diumenge, 12 d’octubre de 2014

Pac-Man

He dit moltes vegades que sóc poruc. Està claríssim que pel festival de Sitges no m'hi veuran. Però això em ve ja des de ben petit, i encara no se m'ha passat. L'altre dia comentàvem algunes pors infantils al despatx i vaig recordar que jo de petitet tenia por a una cosa que avui em sembla ridícula.

Eren els primers temps de TV3 i d'això han passat més de 30 anys. A casa els meus pares l'agafàvem, però la tele de la iaia, que vivia al pis de dalt, era tan antiga que només podia captar els dos canals clàssics. Suposo que encara no existia el Club Súper 3, però sí que feien dibuixos animats, i van estrenar-ne uns del Pac-Man, aquell videojoc tan antic que era una rodona amb boca que anava menjant boletes i el perseguien uns fantasmes que miraven de caçar-lo. L'aspecte dels dibuixos era el que mostra la imatge. Doncs bé, jo tenia pànic a aquests dibuixos animats. Cada cop que els feien, corria a casa la iaia, que allà estava ben protegit, perquè no hi havia TV3. Era poc comprensible, però fugia corrents. En canvi, el meu germà, que era un nadó, el posaven davant de la tele i reia un munt amb els fantasmes i el senyor Pac-Man. Maleït crio!

Ho penso ara i em fa vergonyeta, però per què no explicar-ho. Era molt petit, i sí, em feien por els dibuixos del Pac-Man, què passa? O és que vosaltres no teníeu por a res absurd quan éreu petits? A veure, expliqueu!

29 comentaris:

  1. La meva por infantil és més clàssica: el passadís fosc de casa. I la tossuderia de ma mare de no voler-hi posar mai un llum!

    ResponElimina
  2. Crec que tots tenim por d'alguna cosa... Però poden ser coses tan diferents!!!

    Jo a una persona que és casteller com tu, mai no consideraria que és poruc, precisament perquè a mi, la mena de coses que sempre m'han fet por han estat així, més físiques i de caure o de fer -me mal que cap altra cosa.

    No recordo especialment cap por infantil. Però ni de petita ni ara no m'agraden les atraccions massa "emocionants", per exemple. Mai no em tiraria en paracaigudes i activitats d'aquestes que la gent fa avui en dia...

    ResponElimina
  3. A mi el pacman no, però a Sitges tampoc m'hi veuran. A més, segueixo una sèrie anomenada 'Supernatural' que no és que sigui d'un terror extrem, de fet ni arriba a terror sovint i saps què? prefereixo mirar-la al metro...

    ResponElimina
  4. Por dels dibuixos d’en Pac-Man? Ni fet expressament podries tenir una por més ridícula xD
    Jo no recordo que tingués por de res. La por es un sentiment? Això explicaria perquè no m’afecta... Son els altres que han de tenir por de mi Muuahahahaha!

    ResponElimina
  5. L'ET .... va ser veure la pel·lícula (i crec que ni sencera, més aviat de passada perquè algú a casa la mirava) que jo ja veia el coi de bitxo passadís fosc amunt, passadís fosc aball. Ara el trobo moníssim però de petita ....

    ResponElimina
  6. Una vegada ens vem posar a dormir a una cabana abandonada. Se sentien tants sorolls que a mitja nit, vàrem fugir corrent amb les llanternes i ens allunyàrem molt espantats, més de mitja hora, muntanya avall. Vàrem preferir fer bivac.

    ResponElimina
  7. A mi em feia pànic en Freddy Kruger, els meus germans es feien un fart de riure però jo a les nits tenia malsons.

    ResponElimina
  8. De petitet, hi havia una sèrie brasilera que es deia "Castelo Rá-tim-bum". Era genial, però recordo un personatge que es deia "Etevaldo", era un extraterrestre. Al mig de la sèrie, recordo que es va morir i mon pare em va mostrar l'article al diari. Des de llavors, per molt de temps, cada cop que anava al lavabo, el veia a la finestra i en tenia molta por. Devia de tindre uns 5 anys. Mira quin aspecte tenia: http://midia.cmais.com.br/assets/image/image-6-b/4f045a3fd35cb7161f2a2a21ae1837945c9f5f87.jpg
    Cada cop que ho explico, la gent se'n riu. De fet, és una sèrie que em va marcar molt (i no només a causa de l'Etevaldo xD)

    ResponElimina
  9. No recordo pors de petit, però si que no em sento a gust veient pelis de terror.....i mira que sóc usuari habituald el motoserra...

    ResponElimina
  10. Jo tampoc recordo pors concretes de petita, si que quan tenia un malsón la mare em deixava una estona el llum del passadis encès fins que em tornés a adormir, però poc més.

    ResponElimina
  11. Jo també sóc de les que no anirà mai a Sitges al festival.
    Crec que tenia por a moltes coses, sempre he tingut molta imaginació i la foscor activava tot el meu poder imaginatiu, encara que negativament.

    ResponElimina
  12. A part de la típica por a la foscor no recordo cap cosa concreta que em fes por de petit. Pensant-hi m'ha vingut al cap una vegada, suposo que la primera, que vaig veure una pel·lícula de Dràcula al cinema. Tinc el record de tapar-me els ulls per no veure en Christopher Lee amb els ullals ensangonats però ja et dic que aquesta va ser una por que no em va durar gaire, actualment m'agraden molt les pel·lícules de por... encara que em costa trobar-ne alguna que me'n faci de veritat.

    ResponElimina
  13. Doncs jo no et feia pas poruc, noi! Potser has anat perdent la por? La meva germana tenia por a les formigues i a la, atenció, làmpada blava del rebedor, però jo... pors normals a coses normals, en això sóc força normal, o el normal és tenir por al pac-man i a la làmpada del rebedor? No ho sé!

    ResponElimina
  14. Ja m'han tornat a usurpar la identitat... sóc la Gemma de la Gemma Sara...

    ResponElimina
  15. En això, la Sara ha sortit bastant a mi, el seu pare és més poruc hehehe

    ResponElimina
  16. Jo sempre li vaig tenir por a anar en bici. Em va costar molt, moltíssim. Tant, que n'he après de gran, a anar-hi.

    ResponElimina
  17. Em sembla que de petits tots hem tingut pors que ara ens fan somriure, però és possible que encara n'arrosseguem alguna...
    Jo tenia por als llocs foscos i abans d'anar a dormir havia de mirar uns quants cops a sota el llit...Ara, ja m'agradaria trobar-hi algú, he, he.
    I una por que encara conservo de petita, és la que em fan els llamps i trons; si estic a casa ben arraulida encara, però si m'atrapessin pel carrer ( que ja intento que no passi), no sé pas què faria...
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  18. A mi les pel·lícules de terror amb fan por. No tant al cinema, rodejada de gent, sinó després a casa. Sempre em sembla que al obrir un armari em sortirà algú personatge d'aquells que donen ensurts a la pantalla- Per això procuro no veure aquest tipus de films. Si vaig a Sitges no serà pas pel festival.

    ResponElimina
  19. Potser és una qüestió de mala memòria, però fan més por les pors de gran que no pas de petit.

    ResponElimina
  20. És veritat el Pac-man, a més a més se'ls cruspien d'una rebelada. Sort que tornaven a ressucitar de seguida.
    Pors?? Pot ser em feia una mica de respecte el tren de la bruixa de les atraccions. Al fer-me gran ja vaig descobrir que era un borinot com un altre.^^
    M'encantaria anar el festivald e sitges...Hehehe

    ResponElimina
  21. Quina gràcia en Pac-man. Cadascú té les pors que té. Les pelis de terror no m'agraden massa , sóc molt patidora. El que sempre m'ha fet por són les aranyes...bé, por, angunia i fàstic i.... eccs! Però pors rares com la teva no en recordo cap

    ResponElimina
  22. Ui, la bruixa de no sé quin punt cardinal que va morir aixafada per la casa de la Dorothy del Mago de Oz. Quina pooooor! Algú que porta uns mitjons tan espantosos no pot ser bona gent. Després de veure la pel·lícula, durant mesos vaig ser incapaç de seure al sofà amb els peuets penjant: els havia de replegar al seient, no fos cas que a sota hi hagués alguna bruixa amagada.

    ResponElimina
  23. A mi sempre m'ha fet por Pac-Man. M'estressaven moltíssim. No estàs sol :)

    ResponElimina
  24. Tots hem tingut alguna por o altra, però com em temia, me n’heu anat dient unes quantes i jo les comparteixo la majoria! Potser buscava pors més concretes, però us agraeixo molt que hagueu explicat les vostres històries i compartit les vostres anècdotes. Sort que de grans se’ns passen aquestes pors...oi?

    Maurici, una por clàssica, però no per això menys esfereïdora. No et pensis, a mi no em fa massa gràcia la foscor ni a dia d’avui.

    Carme, precisament per això pregunto, segur que cadascú té por a coses molt diferents. Per ser casteller s’ha de ser una mica inconscient, això et supleix la por que puguis tenir. Sempre pots témer prendre mal, o que et caiguin a sobre, però les ganes et poden. Ara, em sembla que totes les pors que aneu dient jo me les apuntaré també, quedaré com el més poruc de Catalunya! A mi tampoc no m’agraden aquestes emocions fortes i no crec que em tirés en paracaigudes. I les atraccions de fira tenen un límit, no pujo a totes!

    Carquinyol, és bo de trobar-se gent tan cagada com jo, em sembla que jo aquesta sèrie no la miraria. Si et dic que vaig passar por amb ‘El sexto sentido’...

    Pons, si tenia por del Pac-Man, com vols que no en tingui de l’AhSe? Em fa més por que una pedregada. Quina bírria d’androide que estàs fet, encara no han millorat el teu software per experimentar sentiments artificials? Ets una versió antiga, veig.

    Anna, ets la primera valenta que confessa alguna por d’aquestes de petits! La veritat és que gaire guapo no era l’ET, segur que no ets l’única a qui feia una mica de por, però en realitat és força entranyable. Segur que et costa d’entendre ara que li tinguessis por, però de petits pensem coses molt rares!

    Xavier, no dius l’edat que tenies quan vas fer això... fa molt mal rotllo la situació perquè és de pel•li de por total. La nostra imaginació pot més que la lògica, perquè segur que estàveu més en perill dormint al ras que no pas a la cabana.

    Sílvia, això era el pitjor que podies fer, no? Tenir malsons! No era on atacava en Kruger? Quin mal rotllo de bitxo, jo el coneixia, però com pots imaginar, no he vist cap de les múltiples pel•lícules que van fer d’ell!

    Yuji, pel que he vist a les imatges, aquesta sèrie devia ser com un Club Súper 3 d’aquí, o un ‘Barrio Sésamo’. He mirat també el tal Etevaldo, i la veritat és que fa força por, quines pintes, no m’estranya que tinguessis pànic a que se t’aparegués per casa, jo em sembla que hagués estat com tu! Gràcies per explicar aquestes pors infantils, fa gràcia recordar-les ara de força més grans.

    Sr. Gasull, si ets usuari de serra mecànica no has de témer res, això per si sol no fa por. Els que t’han de tenir por són els altres!

    Lluna, tu eres una mimada! Ja veig que et cuidaven bé, por a la foscor és molt comú, jo encara en tinc una mica...

    Jomateixa, és una llàstima que no puguem canalitzar tota aquesta imaginació que de vegades ens juga males passades, cap a tenir bones i creatives idees, seríem uns autèntics cracks!

    McAbeu, però què m’estàs dient, Dràcula al cinema?? A mi m’agafa un cobriment de por! Home, és normal tenir por si ets petit i et porten a veure aquestes pel•lis! I més si tems una mica la foscor, Dràcula no seria precisament lluminosa. Però és clar, això et va servir d’entrenament, i ara estàs ja molt avesat a aquestes històries, no hi ha qui et sorprengui. Te les deixo totes per tu les de por, que amb una que a tu no et faci ni fred ni calor jo segur que em cago.

    Gemma de la Gemma Sara, com és que no em feies poruc, si he dit un munt de vegades que ho sóc! No me n’amago, sóc força cagat i no miro mai pel•lícules de por, ni llegeixo llibres de terror. Em ve de sempre, de jovenet tenia molta por, i ara no em fa gens de gràcia tot el que em pugui inquietar i s’escapi de la normalitat. No, no penso que sigui normal tenir por al Pac-Man o a una làmpada blava si ja tens una edat, però si ets nen tot és possible, la imaginació et porta a llocs inexplicables!

    ResponElimina
  25. rits, mai és tard. Jo en vaig aprendre de petit, però no m’agradava massa, tampoc no recordo gaire bons moments en bici, tret de l’estàtica de casa, que quan la feia servir llegia molt! Ara no tinc temps, i quan en tinc em falten ganes.

    M.Roser, depenent de qui t’hi trobessis, a veure si encara t’enduries un ensurt! Però ens quedem amb la versió que qui t’hi trobes et provoca una alegria. Sí que arrosseguem algunes pors, però potser són les més comunes. A mi la foscor m’inquieta força, però com a tots, suposo. Però això dels llamps i trons ja és una mica més teu. Home, no sé de quin grau de por parles, una tempesta elèctrica vista des de certa distància la trobo espectacular, i no em fan pànic les tronades, però si les tens a sobre impressionen una mica, fa poc n’hi va haver una molt forta que va despertar tot el veïnat, semblava que queia el cel!

    Glòria, com que prefereixo no estar pensant què em sortirà darrere la porta, per això no miro pel•lis d’aquestes ni al cine ni a casa. Això d’estar després cagat de por durant dies no m’agrada. Efectivament, a Sitges s’hi pot anar a fer moltes altres coses a banda del festival.

    Jaume, potser són d’una naturalesa diferent, però de petits estem lliures de les pors que més ens incapaciten de grans, i em sembla que aquestes són més difícils de superar.

    Maria, ja era hora que algú recordés la sèrie! Jo no et sé dir com funcionava, em feia massa por perquè em quedés a veure-ho! El tren de la bruixa tampoc no em feia gens de gràcia, em sembla que no hi pujava mai. I em sembla que ara tampoc ho faria, encara que sigui un borinot, a mi m’espantaria igual! Per Sitges no m’hi veuràs!

    Mireia, ja sabia jo que em diríeu un munt de coses diferents, i que a mi em farien por totes! Les aranyes no em fan gens de gràcia, però com la majoria de bestioles que s’arrosseguen per terra. Em fan molt fàstic les paneroles, i les de Barcelona són gegants. Si me’n trobo per casa, m’emporto cada ensurt...

    MontseLladó, al•leluia, la primera por que dieu i no comparteixo! Bé, no tinc la imatge de la bruixa que dius al cap, sinó probablement també em faria por, coneixent-me... Però m’agrada com ho expliques, era justament el que volia, aquestes pors irracionals que ens fan, per exemple, no deixar els peus penjant del sofà per por que hi hagi una bruixa sota!

    Clídice, aquesta sí que no l’esperava. Abans creia que us en riuríeu de mi i esperava que algú exposés alguna por igualment ridícula, però que algú la compartís... M’acabes de congraciar amb la meva infantesa.

    ResponElimina
  26. Jo a programes de la tele i tot això, la veritat és que no recordo que em fes por res d'això. A mi el que em feia pànic era la piscina... i no ho he superat mai. Així que si a tu et fa vergonya reconèixer que uns dibuixos et feien por, imagina jo, que cada vegada que dic que no sé nadar la gent em mira amb cert aire de superioritat i deixen anar un "de veritaaaaaaaaaaaaat?" que, sincerament, em fa sentir bastant malament... què hi farem :-)

    ResponElimina
  27. Acabo de veure una cosa que et farà molta, molta por...

    https://pbs.twimg.com/media/B0XawKwIAAAP5tR.jpg

    Me l'ha posat un unionista al Twitter... hahahaha

    ResponElimina
  28. Ostres, me'n recordo d'aquests dibuixos, a mi m'agradaven! La por més irracional que recordo és als mosquits, si n'hi havia un a l'habitació no podia dormir però tampoc els volia matar. No recordo com vaig superar-la però, anys més tard, vaig llegir que és una por freqüent en els nens.

    ResponElimina
  29. Assumpta, la meva mare és més gran que tu, però tampoc sap nedar, així que a mi no se'm fa estrany trobar una persona que no en sàpiga. Jo em vaig retirar de la piscina a 5è d'EGB, tan aviat com em van deixar, així que sé els rudiments de nedar, però pots comptar com ho faig. Però mira, una cosa que heu dit que no em fa por, no està malament. En general totes les que han sortit les comparteixo en més o menys mesura.
    Ah, he mirat la imatge, en Pac-Man ja no em fa por. I si va vestit de bandera espanyola encara menys, més aviat fa riure.

    Loreto, que curiosa aquesta por als mosquits. Jo et puc dir que ara de gran em molesten molt quan sóc al llit. T'asseguro que prefereixo que em piquin tant com vulguin abans que passar-me arran d'orella amb el seu brunzit agut. Ostres quina ràbia em fa això! Si passa ja no puc dormir, perquè sé que tard o d'hora acabarà tornant i ho trobo molt desagradable. No puc, m'he d'aixecar i fins que no el mato no paro.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.