dimecres, 3 de setembre de 2014

Any de Concurs

Falta poc més d'un mes pel Concurs de Castells de Tarragona i em ve de gust parlar-ne una mica. Aquesta cita té lloc cada dos anys, els parells, el primer cap de setmana d'octubre a l'actual Tarraco Arena, la Plaça de Braus de tota la vida. El primer concurs va ser el 1932 i enguany se celebrarà la 25à edició, cosa que ja ens indica que aquesta periodicitat biennal no es manté des del principi. Per poder-hi participar la colla s'hi ha de 'classificar', i els criteris han anat canviant al llarg del temps. Aquest 2014 el concurs es dividirà en tres dies i participaran un gran nombre de colles, però l'últim dia està reservat a les 12 millors colles segons l'índex classificatori de la pròpia organització.

Per confeccionar l'índex compta el període d'actuacions que va de l'1 de setembre de l'any anterior fins el 31 d'agost de l'any del concurs. Entre aquestes dates, s'agafen les 5 millors actuacions de cada colla i es sumen els punts dels tres millors castells d'aquestes actuacions. Una puntualització, les actuacions castelleres solen tenir 3 rondes en les que es fa un castell en cadascuna, i una última ronda de pilars. És possible que el pilar d'una actuació sigui més 'valuós' que algun dels castells fets en ronda de castells, i a efectes de classificació pel concurs compta el pilar com a un dels tres castells puntuats.  

Sobre puntuacions castelleres ja en vaig parlar un cop i aquí us deixo la taula de puntuacions d'aquest any perquè us feu una idea. Amb aquesta taula s'ha fet la classificació que marca les colles participants. Les normes són extenses i complicades, però hi ha un jurat encarregat d'aplicar-les. Al Concurs compta molt descarregar els castells i executar-los correctament, altrament hi ha penalitzacions. Vull recordar que el Concurs té normes pròpies que en teoria no apliquen fora d'allà, però algunes s'han normalitzat al món casteller en general, o s'accepten majoritàriament.

A la jornada de diumenge, la de les 12 millors colles segons rànquing, hi ha tres grups de 4 colles cadascun que faran actuació conjunta. Això és perquè 12 colles actuant en solitari trigarien la vida a acabar (ja s'allarga prou). S'actua conjuntament si no fas un castell igual o superior al 4d9f. Per sobre d'això, tens dret a actuar sol. A la vista del nivell actual, poca ronda conjunta hi haurà, perquè la majoria de castells estaran per sobre del 4d9f. Cada colla té dret a 5 rondes, però la majoria en fan servir només 3. Les altres dues són per si no has pogut completar tres castells als tres primers intents, o si vols millorar actuació per quedar millor classificat o guanyar.

I a grans trets, es tracta de sumar les puntuacions dels tres millors castells realitzats per cada colla, restar les penalitzacions, i a veure qui guanya. Com dic, hi ha moltes altres normes més concretes que us estalvio. Personalment no sóc amant de catalogar els castells així, perquè els criteris que marquen la dificultat d'un castell són uns, però podrien ser uns altres. Tot i així, majoritàriament les colles accepten participar-hi perquè demostra que tens nivell i perquè els premis econòmics s'ho valen, aquí els podeu veure. Si pogués triar jo no hi participaria, però la meva colla hi va, així que, com sempre, a deixar-s'hi la pell. Ja que s'ha de jugar, juguem!

NOTA: qualsevol pregunta o aclariment, no dubteu a deixar-los en un comentari.

30 comentaris:

  1. Primera pregunta........si estas a una colla castellera, perquè no has de tenir ganes de participar? Va home que guanyareu.......

    ResponElimina
  2. Doncs que tingueu molta sort i us surtin els castells milor que mai... Ja ens eplicaràs com us ha anat.

    ResponElimina
  3. força complicat això de la puntuació de totes maneres si feu un bon paper els premis sempre van bé oi? sort i força!

    ResponElimina
  4. Ostres...és nota que saps del que parles, que t'apassiona, però no entenc que no entenc que no tinguis ganes que la teva colla participi (?!). Apa, molta sort!!

    ResponElimina
  5. M'ha sorprès que el repartiment del premis es força equilibrat, moltes vegades el primer s'emporta una pasta, el segon deu ni do, el tercer alguna cosa i la resta misèria, però veig que aquí baixa força esglaonadament.

    PD: Mira els de Sabadell! just estan a la zona de champions xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc de Barcelona, però visc a Reus... però encara he viscut més anys a Barcelona (28) que a Reus (aquest mes 24) ;-))

      Elimina
  6. Els castells, de per sí ja són magnífics. Personalment coincideixo amb tu, no caldria fer tants "rànquings" però als temps actuals, sembla que tot s'hagi de mesurar. No obstant potser gràcies a això el fet casteller està cada cop més a l'alça, i va guanyant adeptes. O sigui, que potser val la pena el concurs?

    ResponElimina
  7. Aquest mon que ens ha tocat viure es competitiu de mena, a vegades massa i tot. Molta Sort!

    ResponElimina
  8. Jo no hi entenc gaire de castells (de fet, no hi entenc res, a part d'alguna coseta que he llegida aquí), però per descomptat em sembla genial tindre una cosa que t'agradi tant. Jo tinc la sort d'haver-ne trobat la meva, que són les llengües. Però tornant al tema del concurs (o més bé, allunyant-me completament dle tema, com sempre!), t'estimaries més no participar-hi perquè no t'agraden les competicions? O és una altra cosa? És que a mi no m'agraden els esports col.lectius és precisament això: que hi ha gent que és tan competitiva que perd el cap fins i tot als entrenaments i s'oblida de gaudir-ne. I bé, els esports en general no se'm donen gaire bé, així que...

    ResponElimina
  9. Crec que en principi, el fet de participar-hi representa una motivació i un al·licient més per superar-se, per fer un treball fort que potser no es faria, i en això qui hi guanya és la qualitat dels castells i tots els seguidors en general. Suposo que les colles que accedeixen a participar en el concurs ho fan coneixent-ne les regles del joc i estant d'acord amb el sistema de puntuacions, així que jo no hi tinc res en contra. I respecto profundament la decisió dels Minyons de Terrassa, que declinen participar-hi per no estar-hi d'acord, tot i ser una de les millors colles.
    A veure com anirà aquest any. Molta sort i una abraçada!

    ResponElimina
  10. Sembla que els del meu poble hi seran en aquest concurs.

    ResponElimina
  11. A mi m'agraden molt els castells, tot i que quan els veig tan amunt em fan patir...
    Em sembla que alguna vegada ja t'he comentat que a mi dels concursos de coses de cultura popular no en sóc partidària , ni de castells, ni de sardanes...Potser als què més s'esforcen, de vegades els passen davant d'altres, perquè carregar i descarregar castells depèn de moltes persones i penso que la sort també hi pinta alguna cosa... I si hi ha diners pel mig, em costa assimilar que es posi preu a la cultura popular, però bé, això és el que jo penso amb tot el meu respecte per la gent que pensa diferent, faltaria més...Si em deixessin triar, jo faria exhibicions!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  12. Ah però aquest cap de setmana no vam fer festa grossa de castells?
    Així tots aquests rècords que van fer no contaven?
    Bon post. La veritat és que des de fora et sents una mica perduda. Només veus espectacle.^-^

    ResponElimina
  13. el concurs de castells no és allò que es fa cada dos anys i que des de fa vint anys guanyen sempre els de Vilafranca?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha com el futbol, que són onze contra onze i sempre guanya Alemanya... (no sé perquè faig aquest acudit, perquè amb la Merkel em fa un fàstic... la tia, passejant amb en Rajoy i donant-li la raó... callo, callo, que diria una bestiesa)

      Elimina
    2. perquè són els millors!!!

      però recordo concursos en els que no guanyaven...

      Elimina
  14. Jo vaig amb els CAPGROSSOS DE MATARÓ! Oeeeeeeeeee oeeeeeeeee... que estan en una molt bona posició, els vuitens... exactament per damunt dels novens... i després venen els desens i ja tenim el TOP TEN :-DD

    Bé, després de parlar amb el cor diré que, malgrat que vaig amb els Capgrossos, no hi ha res en el món casteller que més m'agradi que veure fer un castell -des del principi- als Castellers de Vilafranca. Per mi són la perfecció feta colla. És com si estéssin a anys llum de la resta. Són com peces que saben perfectament on s'han de col·locar per aconseguir un encaix clavat. Construeixen unes estructures que semblen fetes per la ment d'un arquitecte... i una de les coses que més em crida l'atenció és la velocitat amb la que construeixen. Quan ja decideixen que l'estructura és forta i que el castell es pot tirar endavant, quan les gralles comencen a tocar, veus castellers pujant per totes bandes del castell, tot perfectament calculat... i el castell s'aixeca tan ràpid, que fa que tot ell pateixi menys i, per tant, tenen moltes més opcions de descarregar. Quan una colla és més lenta a pujar, és més fàcil que faci llenya perquè el tronc arriba un moment que està esgotat.

    En fi, que llegeixo coses sobre castells i m'animo... ja saps que no en sóc cap experta però que sí que els entenc una mica i m'encanten :-)

    No diguis que no vols participar, home! Com pots dir això? Serà una festa, serà un clam, serà preciós!

    Que vagi molt bé! :-)

    ResponElimina
  15. Més enllà de la competició i de que sigui un concurs, que jo també penso que potser no caldria quan parlem de temes de cultura popular, segur que serà tot un espectacle que valdrà la pena veure i, en el teu cas, viure. Que vagi molt bé i, com t'han dit, ja ens ho explicaràs.

    ResponElimina
  16. Estic al corrent de la rivalitat entre colles, la zona tradicional i la no tradicional, els que estan a favor de les qualificacions i rànquings i els que es neguen a participar perquè aquesta mena de competitivitat no va amb ells. I sé que una jornada de nosequantes hores (sembla que aquest any serà llarg) i dotze colles a una plaça de braus pugui ser matadora... Però he de confessar que veure la plaça per la tele plena a vessar i distribuïda per colors em posa la pell de gallina. I veure castells de ben a prop, éssent gairebé a la soca, em fa patir i emocionar brutalment a parts iguals. Jo sí que en tinc ganes, del concurs!

    ResponElimina
  17. El concursos i més amb premis econòmics, fomenten la rivalitat entre colles i això te la seva part positiva i, com no, la negativa. Jo si que entenc que no siguis partidari dels concursos.
    Desitjo que os vagi MOLT bé l'actuació i que os feu amb un dels substanciosos premis que s'atorguen. També espero que els meus veïns quedin ben classificats, que hi posen molt esforç i voluntat .

    ResponElimina
  18. M'encanta el concurs de Tarragona, no tant per la part competitiva, que al cap i a la fi, ja la feu cada cap de setmana, els mitjans de comunicació sempre fan rànkings...sinó per l'espectacle que suposa, veure tanta afició als castells és una passada, però el què més m'agrada, a part dels súper castells que s'hi veuen, és la plasticitat de tot plegat, veure l'arena tacada de colors, com s'agrupen i creixen cap al cel (ara cap al sostre), veure l'emoció, el patiment, ...ufff és molt intens...aquest any no hi podré anar, sóc fora, i m'entristeix profundament...

    Xexu que tingueu sort! (no sé de quina colla ets? )

    Però que guanyin els Castellers de Vilafranca (no ho puc evitar!)

    ResponElimina
  19. Com es nota que si el tema m’agrada m’esplaio de valent. Quins rotllos us he fotut a les respostes del post! Espero que tingueu paciència per llegir-les. A molts us sorprèn que no vulgui anar-hi, he intentat explicar-me perquè m’entengueu, però penseu que la majoria de gent sí que hi vol anar, així que no pretenc convèncer a ningú, només donar els meus motius personals. Moltes gràcies per l’interès i les preguntes que heu fet. I si algú va al Concurs d’espectador, espero que ho passeu molt bé!

    Sr. Gasull, una pregunta fàcil! Precisament perquè no es tracta de participar, sinó de competir. És evident que sempre competim, però que ens agradi sortir de plaça sent qui ha fet millor actuació no vol dir que ens agradi que ens diguin ‘tu has fet castells per valor de 4600 punts i l’altre per valor de 5200, et guanya’. Allà vas clarament a fer castells més difícils per tenir més punts i s’arrisca una mica per aconseguir quedar millor classificat. De vegades s’hi veuen intents de castells que es nota que no estan assajats, a veure si cola, els fan, i així guanyen. No sé, és una mentalitat diferent. A més, quan estàs en una altra plaça importen altres coses, perquè un mateix castell pot semblar una altra cosa quan està clavat o quan està tremoladís i té perill de caure. Quan veus una colla que clava els castells, que semblen postals, la lloes. Allà al concurs és igual, la qüestió és que es descarregui, no el com. Bé, en definitiva són petits detalls, però molts creiem que els castells no són per competir ni per fer classificacions, que són un espectacle i que la competència l’has de tenir amb tu mateix, per millorar dia a dia. Ah, i t’asseguro que no guanyarem... però si hi fem una bona actuació ja estarà bé. Almenys nosaltres hi anem a fer l’actuació que portem pensada i no arrisquem més del compte pels punts.

    Carme, com li deia a en Joan, espero que d’aquí un mes tinguem el millor nivell i puguem fer una actuació que ens deixi molt contents, independentment de la posició final al Concurs.

    Elfreelang, la veritat és que no sé si m’he sabut explicar bé. La taula de puntuacions és senzilla, però el funcionament del Concurs no tant. Quan ho tens per la mà és molt més senzill, però bé, almenys us n’he parlat una mica. A veure què tal ens surt, el premi econòmic sempre és benvingut, independentment de la posició final.

    Audrey, els castells són molt viciosos, quan en fas enganxa molt. I vulguis o no, vas aprenent com funciona tot. Ja li he explicat a en Joan que no és el mateix participar que competir. Participar seria si ens convidessin a actuar amb les millors colles, fer una actuació de tres castells + pilar i quan tots haguem acabat, cap a casa. Competir és que ens conviden a fer tres castells, que aquests siguin el més puntuats possible per acabar millor classificat i que en funció d’això guanyis més o menys diners. És evident que és una font d’ingressos i que sempre va bé, però estem fent castells per diners, i això no m’agrada gaire.

    Pons, és cert, totes les colles guanyen diners i el descens en els premis és progressiu. Crec que és l’única competició en la que passa. Vull entendre que si no fos així no sortiria a compte anar al concurs, perquè la immensa majoria de les colles saben que no guanyaran. Els diners sempre serien pels mateixos, i bé, sempre hi ha mirar com quedes classificat, però suposo que no tindria la mateixa gràcia. Qualsevol ingrés sempre és molt benvingut. Sabadell ho està fent molt bé els darrers anys, estan a gran nivell i estan només a un pas d’aconseguir els castells de 9. Com moltes colles, estan al millor nivell de la seva història. Entrarà com a 11a classificada al Concurs (Minyons de Terrassa, no participa mai) i la lògica diu que mantindran aquesta posició en el Concurs si a les colles els va bé. Si alguna de les colles que té per sobre té un mal dia o pel que sigui no pot fer els castells que voldria Sabadell podria escalar alguna posició i ser top 10. No estaria malament, oi?

    ResponElimina
  20. Xavier, tenint en compte que es fan concursos a Tarragona des de l’any 1932, i que se n’han fet altres també, em sembla que els primers a Barcelona, no crec que sigui cosa dels temps que corren que calgui mesurar-ho tot, però t’acceptaré que probablement aquestes ànsies s’han accentuat ara, que hi ha diversos rànquings i que el Concurs és un dels moments estrella de l’any, i dels més esperats per molts. Al meu entendre, no és cap Concurs el que ha fet pujar el nivell a les colles castelleres. La majoria s’han fundat en presència dels Concurs, i durant molt de temps el nivell s’ha mantingut estable o pujant molt a poc a poc. La meva teoria del nou boom casteller és la crisi econòmica, la falta de feina de la gent i potser també el sentiment nacional. Ara la gent té més temps i es busca coses gratuïtes i que distreguin. D’alguna manera, s’han posat de moda i és producte d’una feina de molts anys per part d’algunes colles, que els han convertit en un producte de consum més i que han viatjat a l’altra punta del món per fer-se veure. I la moda crida més gent, totes les colles han tingut entrada de personal i això permet assajar millor i fer millors castells. Si pots mantenir el gruix extra de gent, estàs de sort. Quan passi la moda, hi haurà una davallada clara dels castellassos que es veuen actualment. Per part de les colles de zona tradicional, les de dins del triangle Tarragona-Valls-Vilafranca, et diran que la competència ha fet millorar molt les colles. A ells els funciona, es piquen unes amb altres per fer millors castells. La resta competeix sobretot amb ells mateixos per millorar-se dia a dia, i hi ha molta ajuda per part d’altres colles per assolir objectius. Tu m’ajudes avui i jo t’ajudaré demà. A zona tradicional no s’ajuden gens ni mica, però quan una colla de les grans actua amb colles de la zona no tradicional sí que hi ha ajudes, perquè com no és una actuació d’alt nivell per ells, no venen tan sobrats de gent i necessiten de les altres colles. Entre les colles de zona no tradicional també hi ha disputes, però aquestes no sempre venen motivades pel nivell de castells, sinó per altres temes. Què, es nota que m’agrada parlar-ne, oi?

    Bruixeta, em sembla que és condició humana, jo sóc competitiu al màxim, però justament amb els castells no m’agrada. O sí que m’agrada, perquè m’agrada fer castells molt grans i millors que els altres, però no d’aquesta manera, tan catalogada, tan quadriculada, i tan despòtica.

    Yuji, m’alegra que hagis après aquí les poques coses que saps de castells, però et recomano que miris vídeos de youtube, n’hi ha moltíssims i val la pena. Si pots arribar a veure’ls en directe ja ni et dic. Els castells no es consideren esports, per això no m’agrada el concurs i que per culpa de voler-los fer tan competitius cada cop estan més a prop d’un esport, i a alguns ja els va bé. És una activitat molt física, això sí, però no un esport. Per això, quan practiquem diem que ‘assagem’, com si d’una obra de teatre o espectacle es tractés. Només hi ha una colla que diu que ‘entrena’, i és àmpliament criticada. En general jo sóc molt competitiu amb tot, encara que solc competir sobretot amb mi mateix, per superar-me. Però amb els castells no. Vull que la meva colla se superi, vull fer-ho millor dia a dia, però m’és una mica igual què fan els altres. Prefereixo admirar-los que envejar-los, i no em fot que les altres colles facin millors castells, sinó que nosaltres no els fem. I tot i que sempre tenim un puntet de competència, el Concurs és competició a sac, i això no m’acaba de fer el pes.

    Galionar, el Concurs és el Concurs, i encara que només sigui pel nombre de colles participants, s’hi veu una quantitat de castells límit per totes les colles, i les punteres fan grandíssimes actuacions, és clar. Però em sembla que no és la ‘diada’ més important del panorama casteller, i per mi és més important del que hauria. És clar, hi ha uns que volen guanyar, i el Concurs els condiciona la temporada. Continua a baix

    ResponElimina
  21. Per exemple, les colles que aspiren a guanyar, a les diades prèvies que tenen actuen d’una manera o una altra si és any de concurs o no. Si ho és, potser no forcen tant no fos cas que tinguessin un contratemps. Si no és any de Concurs, forcen més. Però en general la feina es fa per les grans diades que té cada colla, la festa major del poble en qüestió, la diada de la colla, i algunes dates concretes i prou conegudes com Sant Fèlix o Santa Úrsula. Està clar que les colles que participen saben les normes i el pa que s’hi dona. Reconec que té certa gràcia que per un dia allò sigui una gran competició, però el problema és que després les normes i la mentalitat s’estenen a la resta de diades, i això no és. Per exemple, durant un temps al concurs un despreniment de canalla, és a dir, que caiguin només aixecador i enxaneta, però que el castell s’acabi de descarregar bé, es considerava castell descarregat. Això no aplica fora d’allà, però moltes colles ho van adoptar com a norma i ho duien a la pràctica. Malauradament, els despreniments de canalla són més habituals del que ens agradaria. Minyons mai va seguir aquesta norma, si els queia la canalla no donaven el castell per bo. Això va fer que ‘descarreguessin’ en una mateixa diada dos 3d10fm l’any 98. Ara aquesta norma ja no existeix, per sort. Jo admiro molt els Minyons, i mira que generalment passo de les altres colles, però sempre m’agrada veure els seus èxits. I si pogués, faria com ells i no hi aniria, però si la colla hi va, jo darrere. Veurem com va, però nosaltres generalment no hi anem a competir, sinó a fer l’actuació que hem pensat, i si els altres ho fan millor, mala sort.

    Deric, concretament, la colla del teu poble participarà dissabte a Tarragona mateix, l’escenari que l’endemà veurà les 12 millors colles. A més, aniran com a segona millor colla de les de dissabte, així que quedarà ben classificada segur. Tret que amb el teu poble vulguis dir Barcelona, llavors tens tres colles participant el diumenge, amb un nivell molt semblant.

    M.Roser, els castells en teoria són una exhibició, un espectacle. Però tot té preu. La colla cobra per actuar, i molts cops fem ‘actuacions de congrés’, que diem. Això és que algú amb molta pasta paga a la colla perquè li vagis a fer alguna cosa com a part de l’entreteniment pels assistents. I paguen molts diners, la veritat, perquè si no ja no hi anem. Però s’ha d’entendre que tenim despeses, el material, el lloguer del local... Pagar la mobilització de tanta gent no és fàcil, no és estrany que les colles busquin finançament. El Concurs, però, és com un mercat, una competició entre colles pura i dura, i a mi no m’entusiasma. És clar que la sort influeix, la mala sort concretament, però el que importa és l’assaig, que també depèn de la quantitat de gent que ets capaç de portar a cada assaig. Si fas les coses bé, després a l’hora d’actuar les coses surten. El que no pots és fer un castell que no has assajat abans, perquè cada castell té les seves pròpies dinàmiques i dificultats. I en algun Concurs he vist intentar un castell que era evident que no estava assajat, només per mirar de guanyar. Va ser un drama, és clar. Els nens ploraven ja abans de pujar... Hi ha molts motius per estar en contra del Concurs, però indubtablement té atractiu també, i a molta gent li agrada.

    maria, al contrari, els èxits d’aquest cap de setmana passat comptaven, i molt. Era l’actuació de Sant Fèlix a Vilafranca, la diada més important de l’any que aplega les 4 millors colles de l’any anterior segons els criteris dels organitzadors de la festa major de Vilafranca. Allà sempre s’hi veuen coses espectaculars i anar-hi dóna prestigi de veritat, més que classificar-se pel concurs. Sant Fèlix i el Concurs són les actuacions on més castells de la gamma més alta es poden veure, els que s’anomenen Gamma Extra.

    ResponElimina
  22. Jordi Casanovas, no et pensis, al Concurs del 2000 va guanyar la Vella! Només fa 14 anys, exagerat. Ara, aquest any tornaran a guanyar sobrats, si no hi ha un daltabaix, i el que sí que fa pinta és que l’acabaran guanyant aquests 20 anys seguits que dius, i fins i tot 20 anys a partir d’ara. Algun dia se’ls acabarà l’hegemonia, però realment s’ha de dir que són els millors amb diferència, són els que més i millor assagen i els que es prenen els castells de manera més integrista.

    Assumpta, els Capgrossos fa uns quants anys que fa molt bons castells, però aquest any han tingut alguns problemes. Diguem que el gran boom que van suposar s’ha estancat i no han seguit la progressió, però estan a bon nivell. Veurem què fan al Concurs, però no crec que aportin cap sorpresa, com poden fer altres colles que en teoria estan per sota. Sempre van molt a assegurar i fan bé.
    Els Verds aquest any no ho claven tant com anys anteriors, però segueixen sent la millor colla, i els castells que fan segueixen tenint un nivell molt alt en qualitat. He vist altres colles que fan els castells clavats també i dóna gust, encara que no són castells tan valorats, fer-los bé també dóna prestigi. Vilafranca guanyarà si no hi ha cap daltabaix, però aquest any se’ls han caigut alguns castells, a diferència de l’anterior, que van fer una temporada gairebé perfecta. La velocitat és una de les seves virtuts, és cert. Això és producte de tenir molt clar què van a fer, i de molt assaig. Les peces encaixen, i les peces saben què s’hi juguen, això no sempre es pot dir. Hi ha molts castellers que sembla que no són conscients del que estan fent, encara que sempre vagin al mateix lloc els ho has de dir sempre, és exasperant. A Vilafranca el lloc és teu si te’l guanyes, segur que fomenten la competència entre ells, i això els funciona. Això ho pots fer quan vas sobrat de gent, és clar.
    Amb un casteller a la família i l’atenció que poses en el món casteller ja pots dir que en saps, coneixes molt més aquest món que la majoria. I ep, que els de Reus també participen el dia gran, eh! Són els desens del rànquing tenint en compte que Minyons no hi va. Jo penso que és un d’aquests espectacles que és millor veure’ls que participar-hi. Veure un resum a la tele vull dir, perquè durarà 7 o 8 hores. Jo sóc competitiu, però no m’agrada competir d’aquesta manera tan clara pels diners amb els castells. La veritat és que hi aniré amb desgana, però faig el que la colla diu. Tinc clar que si votéssim si hi anem, jo votaria que no. Però probablement perdria.

    McAbeu, no dubto que veure’l és genial, sobretot si és un resum dels millors moments, però viure’l pot ser una mica tortura. Pensa que començarà a les 9h del matí o així i acabarà passades les 17h de la tarda. Si cada colla fa tres castells, pensa que et pot tocar fer un castell tres hores més tard del que has fet l’anterior. Ni tensió ni res, estàs completament fred i desganat quan et toca. Complicat, perquè saps que fas grans castells, però és un dia dur, de molta calor, i ara perquè han tapat la Plaça de Braus, abans era sota un sol de justícia. De totes maneres, només amb incentius i amb forma de concurs es poden reunir totes aquestes colles un mateix dia. És una data assenyalada del calendari, molt més del que a mi m’agradaria.

    ResponElimina
  23. Laia, en una cosa sí que et donaré la raó, les imatges que genera el concurs són espectaculars. Ja ho són normalment, però al Tarraco Arena són de pell de gallina. Una imatge aèria amb tots aquells colors és de pell de gallina, i quan veus alçar els castells l’efecte és magnífic. Com a espectador és un espectacle digne de veure, però com a participant és dur i llarg. Gaudim dels castells, és clar, però quan ens toca fer-los potser han passat hores des que hem fet l’anterior, i estem freds i cansats d’esperar. Veig que estàs molt al cas de tot plegat. Jo sóc dels que no hi aniria, però si hi va la colla jo també. A banda de la competició i les disputes que hi pugui haver, no s’ha d’oblidar que hi anem a fer una actuació remarcable, potser no la nostra millor, però una actuació que val la pena fer. Jo preferiria fer-la en una altra diada, però som-hi!

    Glòria, en realitat no necessitem premis econòmics per tenir rivalitat, aquesta existeix i és aferrissada, sobretot entre les colles de Tarragona, Valls, Vilafranca. Les de les zones no tradicionals també tenen algunes rivalitats, però són més absurdes, com aquell qui li té mania al poble del costat, però no les portem a aquests extrems. I molt menys, no ens paguen per fer bogeries i ser millors que els altres. La veritat és que a mi el premi econòmic m’és igual, estaré molt content si plantegem una gran actuació i aquesta ens surt bé, encara que els altres les facin millors. Si hem de ser ambiciosos, que ho siguem amb la nostra capacitat, no pels premis. Nosaltres som d’aquells que no canviem el programa en funció del que fan els altres, en tot cas, el rebaixem si alguna cosa ens surt malament, però no ens tornem bojos. Ah, a la junta de la colla sí que li importa el premi, que el lloguer del local i totes les despeses s’han de pagar, però en cap cas no insistiran perquè anem a millorar posició. Jo espero que a tots ens vagi bé i que ningú no intenti estirar més el braç que la màniga.

    Anna Tomàs, tal com ho pintes sona bé i tot! Sí que és un gran espectacle, això no es pot negar, i la quantitat de gent que aplega és espectacular. És l’únic moment que veus que les colles, les grans almenys, tenen afició i aquesta les anima i aplaudeix. Especialment els de Vilafranca, és clar, que tenen una claca impressionant, i quan despleguen la bandera gegant la resta de la plaça els xiula per creguts i prepotents, cosa que no cal dir que és certa, però a banda d’això, són els millors sense discussió i amb diferència. La seva mentalitat no m’agrada, però els seus castells sí. La rivalitat de la que parles existeix, però sobretot entre les colles grans de la zona tradicional. Fora hi ha molta concòrdia. Si mires un Sant Fèlix, un Catllar o un Santa Úrsula, no veuràs ningú d’una colla posar-se a la pinya de les altres. En canvi, fora d’allà ens ajudem molt més. I sí que està molt bé demostrar que t’ho fas tu sol i del que ets capaç, això diuen que els ajuda a créixer. Jo crec que la col•laboració i el bon ambient també ajuda a créixer, de vegades pots fer una mica més del que podries sol, o et dóna la seguretat per fer-ho, i això no deixa de ser una pastanaga per la gent de la colla, perquè sempre volem més. Són maneres d’entendre els castells. Jo no em faria d’una colla d’aquestes, malgrat que els castells són molt llaminers. Admiro els castells dels Verds, són perfectes. La lluita de la Vella és també admirable, aconsegueixen castells que no et pots creure. La solvència de la Jove de Tarragona, que clava uns 5d9f com si res. O la Joves, que no foten res de bo i de sobte et claven una actuació als morros que et deixa amb els ulls com plats. Però no és la meva mentalitat. Poc a poc i bona lletra, concòrdia i col•laboració. Trobo que són bons valors. No dic mai la meva colla, però ja et dic jo que no pujarem al podi.

    ResponElimina
  24. Amunt, sempre amunt! -sense passar-se, eh?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.