel un empresari li està explicant als seus pares que ha contractat un jove per quatre rals i que farà un munt d'hores, a banda de preparar cafès, i també està molt content.

40 comentaris:

  1. Potser el noi aquest ha sigut un gandul tota la seua vida i ara s'ha reformat. És normal que la mare s'emocione.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius Xexu. Treballar no és un luxe, és un dret.
    I un altre detall, més domèstic. Voleu dir que aquestes cafeteres fan el cafè tan cremós com el mostren a l'anunci?

    ResponElimina
  3. sí, és molt cutre! I el pitjor de tot és que m'hi identifico perquè quan em surt feina m'emociono tant o més que ell...

    ResponElimina
  4. No estic d'acord amb tu... gens ni mica. Aquí no diu res de la situació, de si tenim drets o no tenim drets, o que qui treballa fa una feina i ha de cobrar... no, no. Aquí presenta un noi que ha trobat feina i això -t'agradi o no t'agradi- el fa feliç (justament perquè avui en dia és TANT difícil!!) i, amb ell, tota la família se n'alegra.

    En Josep Lluís ahir mateix va enviar un altre currículum... Esperances? Ben poques...

    Si sortís bé, no podríem estar contentíssims? ens hauríem de posar seriosos i dir "Bé, al cap i a la fi, és el nostre dret constitucional" i fer com si res?? Doncs no! si ell o jo trobem feina, penso organitzar una MEGA-FESTA real i una de blogaire!!

    ResponElimina
  5. Subscric el teu text de dalt a baix. I una altra cosa: amb la cuina que tenen a casa, vols dir que aquesta família no té prou contactes per aconseguir-li una feina al xaval? O potser a la mateixa empresa familiar, no? Fa fàstic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ho vaig pensar jo una mica... La casa de la família sembla de gent benestant, tampoc de forma exagerada però sí... ho vaig pensar... :-)
      Però tampoc vol dir res. Potser la van comprar quan les coses anaven millor i ara, certament, no poden fer més del que fan...

      De veritat no coneixes ningú que vagi desesperat buscant una feina i que, si la trobés, faria no un cafè sinó un centenar de cafès? No? Doncs vine a Reus i em coneixeràs a mi...

      Elimina
  6. Aquest anunci hauria de ser inconstitucional...

    Constitución Española - Capítulo segundo. Derechos y libertades

    Sección 2.ª De los derechos y deberes de los ciudadanos

    Artículo 35

    Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.


    Ah, que la Constitución és allò que només serveix per tocar-li la pera als catalans !! Aleshores res,...

    ResponElimina
  7. L'expectativa creada és per donar temps al noi per fer el cafè que és el que ens volen vendre. Això és l'únic que trobo exagerat d'aquest anunci, la reacció d'alegria d'ell i de la seva família per haver trobat feina és ben normal i lògica tal com estan les coses.
    Tant de bo tot anés com tu expliques però quan he llegit el teu post he pensat amb un noi conegut meu. Té 29 anys, treballava a la construcció i va perdre la feina. Fa un parell de mesos va consumir els dos anys que tenia d'atur i ja no té dret a cap més prestació, continua buscant feina "com cal" sense èxit i encara sort que aquest dies ha trobat un pagès que l'ha "llogat" unes hores per anar a recollir garrofes. Bé, a tu et sembla que a aquest noi li puc dir que si un dia aconsegueix feina no se n'ha d'alegrar perquè "la feina és un dret que té" o que no hauria d'anar a fer garrofes 8 hores al dia per una misèria perquè l'estan explotant?.

    Estic d'acord amb tu que la situació que ens ha tocat viure és indignant, que s'estan passant els nostres drets més bàsics per on els sembla, que els treballadors no són esclaus i que no han de donar les gràcies per percebre un sou... tot això si que és indignant i que ho aprofitin per vendre cafè potser també. Però que la família estigui contenta perquè el seu fill ha trobat feina, això no, home.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben explicat, MAC. Un anunci és un anunci... i ja està. L'anunciant no és el culpable de la situació actual... tan sols reflecteix "el que hi ha"... i ara mateix he recordat una amiga meva, fa un parell de mesos escrivint al tuiter amb alegria desbordant que el seu marit havia trobat una feina... Tothom s'alegrava de cor i la felicitava. Què li havíem de dir? "No exageris, dona, total... és el teu dret"... Doncs no.

      Elimina
  8. Una cosa es la teoria, els ideals, el sentit comú, la constitució (ha!), i tot el que tu vulguis, que diuen que la feina hauria de ser un dret per tothom i ser la cosa més normal del mon tenir-ne si en vols. L'altre es la pràctica real de la situació actual d'aquest país que fa que tenir feina sigui un motiu per alegrar-se degut a la dificultat que té tenir-ne. No hauria de ser motiu d'alegria, però lamentablement ho és. Si el país tingués un 1% d'atur aquest anunci no tindrà cap sentit, però com que no es el cas ni de bon tros...

    M'imagino la reunió de publicistes de nescafe:
    - Quina excusa com a motiu d'alegria podríem donar?
    - Un fill?
    - Això està molt vist ja
    - Doncs que ha trobat feina.
    - Em sembla bé. A tothom li agrada?
    - Si!
    - Decidit, tothom a casa.

    ResponElimina
  9. Bones Xexu!
    Estic d'acord amb el Pons... Una cosa és com hauria de ser i l'altre com és realment. Però també crec que és insultant l'anunci. Perquè si ja és un miracle trobar feina avui dia, també que mostrin quin tipus de feina s'aconsegueixen avui dia. Sou míser assegurat, ser mileurista és un luxe. Fer més hores del que marca el contracte és força probable, com que no et pugin l'IPC. Conciliació laboral/familiar, JA! I la xicota, què? Ja té feina la xicota? Perquè en una casa o entren dos sous o millor no t'emancipis. I no us quedeu embarassats, perquè amb un sou... I si hi ha dos, espera que no et fotin fora la dona quan se li acabi la baixa de maternitat. I que no s'emboliquin en una hipoteca o en comprar un cotxe nou, perquè les feines no són fixes, però els crèdits si.
    En fi, millor que m'aturi, que vaig embalada.

    ResponElimina
  10. Doncs jo sí que estic d'acord amb tu. De fet aquest anunci em grinyolava però no m'havia aturat a pensar per que. Fan de tenir feina un fet excepcional i, encara que potser en alguns casos és veritat, no cal que ho diguin per la tele. Després, a cada casa, que tothom s'alegri del que vulgui.

    ResponElimina
  11. El meu fill també ha trobat feina, començava ahir dilluns, estem molt contents i ... tota la resta sobra!

    Bon dia Xexu.

    ResponElimina
  12. si és que ha arribat un moment que ens posem contents per qualsevol cosa, un senyal inequívoc de com està la nostre qualitat de vida.

    ResponElimina
  13. Totalment d'acord. Crec que aquest anunci és un reflex de fins on hem caigut. Podrien afegir a l'anunci que el contracte mitjà és temporal (ja els va bé: uns cafès cada vagada que troba feina...), amb salari baix i gairebé sense drets.

    ResponElimina
  14. Cert que la feina és un dret que tots tenim, però hores d'ara es un privilegi tenir-ne, desgraciadament, així que no es d'estranyar que tothom s'alegri de que un conegut o parent en trobi. L'anunci es desproporcionat amb les maneres, però no deixa de : 1.- vendre un producte (que d'això es tracta la publicitat) 2:- tocar la fibla sensible (que també d'això es tracta)

    ResponElimina
  15. Sí, sembla que els publicistes volen reflectir una realitat actual i dura, tot i que a través d'un anunci això fa arrufar una mica el nas, com l'anterior, aquell noi que tornava a casa perquè havia hagut d'anar a treballar fora i amb un cafè tot era reconfortar-se... No ho sé, no em molesta tant com a tu, però l'altre se'm va fer realment molt pesat, i aquest segurament també m'ho semblarà. No cal que els anuncis siguin de denúncia social edulcorada, no? que siguin edulcorats directament, que ja sabem que són mentida...

    ResponElimina
  16. A veure , jo avui no estic massa d'acord amb el què dius. El treball és un dret, ningú ho nega, però com ha dit la Bruixeta, penso que avui dia és un privilegi tenir-ne i ho dic per persones ben properes a mi. Ja ho sé que et paguen per una feina que fas, però és tan trist voler -ne fer i no poder...Suposo que tots els que estan ben preparats i tips d'enviar currículums i no troben feina, segur que ho pensaran...I l'anunci , al cap i a la fi, està utilitzant una situació actual, que no ens hem d'enganyar, és el què fan gairebé totes les publicitats, jo trobo que n'hi ha de pitjors...
    Bon vespre XeXu i treball per a tothom.

    ResponElimina
  17. Aquest anunci també em crida molt, l'atenció. I també força negativament. De fet, em xoca que en parlis, just ahir, durant el dinar en parlava amb mon pare.

    Em sembla realment trist i lamentable. Trobar feina es converteix en un desig per tanta gent, en allò anhelat. Em recorda lo malament que estem. Que ens fan creure que estem millor xò que hi ha un munt de gent que es presenta a ofertes i ofertes i no obté resultat.

    Em sembla tan trist.

    ResponElimina
  18. És com el que feien per nadal. Tampoc no m'agradava.
    Ja ho veus com ens consideren, que estem contents amb poca cosa, una feineta mal pagada. grgrgr...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ho saps que és mal pagada? A lo millor el noi de l'anunci ha trobat una feina molt ben pagada?... :-P

      No entenc quina culpa li doneu a l'anunci quan l'únic que fa és reflectir la realitat.

      Elimina
  19. Malauradament tens raó. Moltes feines, ara mateix, són una condemna. Treballar molt i cobrar poc. Es burlen de nosaltres i encara em de saltar d'alegria.
    Sortim de la crisi fent que hi hagi gent explotada i altres es vagin embossant diners...

    ResponElimina
  20. Odio profundament aquest anunci i el de la campanya anterior (el que venia el fill que havia marxat a Alemanya) també. Jo, i toco fusta, per sort tinc feina però és que no em veig fent un cafè als meus pares per dir que n'he trobat una o comentant la jugada amb el porter. Igual que el d'Alemanya; la mare super oh tinc el fill lluny però amb el troç de pis que es veia com per no poder comprar un vol amb alguna low cost. En fi, que jo ja m'entenc xD

    ResponElimina
  21. Crec que estic d'acord amb la majoria de comentaris... A mi tampoc m'agrada aquest anunci. No m'havia parat pas a analitzar-lo tant com tu, però hi havia alguna cosa que em fa ràbia. Encara haurem de donar les gràcies per treballar! I què més!

    ResponElimina
  22. Tens raó, A mi també em va xocar aquest anunci. El xicot no parla d'una feina meravellosa. Senzillament "brinden" amb cafè perquè a trobat treball, i això, pel que transmet l'anunci, és un fet extraordinari. I, dissortadament, hores d'ara, és així.
    No és ciència-ficció: quan jo buscava feina sorties al matí de casa i a mig dia ja en tenies, feines dolentes, potser, però la del noi del anunci tampoc saben si és gaire bona.

    ResponElimina
  23. Vaig veure'l quan vaig ser uns pocs dies a Catalunya, fa poc, i vaig tenir exactament el mateix pensament que tu. I pel que llegeixo per aquí dalt, no vam ser els únics, tu i jo. A mi també em sembla vergonyoset.

    ResponElimina
  24. Després de donar una ullada als comentaris, amb tot el respecte, em sembla que tothom qui s'esquinça les vestidures per l'anunci, jo diria que té feina.
    Tant de bo no ho fos un privilegi, i només fos un dret, però si mirem al nostre entorn...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Roser... No sé per què "la paguen" amb l'anunci quan no fa més que reflectir la realitat. Jo no tinc feina i el meu marit, que és autònom, en té molt poca perquè treballaven per un sol client que els ha fet la punyeta... Doncs bé, jo entenc PERFECTAMENT l'esperit de l'anunci. Em poso en el lloc del noi i comprenc que està feliç, radiant, que, de cop, veu el món d'una altre manera... que ja no es sent negatiu, ni inútil, ni trist, ni fracassat... ni totes les coses que et sents, i que t'hi sents de veritat quan portes MOLT de temps sense feina... De cop, sap que ara podrà començar a tornar a fer plans, a pensar en el futur...
      Sí, la realitat és molt dolenta... i l'anunci és molt bo.

      Elimina
    2. Perquè quan portes molt de temps sense feina, quan ja no comptes el que fa que no treballes en mesos sinó en anys, et canvia el caràcter... per molt optimista que siguis de natural, et deixes vèncer de tant en tant per la tristesa, tens menys paciència, et tornes més susceptible, deixes de gaudir amb petites coses amb les que abans gaudies... el teu món es centra en com fer-ho per arribar a tal o qual despesa. T'esborres de tot el que et pots esborrar... i, ni així, arribes. Et sents una merda... et sents inútil, penses que no vals per res... arribes a sentir ENVEJA de qui troba feina i, després, t'enfades amb tu mateix per haver sentit això... i penses que et un amargat o amargada... estàs irritable, t'enfades, t'enfonses...

      Però sí... la culpa la té un anunci en que un noi celebra que ha trobat feina...

      Tant de bo jo també ho pogués celebrar... o jo o en Josep Lluís... O una feina petita per a cada un... però ALGUNA COSA!!! SI US PLAU!!!

      Però res, els que critiqueu l'anunci probablement ara sou de castanyada, eh?... bons els panellets?... una mica cars, però bé... és igual, per un cop a l'any val la pena... i demà, que es festa... anireu al cine? i diumenge? a un concert? a sopar?... No podreu anar a comprar roba perquè les botigues estaran tancades (crec) però el cap de setmana que ve... ui!! Ha vingut el fred! Potser unes sabates noves? (o dos!) Unes botes? Una bossa?... Què tal aquells pantalons tan bonics, o aquell jaquetó...

      Doncs els que fa anys que no tenim feina no podem fer res de tot això, RES, i ens fot molta ràbia que no entengueu l'esperit de l'anunci que no fa res més que de mirall que la punyetera realitat.

      Elimina
    3. O sigui CRITIQUEU LA REALITAT, deixeu l'anunci tranquil.

      Elimina
  25. Una mica de discussió sempre va bé, tot i que només dues persones veuen en aquest anunci una simple exemplificació de la realitat, mentre que els altres veuen que va més enllà i que transmet unes idees que no ens agraden. Al meu entendre, no explica la realitat, aquesta no és una família que realment passi penúries. És clar que és una alegria trobar feina, però amb la profunditat que hi posen sembla que sigui l’objectiu últim de tota persona, i tampoc hi estic d’acord. A més, ens venen també situació de recuperació econòmica, abans el fill marxava a l’estranger, ara ja troba feina aquí. I bé sabem que la situació real no són flors i violes, per més que diguin. Res, que personalment no compraré aquesta marca perquè el seu anunci m’ofèn. Cosa que no em suposarà cap problema, perquè a casa, tot i tenir feina, comprem cafè barat. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris i arguments.

    Jpmerch, si fos com tu dius la mare crec que posaria una altra cara, no tan emocionada, més aviat cara de ‘ja era hora, collons!’. I molt s’hauria d’haver reformat per haver estat un dropo i ara estar tan emocionat.

    Xavier, que ens ho venguin com un luxe és el que em preocupa. Tots hauríem de tenir dret a treballar, i a oportunitats. Però no, si et donen una feina, per mal pagada i esclava que sigui, has d’anar de genolls a Montserrat. I ja et puc garantir que aquestes cafeteres no fan tanta crema, de fet, no en fan cap ni una, almenys la meva, o qualsevol que jo hagi tingut.

    Sílvia, ep, això no vol dir que no emocioni, jo també em vaig emocionar quan em van tornar a contractar, però no fas un anunci de la tele, oi? És una sort i un descans trobar feina, però en aquest anunci s’aprofiten d’un tema sensible i consideren trobar feina un luxe, quan a la família no sembla que els en falti. Potser si estigués fet d’una altra manera no em molestaria, però el conjunt el trobo denigrant.

    Assumpta, ja m’imaginava que no estaries d’acord amb mi, és d’aquells posts que escrius i ja esperes el comentari contrari d’algú. Però et recomano que llegeixis els arguments que aniré deixant per aquí, a banda de la teva resposta, i també comentaris d’altres comentaristes.
    Fixa’t en l’anunci, de la manera que et mostren aquesta família no sembla pas que passin penúries. Et mostren el món perfecte de les pel•lícules que dista molt de la realitat que vivim. Però el problema del jove sí que és el de la societat actual. A aquest noi potser no li fa tanta falta com a tu tenir feina. I una cosa és estar content i feliç per l’estabilitat aconseguida, i l’altre besar els peus de qui te la dóna, considerar que ets un afortunat. No, seràs afortunat si tens un bon cap, si et tracten bé i el sou és del rang alt, potser fins i tot si no has de fer un gran esforç per fer una feina. Llavors considera que ets afortunat. Però per fer una feina valorada en uns diners, i fer-la correctament, no som afortunats, és un tracte comercial. El carnisser t’escolta, fa els talls que li dius, te’ls embolica i te’ls dóna. Ha fet una bona feina, i tu li pagues la carn. Ell no es considera afortunat per haver rebut la paga: és un intercanvi. I el mateix amb una feina qualsevol, un treballa i l’altre paga per aquesta feina. Això, no és un luxe, és la situació normal. El que no és normal és la taxa d’atur per uns mals governs que miren més pels diners dels empresaris que pels treballadors. Dient-te que donis les gràcies per treballar t’estan manipulant, t’estan convencent que et fan un favor, i això no és veritat. De favor, no te’n fan cap. No et pagaran perquè sí, això és fer un favor. Una altra cosa és que te’n puguis alegrar, és clar que sí. I no només te n’alegres tu, jo també me n’alegraria si aconseguiu una situació de més estabilitat a casa, però és que sé que et fa molta falta. Si el Josep Lluís aconsegueix la feina és que té capacitats per fer-la, altrament no el contractaran, que podria ser fer un favor. Continua a baix

    ResponElimina
  26. Malauradament, hi ha tanta gent buscant que encara que tingui les capacitats, potser tampoc no li tocarà aquest cop.
    No sé si m’estic explicant. L’alegria de l’anunci no té res a veure amb el missatge que envia, sense tenir en compte que es tracta de cafè, que no té absolutament res a veure. El govern i els empresaris estan provant de convèncer-nos que tenir feina és un luxe, un privilegi i que hem de donar gràcies. Evidentment, tot això juga al seu favor, si tan important és tenir feina, més por fa quedar-se sense, i més assenyat i treballador seràs, no fos cas que et facin fora, que seria la més gran desgràcia que et pot passar. Conclusió, un altre punt en el que estem retrocedint anys i panys, quan no tenir feina era un estigma i eres una persona assenyalada i de mal viure. Ara n’hi ha tants, i jo també hi he estat, que ens sembla més normal, però interessa que ho tornem a veure d’aquella manera. El treball dignifica. Amb aquesta frase està tot dit. Jo no la comparteixo en absolut.
    Has deixat altres comentaris i encara no has vist la meva resposta. Com que et veig molt convençuda, no crec que els meus arguments et facin canviar d’opinió, però et demano que miris d’analitzar l’anunci amb una mica més de profunditat, i que llegeixin el que diuen altres comentaristes. Ningú discuteix la immensa alegria de trobar feina, una altra cosa és que ens convencin que el nostre objectiu vital és treballar. Jo faig una lectura molt negativa de l’anunci i gràcies als comentaris n’he vist altres lectures, però cap d’elles massa bona, a banda de la teva, però que també és molt subjectiva per la teva necessitat de trobar feina, i l’alegria que això et suposaria. Però aprofitar el lamentable moment actual per vendre no ho trobo massa bé.
    En resposta als darrers comentaris que has deixat, una mica ofesos, et diré que l’anunci no reflecteix la realitat, i precisament tu dones les claus per entendre-ho. Ningú nega que trobar feina és una alegria, però aquest noi fa pinta de passar penúries? No comparis aquest noi i la seva família amb la situació que tu vius, i la de tanta gent, que et diré fins i tot que treballant com animals tampoc poden fer aquestes coses que dius. La realitat és molt dura, i no te l’he d’explicar perquè la coneixes. Trobar feina, no és la salvació. En aquest país està ple de treballadors pobres que no es poden permetre cap extra perquè les despeses ja els consumeixen el sou. I treballen, i tant que treballen. Moltíssim. Treballar no és el mateix que viure dignament, no t’enganyis. Jo ara tinc un sou decent. Comparat amb molts, un meravellós sou. Si no tingués un altre sou a casa, potser no aniria amb l’aigua al coll, però m’hi hauria de mirar molt. I tinc un bon sou! Tu t’has acostumat a viure amb no res. Si ara trobes una feina, seguiràs gastant poc. O potser t’ho poliràs tot només cobrar-ho? Segur que no. La realitat és massa dura per frivolitzar d’aquesta manera amb un anunci de la tele. Jo entenc que et mostra un desig que tu tens, però de veritat, crec que generes una il•lusió, el teu somni és estar com el noi de l’anunci. Saps, el meu també, el paio té pinta de viure bé. Només pel fet que compren Marcilla a casa seva ja et pot donar pistes. Jo compro la marca blanca de Caprabo, com de la majoria de productes.
    En resum, sé que no estaràs d’acord amb mi, però et diria que no confonguis l’alegria de trobar feina, cosa que a tu et té preocupada de fa molt temps, amb la mena de valors i frivolitats que mostra l’anunci. Mira’l de manera crítica, perquè fa veure que reflecteix la realitat, però no és cert.

    Maurici, jo he pensat el mateix que tu, no sembla pas que aquesta família passi penúries, i estan jugant amb els sentiments de la gent que sí que en passa. És clar que tenir feina és una sort, i és clar que trobar-la és una gran alegria però amb aquesta imatge de l’anunci no t’ho poden vendre com si fos la cosa més important de la vida del noi, i dels pares. Continua a baix

    ResponElimina
  27. Quan tingui un fill què farà, llogarà el Camp Nou i muntarà un espectacle de pirotècnia? Ho demostren tan important perquè ens hem de sentir afortunats, i no, per aquí no hi passem, som treballadors, no esclaus.

    Carquinyol, molt ben exposat! És el que sol passar quan el govern és de dretes (molt, en aquest cas), i fa i desfà amb total impunitat per embutxacar-se tants diners com vol a costa del patiment de les persones i els treballadors. No només per això, és clar, el conservadorisme també ho és d’idees, i els drets de les persones, i les seves llibertats, no valen res de res. Ho diu la constitució, els catalans no podem votar, i això no es pot negociar. Però també diu la constitució que hem de poder tenir una feina remunerada i desenvolupar la nostra carrera, però això ja no és tan importat de complir...

    McAbeu, sé que no ens agrada sentir-ho, però part de la culpa de la situació actual és nostra per haver permès que ens governi un partit ultraconservador que posa els diners a qualsevol butxaca menys allà on l’ha de posar. S’han carregat les empreses donant diners a qui les escanya i no a elles, i aquestes, per salvar el cul, s’han carregat els treballadors. I ens volen vendre que les coses ja no són com abans, que ens hem d’acostumar a feines més inestables, més curtes, i més mal pagades. Ens hem preguntat per què diem ‘amb la situació que vivim’?. La vivim per un motiu, no ha aparegut el problema del no res. Doncs que no ens vinguin amb històries, treballem a canvi de diners, i si no hi ha diners ens hauríem de negar a treballar, el problema és que no funciona així. Necessitem aquests diners, i no és que ens neguem a treballar, és que no ens deixen. Prou que ho sé que hi ha gent que ho passa malament, jo mateix, si no m’haguessin recontractat, potser hagués arribat a tenir dificultats. Però la meva mentalitat no hagués canviat, m’hauria d’haver conformat amb menys i treballar del que fos per poder viure, però seguiria pensant que si algú em contracta no m’està fent un favor, jo li trec les castanyes del foc i em compensa amb un sou. Si ell no paga, jo no hi vaig. Si jo no treballo prou, em farà fora. Així funciona. Una transacció, com deia.
    El moment actual és fotut, però perquè han reduït els treballadors a simples peces sense cap valor. No es pot dir que ara tinguem la paella pel mànec, però ens hauríem de fer valer més. Però què hem de fer si els mateixos sindicats estan més podrits que una mala cosa? El sistema és vell i corrupte, el mateix problema de sempre. I tornant a l’anunci, justament és això, busquen la llagrimeta perquè saben que molta gent té aquest problema que en l’anunci se soluciona. Si te’l mires per sobre pots pensar que és un noi amb sort, ves per on. Però si l’analitzes t’adones que t’estan venent una cosa (cafè), a costa de tocar-te la fibra amb un tema amb el que no s’ha de fer broma, podríem dir que és immoral. I jo encara vaig més enllà amb la meva lectura, i això ho podeu compartir o no, però és el que deia el post, fan una representació teatral sobre el que els empresaris ens volen fer creure, que trobar feina és el nostre objectiu últim de la vida. I per aquí no hi passo. Insisteixo, la meva opinió personal. Naturalment, jo sóc el primer que em vaig emocionar i alegrar quan em van dir que m’agafaven per treballar, i els meus pares també van estar contents, una cosa no treu l’altra. Trobar feina és sempre una gran notícia, ara o ni que hi hagués vaques grasses. Però ningú va preparar cafè.

    Pons, precisament, els publicistes van a buscar la llagrimeta, allò que arriba perquè molta gent comparteix aquesta necessitat, però ho trobo molt exagerat. Potser és que ja s’han acabat les idees per fer anuncis divertits o originals, i van allà on fa mal, però jo de Marcilla canviaria de publicistes, perquè entre això i el noi que va haver de marxar a l’estranger s’hi estan lluint. I potser es poden fer lectures positives i entranyables d’aquests anuncis, però no és el meu estil, ja em coneixeu.

    ResponElimina
  28. Roselles, tu vas encara més enllà. Si frivolitzen amb la feina per poder vendre cafè haurien de pensar aquestes coses que dius tu, perquè aquesta sí que és la situació real. I estem parlant de gent jove, eh? La que se suposa que acaba la formació i ha de trobar feina. Ja no ens posem en els problemes de la gent més gran per poder tornar a entrar al món laboral. Ara m’has fet pensar en una altra cosa. Em queixo que l’anunci envia el missatge que ens volen fer creure, que trobar feina és un objectiu últim de la nostra vida, però potser encara n’envien un altre, que és el de la suposada recuperació de l’economia que ens vol fer veure el govern. Ja no és trobar feina, sinó les condicions quan per fi la trobes, però s’entesten a fer-nos veure que estem creixent i molt. Els mateixos que ens han posat de merda fins el coll ara ens en treuen? No ho crec pas.

    Loreto, generalment mirem la tele sense pensar massa, i gairebé sempre és a mi que m’han d’explicar les implicacions d’alguns comentaris, actuacions o anuncis. Aquest cop hi he donat unes quantes voltes i he arribat a aquestes conclusions. És evident que és una alegria trobar feina, una bona notícia que es pot celebrar i alegrar-nos-en molt, però també quan la cosa anava bé, una bona excusa per pagar unes rondes. Però ara ens volen fer veure que és un fet insòlit i que no hi ha res més important, és a dir, una cosa per la que estar agraït per ser molt afortunat, i no crec que ens haguem de rebaixar tant. Potser s’entendrà més si dic que abans de treballadors, som persones, encara que de vegades no ho sembli.

    Pere, enhorabona! Una gran notícia, no m’estranya que estigueu contents, no negaré que és per celebrar-ho. Quan dius que la resta sobra no sé si et refereixes a les implicacions de l’anunci o a les meves interpretacions. En qualsevol cas, m’alegro pel teu fill i per la part que et toca.

    Sr. Gasull, home, trobar feina no és qualsevol cosa, és una gran notícia i ens farà posar contents, però tant quan hi ha crisi com quan no. Em queixo més aviat que ens tracten de treballadors més que de persones, i si ens sentim així, estem perdent.

    Jordi, penso com tu, hem caigut baix, perquè ens hi ha fet caure. Després de dècades (segles ja) de lluita per obtenir drets com a treballadors, ara tornem a estar com a la prehistòria gairebé, donant les gràcies al patró per haver-nos tret del forat, en comptes d’acceptant un tracte que beneficia les dues parts. No ens podem deixar fer això, no podem creure que som peons només. Si ens ho deixem fer queda justificat que ens facin aquests contractes i no tinguem cap dret. I no parlo per mi, que he tingut sort un cop més, però ja sabem com està funcionant la cosa a dia d’avui en el món laboral, molt empresari aprofitat en aquest sentit.

    Bruixeta, m’agrada que comencis així el comentari perquè precisament és això el que critico. Els que tenen feina són uns privilegiats, greu error. Els que tenen feina, almenys un percentatge dels que tenen feina, poden tirar endavant una família i pagar les abusives factures. Alguns que tenen feina, ni tan sols això, per les condicions nefastes. Hi ha pobres amb feina actualment, demencial. A banda de les condicions, es treballa molt i no es tracta la gent especialment bé. On està el privilegi? És clar, els que estan a l’atur diran que ja voldrien ells. Però no, no ho voldrien, perquè en quatre dies estarien tan putejats i enrabiats com els que treballen. Si tothom que treballa tingués una feina digna i un sou assegurat i suficient, et diria que sí, que estar a l’atur és una gran putada. Ho és, però l’alternativa potser no és cap somni, la precarietat és enorme. Però ens han convençut d’això, que els treballadors som privilegiats, és a dir, que gairebé ens fan un favor contractant-nos, i mentre els creiem, ens seguirem conformant amb aquests sous i aquestes condicions. Continua a baix

    ResponElimina
  29. Toc a tornar a lluitar pels drets que ja teníem, aconseguits amb la sang dels nostres avantpassats, i esborrats d’una plomada per uns governs ineptes que no només ens han ficat en aquest merder, sinó que ens en culpen.
    Sí, l’anunci és per vendre un producte, i sí, toca un tema sensible per arribar més. Però a mi on m’arriba és a tocar la genitàlia, perquè crec que és passen en voler tocar la fibra i que no és el moment ni la manera.

    Gemma Sara, precisament, amb l’anterior, no vaig anar tan enllà, em feia pensar altres coses, però no que era una mena de denúncia social edulcorada com dius tu. Retraten una realitat molt actual, que sembla que si acompanyes de cafè passa millor, o ajuda a donar una bona notícia. Bajanades. El component anunci ho fa tot molt més mesquí. En aquest cas he anat a buscar les implicacions del que diuen, però amb l’altre em feia certa gràcia això que el noi anés parlant pel mòbil i sa mare pensant-se que estava ben lluny i en canvi era rere la porta. Diguem que em porta algun record. Però no vaig pensar en la part negativa com he fet ara, ves. Sempre es pot trobar tres peus al gat i fer-ne múltiples interpretacions. Que se’ns faran pesats, això és segur. No paren de posar-los.

    M.Roser, a veure si em surt d’utilitzar altres arguments que els que he fet servir amb la Bruixeta, quan no esteu d’acord amb mi és quan més m’hi esforço, és clar. El que sí que et diré com a ella és que tenir feina no és de privilegiats, d’això ens n’han convençut i ens ho volen fer creure perquè siguem obedients i tinguem pànic a perdre la feina. Per mi tenir feina és el normal. Sí, ja sé que una cosa és la teoria i l’altra el que patim actualment, però és així. Estudiem un munt per treballar després, i un sistema equilibrat generaria els seus treballadors en funció de la necessitat. No només no és així en aquest país, sinó que a més els que ara diuen que ens recuperem són els que ens han enfonsat en la més absoluta misèria. Pensem-ho ara des del cantó del que sí que treballa. És cert que el que no treballa el té com un privilegiat, però pel que sí treballar és l’estat normal, recuperar l’equilibri. La feina és precària i esgotadora, però efectivament, reps la teva compensació a final de mes. Però te la guanyes amb escreix. És clar que hi ha molta gent preparada que no pot treballar perquè no hi ha vacants, però això és culpa dels que treballen? Són aquests superiors als altres? Jo penso que no. Tots ells tenen el dret a treballar, i si no poden és per la mala planificació. La situació genera certa enveja i considerar els treballadors uns privilegiats, i no hi estic d’acord. La situació anòmala és tenir una taxa d’atur tan estratosfèrica i ens volen fer creure que l’objectiu últim que tenim és treballar, que així passarem a l’elit aquesta tan exclusiva dels que han aconseguit una feina. Absurd. A costa de ficar-nos aquesta idea al cap, que treballar dignifica i et fa ser un privilegiat, et colen unes merdes que tela. Sous molt per sota del que et mereixes, horaris delirants, cap avantatge, i a sobre putejat. Però ei, benvingut al món laboral, ja ets un privilegiat!
    En la meva opinió, fan servir la cultura de la por, com en tants altres temes, i et diuen que tot està fatal perquè els empresaris puguin justificar les males condicions que t’ofereixen. Si et contracten t’estan salvant la vida encara, voldran que els ho agraeixis. Ens prenen el pèl com volen.

    ResponElimina
  30. rits, sembla que l’anunci no deixa indiferent, a la majoria ens grinyola una mica, però almenys és tema de conversa, jo també n’he parlat força amb uns amics. De totes maneres no acabo d’entendre què et sembla tan trist. Al llarg dels comentaris hem anat dient algunes coses, com està la situació, el fet d’intentar vendre un producte a costa d’un tema tan sensible, i em sembla que tu et decantes pel fet que a l’anunci mostren que el noi troba feina com si fos un món multicolor, és clar, com que estem millor, troba feina. Però això dista de ser gaire fidedigne a la realitat. Ara comencen a sortir ofertes, però hi ha tanta gent a l’atur que segueix sent dificilíssim que et facin cas d’enlloc.

    maria, en realitat no sabem si és mal pagada, com diu l’Assumpta, però no m’agrada la mena de valors que transmet, que la feina està per sobre de tot, i intentar vendre un producte tocant un tema que afecta de manera preocupant a tanta gent.

    Jomateixa, tenim la teva experiència, pel que vas explicar tu estaves força farta a la teva feina d’abans, i és que depenent de les condicions, és millor estar a l’atur que esgotar-se psicològicament cada dia. Aquí entren els drets dels treballadors també, no es pot maltractar la gent d’aquesta manera, però es fa. I a més amb sous molt baixos i congelats. Explotació és la paraula, i a sobre a donar les gràcies. Els que no treballen et poden dir que ja es queden la teva feina si no la vols, però a veure quan triguen a començar-se a queixar quan la tinguin.

    Anna, entenc que el que vols dir és que generen un entorn fals i que introdueixen el cafè amb calçador en unes històries actuals que pretenen tocar la fibra. Però no pots tocar massa la fibra si estàs ensenyant una casa perfecta en la que es nota que hi ha diners, i expliques que el teu fill no tenia feina, o que va haver de marxar fora. Serà perquè has volgut, el fill podria ser un mantingut tota la vida. Això sí, prenent cafè.

    Alba, doncs això és del que em queixo. Jo donaria les gràcies si un empresa em pagués per estar-me a casa mirant blogs. Però resulta que aporto el meu temps i esforç perquè un empresari guanyi diners. És més, miro d’esforçar-me per fer-ho tan bé com sé i donar més si puc, aquest és el meu ‘agraïment’, que m’agrada fer les coses bé. Per compensar això, em donen uns diners, que considero que em guanyo, però no em regalen res, i jo potser sí que regalo algunes hores. Ara, tampoc em queixo, perquè per sort no s’hi posen tontos si a estones perdo una mica el temps, precisament perquè saben que ho recuperaré. I tots contents, un bon tracte, però de favors cap n’hi un.

    Glòria, bé un cop més saps explicar a la perfecció el que jo vull dir! L’anunci transmet que trobar feina és un fet extraordinari. Han aconseguit que ho pensem, perquè els que han generat la situació d’atur que vivim són els que tenen més diners, precisament. Se’ls queden i no reparteixen. Llavors, si et donen una feina, ets la persona més afortunada del món, t’estan fent un favor. I jo per aquí no hi passo. I sí, la situació és difícil avui, però no perquè no hi hagi feina per fer, sinó perquè no volen pagar-te per fer-la. Tu ves a l’empresari que no està contractant perquè no té diners i digues-li que treballes gratis. Ja veuràs com t’agafa immediatament. Treballar hauria de ser l’estat normal de la majoria de persones, i ho fem per guanyar-nos els diners, en un tracte que fem amb els pagadors. No hi ha favors aquí.

    Ferran, després de llegir els comentaris encara li trobo més coses vergonyoses que al principi. Cadascú en fa una lectura, i poques són bones. També hi ha un parell de persones de la sala que no el troben tan malament, però ja veig que la majoria sí, i amb arguments. En resum, es tracta d’un anunci i podríem no fer-ne massa cas, però jo no compraré Marcilla.

    ResponElimina
  31. Em sap greu tanta polèmica però...Jo no sé si el treball dignifica o no ( suposo que depèn del treball), però avui deia per a molts trobar feina és un autèntic privilegi! Penso que per a molts el fet de treballar és una necessitat vital que els permet portar una VIDA DIGNA...Una feina són diners, i sento repetir-me ( o no), i sense calerons és impossible poder fer realitat les necessitats més bàsiques...
    En quan a l'anunci, em sembla que és buscar cinc o tres peus al gat. Veig que algú diu que no sembla que passin gaires privacions per com tenen la casa...
    Ai las, ara resulta que no podem celebrar, ( com sigui) una cosa que ens dona una satisfacció, la necessitem o no; penso que només ens faltaria que ens privessin de gaudir d'alguna cosa que ens dona alegria.
    Bona nit i bona feina per a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segueixo estant d'acord amb tu, Roser :-)

      Els anuncis es fan per vendre. Si no venen, l'empresari acomiadarà al publicista. Per tant, el creador busca una situació actual en que la gran majoria de la gent s'alegraria: Trobar feina. I d'això en munta una pel·liculeta (un anunci) en el que una família és feliç perquè el fill ha trobat feina.

      Voleu criticar la situació actual? I tant!! Critiquem-la! Tots!... però l'anunci no fa res més que fer de mirall. L'anunci no és culpable de res (No matem al missatger, que ell no és qui ha provocat això)... Que no hi hagi feina no és culpa de la casa Marcilla. Que no hi hagi feina és culpa del capitalisme salvatge que ha portat una crisi darrera l'altre aquests anys i, com a conseqüència d'això, la gent pateix... i, si troben una feina, se n'alegren molt i ho celebren.

      Elimina
  32. ostres, em vaig explicar fatal. La idea era just el que parleu als comentaris. Em sembla trist que s'utilitzi comercialment x vendre un tema tan sensible i difícil.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.