dijous, 24 de juliol de 2014

Tres copes buides


Vespre. Una festa major en un poblet petit, en ple estiu. Una guingueta improvisada, una barra metàl·lica sota uns tendals, amb bales de palla recobertes de fulards com a seients. Tres homes, joves, roba còmoda, lli, camises acolorides. Un d'ells fins i tot duu un barret de palla amb una cinta roja. Xerren, riuen, comparteixen una copa de vi. El seu posat és distès, el posat de qui està de vacances, lluny de tot, especialment de les cabòries. Però no estan de vacances. Veient aquesta escena, qui podria sospitar? Tanmateix, hi ha un lloc millor per ultimar els detalls de l'atemptat, fora de l'abast de qualsevol mirada? Es pot passar més desapercebut?

Els homes ja han marxat, han deixat les copes buides sobre la bala de palla, senyal que ja no tenen res més a dir-se. L'endemà es trobaran a Plaça Sant Jaume.


A falta de Relats Conjunts, la Carme no ens falla mai. Jo també participo a la seva substitució estiuenca! La foto de la proposta és d'en Barbollaire, per cert!

19 comentaris:

  1. Caram! Espero que hi hagi alguna cosa que eviti l'atemptat, quin mal rotllo, amb lo bonica que era la nit estiuenca...


    ResponElimina
  2. la normalitat i bellesa que envolta les coses més brutals.

    ResponElimina
  3. Amb un camuflatge de felicitat van tramant tota la ràbia...Esperem que no els surti be.
    Bona proposta, XeXu.

    ResponElimina
  4. Caram, no ho hauria sospitat mai... a partir d'ara em miraré la gent distesa d'estiu d'una altra manera... Una pensada sorprenent!!

    ResponElimina
  5. Coi, coi, coi, quina sorpresa!!! I quin iuiu, no cridis el mal temps...

    ResponElimina
  6. oooh!!! i jo que m'identificava amb l'inici del relat!!! ooooh quin gir!

    El relat em fa recomenar-te fermament Cels. A la Biblioteca de Catalunya.

    ps. No coneixia la paraula guingueta! que seria, la paraula correcte de xiringuitu?

    ResponElimina
  7. Ai mare meva, com es pot planejar un atemptat, des d'un lloc tan bucòlic? També dic com la Carme, no donis idees...Per cert, ara vinc d'un parc d'assejar la V...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Ostres Xexu! Amb aquest escenari tan preciós i colorista podries haver parlat de l'amistat, de l'amor, de les solituds. De trios, d'infidelitats, de viatges i fracassos, dels plaers de l'estiu però mai dels tarats violents ... d'atemptats a casa nostra.
    La politiques terroristes es combaten amb la paraula, la raó i la voluntat .

    Bona nit XeXu.

    ResponElimina
  9. Molt ben lligat, però prefereixo els trios..... :-)

    ResponElimina
  10. Per fer mal totes se les empesquen. Espero i desitjo que no es sortissin amb la seva.

    ResponElimina
  11. Nen, si us plau... Algunes coses ni en broma, eh?

    Menys mal que jo ho sospitava tot i els hi he posat un laxant triple acció al vi!!

    ResponElimina
  12. Molt ben trobat, M'ha sorprès aquest final que, certament, no s'adiu gens amb el decorat. T'he de dir que en el meu relat, que publicaré demà, també he marxat del "bon rotllo" que sembla donar aquesta foto, però que no m'he passat tan com tu. ;-)

    Després de llegir alguns dels altres comentaris, se m'ha acudir un final alternatiu al teu relat que ens tregui el mal gust de boca. Tot i que repeteixo que jo l'he trobat molt bo tal com l'has deixat tu, sorprenent i colpidor.
    Amb el teu permís, aquí el tens:
    Els tres presumptes terroristes, detinguts pels mossos només abandonar la guingueta de la festa major, no entenien que havia pogut fallar. No s'adonaven del greu error que havien comès i que els havia delatat. Convençuts com estaven d'haver triat el lloc ideal per passar desapercebuts mentre ultimaven el seu malèfic pla, no havien pensat a treure's els passamuntanyes.

    ResponElimina
  13. Però si només volien anar a la plaça Sant Jaume a matar.... el temps, a matar l'ensopiment estival i matar l'avorriment!

    ResponElimina
  14. un bon viratge...m'ha sorprès això de l' atemptat final tal com ha començat la cosa....

    ResponElimina
  15. Ostres, quin gir! Que se n'ha fet de planejar maldats en una taverna ombrívola de mala mort? Doncs ara segur que els para un control d'alcoholèmia dels mossos, que per la festa major estan per tot arreu, i descobreixen el pastel. Per savis!

    ResponElimina
  16. glups... realment m'has sorprès amb el final.

    ResponElimina
  17. Ja m'agrada que us hagi sobtat aquest final, i fins i tot que us hagi esfereït! La gràcia era aquest gir total, és clar. Bé, potser no us ha fet massa gràcia, però està clar que us ha sorprès. No deixeu de llegir el final alternatiu d'en McAbeu, que és molt bo, i a més és 100% ell! Li ha sabut donar una altra volta al relat amb molta gràcia. Moltes gràcies a totes i tots per llegir-me i deixar els vostres comentaris.

    ResponElimina
  18. A la primera lectura em pensava que eren de la secreta. Ara hauré de pensar que era la que els hi servia el vi amb narcòtic.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.