dilluns, 15 de setembre de 2014

Tornada a l'escola

Avui, com tants nens i nenes, he tornat al cole. El primer dia sempre és una mica diferent, et retrobes amb els companys, et vas aclimatant... Però també hi ha les primeres classes i has d'aprendre les peculiaritats del nou curs, és clar. Tots els profes són nous i els he de conèixer, però la directora no, que no és nova! El que passa és que abans només era professora, i ara és la que mana. Les aules i els espais ja me'ls conec, però m'he de tornar a familiaritzar amb ells. A més, la classe és nova i els companys que m'han tocat eren d'altres grups, però els conec a tots també. Altre cop compartiré pupitre amb aquella nena polonesa tan xerraire. M'han dit que aquest curs és complicat, però que amb les bones notes que vaig treure segur que me'n sortiré bé. Això sí, que ja no seré el gran de la classe ni em toca ser delegat, i que ja no tenim tants llibres ni llibretes com els cursos anteriors. Però bé, on més coses aprens sempre és al patí, i aquest continua al mateix lloc. I bé, que hi he arribat tot solet i no he plorat ni res per ser el primer dia. Només tenia una mica de son. A veure com va el curs.

31 comentaris:

  1. bona lletra i pas a pas... com sempre

    salutacions Xexu

    ResponElimina
  2. Segur que t'adaptes la mar de bé. Et desitjo molt bon curs, XeXu. I que tornis a treure bones notes, com sempre. I la son segur que millorarà quan t'adaptis als nous horaris

    ResponElimina
  3. Sobretot no et deixis els donuts! ;)

    ResponElimina
  4. Sort! Sobretot molt atent al pati... Tot el que expliquen a les aules ja ho saps: molts cops et repeteixen allò que vas aprendre l'any anterior. No, no és culpa dels profes... És culpa dels de dalt que volen els nens i les nenes ben tontos i tontes. Bon curs!

    ResponElimina
  5. Veus? No ha estat res, ni has plorat, ni t'has estranyat ni has sortit corrents.
    Els nins que ja et coneixen, hi ha profes que també, fins i tot la directora, tot un èxit de començament. Estic segura que acabaràs el curs amb matrícula d'honor ... la son és el problema, però aviat llençaràs el despertador per la finestra. ;)

    Bona setmana, nin! ☺

    ResponElimina
  6. Tornant a la infantesa? Com diu el Jaume, no t'oblidis dels donuts... ni de la cartera!

    ResponElimina
  7. Això, això, a veure com va el curs, que alguns hem començat P3!!!

    ResponElimina
  8. A un bon català l'hi havia de tocar una polaca. Aquest any matrícula honorífica com a mínim.

    ResponElimina
  9. Doncs molt bé perquè normalment el primer dia es sol veure tot una mica negatiu. Ànims i endavant!

    ResponElimina
  10. Pel que sembla ha començat força bé, per tant de moment res ens indica que no hagi de continuar igual. Que vagi molt bé!!

    ResponElimina
  11. Jo sempre ploro quan torno al cole >_<
    I quan la professora torna de vacances torno a plorar >_<
    I quan s'acaba la jornada intensiva torno a plorar >_<
    No paro de plorar. No diuen els experts que s'ha de treure tot fora?

    ResponElimina
  12. Fantàstic! Segur que si el primer dia ja ha anat bé, el curs anirà de primera.
    Avui ha estat un dia estrany per a mi. M'han trucat del cole que havia deixat per si podia anar a fer-hi alguna classe més. Es veu que la delegada està una mica saturada i no sap com sortir-se'n. Després d'unes hores m'han trucat d'un cole on avia anat fa anys per preguntar-me si volia inscriurem per al curs vinent.
    Ha estat tot força estrany perquè jo encara volia fer un temps més de vacances, i no m'havia inscrit enlloc i no estic acostumada a que les coses siguin tant fàcils. Estic una mica marejada i tot... potser sí que el país comença a rutllar millor...

    ResponElimina
  13. Quin nen més eixerit. Segur que la mama se n'orgullirà molt...

    ResponElimina
  14. vigila que al pati no et fotin l'entrepà!

    ResponElimina
  15. Procura no barallar-te amb els altres nens. I si et baralles amb una nena, no se t'acudeixi pegar-li, que aviat seràs un noi gran i encara que et faci enfadar, a una noia no se li ha de pegar mai.

    ResponElimina
  16. Veig que avui has donat veu al nen que portes dins...
    Ja sembles una mica grandet, o dic perquè aquest any ja no has plorat...El pati és un lloc molt xuli, però vigila de fer bons amics, per aprendre coses bones!!! Espero que siguis molt feliç a l'escola.
    Petonets, petit XeXu.

    ResponElimina
  17. Espero que no t'hagi tocat anar a una escola d'aquelles que han de fer un 25% de les classes en castellà per obra i gràcia que algun alumne ho hagi demanat... Millor que la teva amigueta t'ensenyi el polonès, així podràs llegir bons poetes que escriuen en aquesta llengua.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. A mi els primers dies de curs sempre m'han agradat! Estrenar llibres, llibretes.... Això sí, com el pati no hi ha res!

    ResponElimina
  19. Molt bon curs , començar de nou sempre és un repte!

    ResponElimina
  20. Tornada a l'escola! Confiem molt en tu, XeXu, segur que pots seguir traient bones notes, que ets molt espavilat! Però no tot s'acaba a les aules, gaudeix molt també de l'hora del pati, que treballar molt segur que atrofia les neurones.

    M'afegeixo a la petició popular dels donuts, La vida no té sentit sense donuts...

    ResponElimina
  21. Sort que t'ha tocat la classe dels Castellers, amb un grup que fa molta pinya; la del costat és la dels Bastoners i és un pèl més complicada, segon deia la "senyu" pel passadís.
    PD. El tema donut serà més difícil de colar, han passat una nota a les famílies recomanant entrepans.

    ResponElimina
  22. Anirà molt bé, el segon dia és decisiu, eh? Ja s'ha acabat explicar-se les vacances (llargues), ara va de bo! Sort!

    ResponElimina
  23. El curs escolar sempre s'entén amb una mica de por i una mica de goig; trobo que és una època meravellosa, tots tenim de fet una pila de records de la nostra infantesa. Sense anar més lluny, encara recordo la universitat com un dels aspectes més alliberadors que he viscut mai.

    Suposo que ara només em queda any nou per fer-me propòsits i iniciar un altre tipus de curs amb bon peu!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  24. Penso que les cosses que comencen bé solen continuar millor. Espero i desitjo que la meva teoria s'acomplexi en el teu cas.
    Bon i profitós curs, XeXu!

    ResponElimina
  25. No sé si tots heu entès que parlava de la meva tornada a la feina després d’un any sense treballar. Com que curiosament tornava el mateix dia que la canalla tornava a l’escola, he fet servir això com a símil per descriure la situació. Em sembla ben fàcil interpretar qui són els meus professors, o què són les meves classes. Gràcies a totes i tots pels comentaris, a veure si és veritat que tot continua com ha començat, demà ja farà una setmana que hi sóc!

    Sargantana, sempre pas a pas, però ja veuràs quan s’acceleri tot! I fa pinta que serà aviat...

    Carme, em sembla que la son la portaré sempre amb mi, si no faig bondat a les nits, què t’esperes! Però suposo que el primer dia és normal estar cansat, tot i que he fet poca cosa. El canvi de ritme es nota. Veurem si sé treure bona nota també fent un altre paper, esperem que sí.

    Jaume, donuts no, però el primer dia els he portat una rajola de xocolata Valor que tampoc crec que li facin lletjos!

    Viu, no no, en aquesta ‘escola’ els agraden els alumnes intel•ligents. Moltes coses les sé, però n’hauré d’aprendre tantes altres i esforçar-me per fer bé totes elles. Els professors estaran contents, i els de dalt també. Al cap i a la fi són els que paguen el sou! Ara, al patí s’aprèn més, això sí. No et perds cap tafaneria!

    Sa lluna, no ha suposat un gran trauma tornar al lloc on vaig treballar cinc anys. Algunes dinàmiques han canviat, però tantes altres no. Si m’han vingut és perquè poca queixa van tenir de mi com a treballador, i espero no fallar a aquesta confiança, com sempre. La son sempre la porto posada, anar a dormir tard és el que té, però també he d’agafar el ritme, això sí.

    Deric, ho explico com si tornés a l’escola, però la realitat és una de les que ens fa adults, la necessitat de treballar.

    Maurici, jo podria dir que he començat P3 també, però no seria veritat. En biologia un P3 és un laboratori d’altíssima seguretat. On jo treballo no n’hi ha cap d’aquests, si tenim P2 ja és dir molt!

    Sr. Gasull, aquesta polaka ja la tinc més que coneguda. Després de molt temps tornaré a treballar amb ella colze a colze. I tot i que ens portem molt bé, em fa més por que una pedregada!

    Salvador, el fet de no canviar d’escola potser em passarà una mica de factura, però segur que ho acabem passant bé.

    maria, si el primer dia ja ho veus tot malament, com seran els següents! No dona, en aquest cas ja em conec els defectes, però el primer dia s’ha d’arribar amb ganes de pencar, si no malament.

    McAbeu, ha començat bé, i ja m’han caigut els primers marrons. No podia faltar. Ara sí que ja estic com a casa.

    Pons, sí que ens has sortit ploramiques. Però bé, deixa’m que m’agafi els primers dies una mica bé, ja tindrem temps de plorar en tornar de les vacances, quan ens sagnin els ulls i les mans, quan els dies tinguin moltes més hores de les que tocaria...

    Jomateixa, puc entendre que volguessis tenir un temps de descans, que sempre va bé, jo crec que m’ha provat, tot i que ara recuperar el ritme costa. Però la sort que has tingut tu, si l’oferta és bona, és com per no deixar-la passar. No sé què hauràs fet al final, però entenc que el cap se t’hagi embolicat tot de cop. Ara, no em sembla gens estrany que et truquin de l’antiga ‘escola’ i que et demanin coses, això passa sovint, perquè sempre deixem una obra darrere. Senyal que feies bé la feina. Ei, m’ha agradat que ho expliquessis tal i com jo he fet al post!

    Yuji, la mama, més que orgullosa, ha estat molt contenta que torni al món laboral.

    Bruixeta, te’n riuràs, una de les coses que sí que ha canviat és que ara fan compres mensuals de cafè, llet, pastes i coses d’aquestes per tenia allà, i tenen armariets amb clau per guardar el rebost de cadascú. Així que hi ha menys perill que et fotin l’entrepà al pati, però una mica de llet de la nevera ja no m’estranyaria tant!

    ResponElimina
  26. Xavier, de moment no em barallo amb els altres nens, els conec prou i saben com sóc, i jo com són ells. La persona amb la que més treballaré és amb la que més treballava quan vaig entrar a l’empresa ara fa sis anys. Espero que aquella entesa que teníem es mantingui a dia d’avui, encara que llavors era la meva ’subordinada’ (i ja no em feia cas), i ara som iguals. Intentaré no pegar-li, però molts cops s’ho mereix!

    M.Roser, en realitat no. El nen que porto dins surt de tant en tant i tinc converses amb ell, però aquest cop m’he posat a la pell de la canalla que començava l’escola aquest dilluns, ja que jo tornava a la feina després d’un any de no treballar, justament el dia 15, dia de la tornada al cole. Al pati de la feina, o el que és el mateix, a la saleta menjador, és on s’expliquen les tafaneries i t’assabentes de més coses. Sempre estan bé aquestes estones de distensió, però al despatx també en tenim, quan podem.

    Galionar, de polonès no crec que n’aprengui gaire, tot i que encara recordo paraules de tants anys de treballar junts. Però em temo que l’idioma que faré servir més per treballar és l’espanyol, ja que els meus dos superiors directes són italians, i també hi ha un argentí. Jo segueixo amb el català sempre que puc, però em sembla que si ens hem d’entendre... bé, el paio que em manarà més em parla directament en italià i l’entenc, això estarà bé, una mica d’italià sí que aprendré.

    Alba, també tinc llibretes noves, però he trobat la meva antiga dels càlculs i l’he recuperat per continuar on la vaig deixar. M’agrada tornar a tenir ‘les meves coses’, per mi el temps gairebé no ha passat, tot està igual.

    Elfreelang, un repte petit aquest cop, massa em conec tot l’ambient i la manera de funcionar. Això ja ho tenim guanyat.

    Laia, de moment els porto xocolata, i no se m’han queixat. Si els porto donuts no me’n deixaran per mi segur, són massa bons. Sempre hi ha una cosa o altra per picar, allà. Veurem si segueixo traient bones notes, de moment em vaig guanyant la confiança dels nous professors, que no m’han vist estudiar mai encara. Crec que de moment va bé, veurem quan em vegin fer els treballs manuals si s’acaben de convèncer.

    Rafel, no es tracta de castells aquest cop, torno a treballar després d’una bona temporada, i com la canalla, recomenço el dia 15 de setembre. Jo sóc una mica antisistema, si m’obliguen a portar entrepans potser sí que m’animo a portar donuts!

    Gemma Sara, puc dir que el segon dia tampoc he plorat. Jo crec que el curs anirà bé, però la feina de veritat encara està per venir. De moment ja m’han posat alguns treballs!

    Lydia, fa tan temps que no començo un curs escolar que ja ni recordo com era. Fins i tot la universitat em queda molt i molt enrere. Parlava de tornar a treballar després d’una llarga temporada de no fer-ho, i em va fer gràcia exposar-ho així ja que era el mateix dia que els nens i nenes tornaven a les escoles. Una altra manera d’explicar-ho, que tots sabem que moltes feines acaben semblant el pati de l’escola.

    Glòria, veurem si és cert. Com que no són grans canvis, jo penso que m’hi adaptaré bé, però falta per veure si els altres s’adapten a mi. Espero que sí.

    ResponElimina
  27. Endavant!! un any és molt, xò és tb poc. Ànims, segur que en dos dies, ja ho tens tot apamat!!!

    ResponElimina
  28. Hahahaha m'alegra molt que no hagis plorat gens. Ets un nen molt valent i molt maco.
    Demà porta una poma a la senyoreta :-))

    ResponElimina
  29. Enhorabona, espero que l'adaptació estigui anant bé i que, com tu dius "treguis bones notes".

    😉

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.