divendres, 24 d’octubre de 2014

Quedem al Zurich? - Cràter

El dia de l'atemptat del Zurich la fesomia de Barcelona va canviar. Ningú ho esperava, va ser una carnisseria. De resultes de l'explosió, no va quedar res de l'antic i emblemàtic cafè i l'edifici del centre comercial va quedar fortament malmès. Els fragments de runa van esquitxar tota la plaça i la primera part de les Rambles fins més enllà de Canaletes, i l'ona expansiva va esmicolar els vidres dels edificis més propers. A aquelles hores del vespre d'un divendres el cafè estava a vessar de clients, majoritàriament turistes, i una munió de gent es concentrava als voltants d'aquest típic punt de trobada. A banda de les milionàries pèrdues materials, s'han de lamentar 386 víctimes mortals i més de 3000 ferits de diversa consideració. Mai abans s'havia viscut una massacre similar a Catalunya.  

L'esvoranc deixat per l'artefacte es pot visitar encara avui i és lloc de peregrinatge pels turistes d'arreu del món. No es coneixen els autors materials dels fets ni les motivacions de l'atac, tot i que els serveis policials hi han dedicat molts esforços. Es desconeixen els perquès d'un acte tan atroç. S'ha obert un concurs per reconstruir la popularment coneguda com a 'zona zero', en homenatge a la de Nova York després de l'atemptat de les torres bessones, o també 'zona Zurich' per semblança en la sonoritat i com a referència al cafè desaparegut, però de moment no sembla que l'ajuntament hagi de prendre cap decisió, l'afluència de turistes i curiosos al lloc de la catàstrofe és encara més elevat que quan aquell era el punt de trobada per excel·lència de la ciutat. Els beneficis econòmics que està comportant el desastre també superen els guanys que obtenia abans la ciutat. Val a dir que un cràter així al bell mig de la ciutat és una imatge molt impactant i digna de veure. L'ajuntament estudia no reconstruir l'illa de cases afectada i incloure la 'zona Zurich' a totes les guies com un dels principals atractius de la ciutat.


Aquesta és la meva participació al projecte que s'ha inventat la Gemma Sara amb unes quantes dames més de l'alta blogueria, en relació al conegut Cafè Zurich de Barcelona. Si voleu saber de què va, visiteu la Gemma Sara.

20 comentaris:

  1. Ai, m'ha desaparegut el comentari, et deia que molt bo, que porta la teva marca XeXu i que el veig molt bé a la primera part del llibre (ja comença a agafar forma): Barcelona, capital Zurich. Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  2. El relat és molt cru. Tal com dius, d'altres ciutats han patit atacs semblants.
    Xexu, et desitjo molts d'èxits en tot, excepte en les profecies!

    ResponElimina
  3. Aquesta idea sí que és una bona explosió, és el primer que llegeixo per començar el dia i m'has deixat de pasta de moniato. Cap a la primera part del llibre pitant! com diu la Gemma 100% Xexu i molt ben escrit!!

    ResponElimina
  4. T'estan sortint uns relats molt corprenedors últimament, eh!. ;-D

    ResponElimina
  5. Només venir a dir que jo no tinc res a veure amb l’explosió. Si de cas ja li preguntaré a l’ahse

    PD: Des de quan hi ha paraules de verificació en aquest bloc?! I a sobre no son números fàcils de reconèixer, son maleïdes lletres!

    ResponElimina
  6. UIX, Potser té raó en Mc, que últimament ens estàs deixant una mica esgarrifats ;D
    Però impacten més aquests relats que els suaus.

    ResponElimina
  7. Hi ha qui sap treure profit de tot. I és la crua realitat. Molt ben escrit, XeXu

    ResponElimina
  8. Mai un forat tant gran podia ser de major utilitat que ara. En ell quasi hi cabria tota la corrupció i els seus membres.

    ResponElimina
  9. Osti tu, que bèstia.
    Em sap greu sobretot pels morts i ferits, i també pel risc de donar noves possibilitats de vendre'ns un tros de Barcelona al turisme (que ja m'agrada que vingui gent però no m'agrada que ens venguem l'ànima perquè vinguin).
    Però també em sap molt de greu pel Zurich, que és un bar que li tinc "carinyo". A banda de fer bon cafè a un preu raonable i gens turístic tot i la zona en que està, recordo haver llegit un llibre en que una dona passava les seves "Vacances al Zurich" (de l'Anna Vila); és molt curtet i entretingut.

    Bé, resumint, que espero que no l'encertis gens ni mica.

    ResponElimina
  10. Coi, XeXu, no donis idees!
    Que la gent és molt morbosa ja no he pogut comprovar, a qualsevol accident ja més gent fent el tafaner que mirant de ser útils.
    Bon relat, tot i que que m'has deixat amb els pels de punta.

    ResponElimina
  11. Ostres, tu? I llavors s'ha de dir: Quedem al cràter?
    Encara que no sigui molt acollidor, ens hi haurem d'acostumar: quedem al cràter, XeXu?

    ResponElimina
  12. Caram noi, trobo que és molt impactant, tot plegat...Sort que és ficció, però no donis idees...Potser ha estat un meteorit, que ara estan molt de moda!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  13. Uffff un relat impactant...millor que es quedi en ficció!, pensar-hi fa por....

    Bon vespre!

    ResponElimina
  14. Jo vaig ser una de les 386 víctimes mortals. Vaig mirar cap amunt, va ser veure el meteorit i ja... flotar... i arribar Aquí.

    ResponElimina
  15. segur que pels vols de l'atemptat és va veure una criatura esgarrifosa: rossa, baixeta i amb cara de pocs amics que anava dient " impugnaremos todo, impugnaremos todo!". Mi jugo el coll ;)

    ResponElimina
  16. Magistral reflex de les paradoxes de les economies globalitzades que ens subministre absurds com aquest ... de vegades menys inversemblants que aquest.

    ResponElimina
  17. Ja hi ha qui fa negoci de tot, però no m'imagino l'entrada als trens de Sarrià sense crear del cràter un centre comercial El Triangle-2

    ResponElimina
  18. Bé, ja em coneixeu, si no escric coses d'aquestes no sóc jo. De moment no m'havia carregat mai encara el centre de Barcelona, no? Ja tocava. Espero que us hagi agradat una mica a banda d'esgarrifar-vos. Espero que aquest projecte tiri endavant, és una bona idea i molts ja us heu animat a participar. Gràcies a la Gemma Sara per convidar-nos.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.