diumenge, 17 d’agost de 2014

El Pedra

Repassant la llista de coses que ha de fer un bon català, l'excursionista de pa sucat amb oli va ensopegar amb una muntanya i els ulls se li van posar com plats. Per ser bon català s'ha d'haver pujat al Pedraforca! Com? I encara no hi havia pujat ell? A veure, 2500m? Això no és res, home! Som-hi. Però com sempre, estava equivocat. Potser seria un bon català, però també seria un català cansat després d'una de les ascensions més complicades de la seva curta carrera excursionista.

Símbol de la terra, però ben amenaçador.

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i deu el seu nom a la seva forma de dues punxes amb una enforcadura al mig. L'excursionista de pa sucat amb oli se'l mirava des de baix i no veia la manera de pujar-hi, però sí sí, hi ha camí. La ruta triada parteix del mirador de Gresolet a uns 1550m, on es pot deixar el cotxe i on comença un camí molt ben senyalitzat i costerut fins el Coll del Verdet, passant pel refugi de Lluís Estasen. És un sender preciós i maco de fer, tot i que a l'excursionista de pa sucat amb oli li ha costat agafar ritme de pujada.

La lluna acompanyava en la pujada, 
els excursionistes es lleven massa d'hora!

Des del collet comença la grimpada per roca amb alguns punts de força complicació, però l'excursionista de pa sucat amb oli s'arrapava bé, la caiguda no era cap broma. Després d'una bona estona de fer el cabra seguint la senyalització de punts grocs ha arribat al cim del Pollegó Superior del Pedraforca, a uns 2506m, on una estelada permanentment instal·lada servia d'atrezzo fotogràfic a la majoria d'excursionistes que passaven per allà, que no eren pocs. Des del cim es veia ben a prop el Calderer (cim secundari) i el Pollegó Inferior, a l'altra banda de l'enforcadura.

Des d'una punxa de la forca es veu bé l'altra.

Tocava baixar, aquest cop per la tartera de Pedraforca, un llarg camí de baixada amb molta pendent i plena de pedres i pedretes que el feien complicat i molt propens a les relliscades. L'excursionista de pa sucat amb oli i la seva acompanyant n'han patit més d'una, però sense conseqüències massa greus. Es fa llarga, però un cop a baix ja només és revertir el camí cap el refugi per un altre agradable sender.

Baixant pel pedregar relliscós entre les dues punxes.

En total, 6 hores d'excursió comptant una mitja hora de descans al cim per reposar forces i combustible. Una ruta que ha satisfet molt l'excursionista de pa sucat amb oli per exigent i variada. Una de les coses que més li han agradat ha estat treure's les botes després i dutxar-se en arribar a casa. Molt recomanable, però no apte per a tots els públics. Segur que hi ha maneres millors de ser bon català.

Informe de danys: La cara una mica cremada i un cansament considerable. És d'hora per conèixer l'abast a quàdriceps i genolls, que pinta que hauran quedat molt masegats.

21 comentaris:

  1. Excursionista de pa sucat amb oli: bufo només de pensar en l'ascens, però encara pateixo més amb les tarteres de descens...
    Espero que el teus genolls i els de la teva acompanyant, demà, no us facin massa la guitza...
    T'han quedat unes fotografies precioses, com segur que haurà estat preciós el dia!

    ResponElimina
  2. L'excursionista de pa sucat amb oli va prometre nova crònica aquesta temporada i aquí la tenim! Home de paraula, sí senyor.

    Gran cim, el Pedraforca. Una ruta molt bonica, coincideixo amb tu, però com la fanal blau també pateixo a les tarteres. Només de veure-les des de dalt ja m'impressionen, i a més tinc unes articulacions molt laxes i no puc falcar fermament els genolls, així que vaig passet a passet. Jo recomanaria a tothom que portés pals, crec que fan molt de servei (bé, per mi en aquesta mena de llocs són imprescindibles!)

    A la tornada, una piscineta on llençar-se de cap jo tampoc li diria que no!

    ResponElimina
  3. Un cim mític, en efecte. El Pedraforca té alguna cosa especial. I no només el Pedraforca, tota la zona del Cadí és molt maca. El tros de Camí dels Bons Homes que surt de Gósol té uns paisatges maquíssims. No hi ha vistes del Pedraforca però així i tot és espectacular.

    ResponElimina
  4. Recordo amb alegria les dues vegades que vaig pujar al Pedraforca en els tres anys que vaig estar a Catalunya i especialment la baixada per la tartera plena de neu. Vaig disfrutar com un cosac. Em porta records meravellosos.
    una abraçada

    ResponElimina
  5. ja to dic jo que no és pas apte per tots els públics, aquí una que el Pedraforca l'hi agrada molt vist des de baix ;)

    ResponElimina
  6. Dues vegades m'he quedat al coll del Verdet i les dues m'he quedat sense cim. La primera perquè feia una bona ventada i els pares van dir que cap avall, i la segona perquè una colla de ganduls amb la que anava de campaments anaven massa lents i la tarda ja estava avançada quan tocava grimpar. Així que, ja veus, la tinc més que pendent, però baix de forma com estic ara, no sé pas el que m'arribaria a costar!

    ResponElimina
  7. Tinc família per allà sota el Pedraforca, i com es tradició, tots ells mai l'han pujat, sempre l'han mirat des de baix i gràcies. Ja se sap, quan una cosa la tens al costat de casa no li fas ni cas.

    ResponElimina
  8. diguis el que diguis estàs en forma, esteu en forma ,jo ni la pujada ni la baixada ni esbufegant, crec que trigaria molt més de sis hores .....bones fotos!

    ResponElimina
  9. Jo em vaig quedar una vegada a mig camí per culpa del mal temps... I no ho he tornat a intentar mai més.

    Enhorabona!! Ets un excursionista de pa sucat amb oli, genial!!

    ResponElimina
  10. s'ha de menjar molt pa sucat amb oli per fer aquestes excursions!

    ResponElimina
  11. Home, un bon català, després d'aquesta excursió endrapa un bon plat de botifarra amb seques... i pa amb tomàquet amb oli i sal, esclar! Molt xules, les fotos, en directe suposo que brutal!

    ResponElimina
  12. Una muntanya, fantàstica i misteriosa, se n'expliquen moltes històries de bruixes...Jo tinc unes fotos precioses fetes des del peu, he,he...És un dels llocs on em sap més greu no haver pujat, hem sembla que n'he fet la meitat, perquè no anàvem ben calçats i és veritat, molt millor pujar, encara que tinguis bufera, que baixar, ja que les tarteres acabes baixant-les a cops de cul...
    Ahir, 17 d'agost, el sol es va pondre, just al mig de l'enforcadura, la qual cosa diuen que només passa un dia a l'any...Ho he vist per la tele i era una visió fantàstica!!!
    Remeis post...Aftersun a dojo i per la musculatura diuen, una aspirina (jo no ho he provat mai), però millor un bon descans. El què si que he provat és, peus i cames en remull, amb aigua i bicarbonat, oli amb un llum!
    Felicitats, XeXu, per aquesta aventura muntanyenca.

    ResponElimina
  13. "Molt recomanable, però no apte per a tots els públics". Vols dir la dutxa, no?

    ResponElimina
  14. No sé si hi pujaré mai, però de bon català segur que ho sóc, com el pa xucat amb oli. El messatge va anar bé? :-)

    ResponElimina
  15. Ja hi has pujat?? Ostres, felicitats!!
    Es pot dir que ja ets considerat un excursionista d'una nova categoria. Hehehe
    Pujant muntanya amunt el veig per la carretera i és únic, amb neu o sense.

    ResponElimina
  16. doncs si, com diu la maria, felicitats!!!

    Uns quants companys de la feina ja m'havien explicat la dificultat amagada del Pedraforca. És com la muntanya que ha de pujar tothom, com dius, tot bon català. Però té trampa i no és apta per a tothom.

    Jo no la veig assequible. De fet, fa poc parlant amb un amic, es va sorprendre que li tingui tanta basarda, ell l'ha pujat quatre o cinc vegades! però a mi, això d'haver de grimpar i sobretot la baixada de la tartera em fa molta cosa, no tinc massa bona experiència en baixada i pedra.

    Crec que, per molt que comenci a caminar, el Pedraforca no estarà mai al meu passaport muntanyenc.

    ResponElimina
  17. És maquíssima aquesta muntanya... Enhorabona!! :-)

    ResponElimina
  18. Ui, sí, és un cim bonic i assequible ... malgrat jo també sigui un excursionista de 'pa sucat amb oli'... hi he pujat un cop: l'ascens, perfecte! (excepte algun atac de vertigen sobretot en els últims trams) la baixada més complicada i acabada amb un 'camp a travé' gens recomanable ... vam acabar reventadíssims i confirmant que érem i som excursionistes de pa sucat amb oli ...

    ResponElimina
  19. Estic content d’haver fet aquesta excursió que tenia pendent de fa molt temps. No se’m podia escapar i em vaig trobar que és tan difícil com diuen, no una cosa fora de l’abast, però gens menyspreable. Un descuit al Pedra i tens un disgust. Però tot va acabar bé per nosaltres i m’ha agradat poder-ho compartir. Gràcies a tots pels comentaris i per compartir les vostres experiències al Pedraforca.

    Fanalet, la combinació d’aquest cim és el que el fa tan especial. Es poden fer diferents rutes, però pujar per la tartera és difícil, i baixar per la roca nua ja ni et dic. Hem vist gent que pujava i baixava per la tartera i que consideraven la grimpada més difícils. No els trec la raó, però pujar i baixar per aquell pedregar té el mateix mèrit. I a tu també et dono la raó, això de baixar per tartera no fa gens de gràcia. A mi grimpar m’agrada, però en alguns punts també t’acollonies una mica. En general, però, la gent que en sap considera que no és un ascens difícil. O això diuen! Ha suposat un bon canvi, estic acostumat a arribar als cims caminant. Però en general, una excursió molt xula, i per sort, ens va fer molt bon temps, a això sí que no hi estem acostumats!

    Laia, i espera’t, que potser encara n’hi haurà alguna més. Alguna excursioneta més faré, però encara està per decidir. Jo tinc l’estranya propietat que em sento segur sobre aquests terrenys. Les tarteres o baixades de terra o grava no tenen gens d’adherència, és cert, i potser costen més del compte, però a mi em costa treure els pals. Per una estona que em farien servei, penso que em faran nosa la resta de la ruta. La tartera la vaig baixar sense pals, però penso que sí que poden ajudar, sobretot si es va insegur. De totes maneres, la por juga males passades, s’ha de tenir seguretat, sense perdre el respecte a la muntanya en cap circumstància. Un peu segur abans de moure l’altre, i així anar fent. No coneixia això de les articulacions laxes, potser és una desavantatge en terrenys així. Però si te’n surts no ho fas pitjor que altra gent, no?
    Si tingués una piscina a casa, qui voldria anar a la muntanya??

    Sergi, anava a dir que el Cadí és una zona molt inexplorada per mi, però en realitat fa quatre dies que faig muntanya, és clar que és inexplorada! Em va agradar molt la ruta, la veritat, però un cop hi ets ficat, totes les muntanyes són iguals. Vull dir que cadascuna té els seus camins o la seva dificultat, però quan ets allà es tracta de vèncer tots els entrebancs i arribar al cim. I després baixar, que tampoc és cosa fàcil. Podria dir que el Pedraforca és de les excursions més complicades que he fet, i tenint en compte que he pujat alguns tresmils això per mi li dóna galons, crec que sí que és especial. I és que l’alçada de vegades és molt enganyosa. Però el Pedra no enganya, només mirar-lo des de baix ja veus que no és com les altres. Després de diverses visites al Ripollès, potser que vagi explorant el Berguedà més sovint.

    Alfonso, vas pujar al Pedra dos cops?? Tu sí que ets bon català! Hehehe. Com diu el Sergi, té alguna cosa aquesta muntanya, penso que jo també recordaré aquesta ascensió amb afecte. Però ostres, la tartera plena de neu ha de ser més fàcil de baixar, paradoxalment deu relliscar menys que de normal! Si ets excursionista per allà baix deus visitar sovint Sierra Nevada, no?

    Bruixeta, però s’ha d’intentar per saber si ets públic pel Pedraforca o no! A mi també m’agrada molt des de baix, el perfil és impressionant. Però tinc la mania d’enfilar-me als llocs.

    Maurici, ja veig que tens un compte pendent amb aquesta muntanya! Ha de fer ràbia això. En el primer cas, vas fer molt bé, no me la imagino amb mal temps. Per un cop jo vaig tenir sort, el dia va aguantar perfectament i no feia vent. Grimpar amb mal temps no se’m passaria pel cap, massa perillós. I la tartera ja ni t’explico, ni pensar-ho. I en el segon cas que cites no hi puc entrar, però crec que em fotria molt no poder assolir un objectiu per culpa d’altres. Continua a baix

    ResponElimina
  20. Per si de cas no la descartis. És cert que requereix un mínim de forma física, però creu-me que jo estic força pitjor que fa un any, em sembla que m’hauria resultat molt més senzill, tot i que en valoraria igualment la dificultat, que la té. Qüestió de sortir a córrer una mica, fer unes piscines, o el que sigui per posar la musculatura a to. Ja saps, diuen que a la tercera va la vençuda.

    Pons, quanta raó tens! Realment valorem molt poc les coses que tenim a tocar. El Pedra ens deia a tots bocabadats, però si l’has tingut sempre allà i l’has mamat tota la vida, segur que ja no impressiona tant. Als de Barcelona no se’ns passa pel cap visitar els museus si no és en un dia gratuït d’aquells, en canvi els de fora paguen el que sigui i flipen.

    Elfreelang, l’estat de forma se’l nota cadascú i et puc garantir que l’any passat estava molt millor que aquest. Però tinc 36 anys i em queden forces i ganes per fer aquestes coses, així que aniré fent fins que el cos aguanti, com sempre he fet. M’hauré de cuidar una mica i hauré d’anar fent exercici, sinó aquest moment arribarà aviat, però també anar trescant el cos s’acostuma a fer aquests esforços. Aquest estiu encara no ha acabat pel que fa a excursions.

    Carme, llàstima no haver pogut pujar-hi pel mal temps, però com li comentava a en Maurici, si a la muntanya mai te la pots jugar amb el temps, al Pedraforca encara menys, perquè per les seves característiques, pots prendre mal fàcilment si se’t posa a ploure o hi ha una ventada. Qui sap si encara tindràs alguna altra oportunitat, segur que allà hi puja gent de totes les edats i condicions, però he de reconèixer que sent allà no veia gens clar que hi hagi pogut pujar tanta gent.

    Jomateixa, ara sí que m’has fet gràcia! I tant, has d’anar ben alimentat, i jo sóc molt panarra! Un bon pa amb oli i sal és una delícia. I a més dóna energia per pujar muntanyes!

    Gemma Sara, un bon català no necessita cap excursió per fotre’s una bona botifarra amb seques, però un bon excursionista es fot un bon tiberi un cop acabada l’excursió. I durant... Això és el que he vist amb la meva experiència, que els excursionistes experts i veterans mengen molt. Jo, com que no ho sóc, faig un àpat molt frugal que no tripliqui les calories perdudes amb l’exercici. Algun cop s’hi que m’he permès endrapar com un lladre en acabar, però francament, no ho entenc. Es tracta de recuperar forces, no d’engreixar-se tres quilos. Les fotos són les que són, però la meva càmera no farà mai justícia al que veuen els ulls.

    M. Roser, sort que no em vas parlar de bruixes abans que decidís anar-hi, que potser m’ho hauria repensat! Bé, no en conec cap d’aquestes històries, però dient-se Pedraforca ja es pot imaginar que se’n deuen explicar històries d’allò més tètriques. Llàstima que no hi poguessis pujar, és un esforç que val la pena, penso. A la grimpada molt pocs cops em vaig quedar aturat pensant d’on m’agafaria, es puja força bé, però amb esforç. I a la baixada vaig derrapar molts cops, és clar, però de relliscada forta només en vaig tenir una que a més vaig recuperar encara no sé com, ni la mà ni el cul em van arribar a tocar a terra! Vaig veure gent per allà que directament baixava de cul, també és una manera, ves. Jo no baixo fent l’animal com alguns però tinc confiança en els peus i sento seguretat en aquests terrenys, crec que és un avantatge, perquè baixar amb por ho complica molt. Respecte sempre, però por mai.
    Desconeixia això de la posta de sol a l’enforcadura, quina coincidència, que passi precisament el mateix dia que jo hi vaig anar. Però a l’hora de la posta de sol ja estava molt lluny d’allà, vam matinar molt per poder fer l’excursió al matí, sempre em fa cosa estar per la muntanya a la tarda i sobretot al vespre, es pot girar mal temps i a més si es fa fosc... no ho vull ni pensar. Continua a baix

    ResponElimina
  21. He buscat fotos i és realment espectacular, viure-ho en directe devia ser genial, però també implicaria haver acabat la ruta i veure-ho des de baix, perquè allà a la mateixa muntanya no veus res de res, és clar.
    Gràcies pels remeis. L’aftersun sí que me’l vaig posar, tenia la cara vermella, però com que és la part més exposada i ja està morena, de seguida em va baixar el color. He de dir que les repercussions físiques aquest cop han estat petites, es nota que vaig pujar el Puigmal fa poc més d’una setmana. Aquell pic és més fàcil, tota la ruta en general, i es triga el mateix. L’exigència física és molt més alta al Pedra, però el Puigmal, que em va deixar ben masegat, va servir de bon entrenament, ara el cos ja sap les bromes que li gasto, i que es prepari, que no hem acabat. Cansament general sí, però es cura amb descans, i la dutxa en arribar va ser reparadora també. Només una mica de cruiximents als quàdriceps, que veig ben normals perquè els fots molta canya. No ens han calgut drogues, penso que hem recuperat molt bé!

    Jpmerch, la dutxa va ser molt recomanable, però hagués estat apte de veure, res indecent, no teníem forces per fer cap espectacle. Va ser una dutxa dutxa. Sense més. Però que bé va entrar.

    Joan Gasull, en arribar a casa no estàvem per massa massatges, la veritat. El cansament era considerable i només te l’arregla el repòs. Suposo que s’ha entès que això de ‘ser un bon català’ era una conya, oi?

    maria, el seu perfil és característic i molt curiós, no passa gens desapercebut. Estic content perquè considero que he estrenat noves maneres de pujar muntanyes, això de grimpar paret amunt gairebé no ho havia fet mai, i m’agrada. Però segueixo estant tan poc preparat per fer muntanya com ho estava abans.

    rits, francament, després de fer-la em sorprèn que sigui una muntanya tan comú i que tanta gent hagi pujat. Cert que és un cim emblemàtic pel seu perfil, però això no vol dir que l’hagis de pujar. Però realment vam trobar molta gent, i estic segur que centenars d’excursionistes nous s’hi animen cada any, per no dir els que repeteixen. Val la pena, com a muntanya suposa un bon al•licient, és força complicada, tant a la pujada com a la baixada. S’ha de ser una mica conscient a qui la recomanes, el teu amic la pot haver pujat tants cops com vulgui, però crec que no tothom podria, o fins i tot recomanaria que alguna gent no la pugés. S’ha de tenir en compte que en cas de poder grimpar per la roca i arribar al cim, que ja és molt complicat, després caldrà desgrimpar una mica i baixar per la tartera. També pots baixar per la roca, però jo no ho recomanaria. Vaja, jo no m’hi veig. I la tartera ara té un camí molt ben senyalitzat que et proposa la ruta més fàcil, però tot i així és relliscosa i traïdora. Qui sap, no li tanquis la porta, però cal ser molt conscient del que es va a fer i de què et trobaràs, tot i que fins que no ets allà no ho veus. Jo ja l’he tatxat de la llista, però no descarto tornar-hi alguna cop més, és una ruta molt maca i variada.

    Assumpta, la muntanya és molt maca, i la ruta també, molt xula de fer, però força difícil, això sí. Però ja en tinc una altra al sac.

    Ciutadà K, tu ets dels meus! Per com ho descrius em sembla que vam tenir sensacions similars. Jo no pateixo amb l’alçada, i tot i treure el cap per algun barranc de caiguda vertical, no m’agafa por, sinó que penso que més val apartar-se d’allà una mica, no fos cas. La pujada sembla molt difícil però es va fent, crec que requereix certa destresa i condició física, però vas pujant. I a la baixada no les tens totes perquè saps que és molt fàcil relliscar. Potser no acabaràs a baix de tot, com et passaria a la pujada, però t’enduries uns quants cops i moltes rascades de profunditat considerable. Molt perillós, perquè trobar alguna cosa que et freni pot ser encara pitjor. Que visquin els excursionistes de pa sucat amb oli! Que bé compartir experiències.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.