divendres, 12 de setembre de 2014

Patriotes

Comentant a ca la Gemma Sara l'altre dia em vaig adonar que de vegades parlo i parlo i hi ha paraules que no acabo d'entendre què volen dir, encara que les hagi fet servir tota la vida. Suposo que no m'equivoco si dic que no sóc l'únic a qui passa això. En concret em vaig quedar pensant què vol dir ser nacionalista, cosa que m'he considerat sempre. Segons el DIEC, el nacionalisme és la ideologia i moviment que reivindica l'organització política independent d'una nació. Sobre nació segur que hi ha diverses definicions, però el mateix diccionari en diu el següent. Recordar que el IEC és la màxima autoritat lingüística catalana.

Amb la definició a la mà, potser sí que és correcte anomenar-nos nacionalistes. Però per què tants i tants espanyols diuen que no són nacionalistes, però en canvi treuen la bandera a les primeres de canvi, i senten un immens orgull de les seves manifestacions culturals, esportives, etc...? Nosaltres diem que sí que són nacionalistes per aquest fort sentiment de pertinença i orgull del seu país. Potser si els preguntéssim si són patriotes llavors dirien que sí. És clar, perquè ells tenen pàtria, que és el país al que algú pertany com a ciutadà. Podríem dir que nosaltres hem de ser nacionalistes perquè no tenim un país propi però el busquem, i ells poden ser patriotes perquè sí tenen un país del qual treure pit.

Però espera, que una altra accepció de pàtria és 'terra on hom ha nascut'. Això ja és més pelut. Terra? Quina terra? I fins on la comptem? La nostra terra és España ja que políticament hi pertanyem? O podem dir que la nostra terra és Catalunya? M'inclino per aquesta darrera opció, ja que no ens deixen dir que tenim un país (tot i que jo ho dic igual), diem que tenim una terra, i per tant també podem ser patriotes. Per definició m'agrada nacionalista ara que sé què és, tot i que té connotacions una mica controvertides. Però també m'agrada patriota, en les dues accepcions. Vull començar per aquesta de la terra, i continuar, d'aquí no massa, per la del país del qual sóc ciutadà. Patriota català. I espero no haver-ne de presumir, que la pàtria catalana sigui admirada per ella mateixa.

20 comentaris:

  1. Potser en aquests casos el millor és deixar una mica les definicions de banda i centrar-se en els sentiments de cadascú. Les etiquetes sempre costen de delimitar i són susceptibles de confondre's unes amb les altres.

    ResponElimina
  2. Del tema aquest en vaig parlar fa uns mesos al meu blog:

    http://atomsilletres.blogspot.com.es/2014/06/el-dimoni-nacionalista.html

    Bàsicament el resum és que a Espanya, el PP ha aconseguit demonitzar la paraula nacionalista (i el PSOE, al no tenir discurs propi, sempre va a remolc del discurs del PP en aquests temes). És obvi (per tothom menys per ells) que PP, PSOE, UPD i Cs són partits fortament nacionalistes però també tenen aquesta virtut d'encaixar la llei de l'embut a la seva conveniència (jo puc fer el que vulgui, tu no tens dret a fer res).

    D'altra banda hi ha els ciudadanos de un lugar llamado mundo que són superprogres i super d'esquerres, que estan a favor de defensar qualsevol cultura de qualsevol tribu de l'Amazònia enfront del capitalisme globalitzador i imperialista. Però defensar les cultures d'aquí ja fa més mandra.

    Si algú no vol ser nacionalista, està en el seu dret però que no ens venguin motos ni ens parlin amb discursos de condescendència pijoprogre. Volem un estat que defensi la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra economia, com tenen tantes altres nacions. Els que hem arribat a la conclusió que l'Estat que tenim ara no serveix per això ens diem independentistes.

    ResponElimina
  3. Nacionalistes, independentistes, separatistas, rojos... que ens diguin com els roti però que ens deixin en pau!

    ResponElimina
  4. XeXu, trobo que les paraules de la tieta Rosario són encertades, no és tan d'on véns, que també, sinó on vols anar. Entre nacionalisme i patriotisme potser hi ha aquest matís de tenir estat propi o no, no ho sé. L'important és que molts i molts catalans, amb una gradació variable de nacionalisme/patriotisme, volem un Estat propi. Aquesta voluntat es podrà traduir en vots d'una manera natural i no traumàtica, com la V d'ahir?

    ResponElimina
  5. Penso que el terme nacionalista no sempre s'ha fet servir de manera positiva i per això a mi també em crea confusions...
    Jo dic que Catalunya és la meva terra, la meva pàtria, el meu país...I el meu paradís!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Bé, a mi no m'agrada ni nacionalista ni patriota. Jo sóc català, i ara mateix català independentista, amb moltes ganes de ser català a seques molt pròximament quan siguem independents.

    A mi és que el sentiment d'orgull per un país és una cosa que la veig estranya, puc estar orgullós de coses que fa la gent d'un país com, de la mateixa manera, puc tenir vergonya de les coses que fa la gent d'un país però ja està.

    Jo és que ni penso que el meu és millor ni pitjor que els altres, només vull que sigui el meu, que defensi allò seu tal i com fan tots els altres països del món, ni més ni menys. I arreglar el munt de coses que tenim per arreglar sense interferències exteriors.

    Perquè el dia que siguem independents la lluita continua.

    ResponElimina
  7. Els catalans sempre hem parlat de nacionalisme integrador, i amb els milions de persones que s'hi senten identificats, en tenim la prova.
    El nacionalisme espanyol, pretén ser uniformador, com si encara seguís les directrius del Decret de Mala Planta. Uniformador i centralista de matriu castellana. I això s'assembla a l'imperialisme colonitzador.

    ResponElimina
  8. No m'havia parat mai a pensar en els termes , en què volen dir exactament les paraules i sovint les utilitzo malament. La paraula patriotisme en fa certa angúnia, no hauria de fer-ho , ho sé però quan penso en patriotisme hi veig un uniforme i no em convenç. La paraula nacionalisme , com diu en Sergi, s'ha demonitzat i fora d'aquí fa certa por. Independentista sí, però això és temporal... quan siguem independents, llavors què.
    Així que em sembla que sóc una catalana que l'hi agrada el territori on viu, que es sent particip ( que a mi em sembla que és l'important) de la cultura, la llengua i la manera d'entendre el món d'un territori i que vol deixar de dependre de l'estat espanyol i repensar l'estat català i fer-lo més just per tots.

    Potser, només es tracta de terminologies però amb el temps cada terme pren connotació que ens agraden més o menys i que l'allunyen del significat inicial

    ResponElimina
  9. A mi tota aquesta gent que ens critica francament em fan llàstima perquè mai podran sentir aquest sentiment que tenim pel nostre país i totes aquestes mogudes que provoquem per ell.
    N' estic convençuda que ells no ho farien pel seu. Quin orgull ser catalana!

    ResponElimina
  10. Personalment m'agrada més la paraula patriota, la trobo més...visceral, més autèntica. Però és una qüestió de fonètica. Les dues volen dir el mateix, amb petits matisos. En el nostre cas que estimen Catalunya. Molt.

    ResponElimina
  11. Patriota, nacionalista, diguen-nos con ens diguen el sentiment és el mateix, estimem la nostra terra, el nostra país.

    ResponElimina
  12. a mi això de les definicions i els adjectius malgrat m'agradin molt els diccionaris i la semàntica, quan passem ja a un pla ideològic polític....ja no tinc tant clar, les paraules nacionalista i patriota segons qui les diu poden significar coses diferents quan el govern estatal l'usa per ells és una gran cosa i ple de noblesa quan les usa per nosaltres es converteix i tergiversa en l'esca del pecat i tots els mals imaginables, dec ser doncs nacionalista i també patriota i independentista i per segons qui radical , separatista, secessionista i ves a saber més enllà dels noms , adjectius, anem pels verbs fem el camí a primer pas d'un viatge

    ResponElimina
  13. Abans no em considerava independentista i sempre deia que era una mica apàtrida, pq crec que ets d'on vius, treballes i tens la gent que estimes, sigui aquí o al Congo. Ara cada cop em sento una mica més independentista, més "forçada" per l'exterior que no pas pq em surti. I clar que m'estimo la meva terra, la llengua, les costums...
    I jo per ser, sóc ulldemolinenca, tot i haver nascut a Reus :P

    ResponElimina
  14. Catalunya és la meva terra, és el meu país i només vull viure en un país normal. Deixar de ser independentista, d'una vegada i no deixar mai de sentir-me orgullosa de la gent del meu país. I treballar perquè el nostre país sigui el més just possible.

    Les paraules i els adjectius es mavnipulen tant, només per confondre. Els conceptes estan prou clars.

    ResponElimina
  15. XeXu, jo com la Gemma, vull recordar les meravelloses paraules que has escrit de la tieta Rosario: "Un no és d'on neix, sinó d'allà on vol morir". Quina meravella!

    ResponElimina
  16. A mi no em sona massa bé això de pàtria, independentment del que realment signifiqui, el cas es que ho tinc massa associat al lema “todo por la patria” i em fa com cosa :S

    ResponElimina
  17. Al principi em confonia escoltar això de "nacionalistas", perquè no entenia que els catalans fossin "nacionalistas" i la resta no, si tothom s'estima la seva terra, oi? Però no, es que em faltava visitar el DIEC per tenir-ho clar! hehehe

    De totes maneres, patriotes, a Espanya... no sé. Amenaçar e insultar i desitjar el pitjor a una terra i a unes persones que segons ells, formen part del seu país, no sembla molt patriòtic, tot i ser marca de la casa.

    ResponElimina
  18. Al final la majoria preferim que se’ns consideri catalans i que no posem tantes etiquetes. Ens estimem el país i prou, no ens cal fer-ne un espectacle. A més, aquestes paraules com patriota o nacionalista han acabat tenint unes connotacions no sempre agradables. Gràcies a tots pels comentaris en aquesta entrada.

    Jaume, no negaré que m’agrada posar etiquetes, però és cert que de vegades pequem per excés. No cal catalogar-ho tot. En realitat tot es tractava de saber si les paraules que fem servir s’escauen a la nostra manera de pensar. He vist que sí, i he après la diferència entre nacionalista i patriota, que és prou subtil.

    Sergi, demagògia pura, dir als altres què no han de fer, mentre tu ho estàs fent. Perquè el més gran estafador de la història és Pujol, però Botín és un heroi nacional. I si ve aquests partits que dius fan esborronar, com a mínim podem dir que van de cara, que no s’amaguen, o que no enganyen a ningú, encara que maquillin el discurs, són espanyolistes i les identitats minoritàries els la bufen. Bé, PSOE no entra en aquest pack, o no hi entrava, perquè darrerament no veig cap diferència amb els altres. I si no, podem mirar aquests dies el diari El País, el seu, i veure que entre aquest i El Mundo, La Razón, i aquests, la diferència és zero. Encara em va semblar més neutre El Mundo, per flipar! El PSOE entrava abans dins d’aquests ‘ciudadanos de un lugar llamado mundo’, però em sembla que la potestat la té ICV i aquests. Defensar les llibertats de tothom menys les nostres. Ara advoquen pel dret a decidir, ja és alguna cosa. Votaran NO, però és perfectament legítim, almenys aquí s’han comportat.
    Els que tenim sentiment de nació cada vegada som més perquè cada cop més gent s’adona que l’estat espanyol ens minimitza com a poble, ens menysté i vol eliminar tot el que ens diferencia. Por a la diferència. No som un poble exemplar en tot, però sí que haurien d’haver après una mica de nosaltres, en comptes de tirar per terra la nostra manera de ser i fer. Potser els anirien millor les coses i no els caldria mentir per fer veure que els van bé.

    Loreto, no no, per ells som naZionalista, però a mi m’és igual com ens diuen ells, vull saber com ens hem de dir nosaltres. Potser com diuen per aquí, amb que ens diguem catalans ja n’hi ha prou.

    Gemma Sara, això només era una mena d’anàlisi de les paraules, què és ser nacionalista, què és ser patriota. No passa res perquè són només noms, tu vols un estat propi sense tenir massa sentiment de cap de les dues coses, i no et posaré etiquetes, entre altres coses perquè estaria fent el que l’estat espanyol fa amb nosaltres, que diu que som espanyols perquè ho posa al nostre DNI i punt. Si vas anar a la V no et diré que ets una patriota. Potser ho ets, però potser només has arribat a la conclusió que no estem bé com estem i que cal un canvi, i que l’única manera d’aconseguir-ho es tenir la sobirania necessària per poder-lo tirar endavant. De mi poden dir que sóc patriota, però en definitiva la meva voluntat és la mateixa que la teva, no cal que ens considerem iguals, però tenim uns interessos comuns pel bé del nostre poble. No t’obligaré a ser una cosa que no vols per ser un dels meus. Ho ets si vols un futur diferent i millor. Ho ets parlis la llengua que parlis, tinguis les aficions que tinguis, o el color de pell que sigui. Mentre vulguis que la terra que et va veure néixer, o la que t’acull, sigui un lloc millor per tu i sobretot pels teus fills i néts. I mira que la frase de la tieta Rosario, extremenya, per cert, m’encanta, però tampoc no passa res si no vols morir aquí. Jo sí que espero fer-ho, però que encara falti una mica.

    ResponElimina
  19. M.Roser, jo també tinc aquesta impressió que el terme nacionalista no sempre s’ha fet servir bé, o potser és que aquí el relacionem molt amb CiU, que fins fa molt poc no es podien considerar nacionalistes si fem cas de la definició del DIEC. Suposo que d’aquí ve la meva confusió, de més jove devia pensar que els nacionalistes miraven per l’interès de la seva terra, però no els tenia per independentistes necessàriament. O potser és que des d’España s’han dedicat a desprestigiar molt el terme. En tot cas, m’agrada molt com et defineixes! Un paradís tampoc no ho és, que s’ha de fer molta neteja, però podem somiar que arribarà a ser-ho, no?

    Carquinyol, entenc el que dius, eh, però no t’agradaria sentir orgull de tenir un país com el que has somiat? No es tracta de guanyar una competició esportiva i treure a passejar les banderes, es tracta de dir, em sento orgullós de ser català perquè després de deixar España vam construir un gran país. Si estimes el país, jo crec que et pots considerar patriota, encara que no t’agradi especialment aquest nom. Perquè veient el tercer paràgraf em sembla que ningú dubtarà que t’estimes el país i que el vols fer molt i molt bé. És clar que queda molta neteja per fer, però la possibilitat de fer-la a la nostra manera és molt engrescadora. El millor és que, tal i com estan les coses ara, crec que no deixarem que el nou país el facin els de sempre, nosaltres hi voldrem tenir molt a dir. Mira, l’altre dia vaig sentir parlar en Joan Tardà i va dir una cosa que em va agradar molt. Deia que si és només per canviar de bandera, no ens surt a compte. Els llaços afectius que ens uneixen a España són molts, i si hem de continuar igual canviant el nom, no guanyarem res. La possibilitat és poder fer un país diferent, i llavors sí que valdrà la pena. Ell té la seva pròpia idea del país que vol, i en això no cal coincidir, és clar, però crec que aquesta manera de pensar és la bona.

    Xavier, de vegades penso que som una mica ximples de ser tan integradors, tan transversals, i que al final se’ns girarà en contra. De tant que ens omplim la boca amb això som xupiguais, però que hauríem de tirar pel dret. Llavors és quan veig com funcionen a España amb algunes coses, amb el seu nacionalisme o patriotisme extrems que exclou les altres maneres de sentir i pensar, i llavors l’únic que vull deixar fora del nostre nacionalisme són aquestes idees, i acceptar qualsevol que tingui la ment ben oberta.

    Mireia, per això m’he interessat per la definició dels termes, per no fer servir les paraules perquè sí. Et dono totalment la raó, la paraula patriotisme té unes connotacions no gaire agradables, però igualment han aconseguit que nacionalisme les tingui també, d’un altre tipus, però també. Així que al final potser seria millor no posar-se etiquetes, o canviar aquestes connotacions. Ah, no vegis les ganes que tinc de deixar de ser independentista! La definició que fas de tu mateixa, però, és una mica llarga com per dir-la cada vegada. Tots som únics i tenim la nostra pròpia manera de veure i viure les coses, d’aquí que ens posem etiquetes, que potser no són perfectes ni ens agraden, però ens engloben en un conjunt més ampli. Jo ja sé què vols, i tu també ho saps. Amb això n’hi ha prou, anem en la mateixa direcció, i no ens aturaran!

    maria, no cal dir que som un país amb defectes, però en algunes ocasions també sento un profund orgull per la nostra gent. Manifestacions com aquestes, tan ben muntades i sense cap incident, o per exemple la Marató de TV3 em congracien amb el gènere humà. El seu sentiment patriòtic és més aviat de ràbia, i el nostre és d’amor. Realment som diferents.

    ResponElimina
  20. Glòria, em sembla que seràs de les poques amb quedar-se amb patriota. Sí que sona més visceral, però això no sempre té bones connotacions. Penso que es pot ser patriota sense fanatisme, només mostrant aquest amor que dius cap al propi país, però sense tornar-se bojos. Si aconseguim que la paraula tinguis només aquestes connotacions, sens dubte jo també em consideraré un patriota.

    Bruixeta, aquest post no ens canviarà el vocabulari, i encara menys la manera de pensar. Però m’agrada conèixer el significat de les paraules que vaig servir!

    Elfreelang, per això he insistit que la màxima autoritat lingüística de Catalunya és el DIEC, allà hi ha les paraules normatives amb les definicions acceptades. Després en podem fer les interpretacions que sigui, i jo m’he quedat amb les més positives i menys bel•ligerants, és clar. Com les facin servir ells m’és igual, importa com les fem servir nosaltres, però sí que és cert que estem molt influïts per la seva guerra bruta.

    Lluna, la mesura dels independentistes de cor, per dir-ho d’alguna manera, ja la coneixem de fa uns anys. Érem tan pocs que molts pensàvem que no valia la pena ni esforçar-se, i probablement molts només necessitaven una mica d’empenta per augmentar aquest nombre considerablement, i el govern espanyol ha proporcionat aquesta empenta. I després esteu els que potser doneu més importància al seny que al cor en aquest sentit (en molts altres jo dono prioritat al seny sempre), i heu acabat veient que l’única sortida possible a l’embolic en el que estem ficats és fer un ‘reset’ i començar de nou. Segurament et costarà votar sí a la independència, i no ho faràs cegament, ho faràs perquè creus que és el millor tal com estem. Per mi la teva postura és perfectament vàlida, ni et demanaré que comparteixis ideologies amb mi. Més enllà del cor, penso també amb el cap, com tu o com la Gemma Sara, que toca fer una passa endavant pel nostre bé, tant social, com econòmic, i ja gairebé mental. Estem junts en això, i tothom és benvingut en aquesta causa.

    Carme, en realitat, estic completament d’acord, no afegiré res al teu primer paràgraf perquè el signo del tot. Les paraules es manipulen, però m’interessava saber si les apliquem correctament. Jo he fet les meves interpretacions sobre la definició oficial en català de cadascuna d’elles. Però en realitat, el que més em defineix és ‘català’, i deixar-me de mandangues.

    Viu, ja ho vaig posar en un post fa temps, en tenia un parell de molt bones la tieta Rosario. Era extremenya, però em sembla que tenia les coses molt clares. Si visqués avui, em sembla que no tinc cap dubte per quina opció es decantaria en un referèndum.

    Pons, em sembla que a tots ens sona així, per això seria qüestió de revertir el significat i ajustar-lo al que diu el diccionari, que és molt més neutre i no esgarrifa tant. Però bé, et pots anomenar com vulguis, en funció de com et sents respecte al país.

    Roselles, són patriotes, però estan una mica despistats Realment són molt incongruents posant-se tan burros contra una terra i després negant-nos el dret a votar o la voluntat de fotre el camp. Semblen el típic marit gelós i maltractador que té intimidada la dona, allò que relacionem tant a la caspa de fa anys, tot i que segueix existint, malauradament. No és que allà al Regne Unit siguin tot flors i violes, però tinc la impressió que allà els donen motius per quedar-se, per estar millor plegats. Aquí només ens insulten i ens diuen que res de marxar. Posar les dues coses juntes és com un contrasentit. Però bé, si aquesta és l’estratègia que tenen per fer-nos sentir estimats... Res, que patriotes o nacionalistes, millor si estimes la terra i no odies la dels altres, o una part de la teva pròpia terra!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.