dimecres, 20 d’agost de 2014

Caminant pel passat


Si no es tenen recursos per viatjar lluny, s'han de buscar alternatives per passar l'estiu sense morir-se de fàstic a casa. Tot val diners, però també cal saber gastar-los. La muntanya és una opció. Una altra és explorar la pròpia ciutat, que de vegades té cops amagats i et revela indrets que no t'esperes, com el d'avui. Pedres antigues amb molta història. Barcelona és una ciutat sorprenent que mai t'acabes. Si algú vol jugar a endevinar d'on és aquesta foto, aquí us la deixo. Jo l'hauria ubicat en algun llogaret remot de Catalunya, però no, és a la ciutat. Preciós racó per passejar-s'hi, molt recomanable.

20 comentaris:

  1. Aquest és el claustre del magnífic monestir de Pedralbes de Barcelona, XeXu. A Barcelona hi ha un munt d'indrets petits per perdre's, com bé dius. La parròquia de santa Anna al carrer homònim per on passem tants cops, és un altre indret bellíssim per ser dintre de la ciutat. I n'hi ha tants...

    ResponElimina
  2. Està clar que no coneixem casa nostre com hauriem, però també és agradable saber que sempre podem trobar perles com aquesta, que jo desconeixia totalment.

    ResponElimina
  3. Realment preciós! Jo de vegades tindria el rampell d'ensenyar a tothom fotografies d'aquestes a tots els que em van penjant fotografies d'indrets on van de vacances que no estan a menys de 3.000 quilòmetres d'aquí. Una mica d'envejeta sana, potser, perquè m'agradaria viatjar molt a mi també, però crec fermament que tenim molt i molt al nostre país, fins i tot al costat de casa, molt per conèixer i per descobrir.

    Hi ha molt món allà fora, però també molta bellesa a casa nostra que, si la coneguéssim tota, segur que ens faria estar encara més orgullosos de la nostra terra.

    ResponElimina
  4. Això és Barcelona? Tenim tants llocs per descobrir...anem cap a fora i ens deixem el que hi tenim a dins.^^

    ResponElimina
  5. Crec que en Viu té raó. No fa massa mesos aquest va ser un lloc de trobada i de visita entre una blocaire amiga i jo

    ResponElimina
  6. Què maco és!! Què preciosa és Barcelona!! ;-))

    Magnífica idea aquesta de fer turisme per la pròpia ciutat. Tenim tantes coses per veure!!

    Fa uns anys, ja al principi de la crisi (tant la general com la meva -econòmica- en particular), en Josep Lluís i jo vàrem fer una mica de turisme per Reus. Entre les cosetes que vàrem fer una va ser visitar la Casa Navàs (modernista, de Domènech i Muntaner) per dins. Quina preciositat!!

    Per cert, que allí dins -ja gairebé en acabar la visita- va ser on es va espatllar la meva anterior càmera fotogràfica. No era digital, era una Nikon que, sense ser del millor, era "boneta"... feia unes fotos precioses, agafava els colors naturals (els blaus del cel, els verds dels arbres...) millor que cap altre càmera que mai hagi tingut. Un record per ella. Era un magnífic regal d'en Josep Lluís (fet anys enrere quan, evidentment, no hi havia crisi),

    Quan la vaig portar a arreglar em van dir que l'avaria era molt greu i que em sortia millor comprar-ne una de nova, una digital... I llavors vaig comprar la que tinc ara. Doncs bé... em van dir que se la quedaven uns dies al laboratori i que si veien opció d'arreglar-la m'ho dirien... encara estic esperant la resposta... Llavors encara era imbècil.

    T'imagines que la càmera tenia una avaria petita, la van arreglar i se la van quedar????

    ResponElimina
  7. La veritat és que no sembla pas dins de Barcelona. Sembla algun monestir d'un poble.

    ResponElimina
  8. Sembla estrany la de racons i raconets que tenim per descobrir dins dels nostres pobles i ciutats, no fa massa un amic em va portar a veure això:
    http://www.altresbarcelones.com/2009/01/les-columnes-del-temple-daugust.html
    Em va impresionar!!
    Molt xulo XeXu!!

    ResponElimina
  9. Barcelona és una sorpresa constant, te racons preciosos que a vegades se'ns escapem. Jo també diria que és el claustre del Monestir de Pedralbes

    ResponElimina
  10. hauria jurat que era l'interior del pati de la casa de convalescència actual seu de l'institut d'estudis catalans ! segurament m'erro no ho se, tens raó XeXu Barcelona té molts i molts racons encisadors i amb les butxaques buides o pocs plenes és un gran alternativa ; jo em dedico a passejar pels parcs i jardins !

    ResponElimina
  11. Barcelona no té res a envejar de les grans ciutats europees, i les meves samarretes viatgeres demostren que se del què parlo :P

    ResponElimina
  12. Sempre ho penso que no valorem prou el que tenim a prop, m'agrada molt aquest claustre, no l'hauria endevinat pas, però el primer comentari ja ens dóna la resposta. Veig que saps aprofitar l'estiu molt bé ;)

    ResponElimina
  13. mmm, no he mirat els comentaris x no interferir.... el claustre del Monestir de Pedralbes????

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe, veig que no sóc la única que aposta x aquest racó :)

      Elimina
  14. Doncs és un racó ben bonic, tens raó, reconec que per aquí som més de Tibidabo, Zoo... ep, també tenen la seva història i el seu passat, eh? També va bé passejar gent de fora per redescobrir la pròpia ciutat, ara fa 3 anys que no ho faig però m'agrada.

    ResponElimina
  15. Trobo que tens raó, la gent s'obsessiona per visitar països llunyans, (que a mi em sembla molt bé, cadascú és lliure), però ens oblidem que a casa nostra tenim llocs que valen molt la pena d'admirar...Muntanyes, platges, monuments...Tot i que a mi de Barcelona que no em portin al centra m'hi sento com engabiada...Llocs com ara aquest claustre, a les afores, ja m'estan bé!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  16. És un comentari que fem sovint amb en Martí, que no aprofitem prou el patrimoni que tenim proper i sempre arribem a la mateixa conclusió. Com que el tenim tant a mà ja hi anirem en qualsevol moment i per vacances busquem una altra banda. Per exemple, el primer cop que vaig visitar la Sagrada Família va ser acompanyant a una estudiant polonesa que " vam adoptar" un temps a casa.
    Aquesta és una bona manera de fer turisme sense moure't massa lluny. Tenim la sort de viure en un país petit que té de tot!

    ResponElimina
  17. Ni una oportunitat ha donat en Viu perquè els altres tinguéssiu dubtes sobre la localització de la foto. Ell la va encertar de seguida, i d’altres també. No era un repte massa complicat, però per mi era totalment desconegut fins que no vaig posar els peus allà, i n’estic content, perquè és una visita molt maca. Efectivament, es tracta del monestir de Pedralbes, a la part alta de Barcelona, però actualment integrat dintre de la ciutat mateix. Quan la reina Elisenda de Montcada el va fer construir era lluny del nucli urbà. Gràcies pels comentaris i per algunes propostes que feu, encara queda temps per voltar una mica per la ciutat i no descarto passejar-m’hi per descobrir nous racons que de moment em són esquius.

    Viu, primerament, sigues molt benvingut al Bona Nit, no sé si havia tingut l’oportunitat de saludar-te en el passat, però almenys és la primera amb aquesta forma. L’has encertat a la primera, efectivament, és el claustre del monestir de Pedralbes. Barcelona és increïble i trepitgem història viva de vegades sense ni adonar-nos-en. No he entrat a aquesta parròquia que dius però me n’han parlat i un dia vam estar a les seves portes, però no era oberta. Queda pendent, i amb el teu comentari em venen ganes de visitar-la, a més està en un lloc molt més cèntric i més fàcil d’arribar-hi. Tenim molta sort de tenir una ciutat que no t’acabes mai.

    Joan Gasull, fins el dia que hi vaig anar només l’havia sentit de nom i no tenia intenció de trepitjar-lo. Però l’avorriment porta a solucions imaginatives, i a pensar què pots fer un dia que no tens res previst, i mira, va valer molt la pena i vaig descobrir un indret que em podria haver passat per alt.

    Laia, em sembla que l’enveja sana no existeix. O es té, o no es té. El que sí que és cert és que a dia d’avui, amb la fotografia digital, però sobretot amb aquests mòbils que fan de tot i que estan permanentment enllaçats a xarxes socials, si no penges el que estàs fent és com si no ho fessis. En part jo també ho faig, no ens enganyem, si no no hagués penjat aquesta foto, però hi ha gent que sembla que viu per això. Estan a l’altra punta del món i t’ho han de fer saber. Insisteixo, crec que jo faria el mateix, no vull enganyar, però vull pensar que no tant. Això no treu que no valori el que tenim. Sempre admirem el que està lluny, però a casa tenim moltíssima cosa per visitar, de moltes categories diferents. Barcelona és una ciutat de molts contrastos, preciosa i amb infinits racons. I si sortim de la ciutat per anar una mica més cap a l’interior també hi ha molt per descobrir. I a la costa. I ja paro perquè si no això semblarà un anunci dels Amics de les Arts. Però no ens cansem de visitar casa nostra! I quan es pugui viatjar, també a viatjar, però sense oblidar casa.

    maria, és a Barcelona, certament. I no és l’únic racó d’aquesta bellesa que tenim a la city! Anar a l’estranger està bé, però no hem d’oblidar mai el nostre petit país!

    Carme, i tant que té raó, l’ha encertat a la primera. Si és que jo us ho poso fàcil, no com tu, hahaha! És un lloc bonic, per passejar-hi i tenir-hi una bona xerrada, no es pot negar que veu tenir bon gust amb la tria.

    Assumpta, sempre ens passa igual, si anem a l’estranger visitem fins i tot l’església més petita i lletja que hi hagi, però no ens coneixem els grans monuments de la nostra terra. Ni que sigui de tant en tant, està bé recordar que tenim un país preciós amb una capital espectacular, i que val molt la pena visitar, que no cal anar lluny per veure coses increïbles. En vida d’aquest blog us he explicat com vaig visitar l’antic Hospital de Sant Pau, la Sagrada Família entre d’altres llocs, i ara afegeixo el monestir de Pedralbes. Tots ells visites molt recomanables, dins la mateixa ciutat. Mica en mica vaig descobrint, i per sort Barcelona no te l’acabes. No hem de deixar aquests llocs només en mans de guiris, ens l’hem de visitar nosaltres també. Continua a baix

    ResponElimina
  18. Un record per la teva càmera. Imaginarem que realment va quedar molt tocada i que no hi havia res a fer, més val confiar en que qui se la va mirar no va tenir la delicadesa de comunicar-te que, definitivament, no es podia arreglar. Si penses una altra cosa t’entrarà una mala llet...

    Jomateixa, això és precisament el que penso jo, però has de pensar que Barcelona ha anat creixent al llarg dels segles i s’ha menjat pobles i espais que abans estaven allunyats.

    Lluna, a mi sol em costa anar descobrir racons i raconets, sempre acabo passant pels mateixos llocs, així que em deixo portar, i en bona companyia he pogut visitar alguns indrets realment espectaculars. Sempre he lloat Roma perquè et trobes una obra d’art a cada carreró, però Barcelona no té res a envejar a cap ciutat!

    Bruixeta, és el claustre del monestir de Pedralbes, efectivament. Això més que un racó és tot un monument que val la pena visitar i perdre-hi una bona estona. La reina Elisenda de Montcada es va muntar allà un palauet que déu n’hi do.

    Elfreelang, això és una mica com el jardí botànic que ens comentaves l’altre dia, efectivament, llocs fantàstics per passejar-se a Barcelona, per molts encara inexplorats. A Ciutat Vella hi ha molta pedra antiga i algun lloc similar, passejar-se per la seu de l’Institut d’Estudis Catalans també és com estar en un altre món, o en un altre temps. Però en aquest cas es tracta del claustre del Monestir de Pedralbes. Entrar-hi costa diners, però val la pena la visita, així que si no hi has anat et recomano que et reservis un matí o una estoneta per admirar aquest racó tan desacostumat de la ciutat.

    Pons, però tens samarretes de Barcelona tu? Perquè si no en tens, l’estàs discriminant respecte les grans urbs europees que també has visitat! No li facis aquest lleig.

    Sílvia, esperava que el misteri durés una mica més, però en Viu, que fa honor al seu nom, l’ha clavada a la primera. Jo tampoc l’hagués endevinat si no fos que la foto la penjava jo! I tant que valorem poc el que tenim, sempre ens sembla que allò que està més lluny hagi de ser millor i més espectacular, però primer hem de conèixer el que ens envolta, potser llavors no admiraríem tant les visites a altres terres. Faig el que puc noia, els diners també manen.

    rits, l’has encertada, jo dubto que n’hagués estat capaç sense buscar a google. Un lloc preciós que desconeixia, la ciutat sempre sorprèn.

    Gemma Sara, Barcelona té mil i una cares, tant és que vagis a visitar pedres antiquíssimes com construccions més modernes, que també et quedes embadalit mirant la Torre Agbar, que és tota una altra història. Fa molt temps que no pujo al Tibidabo, mira, queda pendent. Això de passejar gent de fora és força efectiu, però els acabes portant als llocs que ja coneixes. En canvi, si tens una mica d’iniciativa per sortir dels espais més suats de cadascú, pots descobrir algunes perles com aquesta. Per iniciativa pròpia potser no hi hagués anat, però si t’ho proposen...

    ResponElimina
  19. M.Roser, a mi m’agrada viatjar, perquè de coses boniques n’hi ha a tot arreu. El que no està bé és menystenir el que tenim aquí a casa només perquè està prop, i en canvi admirar tot el que està lluny. De vegades admirem coses que són una merdeta només perquè estan a molta distància, com platges precioses, i si vas a la costa brava veus que no tenen res a envejar. O grans edificis amb valor arquitectònic, i aquí a casa en tenim una bona pila. No valorem mai prou el que tenim a la vora, i ens equivoquem. Veus, a mi el centre de Barcelona m’encanta, el soroll i la gentada ja m’estan bé, tret que tingui pressa i no pugui ni caminar, però ja m’està bé que la ciutat estigui tan viva. Visites a llocs tan tranquils només per una estona, però al centre de la ciutat jo hi viuria encantat, si tingués diners per fer-ho!

    Mireia, el nostre país és petit en extensió, immens en contingut. Tenim una mica de tot, i res no és insípid. Si vols platges, en tens de brutals, cales precioses i grans extensions de sorra. Si vols muntanyes, tens mil i una rutes i cims que s’enfilen per sobre dels 3000m. Si vols història, ens en sobra pels quatre costats. Tradicions? Festes i fires per tots els gustos. Molt i molt per descobrir, però sovint anem a fora a admirar tot allò que tenen. Potser sí que tens raó que ens sembla que el de casa ho podem visitar sempre que vulguem, però després no ho acabem fent. Jo generalment no he de passejar ningú, així que miraré d’espavilar-me i descobrir els racons per pròpia voluntat, a veure si aprenc a valorar més el que tenim.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.