dissabte, 26 de juliol de 2014

Si et despistes...

Tenim molt al cap que les companyies de serveis i els bancs intenten entabanar la gent gran perquè no entenen massa bé què els venen i així en treuen profit. Els planyem, però no som conscients que ho intenten amb qualsevol, i si pica, tot això que tenen. A mi em van estar a punt d'enredar fa uns dies, ho comparteixo per si pot servir a algú.

Se'm va presentar a casa una noia dient que era de la companyia de la llum i em va començar a explicar les noves maneres de facturació, que ara facturen per consum real i no sé quines mandangues més. Em va demanar veure la darrera factura per assegurar-se si ja m'ho cobraven així, aparentment era una visita informativa. Es va apuntar coses de la factura i em va dir quan costarien a partir d'ara les revisions periòdiques, ensenyant-me a la pantalla del seu mòbil l'import des de la pàgina mateix de la meva companyia.

A mi em va pujar la mosca al nas perquè la noia feia gestions, i em vaig fixar que en realitat res l'acreditava com a emissària de la companyia que em serveix (encara que me l'ensenyés al seu mòbil). Li vaig començar a dir que sóc llogater i que no tinc potestat per canviar res, i que a més no sabia de quina companyia era i què estava fent. Va canviar l'actitud amable i servicial per un to hostil que denotava que jo li feia perdre el temps per ignorància, i em va demanar qui s'encarrega de la llum a casa, com si li hagués obert la porta un nen de 5 anys. Era una artista de defugir preguntes compromeses, i es va negar a facilitar-me un telèfon per poder-la contactar. Al final va reconèixer ser d'una altra companyia, com si el que estava fent fos el més normal del món, i amb posat força intimidador em va posar entre l'espasa i la paret, o ho agafava llavors o no podria ser. Li vaig ensenyar on era la porta (havia entrat fins la taula del menjador per fer papers), i encara va marxar amenaçant tota ofesa 'd'acord, doncs tanquem el punt de subministrament', cosa que no podia fer perquè en realitat no m'estava subministrant res.

El resum és que es presenten com a simples informadors, no et diuen d'on vénen, et fan una oferta d'alguna mena i s'apunten les dades. Al final signes la conformitat a les noves condicions i després et truquen per telèfon per, en teoria, confirmar que la visitadora ha fet bé la seva feina, però és per formalitzar el contracte amb una altra companyia. No és que et robin, però has fet un canvi de contracte sense que te n'hagin informat en cap moment. No conec la legislació, però aquest procediment no em sembla gaire legal. Ni gaire moral. Sortosament, jo vaig reaccionar a temps, però t'enganyen amb molta facilitat. Aneu amb compte.

27 comentaris:

  1. És veritat que normalment intenten ensarronar la gent més gran, però ves per on, això que expliques tu, a mi m'ha passat varies vegades i la primera i vaig caure amb les quatre potes, perquè em pensava que eren d'Endesa i, és clar sabia tots els detalls de la factura...total que em va dir que a partir d'aleshores pagaria menys de llum...
    Però quan va marxar, vaig començar a dubtar i vaig trucar a la companyia; em van dir que ells no havien enviat ningú, que aquestes persones eren comercials que actuen pel seu compte i et fan ofertes...Però tampoc vaig entendre que fos il·legal, perquè la informació que tenien de la factura, d'algun lloc l'han de treure... ( suposo que és una mica com els que et matxaquen amb les companyies telefòniques). També em van dir que sempre que ells fan una comunicació oficial, t'envien una carta i que mai deixés que em gravessin per telèfon cap operació.
    Aleshores em van donar el telèfon dels comercials i vaig trucar anul·lant el què havia signat.
    Dençà d'aquell dia n'han passat un parell més, però com que ara ja sé de què va, els dic que no m'interessa canviar res. Una vegada em van dir si preferia seguir pagant més (perquè no agafava la seva oferta) i jo els vaig dir que això era problema meu...
    Sempre has d'estar a l'aguait.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  2. Fas bé d'avisar, jo sóc més confiada però per sort tinc el Joan que sap dir "no ens interessa" amb tota la convicció i pel que veig amb tota la raó...

    ResponElimina
  3. Ben fet XeXu. L'engany sempre ha existit, són noves formes de l'estafa de l'estampeta. això de "donar-te duros a 4 pessetes". A mi m'ha passat no fa gaire amb Canal +, ara quan vull deixar-ho em trobo que estic encadenat a ells per divuit mesos. En venderme el producte, en cap moment em van advertir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Jo també vaig "patir" un cas similar fa unes setmanes. La diferència és que quan em van demanar la factura els vaig dir que no, que si eren de la meva companyia elèctrica com deien ja havien de tenir aquelles dades i que si no ho eren no els interessava per res perquè jo no volia canviar de companyia. La seva reacció sí que va ser la mateixa que tu expliques, fer-se els ofesos perquè dubtava d'ells i estranyar-se de que jo fos tan ruc per preferir pagar més. Com en el meu cas no havien arribat a la taula del menjador, vaig tardar menys que tu a fer-los fora

    ResponElimina
  5. I això ho estan fent les grans companyies, algunes d'aquestes que cotitzen a l'Ibex 35... Increïble però cert!

    ResponElimina
  6. Conec molt d'aprop els de iberdrola, ja que treballen en el mateix centre de negocis on tenim el despatx. Et puc dir que aquesta gent són uns mercenaris de la venta doncs per guanyar-se el sou han de fer uns deu contractes al dia. A partir d' aquí tots els sistemes són vàlids per ells, primer per els sou i després perquè son ridiculitzats davant dels seus companys si no compleixen objectius. Cal vigilar molt atentament el número de compte corrent que no surti de casa, doncs és el seu tresor de la factura que els ensenyem.
    Encara que sembli que ens fan un favor, només treballen amb egoisme per un sou de misèria.

    ResponElimina
  7. HI he passat. Jo els vaig atendre al carrer, i me'l vaig fer vindre al meu terreny perquè entengués que amb aquest posat no hi podia anar. La factura encara és a casa, i jo continuo pagant a Endesa amb tot el que comporta (bo, de moment). Ara que tinc gos, li podria demanar al gos que atengués ella la comercial, hehehe

    Bon diumenge, xiquet.

    ResponElimina
  8. Conec bé el cas. Conec bé una persona que estava a l'atur i va acceptar fer aquesta feina. Només va durar dos dies. Els companys que l'alliçonaven no dubtaven a utilitzar l'engany per aconseguir el contracte. El negoci era fer canviar la gent de companyia.
    Per cobrar els dos dies treballats i els contractes que havia aconseguit va haver de fer crits a l'oficina de qui l'havia contractat.

    ResponElimina
  9. jo temé conec el cas , a mi quasi em fan fer caure , el mes fotut és que actuen de forma prepotent i amenaçador i amb enganys ....a una coneguda sense dir-li res, ella no va voler canviar-se, com que li havien vist i anotat les dades de la seva factura no se com sho fan fer però la van donar d`alta `sense haver.ho demanat i se'n va adonar quan va comprovar que li cobraven dos cops i des de dos companyies diferents , entenc que els qui cerquen feina estiguin desesperats però no justifica el fet

    ResponElimina
  10. He sentit explicar casos semblats al teu, XeXu. Van a per totes amb bones maneres i si convé de forma agressiva. És una feina dura la porta freda i els comercials que fan les visites uns desgraciats que estan desesperats buscant feina no han trobat res millor. Els verdaders culpables són les companyes.
    Jo vist i sentit el que passa no obro la porta a ningú si la companya no m'ha avisat abans de la visita. Més tenien en compte que visc sola.

    ResponElimina
  11. És trist, però és així.
    I em pregunto aquest és el tipus de treball que n'estan tan orgullosos?

    ResponElimina
  12. Aquests no els coneixia! Fa poc en el negoci familiar també ens vam trobar amb uns estafadors que feien protecció de dades a cost zero a canvi de cursos bonficables. Ens va costar molt de temps i esforç desfer-nos d'ells perquè semblaven legals i avalats. Quan els vaig dir que no ho eren, l'home em va contestar: "hi ha moltes empreses que fan com nosaltres, no som pas únics i si no ens han tancat la paradeta és per alguna cosa". Suposo que és difícil d'aturar aquest tipus d'estafes perquè es deuen valer de buits legals i es difressen amb una imatge de legalitat i normalitat, com en el cas que expliques d'aquesta pseudorevisora. Ja vigilarem per si de cas!!

    ResponElimina
  13. Jo ja fa temps que quan truca un d'aquests (suposo que no és només a mi que sempre em toquen "aquestes") informadors, agafo el telèfon i dic que truco a la companyia per confirmar que són qui diuen ser. Fins avui cap ni un(a) s'ha esperat a que acabés de marcar...
    És el que té ser de mena malfiada...

    ResponElimina
  14. Quines dades de la factura et va agafar? Ves amb compte i revisa els teus comptes.

    Aquesta estafa si que la coneixia i si, son uns lladres. Et va dir de quina companyia era al final? Per què no poses una queixa a l'Agència Catalana de Consum? Ja sé que no serveix de res, però son els canals de queixa que tenim i s'han de fer servir.

    Jo, per norma tinc la de no obrir la porta mai ningú. Una de les llogateres un dia va obrir i li van fer fer un test de l'aigua. Al cap d'uns mesos em volien entabanar amb no sé quina història d'una depuradora. També em vaig haver de quadrar.

    ResponElimina
  15. Jo també sóc de les que té per norma no obrir mai la porta. O són els veïns del costat que ja els conec, o no obro.

    ResponElimina
  16. han picat a la porta de casa un munt de vegades, la resposta sempre és la mateixa : no m'interessa. Una vegada en van tirar en cara que m'agradava regalar els meus diners (tot per que no deixava que m'expliques res, els veig a venir d'un hora lluny) i la meva resposta va ser clara : amb els meus diners faig el que vull.

    ResponElimina
  17. no ets el primer que m'ho explica. Ia veritat és que entre trucades i visites, per llum, telèfon... agafa por i tot.
    Els que fan aquesta feina també han de tenir-los ben posats, jo no podria dormir per les nits de remordiments.

    ResponElimina
  18. Fa tres o quatre mesos també van passar per casa meva. També volien veure la meva factura. Els hi vaig dir que si ells mateixos eren els que hem feien la factura com es que no sabien les dades que hi havia? O fins hi tot tan sols sabien quin mètode de facturació feien servir. Arribat en aquest punt em va deixar anar un rotllo pre-estudiat al qual vaig acabar responent "Genial però no t'ensenyo res". Va continua insistint una mica més i vaig acabar amb un irònic "No. Ho sento, em sap greu haver-te fet perdre el temps".

    ResponElimina
  19. Mare meua quin mal rotllo... Això és el que ara diuen "publicitat agressiva", però que també implica mentida i manipulació, deuria d'estar prohibit i multat... Gràcies per l'avís...

    ResponElimina
  20. Ostres, XEXU, a casa meva van venir fa tres o quatre dies tan sols!! La noia en qüestió no duia un mòbil sinó una tablet molt xula engegada...

    Bé, he de dir que, normalment, quan estic sola a casa no obro MAI la porta... ja pot ser qui sigui, que no obro. Si és alguna veïna, ja diuen des de fora "sóc la Pepeta" i llavors obro. Sinó, no.

    Per tant, l'altre dia quan van trucar, no vaig obrir. Era a l'ordinador (hehehe què "raru") que és en una habitació petita just davant mateix de la porta d'entrada... així que vaig sentir com, tot seguit, trucava a casa un dels veïns de replà i que, en menys d'un minut es treien la visita del damunt. No vaig entendre la conversa però sí que vaig deduir de què podia anar... En mig segon vaig pensar "merda, ara, com no he contestat, tornaran a insistir i a insistir... més val que obri ara que sé que els veïns hi són i així, sigui el que sigui, també els faig fora".

    En principi, les meves sospites anaven perquè no fos algú d'alguna empresa de telefonia... però no, vaig obrir i ella, que ja marxava, va recular i va venir a parlar amb mi... la meva salutació va ser "no compro res, no canvio res"... i és que quan la vaig veure, vestida completament normal, sense cap acreditació, cap carnet, cap res... només amb una tablet a la ma, ja em va sonar a poca credibilitat.

    Llavors em va dir que no venia res, que només era per explicar les noves formes de facturació i tal... llavors jo li vaig dir que com és que no ens havien avisat per carta que vindria algú de la companyia... i em va contestar que "ho havien posat a la darrera carta, però com ningú ho mira"... a tot això, seguia sense ensenyar-me cap paper que demostrés d'on venia.

    Així que li vaig dir que no em creia el que deia i que no m'interessava i em va respondre molt seria i empipada, que quan arribessin els nous rebuts i no els entenguéssim que llavors no ens queixéssim... i va marxar.

    Però és que fa uns mesos va passar el mateix a casa el meu sogre... i allí sí que li van demanar el darrer rebut...i jo li tinc dit "Si són de la companyia, el rebut l'han emès ells, com pot ser que no tinguin les dades? No s'ho cregui. NO ensenyi mai un rebut, que hi ha dades bancàries i de tot"... Sortosament, hi havia en Josep Lluís i també va malfiar-se i van acabar per fer marxar la persona en qüestió.

    ResponElimina
  21. bona nit xexu,
    A mi em va passar el mateix que a tu fa uns mesos! També li havia ensenyat l'últim rebut al noi en qüestió i em vaig adonar, a temps, que en realitat no només em volia informar sinó que volia que canviés el subministrador o algo així i el vaig fer fora perquè no m'interessava.I tot això anant per darrere, sense dir les coses clares. Ho trobo molt trist... només poden fer clients "semi" enganyant-los...
    No sé per què no em deixa comentar amb el compte de gmail que tinc i per això et comento com a anònim.
    Myself «fragmentsdevida.blogspot.com»

    ResponElimina
  22. Torno a ser jo, per cert sí que s'havien apuntat dades meves i vaig haver d'insistir que anul·lés i esborrés tot el que s'havia apuntat de la factura quan em vaig adonar de tota l'estratègia perquè no me'n fiava que ho pogués fer servir per alguna cosa i perquè jo no li havia donat cap permís per fer-ho, ja que no havia sigut sincer ni m'havia indicat quin era el seu objectiu real de venir a casa meva. Una feinada perquè va reaccionar igual que la teva visitadora: amb agressivitat i tractant-me d'estúpida per "voler pagar més", i llavors sí, el vaig fer fora...
    Jo no podria ser mai comercial, perquè no sé enganyar d'aquesta manera la gent.
    Myself

    ResponElimina
  23. És evident que hi ha professionals de l'engany, perquè d'això viuen i poden enredar la persona més desperta del món. Però sincerament, el tema dels bancs i els préstecs i el "estem com estem per algun motiu" es deu més a ignorància i impulsivitat que a professionals mentiders.

    Cridava més l'atenció una casa a la platja que te la pagava el banc que el pensar en les conseqüències. El que tu comentes, el que t'ha estat a punt de passar, és que no hauria de ser ni legal (de fet, ho és?). Jo m'he trobat amb alguns que vénen en "associació a tal empresa" però realment no són treballadors de dita empresa. Un electricista, curiosament, fa uns mesos em va advertir.

    En temps de guerra, qualsevol forat és trinxera... Mai millor dit.
    I en relació a tot açò, a mi no em sona bé allò de la nova tarifa de la llum de la qual parla el govern espanyol. Em sona a que se'ls fotran a tots.

    Una abraçada i bon estiu, XeXu!

    ResponElimina
  24. Comprovo força trist que la immensa majoria de vosaltres ja ha passat per experiències d’aquestes, i que han estat tan o més desagradables com la meva. Una estratègia que s’està estenent, i no entenc que aquesta agressivitat els funcioni. Bé, sí, perquè són molt amables si tot els va rodat, i així enganyen a la gent. Ara, si et gires una mica, és quan es posen hostils. Els hauria de fer vergonya, espero que no dormin bé per les nits. Però en realitat la culpa és de la companyia que els paga, per obligar-los a fer aquestes coses per guanyar-se el sou. Gràcies a tothom pels comentaris i els testimonis, encara que hauria preferit que us vingués de nou i no hi haguéssiu hagut de passar.

    M. Roser, ja ho pots ben dir que s’ha d’estar a l’aguait! Jo no sabria dir si és legal o no, però si és legal no veig gaire normal que qualsevol subministradora pugi obtenir no només les nostres dades, sinó les dels nostres contractes, em sembla molt fort. Se suposa que algunes dades haurien de ser confidencials, almenys ho penso així. La meva mare em va dir que li va passar com a tu i ho va arreglar de la mateixa manera, jo no vaig arribar a tant, però vaig estar a punt. I no era pas una comercial lliure, pertanyia a una empresa que després he comprovat que existeix i dóna aquests serveis. No sé com et va convèncer a tu, però a mi ni tan sols em feia ofertes, només pel que fa a les revisions anuals, però es va presentar com que només m’explicava com funcionava el nou sistema tarifari. Sabent el desenllaç, no diràs que això no feia pudor de socarrim. Almenys els de serveis de telefonia es presenten dient d’on truquen, ja saps que et volen vendre la moto, i potser sí que et reten dient que si no vols pagar menys, però com a mínim saps amb qui estàs tractant. Seguirà passant, segur, per més que expliquem les nostres experiències aquí. Estic segur que els funciona un alt percentatge de les vegades. Quin món més podrit.

    Gemma Sara, el que està clar és que ningú no fa visites de cortesia ni es desplaça fins a casa per bona voluntat. Amb la lliçó apresa, el primer que faré el proper cop és preguntar de quina companyia venen, i si no és la meva, no cal que continuïn.

    Alfonso, tu ho has dit, els estafadors i les formes d’engany només evolucionen, però han existit des de sempre. Molts cops et mostren l’oferta boníssima que tenen però no t’adverteixen de la lletra petita. Després et trobes amb permanències i clàusules rares i no saps què fer-ne. Jo en tinc uns que em fan pujar la mosca al nas, els truco i sempre tenen problemes informàtics, curiosament. El cas és que vull canviar la domiciliació, no per anul•lar-ho, però no em deixen ni dir-ho. Si segueixen tenint problemes informàtics els diré que no són seriosos si no funcionen mai, i que em donin de baixa.

    McAbeu, ets el meu ídol! Vas saber reaccionar molt bé, a veure si jo sóc capaç de fer-ho com tu la propera vegada, que segur que hi serà, ara que ja he tingut una primera experiència. Aprendre de les errades ens ha de fer dominar la situació, però ja veurem amb quina ens sortiran, els estafadors sempre saben canviar les seves tàctiques per fer-te picar. El primer que faré serà preguntar-los d’on venen, i si no és la meva companyia, no passaran del llindar.

    Maurici, que España és un país de pandereta ja ho sabem, però estaria bé saber si a altres països passa també, o com s’ho fan allà. És competència deslleial clara.

    Sr. Gasull, això que expliques em sembla fortíssim. Ja m’imaginava que aquests pobres comercials no cobren un gran sou, però no crec que sigui motiu suficient per estafar els clients. La culpa no és d’ells, és clar, sinó de qui fixa aquestes condicions. Agressivitat amb els clients, hostilitat, gairebé amenaces o tractar-los de rucs. Tot això a mi em sobra. Continua a baix

    ResponElimina
  25. Cal reconèixer que els de les telefòniques són més legals, tampoc no saps d’on han tret les teves dades, però almenys es presenten, diuen que són de la companyia tal o pasqual, i ja saps si els vols escoltar o no. Però aquests t’enganyen directament, amb algunes maniobres de distracció et fan creure que són de la teva companyia i et fan creure que després et trucaran per verificar que el comercial ho ha fet bé, i en realitat et truquen per formalitzar el contracte! No sé quines dades es va apuntar de la factura que li vaig ensenyar, però preguntava per la propietària, i jo no vaig signar res. Per com va marxar d’ofesa, entenc que no va aconseguir els seus objectius, però realment em tractava de babau. Ho trobo força denigrant, la veritat.

    Cantireta, llegint el que explica en Gasull, em sembla que de poc servirà fer-los un sermó, però és realment el que es mereixen. Aturar la xerrameca i dir-los ‘a veure, tu estàs veient el que m’estàs fent? No em dius d’on vens, em dius que m’informes quan en realitat em vens un producte. Amb mentides no arribaràs enlloc. Si l’oferta és bona, ves amb la veritat per davant i ja veuràs com vendràs’. No funcionaria, oi? Si la gossa és prou grossa sí que pot atendre els comercials ella, a mossegades!

    Xavier, un cas proper... tu mateix? En tot cas, crec que si tens un mínim d’escrúpols, t’has de fer enrere de seguida que veus com funciona la cosa. I tu mateix ho dius, l’objectiu és fer canviar la gent de companyia, però el que no et diuen en contractar-te és que ho has de fer de qualsevol manera, fins i tot si inclou l’engany o l’amenaça. No ho trobo bé, jo també m’hauria retirat. Penso que frega l’extorsió això, i no entenc com no està perseguit i penat per llei. Hauria d’haver-hi més protecció de dades i contra estafes. Però segur que hi ha qui mira a una altra banda.

    Elfreelang, miraré d’estar al cas de la factura, perquè seria una putada que em cobressin dos cops pel servei. No sé quines dades es va apuntar la dona, però jo no vaig signar res, per tant entenc que si em cobren serà del tot il•legal. Tampoc vaig rebre la trucada preceptiva per, en teoria, verificar que la noia havia fet bé la feina, però a la pràctica per refermar el contracte. De totes maneres, estaré al cas. Pel que estic veient, no hi ha persona que no hagi tingut una topada amb aquests assaltadors de camins...

    Glòria, a casa jo sovint no obro la porta ni agafo el telèfon, però de vegades sí. Estic d’acord amb tu que la culpa és de les companyies, les condicions que posen a aquests comerciants són molt dures, segons expliquen per aquí, però els posen entre l’espasa i la paret, l’ètica professional o enganyar la ciutadania. Segurament la desesperació porta a triar la pitjor opció, però quina culpa en tenim nosaltres? Jo també estic a l’atur, m’han de venir a prendre els diners a mi? Com si l’estat no me’n prengués prou. Ho trobo injust i que és jugar amb la bona fe de la gent. A més, el posat que adopten ho fa encara més demencial. Una gran injustícia, trobo.

    maria, sí, si aquest és el tipus de disminució de l’atur que pregonen les institucions estem llestos. Per això preferiria que estiguessin a casa sense treballar, quines feines de merda.

    Sílvia, la veritat és que alguns d’aquests assetjadors semblen més d’una màfia que no d’empreses presumptament legals. Almenys les maneres les tenen. Jo parlo d’il•legalitat des del desconeixement. En realitat no sé si aquest procediment és legal o no, però em sembla immoral, perquè no entendria que l’engany i la ocultació d’informació pugui ser un procediment acceptat i perfectament regulat. S’ha d’estar al cas perquè em temo que els governs no faran res per regular la situació d’aquestes empreses, i com expliquen per aquí, aconseguir contractes normals pels comercials que es veuen obligats al ‘tot-s’hi-val’ per guanyar-se el sou, i sempre a costa dels pobres ciutadans que ja prou feina tenim per pagar les factures que hem contractat voluntàriament.

    ResponElimina
  26. Jo rai!, és una bona estratègia la teva, per ells és la pitjor amenaça perquè si truques els enxampes, així que no poden esperar a que facis la trucada. Sóc vergonyós i no sé si me’n sortiria, però m’agradaria provar-ho almenys un cop per veure’ls la cara. Ara que, amb la punteria que tinc, segur que faig l’amenaça el dia que em visita un de la meva companyia per fer una revisió o alguna cosa... El que sí que faré a partir d’ara és preguntar primer la companyia, i si no em convencen, no els faré ni cas.

    rits, no sé dir què es va apuntar, però no vaig signar res. Però des que vaig veure el teu comentari vaig mirant els comptes, per si de cas. Sí que em va dir la companyia al final quan després de mirar la factura i dir-me no sé quantes coses li vaig preguntar. Ho va dir com si fos una evidència, i jo ni coneixia la companyia. Després vaig comprovar que existeix, però quina barra dir de la companyia que ets, que no és la del pobre incaut, i dir-ho com si fos evident.
    M’he mirat això que dius de l’Agència Catalana de Consum i el formulari no se m’obre bé, però igualment, no tinc documents per adjuntar ni res per reclamar. Només seria una queixa del procediment, perquè si no hi ha sorpreses desagradables, no vaig signar res ni em vaig quedar cap paper. Al final haurem de fer això de no obrir a ningú, caram, quina murga. Quan no és un nap és una col. Em preocupa que s’estiguin estandarditzant aquests procediments, que siguin la norma. Entenc que els és efectiu, i això vol dir que enganyen a molta gent. Puta vida.

    Anna, de vegades ho faig, però generalment no tinc tantes reticències, i ja veus. Per contra, el que no faig és agafar el telèfon, segur que així m’estalvio un munt de rotllos.

    Bruixeta, una bona resposta. Una altra possible seria que el que no volies era regalar-li a ell o ella. Juguen amb fer-te sentir malament i amb que la gent va molt escurada, de vegades s’aferren a qualsevol promesa. No hi ha dret, però hem d’aprendre a donar-los negatives de seguida, potser així canviaran a estratègies una mica més nobles.

    Jomateixa, jo no podria enganyar la gent d’aquesta manera. I tinc la impressió que amb sinceritat, i si l’oferta és bona, aconseguirien els propòsits d’una manera més noble. Cert que els tancarien moltes portes als nassos i que les visites no se les estalviarien, però el que fan és generar desconfiança. I és un no parar, però el telèfon no l’agafo si no és un número que conec.

    Caram Pons, no sembles tu! Quin temple, quina educació i quina fermesa. Crec que és la manera menys agressiva d’atendre’ls, tot i que no es mereixen massa miraments, però com a mínim no et poses al seu nivell. Jo espero haver après la lliçó i la propera vegada, que segur que hi serà, reaccionar d’una altra manera i no ensenyar-los res. La veritat és que compartir experiències m’ha donat idees de com s’ha de procedir. Però com que em costen aquestes coses, segur que no em sé mantenir com tu, em posaré nerviós i els acabaré engegant. L’efecte serà el mateix, però no tinc la teva elegància!

    Ada, si això serveix perquè algú estigui a l’aguait del que pot passar, perfecte. Publicitat agressiva... no ho sé, però jo sí que ho multaria i ho prohibiria. Però són empreses amb diners, i dubto que els nostres meravellosos governs facin res contra ells, abans ho faran contra nosaltres. Ja ho fan: deixar-los actuar així impunement.

    ResponElimina
  27. Assumpta, te’n vas sortir prou bé. La malfiança va fer que de seguida estiguessis zero receptiva, i a més tots els indicis apunten a que es tractava d’una estratègia molt semblant a la que vaig patir jo. La meva portava una mena d’acreditació, però no gens clara, i després de mirar-la bé a la bossa que portava hi havia les sigles de la seva companyia, però entre que jo no la coneixia, i que ella tampoc no la va dir de manera clara, al final la vaig acabar deixant passar. Per mi hi ha una diferència clara entre dir ‘hola, bon dia, vinc de l’empresa tal, subministradora de llum, i vinc a oferir-li una bona oferta. Si m’ensenya el seu rebut li podré millorar les condicions...’ i ‘hola, sóc de la companyia de la llum i vinc a informar-lo del canvi de facturació. Té l’últim rebut?’. En el segon cas, molt en genèric, t’està dient una gran mentida, perquè no és això al que ve. Et vol canviar el contracte i el rebut te’l demana per apuntar-se les dades. Per mi, una estafa. Cal anar molt amb compte i tu ja fas bé d’obrir, i d’advertir els sogre, tot i que és molt difícil controlar-ho i no sempre seràs allà quan vagin a assetjar-lo. I si és una persona gran té números de que siguin molt, molt amables amb ell i que l’entabanin amb paraules molt estudiades. No tenen cap escrúpol, ja veus. El que em fot encara més és que se t’enfadin i ofenguin perquè no els vols fer cas. Encara que els vagi el sou en això, quina culpa en tenim nosaltres!?

    Myself, has descrit perfectament, tant en fets com en comportaments, teus i de l’altre, el que vaig viure jo. Ja veig que tenen l’estratègia molt estudiada, i tu et vas endur la mateixa sensació que jo. Cap transparència, mitges veritats, i amb bones paraules fent la feina d’apuntar-se les dades. Greu en el meu cas que m’ensenyes des del mòbil una pàgina de la meva companyia, després d’haver fet no sé quines consultes, quan després vaig saber que era d’una altra companyia. Malauradament, no vaig insistir a que esborrés res, pensava que si no signava res no tenen dret a aplicar-me cap contracte. No se’m va passar pel cap que al rebut hi ha dades bancàries, però per sort no estan completes. Ho vaig comprovant per si de cas. Jo tampoc podria ser un comercial d’aquests, no m’agrada enganyar i no sé com poden dormir a les nits. Ei, no sé per què no et deixa comentar des del teu perfil, però t’agraeixo l’esforç de fer el comentari igualment.

    Lydia, no seré jo el que digui que el nivell mig de la població és prou baix com perquè ens enredin com ximples. De fet, el govern ho fa cada dia, i els diaris, i les teles, i ho deixem passar sense problema. De vegades penses que viure enganyat és una mica un bàlsam. Però parlem d’estafes, d’enganys directes, i la comparació que em ve és aquell atracament en ple carrer que comença amb un demanar l’hora o una cigarreta. Així t’aturen, i tu, confiat, busques el rellotge o a les butxaques fins que et diuen que vagis traient la pasta. Això fan. Si et diuen que són d’una empresa que no és la teva no t’aturaràs, potser. Però quan ja han captat l’atenció perquè penses que et volen explicar coses importants, llavors te la claven. És clar que el canvi tarifari no ens afavorirà, però estem parlant encara d’un altre tipus de lladres. S’ha d’anar amb compte. Hi ha atracaments que no podrem evitar, que són els legals, encara que siguin injustos. Però els que sí podem evitar no hem de deixar que passin. Si ho podem anar denunciant, almenys tothom estarà una mica a l’aguait. Potser així els deixarà de funcionar i deixaran de fer-ho.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.