divendres, 22 d’agost de 2014

El virus (TPE)

Des que milito a un partit polític em fixo més en el funcionament dels partits. Passa allò tan habitual de creure que tu fas les coses molt bé i els altres malament, però quan em vegi com veig a altra gent, em sembla que plegaré. Parlo de 'gent de partit', polítics que segueixen l'ideari a cegues, que si el partit diu que convé tirar-se per una finestra, ells es tiren. Això s'observa molt bé amb la disciplina de vot o també quan mirant el perfil moral d'una persona pots endevinar a quin partit milita. Manca de criteri propi, obeeixen a una mentalitat col·lectiva. O potser és allò de 'Dios los cría...'.

Tot plegat trobo que s'assembla molt perillosament al concepte de 'virus' en les obres de ficció, del qual tenim nombrosos exemples a la literatura i també a pel·lícules i sèries. Un virus de ficció infecta els personatges i els converteix tant físicament com mentalment en alguna altra cosa, generalment passen de ser humans normals a alguna mena de bèstia o mutant sense voluntat pròpia. El mètode de transmissió sol ser per contacte (no gaire agradable) amb algú que ja ha estat infectat, o amb la mateixa mare (focus d'infecció principal), perquè sempre hi ha una mare, i molts cops si et carregues aquesta tot torna a la normalitat. Una mena de cervell central que regeix tot el ramat. Veieu el paral·lelisme amb els partits polítics? Fins i tot el grau de conversió, depèn molt del cas, de vegades l'empestat conserva part de la decència de la seva vida passada, i de vegades no. Com a la política.

Tenim, per exemple, els vampirs. Una mossegada seva et converteix en un d'ells: gust per la sang, no reflectir-se als miralls, dificultat per posar-se moreno... però en alguns casos conserven prou la seva personalitat. Hi ha incomptables històries de vampirs, des dels clàssics Nosferatu o Dràcula, fins la molt més moderna True Blood.

Un altre clar exemple són els zombis, que han tornat de la mort i per mantenir-se actius s'han d'alimentar de carn humana. Si no m'equivoco, senten una especial predilecció pel cervell. Per representar-los es fan servir totes les deformacions imaginables, arribant a límits molt desagradables. Una mossegada seva, un cop més, et converteix en un d'ells, i així anar fent. Un cop convertit en zombi el que toca és anar a buscar altra gent que no ho estigui. Una de les icones de zombis més actuals és la sèrie The Walking Dead, però els morts vivents es van posar de moda i se n'han fet nombrosos llibres recentment, dels quals no n'he llegit ni en llegiré cap.

De vegades, les plagues que van infectant seqüencialment a tots els personatges són virus de veritat i tot, com passa a la coneguda pel·lícula 28 days after, en la que un virus provinent de micos d'experimentació acaba infectant tota la població i convertint-los en una mena de zombis violents amb base científica, per dir-ho d'alguna manera.

I un últim cas que destacaré és el dels militants polítics. La infecció comença quan reben el carnet. Es transformen en una cosa que no eren i intenten captar altres individus per la causa, amb metodologies no sempre gaire nobles. Si no es fan militants no tindran tots els poders, però com a votants estaran infectats sense remei i els costarà molt curar-se, per més animalades que faci el seu partit. És més, n'estaran orgullosos com si no hi hagués una altra manera de pensar.


Aquest post serveix per participar al projecte de la taula periòdica de l'escriptura impulsada pel Sergi d'Àtoms i lletres.

21 comentaris:

  1. Fas uns paral·lelismes, des de dins, que confirmen el que s'intueix o es veu des de fora. De fet, ho pintes encara més terrorífic, com a virus, vampirs, zombies... la qüestió és que els militants no haurien de perdre la seva capacitat crítica, pel bé del propi partit, crec jo, les idees està bé discutir-les i contrastar-les i de vegades els que manen s'equivoquen, i si estàs anul·lat potser ni ho veus. Espero que segueixis militant tal com ets ara, vigilant que no t'ataqui cap virus...

    ResponElimina
  2. Molt bona aportació a la TPE, amb dosi d'experiències viscudes.

    M'ha vingut a la memòria un moment de la meva infantesa en què vaig copsar el concepte que expliques.

    Estavem jugant a un joc amb 2 equips. Un havia de 'matar' l'altre tocant-lo amb la pilota. Quan un membre de l'equip perseguit 'moria' passava a formar part de l'equip perseguidor.

    Recordo que mentre eres part dels perseguits desitjaves amb totes les forces que els teus companys escapessin de les pilotades. Però en el moment de rebre la pilotada hi havia un canvi de jaqueta instantani i volies que morissin tots. El poder del virus és terrorífic.

    ResponElimina
  3. Per això jo mai de la vida he volgut afiliar-me a cap partit... De fet, podríem dir que ideològicament "sóc" d'un partit el líder del qual detesto amb totes les meves forces (polítiques) i m'agrada infinitament més el líder de l'altre partit amb el que està federat (tot i aquest altre partit no seria, ideològicament, el mes proper a mi) i, per fer-ho més bonic, també parlo meravelles del líder d'un partit diferent, que a les properes eleccions ens passarà la mà per la cara... Així, ja veus que -també en això- sóc una tia rara :-))

    Estic escrivint aquest comentari des de la Minnie perquè... snifff... el meu ordinador nou... va molt bé... però ara s'ha mort el monitor!!... Acabo de mirar preus de monitors amb la Minnie i crec que, de moment, l'ordinador nou descansarà...

    No he mirat els múltiples enllaços que poses, amb la Minnie és impossible, tardaria deu minuts ben bé per cada un.

    En fi doncs, bona nit!

    ResponElimina
  4. La TPE aquí també! Al final m'hi animaré i tot...

    M'ha agradat molt com ho has explicat i l'analogia amb la política també està molt ben trobada, tot i que no mostres un panorama gaire encoratjador perquè algú decideixi embarcar-se en un projecte polític! Que un vampir o un zombi et mossegui dóna molt mal rotllo segur, però realment encara fa més por que les ideologies es puguin acabar implantant al cap de la gent de la mateixa manera. Perquè al vampir o al zombi com a mínim el veus venir físicament, veus que se t'acosta (també pot venir pel l'esquena, però notaràs la col·lisió, diguem). Però tal i com ho planteges, que les teves idees mica en mica es vagin modelant subtilment fins que acabin formant part de tu, que no siguis conscient del procés i encara més greu, que al final acabis pensant que aquelles idees sempre han estat teves... Buff... Riu-te'n de l'Èbola eh...

    (PS. M'encanta la imatge, és molt tendra!)

    ResponElimina
  5. M'alegra veure que també t'has contagiat del virus de la taula periòdica d'en Sergi ^^

    Un altre tipus de virus cosí dels vampirs i zombis son els homes llop, per exemple, si segueixes llegint Terry Pratchett arribaràs a la segona novel·la de la Guàrdia de la ciutat on hi ha rumors que hi ha un home llop dins de la Guàrdia, però només son rumors es clar...

    Quan penso en virus es inevitable pensar en la saga Resident Evil, que de fet, serien una espècie de Zombies, però de fet son alguna cosa més que això, alguna cosa encara més terrorífica.

    Lligant-ho amb el meu post dels camises vermelles de Star Trek, un altre "virus" son els Borg que ho assimilen tot al seu pas.

    PD: Es una llàstima que tinguis els llibres de Zombis tan creuats, perquè Guerra Mundial Z (absolutament res a veure amb la pel·lícula del mateix nom) està molt i molt bé. Els zombis son més una excusa per repassar la mentalitat de cada regió del planeta i la manera que tenen de fer davant d'una gran crisis.

    PD2: 28 días después es una bona peli de zombies, bona recomanació.

    ResponElimina
  6. Cal estar a l'oposició, fins i tot d'un mateix, no fos cas. D'altra banda, als partits no trobes res que no trobis a plaça. Diguem que n'hi ha més d'un -i més de deu- que fan servir el carnet com a vacuna per la baixa autoestima i actua com si amb el carnet et donessin superpoders. És allò de què a un aparcacotxes li poses una gorra de plat i es pensa que és el general Patton, vaja! ^^ Ara, per vampirs i zombies no me viene nada. Serà que no miro mai sèries ni pel·lícules de por, perquè em fan por :P

    ResponElimina
  7. sembla que la manera més fàcil és la no exposició evitant tot contacte amb la possible infecció, a menys que es vulgui contraure l'epidèmia.
    De totes maneres bona

    ResponElimina
  8. Bé podria ser, com algú recordava, com l'Èbola: escampat per nord-americans per guarir-lo. Efectivament, hi ha d'altres que no. Per exemple, jo vaig arribar a militar en un partit i després d'uns anys (ja no estava molt convençut de mi mateix) em vaig donar de baixa: quan hi havia eleccions, tampoc no els votava... El cas és que hi hagi militants o el que sigui: el moviment es demostra caminant, deia el meu oncle. I no podem passar tant de la societat (o sucietat). Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  9. Caram XeXu, quins posts t'inspira l'estiu i això que no fa calor...I aquestes pelis que mires tu són un bon xic terrorífiques. A mi m'agraden les que per contacte entre el seus personatges, el què s'encomana és el bon rotllo, les amoretes i les ganes de viure...
    És clar, tu, al ficar-te en política, suposo que ets més conscient de com actuen alguns
    afiliats que sembla que pel fet de portar unes sigles a la "solapa", ja no tenen pensament propi... I et deu ser més fàcil entendre que en pensa el personal dels polítics...Tu , ves en compte, que no se t'encomani el virus, sempre tens la possibilitat de sortir corrents si van maldades!
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
  10. Molt bona comparació ^-^.
    Sabent que tens el poder de poder veure-ho des de dins i des de fora ara és qüestió d'intentar no convertir-te en cap d'aquest tipus. Sempre s'ha de tenir un pensament propi a la vegada.

    ResponElimina
  11. Per això tot i no negar que sóc votant i simpatitzant d'un partit concret, mai ne volgut el carnet. El dia que en decebin (esperem que no ho facin) deixaré de votar-los i a un altre cosa.

    ResponElimina
  12. Molt bon post , molt encertat i una bona aportació a la taula periòdica.....jo potser m'estic plantejant participar però no em surt res adient.....
    he pensat en uns partits molt concrets on els militants semblen realment zombies

    ResponElimina
  13. Per mi els polítics són principalment uns paràsits i no crec que s'escampin indiscriminadament, com els virus, sinó que només s'encomanen a qui pot aportar-los alguna mena de benefici, sigui econòmic, sigui de poder. Em sembla molt bé que vulguis viure-ho des de dins, sincerament, jo no en tinc cap ganes. Però ja aniràs explicant-nos...

    ResponElimina
  14. Quant sento que el partit P "dóna llibertat" als "seus" militants per fer tal cosa o per votar se'm posen els pels de punta i sento pena per aquests "militants". Un partit hauria de ser un lloc de discussió per construir i no un ramat dirigit per uns pocs pastors.

    ResponElimina
  15. Abans de res felicitar-te per la teva aportació.

    No fa gaire vam parlar d'aquest mateix tema i et deia que vist des de dins és encara pitjor que des de fora. Resumint, que abans que em mossegui un polític prefereixo que em mossegui un vampir. ☺

    Molt bona nit !!

    ResponElimina
  16. Les persones majoritàriament, som gregàries. Tendim a associar-nos. Suposo que ens dona seguretat. Qui, no es d'un club, un partit, una penya una coral...o s'identifica amb una ideologia una religió etc... Volem pertànyer a alguna mena de comunitat per poder dir que som algú. Per ser reconeguts.
    El que a mi m'empipa és el proselitisme, el que altres vulguin que t'afegeixis al seu pensament argumentant que tenen la veritat, que són millors. Potser potser d'aquesta manera, reclutant altra gent, convencent-la, se senten més segurs de la seva pròpia elecció.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Pensava que a aquestes alçades d’agost no us animaríeu a comentar un post de la TPE que reflexiona, una mica en broma, sobre els virus en la política, però m’alegra haver-me equivocat, heu fet comentaris molt interessants que he gaudit responent. La conclusió, em quedo amb la que diu Sa lluna, és preferible que et mossegui un vampir que un polític! Gràcies a tots per ser-hi i per comentar! I a en Sergi per permetre’ns aprofundir en tòpics relacionats amb l’escriptura i les obres de ficció.

    Gemma Sara, una cosa és la situació ideal i l’altra el que passa a la realitat. A mi sempre em veuràs crític, des de fora i des de dins. Jo no sóc un polític de veritat, ni vull ser-ho, ni crec que pugui, per estómac ni per convicció. Sóc algú que va creure que havia arribat el moment de fer alguna cosa pel seu país, i va preferir fer-ho des de l’oficialitat d’un partit polític que sempre ha defensat els meus interessos, o que com a mínim s’adapta molt millor que cap altre a les meves creences. Sempre hi ha un mínim de rentat de cervell, suposo, com el virus aquests de ficció. Però el meu partit crec que té una taxa baixa, comparat amb d’altres. Més que zombis, o vampirs, em recorden més a una mena d’exèrcit de soldats programats, van tots a una segons marca el comandament, i no pensen per ells sols. I si algun pensa per ell sol, se’l relega una mica. Això m’ho ha dit, amb unes altres paraules, una militant d’una altra formació Jo et puc dir que milito a ERC, però no diré l’altra perquè tampoc vull fotre merder. De totes maneres, segur que no són els únics que funcionen així.

    Sergi, mira que tenia pensat fer algun altre àtom, però me’n vaig oblidar completament, i fins que no vaig veure en Pons l’altre dia que no hi vaig pensar. Repassant la taula, i alguns esdeveniments recents vaig fer la relació d’idees que em va portar a aquest post. Com que el tema i els exemples són lliures, espero que serveixi, estem construint una taula molt sui generis! I jo parlant de vampirs, zombis, i el que és pitjor, polítics! Si l’exemple que poses tu ho descriu perfectament i és molt millor. El joc que dius em recorda al que anomenàvem ‘matar’, a les sèries americanes traduïdes crec que li diuen ‘balón prisionero’, però em sembla que no és el mateix joc. Tot va de pilotades, però. Efectivament, el canvi de jaqueta en aquesta mena de jocs és total, immediat, i sense mossegada ni res. El virus està a més llocs dels que ens pensem. A veure si m’animo, no em falla la memòria, i periòdicament, mai més ben dit, vaig fent algun àtom més de la taula.

    Assumpta, els enllaços són prescindibles, només són exemples, fotos en alguns casos, i enllaços de viquipèdia en altres, per ampliar informació. Estàs de pega informàtica, sort que sempre et quedarà Minnie. Els monitors són caríssims, però sempre tens l’opció d’aconseguir-ne un de segona mà, més antic, que sigui assequible encara que no sigui de l’últim model. Al final acaba sent una solució.
    Pel que fa a partits, el que em passa a mi és estrany, diria. Si miro l’ideari d’ERC s’escau perfectament amb les meves idees, defensen el que jo vull gairebé a la perfecció, de manera que la tria per mi és fàcil. Per altra gent, com tu, la tria no és tan fàcil, perquè tens el teu propi conjunt d’idees que no hi ha cap partit concret que les compleixi totes. T’agraden unes coses d’uns i unes altres d’altres, però només en pots votar un, és clar. Quan parles d’ideologia no hauries de posar el partit democristià com al que t’escau més. En realitat, la teva ideologia congenia més amb altres partits, però per tu la part cristiana és molt important i per això els sents propers, sobretot perquè cap altre partit no li dóna una importància especial. Però en temes de polítiques econòmiques, socials i sobretot nacionals no pot dir que estiguis en absolut d’acord amb aquest partit, t’acostes més a altres. Tot és una barreja, i tot depèn d’on posem la importància. Continua a baix

    ResponElimina
  18. Potser si l’únic partit que apostés fermament per la independència fos de dretes potser jo el votaria, tot i que ideològicament preferiria propostes d’esquerres, però per mi el fet nacional té més importància que d’altres en aquest moment.

    Laia, començo pel principi i pel final, anima’t a fer algun àtom de la taula periòdica del Sergi, segur que t’ho agrairà, i així poses la quota femenina, que de moment només participem paios! Per exemple, hi ha un que és el ‘mad scientist’ que t’escau molt i potser et pot interessar, encara està vacant! I respecte la frase final... et semblen tendres els zombis? On anirem a parar...
    L’analogia amb la política està portada una mica a l’extrem, però alguna cosa hi ha. Descrius bé el procés, això que et van rentant el cervell i acabes pensant que aquelles idees sempre han estat teves. Realment, no és massa encoratjador, però si t’hi fixes, no només passa amb la política això, ens deixem rentar el cervell amb moltes coses. Ara, no diràs que un càrrec del PP no el veus a venir, com si fos un zombi o un vampir! Si no pots jugar a posar una tertúlia televisiva i sense conèixer les persones, provar d’endevinar qui de tots ells és el del PP. Segur que no t’equivoques de massa! De totes maneres, el més preocupant del cas és que, si no es demostra el contrari, zombis i vampirs són personatges malvats inventats, la literatura els ha creat a partir de llegendes o han derivat d’algun cas molt allunyat del que han acabat sent. Però els polítics amb cervell rentat existeixen, i tant si existeixen! Són aquests els que ens han de fer por. Ja ho diuen que hem de tenir més por dels vius que dels morts.

    Pons, com li deia al Sergi, m’havia marxat del cap fins que vaig veure la teva segona participació. Volia contribuir-hi més, però necessito que m’ho recordin, em faig gran! D’homes llop no en vaig parlar perquè em semblava repetir-me amb el mateix tipus de bèsties, però és cert, era la tercera opció, però vaig optar per virus de veritat. Algun dia tornaré a Terry Pratchett, segur que sí, però m’ha de venir de gust. La veritat és que no sóc gens expert en aquesta mena d’obres de terror amb no-morts i coses d’aquestes. M’agrada el concepte de virus com a joc de tocar i parar, que quan et toco passes a ser dels meus, però no consumeixo aquest gènere. Però com a bon friki, conec Resident Evil, tot i que no he jugat mai al joc ni he vist les pel•lícules, així que no et sé dir quina mena de zombis són. Tu ho tens molt més per la mà. Mentre escrivia sobre zombis, un tema que em supera una mica, vaig pensar en tu i en la teva època que només llegies llibres d’aquesta mena. Probablement tu o el mateix Sergi hauríeu pogut fer aquest àtom una mica més seriós i documentat. T’agraeixo la recomanació, però segueixo negant-me a llegir coses d’aquestes, encara que pel que expliques, ‘Guerra Mundial Z’ seria més un llibre de filosofia que gore, com ‘Districte 9’ és inicialment més una pel•li filosòfica que de ciència ficció.

    Clídice, com altres coses en aquesta vida, el carnet de militància sembla que dóna súperpoders a alguns, com si els tornés immunes contra tot, almenys. Alguna cosa així, però a una altra escala, fa la camisa de castells, però aquest és un altre tema. Alguna cosa ho deu fer que els dos pensem igual respecte a tenir criteri propi, i que militem al mateix partit. Ah, jo tampoc miro ni llegeixo res de por, o de terror d’aquest de monstres malvats, també sóc molt cagat. Però el concepte aquest de virus a les obres de ficció em resulta interessant.

    Sr. Gasull, mantenir-se allunyat dels polítics ho veig factible, si no vols jugar al seu joc no hi jugues i ja està. Però si et persegueix un zombi, com te n’escapes, eh??

    ResponElimina
  19. Viu, el teu cas sí que és sorprenent, però no ets l’únic a qui he sentit dir això! Conec almenys un altre cas de no creure massa en el partit que milita i plantejar-se votar uns altres, i no sé si acabar fent-ho i tot. Per no dir que vaig saber que un càrrec de l’ajuntament del meu poble no votava el partit al qual formava part i que li donava la cadira... No crec que es pugui considerar un rentat de cervell que votis el partit en el que milites, no? Seria el més lògic. Que després t’ho repensis i no vulguis continuar-hi perquè ja no hi creus em sembla encara més lògic. Hi ha gent, com el cas que et deia, que milita al cavall guanyador pel rèdit que en pot treure, no perquè hi cregui. I per això que dius em vaig fer militant jo, perquè em va semblar que era el moment d’implicar-me amb el procés que viu el país.

    M. Roser, no ens equivoquem, jo no miro aquesta mena de pel•lis! Si sóc un cagat, no miro ni llegeixo res que mínimament em pugui espantar i després em faci estar mirant enrere tota l’estona. Els he fet servir d’exemple per il•lustrar un concepte literari dels que surten a la taula periòdica de l’escriptura que en Sergi ens convida a traduir al català, a la nostra manera. Vaig triar el concepte de virus, que vindria ser un joc de tocar i parar, si et toquen et tornes com ells. No sé si això passa a les pel•lis bonrotllistes, em sembla que no. Ara, si per terrorífics et referies als partits polítics, llavors sí, fan molta por! Em sembla que no tinc més facilitat de la que podeu tenir vosaltres d’identificar els polítics que han estat infectats pel virus d’un partit. Crec que salta força a la vista. En el meu, com a bon partit català, acaben havent-hi tantes idees com membres, massa criteri propi de vegades! Però altres partits són més de pensament únic, encara que després ens acusin de ser-ho nosaltres. Ep, amb això no vull dir que ERC sigui sempre una bassa d’oli i un camp de roselles pel que ens passegem tots els militants, i naturalment sempre hi ha una mica d’adoctrinament, per dir-ho d’alguna manera, però trobo que és feble, i de moment no han provat de convèncer-me de res, de moltes coses ja estava convençut, i de les que no he estat d’acord, ja no hi he participat i llestos. Sempre estic en forma per si he de sortir corrents d’allà!

    maria, això intento, que ningú em mengi el cervell com si fos un zombi, i tornar-me com ells. M’ho miro amb una mica de distància, la veritat. M’agrada la mentalitat del partit, però no coincidim en totes les maneres de fer. Em veig obligat a reconèixer que alguns saben com fer les coses en política, però no és la meva manera de fer les coses a la vida, i quan passa això m’implico el mínim que puc.

    Bruixeta, això ho pots fer encara que tinguis el carnet. Si no t’agrada el nou rumb, et dónes de baixa i no els votes més. El pitjor del cas és que hi ha gent que segueix militant perquè els reporta avantatges, fins i tot els aporta una cadira de la que cobrar, però a l’hora de la veritat voten uns altres. Això sí que em sembla més greu.

    Elfreelang, et dic al mateix que a la Laia, estem esperant la primera participació femenina a la taula, a veure si us hi animeu! Segur que en Sergi estarà content que us apunteu a la iniciativa. La veritat és que està molt ben pensada la versió anglesa i té tanta informació que gairebé es podria fer traduint, però és millor que cadascú es faci els posts a la seva manera, oi? Em sembla que no cal dir el nom d’aquests partits en els que estàs pensant per saber perfectament de quins parlem...

    ResponElimina
  20. Loreto, a mi més que paràsits em semblen uns titelles, almenys molts d’ells, que obeeixen servilment a altres poders superiors, perquè naturalment els polítics no són els màxims poders que tenim. Naturalment i trista. Actualment estan molt mal valorats, i com a tot arreu, segur que en alguns casos injustament, però sembla que a la que toquen una mica de poder ja no hi ha qui els salvi. Jo vull creure que el sistema actual és aquest, i si no hi vols entrar, ja no pots ascendir a la cadena tròfica. Ara, els que hi accedeixen és perquè estan preparats per jugar a aquests jocs, o ja els semblen bé. La manca d’escrúpols és una de les principals característiques que calen per ser polític de cert nivell, em temo. Jo ho visc des de dins, i sense tenir evidències d’això que dic en el meu entorn proper, però no tinc intenció d’anar més amunt perquè segurament m’enduria un disgust.

    Jordi, de veritat que es vanten de donar llibertat de vot als seus militants? Això té molts noms possibles, però els primers que em passen pel cap és mentida, burla i sornegueria. No se m’acudeix un exemple més gran de rentat de cervell. Et diré que a formacions més integristes potser no els cal rentar tant el cervell perquè qui s’hi apunta ja té unes tendències força clares, però al PP tot es radicalitza quan ets dins, em temo. Doncs sí, és per plànyer els militants de base...

    Sa lluna, vist així, si et mossega un vampir potser aconsegueixes algun súper poder, alguns avantatges ha de tenir, encara que els inconvenients també són grans. Però si et mossega un polític l’únic que aconseguiràs és que les altres persones et deixin de parlar. Vist des de dins es veuen algunes misèries, aquest és el problema. Però si se n’ha de parlar, millor fer-ho amb coneixement, no? Sempre serà més fiable que parlar per prejudicis.

    Fra Miquel, el sentiment de pertinença és molt important, suposo que d’alguna manera ens han fet creure que és així, i no descarto que tingui relació amb les religions. Abans tot tenia relació amb les religions, i aquesta necessitat de pertànyer a algun lloc o alguna comunitat pot venir d’aquí. O potser ja ens ve per reflex dels instints dels animals superiors, d’ajuntar-se en grups més o menys grans per protecció. Suposo que després tots escombrem cap a casa i defensem les nostres opcions com les millors, però és que hi creiem per sobre de les altres. Ara, hi ha diferents maneres de fer-ho. Una és exalçant la teva i menystenint totes les altres, i una altra és defensar la teva i respectar que hi ha pensaments diferents. Un cop més, les religions, en general, són poc respectuoses amb les altres, viuen en una competència crua des de sempre. I entre els partits polítics hi ha de tot, alguns respecten més que els altres, però això salta a la vista. Ara, de gent fanàtica n’hi ha a tots els bàndols.

    ResponElimina
  21. El problema d'Unió, és que, "gràcies" a l'innombrable, sembla el que no és... Aquest home (l'innombrable) ha fet malbé un partit al qual pertanyia algú a qui admiro profundament, en , en Manuel Carrasco i Formiguera.

    És cert que el cavaller obscur no va sol... si està allí és perquè té els seus seguidors... però si aconseguíssim donar-li la volta de nou!! Persones com JOAN RIGOL són, per a mi, polítics de primera magnitud... Tant de bo la cosa canviés i gent més jove com ANTONI CASTELLÀ (que, per cert, s'ha fet seguidor del meu Twitter! hehehe) sabessin atreure amb les seves idees! ;-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.