diumenge, 5 d’octubre de 2014

Les 12 de dalt

Posar un peu a Tarragona el dia del Concurs de Castells és veure gent amb pantalons blancs i camises de colors des del primer moment que baixes del cotxe. És una sensació curiosa i especial, saps que ets a una ciutat infestada de castellers, i miris on miris, i ho fas amb suspicàcia, veus gent de totes les colles participants. El Concurs 2014, el 25è, ha resultat ser històric perquè, entre d'altres coses, s'hi han vist tres 3d10fm carregats, un parell de 2d8 carregats, i perquè s'ha mantingut la pugna pel primer lloc fins la darrera ronda, cosa que no passava des de feia molts anys. Ha guanyat Vilafranca, però aquest cop per punts, no per KO.

El concurs de diumenge, el de les 12 millors colles del rànquing, ha estat històric perquè fins a 25 dels 37 castells que s'han aconseguit han estat de 9 pisos o superiors. 11 de les 12 colles n'han fet, és una barbaritat. Això vol dir que ja són 12 les colles que en fan actualment (Minyons de Terrassa no participa al Concurs). Algunes colles han estrenat castells, i com deia, s'ha plantat cara als grans dominadors, que s'hauran de posar les piles. Ja ho diuen que la Vella (de Valls) és la Vella.

La cara amarga del concurs és que es tracta d'això, de competir, i moltes colles van amb la calculadora a la mà. Això fa que algunes estirin més el braç que la màniga i arrisquin en excés. La quantitat de caigudes és proporcional al número de castells, i són caigudes molt bèsties perquè els castells intentats també ho són. Tot plegat per guanyar quatre rals més que amb prou feina cobreixen despeses del desplaçament a la Plaça de Braus i pel prestigi de quedar uns davant dels altres. No és la meva mentalitat, però si la colla decideix anar-hi, jo allà. Aquest cop no m'ha semblat que hi hagués intents suïcides, però les llenyes no han faltat, i algunes han estat fortes, sense anar més lluny, les dels tres 3d10fm carregats (Vilafranca, Vella de Valls i Jove de Tarragona), que sí, que quin tros de castell, però quin mal fa quan cau.

Foto del Diari Ara. 3d10fm(c) de la Jove de Tarragona
amb tota la plaça expectant.

Coses bones i coses dolentes, però l'espectacle casteller més gran que hi ha, això sí. El proper, d'aquí dos anys, veurem com evolucionen les colles d'aquí a allà. I nosaltres què? Doncs nosaltres bé, molt bé. Gràcies.

29 comentaris:

  1. Realment això dels castells representa la màxima expressió del treball en equip i de la total implicació de tothom. Tothom és necessari i tothom juga un paper important, des dels grandullons als més marrecs que van amunt. És realment emocionant veure-ho en directe i viure-ho des de dins és ja inexplicable (jo vaig anar a provar un parell de vegades i vaig flipar molt). Realment una mostra de la nostra cultura que ens ha d'omplir d'orgull.

    No sé de quina colla formes part, i com us ha anat per Tarragona (tot i que pel que dius… bé, molt, bé, no?) però el que sí espero és que ningú hagi patit cap mal en una d'aquestes llenyes de gamma extra que, de debó que fan feredat de veure.

    Moltes felicitats per la part que et toca, siguis del color que siguis.

    ResponElimina
  2. Les imatges per sí soles ja són impressionants, però cada vegada ens encomanen més aquestes ganes de veure els castells. Felicitats a tots!

    ResponElimina
  3. No ho acabo de veure com tu, el fet de competir per a mi és sinònim de superació, i això és bo, l’ànim que hi posa cadascú a l’hora de competir és únic, perquè competir també ens ensenya a perdre.

    ResponElimina
  4. Ja saps que també penso que en aquest temes de cultura popular, la competició no hi pega gaire però en el moment que acceptes participar en un concurs ja saps al que vas. Sigui pel que sigui, el que si és veritat és que aquest cap de setmana hem vist un gran espectacle molt emocionant.

    ResponElimina
  5. Jo ho anava veient per la tele i tens raó, quin mal quan cauen de tant alt! Encara que no sigui allà pateixo massa.

    ResponElimina
  6. En tots els esports, a nivell d’elit hi ha risc de lesions i els castellers no es una excepció. El fet que sigui una competició li dona més emoció. Portem l’esperit de competició en els gens, des de sempre s’ha buscat ser millor que l’altre de manera directa o indirecta, evolució crec que en diuen.
    Fer una cosa bé sempre omple d’orgull. Fer-la bé i en equip fa que l’orgull es comparteixi i es contagií els uns als altres. Però fer-la bé i a més a més fer-la millor que el del costat ja es la hòstia!

    ResponElimina
  7. A mi, espectadora, m'agradaria més que no hi hagués conpetició i que no hi hagués tanta llenya. Em fa patir quen veig les caigudes.

    Trobo que sou molt valents, tots, guanyi qui guanyi i m'emocioneu, sempre.

    Enhorabona per una jornada tan plena i tan fantàstica.

    ResponElimina
  8. No cal dir que va ser un gran espectacle... tant dissabte com diumenge. Si, dissabte també vaig seguir el concurs, i als Xiquets clar.

    Ahir tenia el cor dividit. Per una banda ben contenta que estava de veure els Verds (els de Vilafranca, com tu dius... recorda que tenim tres colles a Vila). Per altra ben trista pel mal dia que tenia la colla d'un molt bon amic de fa anys, de la Jove de Valls.

    Em dolen els xiulets, habituals ja, cap els Verds. Encara que sóc del parer que els hi aniria bé una bona dosi de modèstia, el cas és que dominen, fa anys que dominen... i això puja al cap d'uns i crea enveges dels altres, sembla ser.

    Per cert, tu saps per què els Minyons no acostumen a anar al concurs?

    ResponElimina
  9. Ahir d'una manera o altre tots vareu ser guanyadors, perquè el sol fet de ser-hj ja és tot un símbol d'unitat.
    Altre cosa és que s'arrisqui més del compte per un grapat de punts.

    ResponElimina
  10. Jo vaig xalar de valent escoltant tot el concurs per la ràdio (ràdio Vilafranca), i corrent a veure per la tele els castells que podien ser més decisius... I el fet que no hi hagués res decidit sobre la colla guanyadora fins al final, va ser d'allò més emocionant! Et puc assegurar que, tot i ser de Vilafranca, no m'hauria fet res que guanyés la vella de Valls, perquè la seva actuació va ser espectacular. A quarts de 7 de la tarda, des de la rambla, vaig veure com arribaven els 8 autocars amb els membres de la colla esgotats, sense ni esma d'anar a celebrar res més...
    Crec que tothom qui ha participat en aquest concurs, sigui de la colla que sigui, us mereixeu un deu, per haver fet possible un espectacle grandiós com aquell.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. No es això companys no es això; per les colles tan els diners com la classificació son de les coses que menys importen, encara que en aquets temps sempre van be els diners; si tot fos com dius que ens la juguem per els diners i la classificació, no haguessin vist el 3 de 10 de la jove, perquè amb un 3 de 9 ja en tenien prou per quedar tercers i amb el 3 de 10 no passaven al segons, el castell es va fer perquè era el seu somni, perquè el que portaven treballant, suant i patint durant mol de temps; ni l’intent de pilar de 8 de la joves, ja que amb un altre castell de nou haguessin pujat molts llocs, sinó que el seu orgull i la seva lluita contra les circumstàncies van fer que intentessin aquell castell encara que al no fer-ho representes quedar molt lluny del seu lloc natural; ni tampoc que el 4 net de la vella es baixes al no veureu clar, ja que en el cas de pensar solament amb la classificació o els diners ho haguessin intentat encara que fos molt difícil; per tant no es tan simple , existeixen mols sentiments que mouen a fer els castells i els darrers son els de diners i una classificació ; si que existeix rivalitat entre les colles i volen quedar per davant dels seus veïns, pero això es veu a cada plaça en la que es fan castells, no cal anar al concurs .

    ResponElimina
  12. La competició fa que els castells s'enlairin cada cop més. Quan hi hagi moltes colles que fan 10 pisos, aniran pels 11? I després els 12?
    Èxit, risc, perill, dolor, trencadissa... tot forma part de la competició. No ho sé.
    En tot cas l'espectacle és harmoniós i fabulós. S'ha de veure per creure.

    ResponElimina
  13. La fotografia és impressionant. Quina munió de gent!
    Imagino que de la rivalitat ve l'instint de superació, d'assolir noves fites i això va enriquint el món casteller, tot i el risc que comporta.
    Jo no hi entenc gens, però sempre m'emociona veure enlairar-se un castell.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  14. Avui no penso repetir-me...He estat mirant i patint una estona aquest formidable espectacle fet en un lloc poc adient ( per la connotació negativa), però que per fer castells trobo que està molt bé...He pensat què és això de les !2 de dalt? i és clar, són les dotze colles que fan castells d'alta gama...Em va cridar l'atenció un castell que no havia vist mai em sembla que era un 9 de vuit amb folre i manilles, o sigui que hi havia més persones a cada pis, que pisos d'alçada...Per cert, ens has dit alguna vegada de quina colla ets?
    Ja fa anys, quan encara hi havia el Melilla de cap de colla, van venir un grupet de castellers de Vilafranca a l'escola, un dissabte al matí ( més que res canalla), per fer castells amb el nens!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  15. És força impressionant, i les fotos aèries sempre em fan posar la pell de gallina.

    M'agrada la idea del concurs per veure moltes colles a plaça, aquesta estampa tan xula, i per veure castells enormes de gamma alta que et fan tremolar i cridar d'emoció. Ara bé, de vegades tinc la sensació que es tiren castells a plaça només amb la idea de ésser carregats, en un últim intent de guanyar punts, sense garanties de descarregar-lo... I això em tira enrere, preferiria la valentia de desmuntar (com va fer la Joves Xiquets de Valls) que no pas acabar de carregar un castell que abans que pugi la canalla ja saps que no serà descarregat. Crec que la poca diferència de punts que hi ha entre carregar i descarregar un castell fomenta l'esperit "a veure si sona la flauta" més que no pas el seny.

    De tota manera,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uix, s'ha tallat... Res, només anava a dir que tot i les contrarietats, i que cal anar amb compte, m'agraden força els castells. Veure'n un des del peu és una cosa... fora de mida.

      Elimina
  16. Les fotos son ben espectaculars!!

    Per raons diverses, el món dels castells torna a estar al meu voltant, i sobretot el dels verds. Diumenge et vaig tenir força present, i de fet, vaig fer servir paraules teves llegides. Parlant de com havia anat l'actuació, de com es viu el concurs i de l'actuació dels verds, pitada inclosa, recordava les teves paraules sobre la professionalització, la rivalitat i enveges que es donen en el concurs. I que això no ajuda gens al món casteller, que hauria de ser una altra cosa, que hauria de servir per fer pinya. I si, x sort, tot i el moment de competitivitat del concurs, em sembla que tothom n'és conscient.

    Els verds no ho van fer excepcional, cert, i en son conscients. Suposo que en pendran nota. Esperem que tb prenguin nota de la necessitat de prendre's el món dels castells com el que és, un símbol d'unió, força i voluntat.

    Me n'alegro que us anés bé!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, tb me'n descuidava. S'ha de tenir en compte que la gent del Penedès i de la Plana de TGN viu el món casteller de manera molt diferent, molt més intensament. Gairebé com culers incondicionals.

      Elimina
  17. Que bé que us hagi anat bé molt bé!! He vist fotos aèries impressionants, bellíssimes, i una en un mitjà italià que relacionava els castells amb el procés... Les hòsties m'imagino que han de ser bèsties, sí, no s'hauria d'arriscar tant, em sembla a mi, jo no en tinc ni idea però com que també ho dius tu, m'hi afegeixo. Apali, felicitats i naniiiiit.

    ResponElimina
  18. No m'acaba de fer el pes que sigui una competició. Quan hi ha punts pel mig canvien les relacions entres els diferents "equips" i entre els seus "seguidors". M'agrada, per una vegada, ser de tots els equips i admirar tots els esforços, des de el castell més petit fins al de gama extra. És més sa intentar superar-se a si mateix per la única voluntat de superació, o com a mínim, ho prefereixo.

    ResponElimina
  19. entenc que no et faci el pes el format tipus concurs, al capdavall també té una bona part d'espectacle ..... millor exhibicions o jornades castelleres.... si noi deuen ser unes bones patacades ..... fer llenya des tan amunt heu fet uns castells en general imponents !
    no sé si és insuperable o encara hi ha molt més marge de progrés i intentar noves i més arriscades construccions?

    ResponElimina
  20. Aquests dies, per Internet, he vist un munt de fotos... n'hi ha d'espectaculars, n'hi ha on es veu l'esforç, l'emoció... Són tan, però tan macos els castells!!

    ResponElimina
  21. Sempre em passa igual, em poso a parlar de castells i m’enrotllo, i m’enrotllo, ja ho veureu a les respostes. M’ha agradat que hi haguessin algunes opinions contràries, així debatem una mica, que ja va bé. Moltíssimes gràcies a tots pels comentaris, seguiu gaudint dels castells!

    Jaume, a mi, naturalment, m’omple d’orgull. És una cosa molt nostra, arreu del món es fan altres construccions humanes, però no amb aquesta disciplina i constància nostra, amb aquestes estructures definides i amb noms propis. És una activitat de la terra que actualment està transcendint fronteres i que ens dóna notorietat, com no n’he d’estar content? Però és que més enllà d’això, fer-los és espectacular, enganxa moltíssim, no sé com vas anar-hi només un parell de cops i no t’hi vas enganxar!
    No solc dir mai de la colla que sóc, encara que molts s’ho imaginen, em sembla. Lamento dir-te que sí que hi ha hagut gent que s’ha fet mal, amb castells d’aquesta magnitud que cauen sol passar. Ens fem menys mal del que semblaria, però pel que he sentit hi ha hagut algunes lesions importants en les grans colles, les que es jugaven els primers llocs. Veurem si realment han quedat tan tocats, se sabrà en les seves properes actuacions. És la part negativa, fer aquests castells és glòria, però el mal que et pots fer també és molt important.

    maria, tinc la impressió que cada vegada se’ls dóna més importància i surten a més mitjans. És cert que estan en un molt bon moment quant a qualitat dels castells que es veuen (mai abans 12 colles diferents havien fet castells de 9 pisos el mateix any, per exemple), però potser també interessa posar-los com a bandera del nostre petit estat independent.

    Marta, sempre dic que sóc molt competitiu, m’agrada molt competir, però habitualment amb qui més competeixo és amb mi mateix. Sento satisfacció en guanyar a altres, i també en el món dels castells, però aquí sobretot el que m’agrada és superar-nos a nosaltres mateixos. Si els altres ens passen davant però nosaltres ho hem fet millor que mai jo sóc feliç, i no et menteixo, m’és ben igual. Evidentment, si algú té mala sort i això permet quedar millor classificat, doncs no serem rucs de lamentar-ho, però m’alegra que la meva colla no tiri un castell que no té prou segur només per escalar posicions a la classificació. A la zona tradicional sí que els motiva ser millors que els altres i fan un espectacle d’això. A mi no, jo vull portar la colla al seu millor moment històric, aquesta és la gran satisfacció. Altra gent m’ha dit que la competència és el que ens fa créixer, i jo insisteixo que no, el que fan els altres et pot motivar en el sentit de dir ‘per què no ho faig jo això, jo també vull!’, però no per superar-los a qualsevol preu, per aquí no hi passo.

    McAbeu, el moment que sóc més crític jo amb el Concurs és just la setmana abans d’anar-hi. Han passat dos anys i el concepte em repel•leix, penso com tu, per què anar-se a matar total per competir, quan actuem cada cap de setmana i ho passem la mar de bé? Però la idea em canvia una mica quan sóc allà, és realment un gran espectacle i t’emociones de mala manera. En el moment que un gran castell està a punt de coronar-se sents els colors d’aquella colla, vols que l’enxaneta passi, l’animes, se senten crits de ‘vaaaaaa, vaaaaa!!’ i si carrega crides i aplaudeixes com si fos la teva colla. Dura molt poc, però és un moment màgic. I quan dic un gran castell no té per què ser el més gran, pot ser un castell que és límit per una colla, encara que no ho sigui per les altres. Cadascú al seu nivell s’esforça al màxim aquest dia, i això es nota. Moltes emocions, no es pot negar, i encara ens dura la ressaca de tantes hores en tensió. I ara, mica en mica, a passar dos anys i tornar a pensar, just abans d’anar-hi, que els castells no són per a competir i que no hi hauríem d’anar.

    Jomateixa, no sé si impressiona més per la tele o en directe, però el que sí et diré és que hi ha caigudes i caigudes, i algunes de les que es van veure diumenge eren de les dolentes...

    ResponElimina
  22. Pons, saps que si dius que els castells són un esport algú et pot trencar les cames, oi? No seré jo, però és un tema sensible. Però a qui se li acudeix dir que una activitat física amb normes i regles, que requereix un bon estat de forma, que fa suar i que a més es fa per equips és comparable a un esport, eh?
    Diríem que en el tema castells la meva competitivitat és a nivell passiu, millorar molt i anar-me superant pot fer que sigui millor que els altres i tindré reconeixement, però a mi el que m’importarà és que m’hauré superat a mi mateix. Tota una declaració filosòfica la teva, probablement també hi ha part d’això, de saber que ets millor que els altres, però insisteixo, l’orgull de colla és molt gran, i de vegades et fa oblidar totes les altres. Quan superes els teus registres i escrius una nova pàgina de la història de la colla t’és igual el que han fet les altres colles, encara que t’hagin superat en molt.
    Per cert, potser no t’interessa, però els del teu poble (ciutat) es van estrenar com a colla de 9, carregant el primer 3d9f de la seva història. Van quedar onzens de dotze, però segur que eren els més feliços de la terra.

    Carme, a mi també m’agradaria que no hi hagués tanta llenya, però és al que s’exposen les colles per assolir millor classificació, una cosa va amb l’altra. Encara que no estiris més el braç que la màniga, que alguns ho fan, totes les colles van a fer el millor o gairebé el millor que tenen, i el risc és sempre molt elevat. Es van veure algunes caigudes de colles que tenen aquests castells més que assolits, però és que amb aquestes bèsties que es fan no pots badar ni un moment. Som valents, però humans, i perdre el respecte a un castell et pot portar un bon disgust.

    Ariadna, tens tota la raó, he estat una mica injust parlant només del concurs de diumenge, però és que és el costum de tants anys d’actuar només diumenge, quan només hi anaven les 18 colles millor classificades, o les 16 més Sant Pere i Sant Pau i Serrallo com a amfitriones juntament amb els Xiquets i la Jove de Tarragona, que es classificaven per mèrits propis, és clar. Ara el Concurs dura tres dies, el primer a Torredembarra i després el cap de setmana del primer diumenge d’octubre, dissabte i diumenge, per ordre de classificació, i al tercer dia només hi van 12 colles. Sé que a Vilafranca teniu tres colles, però una és tan estratosfèricament superior a les altres dues que és fàcil no pensar-hi. Els Verds ho eclipsen tot, sé de bona tinta que els Xicots els tenen força mania, i més d’una baralla han tingut uns amb els altres.
    La Jove de Valls no és una colla que tingui en gran estima, em sap greu. La trobo molt irregular, és capaç de sorprendre molt i molt, i també de quedar-se pràcticament en blanc. Tampoc diria que sóc més de la Vella, però els prefereixo. El que sí que tinc és admiració pels Verds i predilecció pels Minyons. Els xiulets són per una suposada prepotència que de vegades és malentesa, van més cap a l’afició que celebra a la seva manera els èxits. A veure si no podrà l’afició celebrar de la manera que vulgui. Però ja et dic que hi ha molta enveja injustificada i de ramat. Gent de la meva colla que no té ni idea de castells xiulant a Vilafranca sense sentit després de signar un castellàs, i aplaudint i animant a la Vella encara amb menys sentit, només perquè són l’antagonista. Gent sense criteri, si vols que t’ho digui. Ja és una cosa habitual que els xiulin, no cauen especialment simpàtics, però qui no admiri els seus castells és que no n’entén gens ni mica. I pel que fa a Minyons, pel que en sé, voten en assemblea la participació al Concurs i per ara sempre ha sortit que no, la postura oficial és que consideren que els castells no són per competir i no els agraden les normes del Concurs, que algunes són injustes, però necessàries de cara a la classificació. El dia que surti que sí, suposo que participaran. Se’n diu democràcia. I si hi van, segur que plantaran cara. Jo valoro molt la seva decisió com a colla, però a una part de mi li agradaria veure’ls allà a la TAP.

    ResponElimina
  23. Sr. Gasull, pensa que això no és com les eleccions, allà es va a competir, i hi ha uns guanyadors i uns vençuts, unitat la justa, allà cadascú va pel seu propi interès. Això sí, es pot guanyar de diferents maneres, si t’és igual el rànquing i vas a superar-te a tu mateix, fer la teva millor actuació per tu pot ser guanyar. Però si pretens ser el primer i un altre et guanya, tot i que l’actuació del segon classificat és estratosfèrica, potser et sents perdedor. Depèn de com t’ho miris.

    Galionar, feia moltes edicions que no hi havia tanta emoció amb el resultat final. De seguida va començar a córrer la frase ‘hi ha concurs!’, i va ser cert. Allò acaba sent un tots contra Vilafranca, i encara que no sigui especialment admirador de l’altra colla, si li fa mínimament ombra als Verds, com va aconseguir la Vella, fa que et posis al seu costat, més que res perquè caiguin del tron els grans dominadors. Però els Verds són molt bons i van aconseguir marcar la diferència precisament amb el castell menys puntuat dels tres que els van comptar pel recompte final, però és un castell que només ells han aconseguit, el 3d9f amb el pilar. Per si de cas, no diguis gaire fort que t’hagués semblat bé que guanyés la Vella, els teus veïns podrien no prendre-s’ho bé!
    Viure el Concurs des de dins és molt espectacular, però m’estic meravellant de veure les fotos aèries que corren per la xarxa, amb un sol castell alçat i les taques de color de totes les colles omplint la sorra de la TAP de gom a gom. És realment l’espectacle casteller més gran que hi ha.

    Anònim, no sé si ets dels habituals o algú que ha caigut aquí per casualitat, però pots discrepar tranquil•lament mostrant la cara, aquí es pot parlar de tot. Estic d’acord que els diners no manen en el Concurs, perquè algunes colles amb prou feines cobreixen despeses amb el que després els donaran. Però la classificació sí que importa, i fer castells el més difícils possible et fa escalar posicions de cop, perquè hi ha colles que si no poden aconseguir un dels llocs d’honor els és igual quedar últims, han d’arriscar per pujar totes les posicions possibles, no només algunes. Però també hi ha un altre condicionant en el Concurs, és un dia que cada colla porta molta gent i tens gruix per fer el que vulguis, però sense haver-ho assajat no pots fer res per més gent que tinguis. Si ho has assajat, saps que aquell dia tindràs la gent necessària, i algunes colles fan servir aquesta avinentesa per fer castells que difícilment podran fer altres dies, o no habitualment. Al passat concurs, al 2012, els Verds van tirar el 3d10fm en quarta ronda quan ja havien guanyat el Concurs perquè ningú no els podia fer ombra, però era el dia i volien fer-lo. El van carregar, i tot i que va ser el castell més gran, no els hagués calgut. El mateix es pot dir de la Jove de Tarragona. Van tirar diumenge el 3d9fp en tercera ronda com a part de la seva ambiciosa (i molt meritòria) actuació. No se’n van sortir, però estic convençut que encara que els hagués sortit, en quarta ronda tiraven el 3d10fm, perquè l’han assajat i perquè aquest dia portaven prou gent per afrontar-lo amb garanties. Hi juguen alguns factors concrets, però a banda d’això, la classificació és la que mana, i no pels diners, com deia, sinó per prestigi.
    Com que et veig molt informat o informada, potser eres allà també i segurament coneixeràs la llista de baixes i lesions degudes a les caigudes patides el diumenge. Molts dels tocats són nens o adolescents, amb lesions de força consideració. El fet de jugar-se un 4d9sf a cinquena ronda com a única oportunitat de guanyar el concurs no vol dir que et sigui igual que la teva gent prengui mal. Probablement el tronc del 4d9sf ja no era el titular que l’havia assajat, perquè tenien diverses baixes de les caigudes de 2d8sf i 3d10fm. Continua a baix

    ResponElimina
  24. És clar que tirar-la avall era assumir i acceptar que havien perdut, però per davant de tot, ho van fer amb el cap ben alt i preservant la seguretat dels castellers en la mesura del possible. Cal arriscar, sí, però no més del compte. Almenys jo penso així. En aquestes colles els castells es viuen molt intensament, però tot ha de tenir un límit. No em diràs que les caigudes i la gent que pren mal no és la cara amarga del Concurs, però els motius pels quals s’arriba a això ja són discutibles.

    Xavier, i fins i tot veient-lo no t’ho acabes de creure, alguns castells són realment d’un altre planeta. Hi havia estudis que deien que no es podia anar gaire més lluny dels 10 pisos, per la pròpia resistència física dels de baix. Però ja se sap que tot és impossible fins que es prova. Que hi hagi molta llenya no vol dir que no sigui un grandíssim espectacle digne de veure i de seguir. Però s’hauria de prevenir i no estirar més el braç que la màniga perquè la gent prengui el mínim mal possible.

    Glòria, aquesta foto m’agrada perquè mostra el 3d10fm carregat de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, un castell que no havien aconseguit mai, i que ni tan sols l’havien provat, i que té un mèrit terrible. A més, m’agrada molt aquesta colla. Però he vist altres fotos que són espatarrants, si en busques per la xarxa, o als diaris mateix, et sorprendran i tot.
    La rivalitat funciona a algunes colles per créixer, i per tant aquest esdeveniment els va de perles. Competir sempre amb els altres fa que no es rendeixin i que vagin a superar-se mútuament, això és bo pels castells, i perillós pels castellers. Passa sobretot a l’anomenada zona tradicional, el triangle que formen Tarragona, Valls i Vilafranca, més o menys. Les colles de fora són les de zona no tradicional, i no funcionen tant per rivalitats, sinó per superació personal, i perquè se’ns cau la bava veient què fan les colles més grans. El fet de voler-ho fer millor, de superar-te a tu mateix, és el que et fa créixer, no el que fan els altres. Arrisquem molt menys, no portem castells a plaça fins que no els tenim molt segurs a base d’assaig, i tot i així acabem caient, perquè els castells no els regalen.
    Per cert, els del teu barri van fer-ho prou bé però van ensopegar amb un castells molt i molt important que em costa que havien assajat, però que encara no tenen per la mà. No crec que triguin a tornar-lo a provar, i suposo que aviat se’n sortiran.

    M.Roser, quin millor ús es pot fer de la plaça de braus que fer castells a dins? Desconec si actualment s’hi fan curses de braus, però en tot cas a mi només m’hi veuran un cop cada dos anys, quan hi ha el Concurs. Sobre el nom del post, doncs no sabia què posar i vaig triar això, les 12 de dalt del rànquing, les que fan millors castells. O gairebé, perquè una de les millors no participa.
    El 9d8, efectivament, té més persones per cada pis que pisos d’alçada. Però va sense folre ni manilles. És un castell que genera controvèrsia, és difícil de fer perquè necessites molta gent que et pugui fer castells de 8 pisos al tronc, i molta canalla d’aquest nivell, i no tothom ho pot fer. Si tens tanta gent per fer l’estructura al tronc, encara et falta tenir-ne molta més per fer la pinya amb garanties, per això és difícil. Es considera més difícil que el 3 i el 4 de 9 amb folre, però menys que el 2d9fm, per exemple. Oficialment se’l considera el primer castell de gamma extra, però hi ha molta gent que diu que no es pot comparar amb el 2d9fm (que abans es considerava el gamma extra més senzill), que els separa un món de dificultat. Sigui com vulgui, és difícil de fer i és un castellàs, no especialment bonic, però sí exigent i tècnic.
    No, no dic la colla a la que pertanyo, però es pot imaginar. Permeteu-me que em guardi aquesta informació. Continua a baix

    ResponElimina
  25. Que mític el Melilla. Va ser a la seva època que els Verds van començar a dominar, i encara els dura. Amb ell van carregar el primer 3d10fm, si no recordo malament, jo hi era aquell dia. Les colles ja les fan aquestes coses d’anar per les escoles a fer tallers, si capten algú, tot això que tenen!

    Laia, cada cop hi ha més avenços en fotografia, i allà al Concurs no escatimen en mitjans. Hi ha cada fotografia que corre, algunes de particulars, que són per posar els pèls de punta. Els que ja fa anys que anem als concursos, jo he anat a set o vuit edicions almenys, ja sabem al que anem. No és que no s’hagin assajat els castells, però aquell dia la majoria de colles fan una mica més del que és segur, però és que si es quedessin amb el que tenen pràcticament segur no es faria res de bo. A partir de cert nivell, cap castell és segur, i a més allà t’obliguen a tirar-lo a la primera si pots, perquè hi ha temps màxim per fer cada castell, i et penalitzen si desmuntes un peu. Alguns castells arribarien a millor port si es poguessin desmuntar i tornar a muntar, millor tancats i amb més tranquil•litat, potser es descarregaria un percentatge molt més alts de castells. Tot i així, i per bé que vagi, ja se sap quan hi vas que veuràs llenya per un tub. Problemes de concursar, ja veus. Només els Verds fan els castells que es veuen al concurs a altres places també, les altres colles es reserven asos a la màniga per aquest dia, i com a molt Sant Fèlix. En tot cas, aquell dia la valentia no es tracta de fer avall un castell, sinó de seguir pujant encara que saps que te la fotràs. Encara que sembli mentida, hi ha molts nens que ho fan, que pels seus ous segueixen pujant, i no són ximples, saben què els espera, però volen aquell castell tant com qualsevol altre casteller de la colla.
    Veure castells de prop és molt espectacular. Viure’ls també. S’entenen poc els crits de joia i eufòria descontrolada quan una colla descarrega un castell límit per ella, pots pensar que és normal que s’alegrin, però els sentiments que t’embarguen només els pots experimentar si ho vius en la pròpia pell.

    rits, caram caram noia, no em diguis! Amb un lagarto?? Mira-la ella! La manera de viure els castells a la zona tradicional i a la no tradicional és diferent. Naturalment, ells pensen que la seva és la bona, però jo m’alegro molt de no ser com ells, i de voler només el millor per la meva colla sense haver d’estar (massa) pendents del que fan els altres. Ara, una mica més de disciplina i constància en la gent de la zona no tradicional tampoc no em desagradaria. És la meva opinió, tampoc la prenguis com a dogma, perquè d’opinions n’hi ha tantes com colors. Per mi no hauria d’existir el Concurs, però quan vas allà se’t passen tots els prejudicis, perquè és un espectacle de collons, parlant en plata. I mira, que ja fa quatre dies i encara se’n parla, encara hi ha debat sobre la xiulada als Verds (que sempre els la fan), i que si patatim i que si patatam. És com la premsa del cor dels castells, per això tampoc m’agrada gaire, se’n parla massa del concurs.
    Caram, parles com una representant dels Verds! Ho van fer bé, però algunes coses els van anar malament i van prendre força mal, em temo. Veurem com evoluciona la seva temporada, perquè em sembla que han tingut algunes baixes sensibles.

    Gemma Sara, els castells ja són un tema d’interès internacional, criden molt l’atenció i no m’estranya. I és que poden semblar una excentricitat dels catalans, una cosa de folklore, però se’ls ha fet tanta propaganda que han transcendit fronteres. Poca broma, que hi ha milers i milers de persones que s’hi dediquen.
    Si no arrisquéssim no aconseguiríem superar els límits, i encara queden coses a fer. El problema és que es posa la gent en risc, i això no fa tanta gràcia, però la gent que s’arrisca sap a què va, fins i tot la canalla. De vegades pugen obligats, però d’altres són els més determinats de tots, te’n faries creus.

    ResponElimina
  26. Jordi, jo sóc dels teus, m’agrada que la colla faci millors castells per superar-nos a nosaltres mateixos, per millorar el que ja hem fet i fer història, no per superar els altres. Això funciona a la zona tradicional, però a mi no m’agrada. Però bé, al Concurs per força es fa una excepció, perquè com el seu nom indica, és una competició, i en una competició vas a guanyar, o com a mínim fer-ho el millor que puguis. A mi m’agrada que la meva colla no arrisqui més del compte per esgarrapar uns puntets. Fent el que fem ja hi ha prou perill que alguna cosa vagi malament, així que no cal estirar més el braç que la màniga. Això sí, m’agrada saber-me entre les 12 millors colles, això sí que em dóna un puntet d’orgull.

    Elfreelang, prefereixo les diades d’exhibició, que allà també hi ha competència, t’agrada fer un bon paper, però no et mires realment si ho fas millor que els altres o no, ho saps, però no importa gaire. Tret d’algunes colles, que per collons ho han de fer millor que els altres o no marxen contentes. És el seu problema.
    Ara, el concurs és un grandíssim espectacle i aquest cop va ser molt emocionant. Quan hi ha una colla que guanya de carrer ja no té tanta gràcia, perquè no obliga als altres aspirants a esforçar-se, però aquest cop no va ser així. És clar que això és una mica contradictori, a mi no m’agrada haver de fer més per quedar millor classificat, però si ho fan els altres és distret. Encara hi ha marge, el 3d10fm és potser el castell més vistós i espectacular que es pot veure, però tècnicament no és el més difícil, en té alguns per sobre, pots consultar la taula de puntuacions a la pàgina del Concurs si hi tens interès, alguns dels de dalt no s’han aconseguit mai encara.

    Assumpta, gairebé em sorprèn aquest comentari tan curt! Deu ser perquè estàs trista, als Capgrossos no els va anar massa bé la cosa. Però els de Reus ho van fer molt bé! Al seu nivell, però tot descarregat a la primera i molt segur. Ara que tothom va amb càmeres al mòbil, i que a més la gent coneix l’espectacularitat dels castells i venen amb bones càmeres, les imatges que deixa una jornada així són per no oblidar.

    ResponElimina
  27. No, no, no és casteller, xò és d'allà i part de la família si, i ho viu intensament.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.