dimarts, 5 d’agost de 2014

Llocs sinistres

A tothom agrada repetir les bones experiències, aquelles que ens fan gaudir de valent. Però d'altres no seria necessari repetir-les, i precisament creus que no hi tornaràs mai, però t'equivoques, és clar. Per la necessitat d'aconseguir una peça del cotxe que no venen a les botigues hem hagut d'anar a cal desballestador (novament, en el meu cas), un lloc sòrdid i sinistre com n'hi ha pocs. Tant és així que hem passat per davant d'algun i no hem tingut collons d'entrar-hi. I en el que hem preguntat no ens venien la peça, així que el malson no s'ha acabat, caldrà seguir fent visites.

Heu tingut mai la sensació d'entrar en algun lloc on en sortireu sense cartera i amb un parell de ganivetades (si hi ha sort), o amb algun òrgan de menys? Aquesta sensació em provoquen els desballestadors, tot i que el primer cop em van atendre bé, però la tensió no me la vaig treure de sobre fins que era lluny. Per si no fos poc, els desballestadors solen estar en polígons industrials, uns llocs que ja són prou sinistres per ells sols, especialment els dies de festa o a certes hores del dia. I ho sé perquè he treballat en un durant un bon temps.

Si hi penso, només se m'acudeix un lloc que podria ser més esfereïdor que aquests: la terminal de càrrega d'un port. Tots aquells contenidors apilats... m'estalviaré dir què imagino que contenen. Però per sort, en un lloc d'aquests no hi he posat mai els peus... de moment. I vosaltres? Heu viscut emocionants experiències d'aquestes? Coneixeu altres llocs tan o més sinistres que aquests que cito? Va, poseu-me els pèls de punta!

22 comentaris:

  1. Home, no sé què dir-te... per mi seria una mica més impressionant una sala d'autòpsies... O una habitació d'aquelles plenes de neveres on guarden els cadàvers perquè la gent els vagi a identificar :-P

    La terminal de càrrega d'un port? Però si d'aquells contenidors en fan mini-casetes i tot!! Hehehe són una cucada!

    No viuries aquí, XEXU? O aquí

    Mira aquesta... Súper bé de preu!! :-))

    ResponElimina
  2. Un confessionari dels salesians de la meua infantesa.

    ResponElimina
  3. El nom ja és un xic premonitori, però el despatx de l'apoderat de riscos del banc és un lloc sinistre i fa por d'entrar-hi ...

    Bona nit XeXu :)

    ResponElimina
  4. Por? Jo soc qui fa por als llocs sinistres!

    Qualsevol lloc pot ser sinistre quan es fosc i estàs sol, fins hi tot la teva pròpia casa, com a mostra: Apaga els llums

    PD: Encara ningú ha dit la casa de la sogra?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he pogut veure més que el començament del vídeo... Què bèstia! No tinc ganes d'agafar por del meu piset :-DDD

      Elimina
    2. L'he vist tot, parant de tant en tant. Perquè si no el veig, després m'ho imagino i encara és pitjor!

      Elimina
    3. I què tal?... Jo prefereixo no mirar-lo que tinc molta memòria visual i després ho recordo perfectament hahaha

      Elimina
  5. M'has fet pensar una estona però no sé dir-te un lloc que consideri prou sinistre, suposo que més que els llocs el que em fan més por són algunes persones.

    Em sap greu no haver-te pogut posar els pèls de punta però jo diria que si has vist el vídeo que enllaça en PONS ja els hi tindràs prou.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc et posaré els pèls de punta. Ara no se m'acudeix cap lloc sinistre. Si bé t'he de dir que quan era jove i viatjàvem de qualsevol manera, una nit vam dormir a la terminal del port de Gènova, simplement amb els sacs de dormir, damunt d'una mena de remolc que semblava la caixa d un camió. O sigui que en aquell moment tampoc ens va semblar tan sinistre. Si m'ho miro ara ... Crec que no hi dormiria. Vull dir que els llocs són més sinistres o menys depenent dels ulls amb què els mires. Ostres, tu! Quins records m'has fet venir!

    ResponElimina
  7. Que dolent! quina por!!
    jo tinc la ment una mica poruga també, m'imagino molts cops possibles sinistralitats que segur que no existeixen.
    L'últim lloc realment sinistre on vam anar va ser un cinema de Lleida. Feia temps que la peli estava en cartellera i ja només la feien en aquest. Un cinema vell, on feia molts anys que no anava. Era dissabte a primera hora i van obrir quan ens van veure a les portes. Dos homes vells, un a taquilla i l'altre a la porta de la sala... les meves dues filles i jo, les úniques espectadores... jo els feia bromes perquè no fes tan yuyu, però quan ja anàvem a casa amb el cotxe, ja respirant tranquil·les, la petita digué "mama, no ens tornis a portar mai més a aquest cinema, prefereixo perdre'm la peli".

    ResponElimina
  8. Tens raó, és l'escenari perfecte per una pel·li de terror. Podries ambientar algun relat en aquest lloc, segur que sabries transmetre-ho molt bé en els personatges! Jo només hi he estat una vegada però sí que recordo una mica aquesta sensació que dius. L'he tinguda més vegades: al cementiri Vell de Barcelona, de Poblenou, en una part on hi ha com uns panteons, i també un dia a la deixalleria de Vic (fa anys quan hi vam anar amb l'escola)...

    ResponElimina
  9. realment sinistres sí , un dia vaig haver d'anar a acompanyar una amiga que havia d'anar a cercar un paquet de no se´què a un lloc tant sinistre com aquests, una zona de tallers i magatzems sense pisos ni cases de gent, sense bars sòrdid i desolador com un desert industrial vingut a menys , crec que era cap les afores de Cornellà, d'això fa una pila d'anys .....autèntica por , entenc que em demanés si la podia acompanyar almenys érem dues.....i coincideixo amb la Sílvia amb el cementiri un iuiu.....bé per mi un altre lloc sinistre eren les comissaries de policia , parlo de fa anys de quan vaig haver de fer-me el DNI per primer cop encara en ple franquisme, sinistre i rònec el local enlloc del DNI semblava que em fitxaven per subversiva

    ResponElimina
  10. No he tingut la necessitat d'anar a aquests llocs que expliques...I després de pensar, no se m'acudeix res de la realitat, només algunes escenes de pelis!
    De totes maneres si un altra dia hi has de tornar, potser millor que et compris un cotxe nou he, he, que t'estalviaràs aquests mal tràngols encara que se'n ressenti la butxaca!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  11. Que no heu estat mai a hisenda? Allò sí que fa por i ja saps segur que potser no et fotran la cartera, però tot el qui tens dins segur.

    ResponElimina
  12. El primer que em ve al cap és un taüt, vaig veure una pel·li de petita d'una noia a qui enterraven viva, però al final se salvava, crec. "Buried" no l'he pogut veure. Vaja, és un terror molt habitual i popular però em sembla el pitjor del pitjor. També és sinistre un ascensor que a mesura que puges es va fent més estret i més petit, és un malson que vaig tenir durant una època... Bé, veig que em moc en el terreny de la ficció :)
    Que tingueu sort amb la peça, has pensat a fer una Guia de desballestadors??

    ResponElimina
  13. Alguna vegada no m'ha quedat més remei que passar pel davant de la porta d'una seu del PP.
    He accelerat el pas, com feia de petit quan passava pel davant d'un local de la OJE de la Falange espanyola.

    ResponElimina
  14. Havia pensat de no contestar els comentaris d’aquest post, només fer una mica de recull, però m’heu dit cada lloc que he hagut de contestar-vos a tots. Quin mal rotllo tu, això ho haurem d’arreglar en proper posts, perquè m’ha quedat un regust molt amarg amb aquest. La vida en general és sinistra! Si ja ho pot ser la pròpia casa... maleït Pons! Moltes gràcies a tots per participar i comentar.

    Assumpta, déu n’hi do amb el teu lloc sinistre! Tota la raó, no es queda curt. No sé si arran d’algun dels comentaris, o perquè em va venir recordant alguna pel•li, però en tot cas després de publicar el post, vaig pensar en un hospital buit. En general, qualsevol edifici buit fa una mica de por, però imagina un hospital abandonat, sense gent, però encara amb molt del material i equipaments que allà hi ha... mareta de déu, prefereixo el desballestador! Ara, d’aquí a viure en un contenidor de port... tampoc, eh!

    Jpmerch, em sembla que no és el primer cop que menciones alguna cosa d’aquestes, realment devies tenir molt males experiències amb els capellans de nen...

    Pere, desconeixia que existia aquesta professió i aquestes funcions. Ni idea de com deu ser on treballen, potser són bellíssimes persones, però sembla que allà gaires bromes no es deuen fer...

    Pons, si jo fes allò de premiar el millor comentari tu t’emportaries el guardó. No perquè el comentari sigui d’una gran elaboració, però has esvalotat el galliner. És cert que en tenebres tot canvia molt i fins i tot els llocs més familiars poden arribar a espantar, però aquest vídeo que penges... Jo sóc massa cagat, tu. Després estaria mirant a tot arreu i no apagaria mai els llums de casa, i la factura pujaria massa. Només he pogut mirar el principi i he decidit que era millor plegar. I mira que és curt... però no. A mi la sogra em tracta molt bé, i el que és més important, m’alimenta de meravella. Però hi ha sogres i sogres, és clar.

    McAbeu, és veritat que algunes persones són realment sinistres i fan més por que els llocs. Però imagina’t aquestes persones en llocs ja prou sòrdids! La cosa millora. No, no, no m’he posat el vídeo del pons, només vaig aguantar les primeres apagades de llum i després vaig plegar. Massa per mi, que sóc un poruc.

    Carme, en la vida he fet una cosa d’aquestes, ni la faré! No t’imaginava fent això, però tots hem estat joves, és clar. Si hi ha un port que m’imagino molt sinistre és el de Marsella, que té fama. És un port immens, no sé si tant com el de Rotterdam, però déu n’hi do. Gènova no em sona gaire millor. En tot cas, jo m’hauria buscat un hotelet, o un alberg. Encara que en segons quins llocs, els albergs també són una mica sinistres...

    Jomateixa, em sembla que tu i jo llegim massa llibres de lladres i serenos... Recorda’m que mai vagi al cinema a Lleida, caram, sembla tret d’una pel•lícula de por, no sabia que existien realment aquests llocs per aquí. Jo potser no hi hagués entrat, veu ser valentes, la veritat. Però entenc la teva filla, quin mal rotllo que devia fer i no ho devíeu passar bé del tot. Si total, esteu més pendents de l’entorn que de la pel•lícula... Per altra banda, ens queixem que ens tanquen els cinemes antics i aquest que dius es manté en peu, potser en comptes d’agafar-li por s’hauria de potenciar que la gent hi anés, així potser se’n salvaria algun. Quanta més gent junta, menys por, no?

    Sílvia, també tens raó, com que m’imagino les pitjors coses en aquests llocs, seria fàcil deixar que la ment inventés i escriure històries ben tètriques. Però és que sóc poruc, jo no les llegiria, i no sé si seria capaç d’escriure-les... Potser si les escrius ja no et fan por, oi? Em sorprèn que fins el teu comentari ningú havia citat els cementiris! La veritat és que jo tampoc hi vaig pensar en escriure el post. Per sort no hi vaig gaire i sempre de dia, segur que al caure la tarda fa molta més basarda. Continua a baix

    ResponElimina
  15. Ah, i el mateix dia del desballestador vam anar a portar un munt de trastos a la deixalleria del poble, i la veritat és que no feia massa por, però és petita, era a ple sol i el paio, per ser que té una feina no gaire agraïda, semblava prou alegre i bromista. També ho tenen tot ben organitzadet, així que no em queixaré d’aquest lloc, almenys al meu poble.

    Elfreelang, en època franquista suposo que qualsevol oficina pública devia ser molt sinistra, entraves allà i no sabies si en sortiries. Però bé, ara per ara no em semblen tan terribles. Potser et poses en tensió, però es pot superar. Els cementiris, com li deia a la Sílvia, tampoc no són el millor lloc per anar a passar la tarda. Descrius bé aquestes xones industrials desolades, foten una por... és on solen estar els desballestadors. I no ho hem dit, però molts tallers també solen ser força sinistres, la gent que treballa allà intimida i sempre surts amb més reparacions de les que voldries. Sembla que puguin fer de tu el que els vingui en gana, i després fer-te pagar per coses que no has demanat, però que si no et fas, ‘allà tu’. Ni anant amb companyia et salves d’això.

    M. Roser, potser els prejudicis ens venen precisament per les pel•lícules, en aquests llocs, com als cementiris i d’altres, sempre passen coses poc agradables. Però també hem de pensar que si els guionistes trien aquests llocs per les pitjors escenes serà que dintre de l’imaginari popular no són llocs massa agradables de visitar. Tot plegat es retroalimenta. Ei, si em pogués comprar un cotxe nou cada cop que alguna cosa falla ja ho faria! Però aquest cop és per un tap de no res, i tampoc no tinc els diners per comprar-ne un de nou!

    Sr. Gasull, doncs no, no he anat mai a hisenda que recordi. Però no em cal anar-hi perquè em buidin la cartera, així que el resultat final és el mateix, però m’estalvio el mal tràngol.

    Gemma Sara, efectivament, ser enterrat viu és un terror molt comú i jo el comparteixo. Per això prefereixo que m’incinerin, no fos cas. Això quan la palmi, perquè si a algú se li fica al cap enterrar-me en un taüt per venjança o alguna cosa... quina putada. Jo sí que vaig veure la pel•li ‘Buried’, i això que vaig molt poc al cinema. He de dir que, per tractar-se d’un paio tancat en un taüt durant hora i mitja, i res més, la pel•li no està tan malament. Prova d’omplir aquest temps amb històries que passin només dintre un taüt!
    Ostres, si ja ens posem en terreny de somnis angoixants podem acabar malament. Per sort no somio massa, mai he tingut somnis recurrents, i menys d’aquesta mena, per la qual cosa dono gràcies. I mira, una guia de desballestadors potser no, però si segueixo així potser podré fer visites turístiques. Si em poso d’acord amb ells potser ens podrem treure un sobresou a base d’extirpar òrgans a turistes despistats.

    Xavier Pujol, han de ser llocs realment terribles, però de portes endins. De moment, que jo sàpiga, ningú t’obliga a entrar-hi, i si et fa massa cosa sempre pots canviar de vorera per evitar passar-hi per davant. En aquest cas, és més el terror psicològic que sents que altra cosa.

    ResponElimina
  16. Hahahaha crec que tu i jo hem vist el mateix trosset de vídeo... No cal arriscar-se més :-DDD

    ResponElimina
  17. Els dos que comentes ja em semblen prou sinistres com per pensar-ne més o mirar el video del Pons... no, no, gràcies, que sóc cagueta de mena!

    ResponElimina
  18. M'agrada la idea de que em copiïs el premi al millor comentari ^^

    ResponElimina
  19. Jo tinc la sort de no tenir por i com que m'agrada el risc no preveig a vegades les conseqüències d'on em fico. M'he trobar en cada cacao, en els barris més cutres de diferents ciutats, amb històries que m'han fet suar de valent, però ara ja són anécdotes i quan les expliquem amb la família o amb els amics riem molt. Ningú ha parlat de cementiris! I millor que tampoc sàpigues quan sinistra és la muntanya quan t'hi perds, (a 2000m), es comença a fer fosc i comença a llampegar...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.