divendres, 18 de juliol de 2014

La part rica

Ahir vaig ensopegar amb una entrevista que el diari Ara va fer al Gran Wyoming en motiu de la publicació d'un llibre de memòria històrica on el showman no es mossega la llengua gens ni mica. Monzón, Jordi Évole o Ana Pastor s'han erigit com periodistes de prestigi que expliquen les coses tal com són i que les diuen pel seu nom. En contraposició, el periodisme és una professió que ha perdut tota credibilitat, per això destaquen tant. El presentador de 'El intermedio' acumula tants admiradors com detractors, però he de dir que, tot i no seguir el seu programa, sempre m'agrada sentir-lo parlar.

En aquesta entrevista parla molt clar sobre la classe governant espanyola i les misèries que viu el país veí. Penso que val la pena mirar-la, però és molt llarga. Parla poc de Catalunya, però el director Carles Capdevila no perd mai l'oportunitat de preguntar. Monzón es mulla poc sobre nosaltres, al meu entendre, però també tira amb bala i no li falta raó. El que sí que diu és estar a favor de la democràcia i a que un poble s'expressi de la manera que toca. A banda d'això, fa una reflexió que em va cridar l'atenció, potser és molt òbvia, però fa pensar.

Diu que durant tota la història, les ànsies d'independència sempre les ha tingut la part rica del país, i l'altra part s'hi ha oposat. Massa interessos posats en la part rica com per deixar-los marxar. Continua comentant que només en un cas, el d'Eslovàquia, la part pobra va voler marxar, i que el tema va quedar arreglat en 24 hores. Els ho van posar molt fàcil (minut 42). Això ens pot donar pistes de per què España ens vol retenir a tota costa, malgrat les nombroses mostres de menyspreu que ens professa sempre, i malgrat que apel·lin a la impossibilitat per la llei i la constitució. És una veritat que en realitat tots sabem, però em va fer gràcia sentir-ho de la boca del comunicador, i amb exemples.

20 comentaris:

  1. Doncs a veure si s'espavilen els polítics espanyols, fan prosperar el seu país i ens deixen marxar d'una vegada per totes. Ui, però llavors ens exposem que aquests independentistes que reconeixen ser-ho NOMÉS per motius econòmics, prefereixin quedar-se...

    ResponElimina
  2. Ahir la Sra Merkel també va fer costat Rajoy, es veu que tothom es vol assegurar de cobrar el que hi ha pendent. Aleshores podem encara dir més fermament que la unitat se'ls en pixa, el que volen és el botí, com sempre en els últims mil.lenis.

    ResponElimina
  3. Jo no veig la Sexta, però aquest presentador el recordo d'abans i no em queia especialment bé...
    He llegit un trocet de l'entrevista i no he continuat perquè no m'ha acabat de fer el pes!
    No sé d'on treu que les ànsies independentistes són cosa de la gent rica del país...Jo els que conec, la majoria estan bastant escurats de butxaca...També sembla que insinua que la idea és dels polítics i no del poble...No sé si és que avui fa molta xafogor i tinc el cap una mica emboirat, però no ho veig clar...
    L'Èvole, em cau millor malgrat tampoc en tinc massa informació, com a mínim el considero un bon periodista, després de la seva pròpia versió del 23F que molta gent es va creure!

    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Però siguem sincers.
    No ho reconeixerà gaire més gent, perquè en el fons tenen por.

    ResponElimina
  5. No tot el que està passant es pot explicar en termes de rics o de pobres. Hi ha una raó natural de protecció de la cultura, la llengua, etc. que determina les ànsies independentistes.

    ResponElimina
  6. Tothom ho sap, xò pocs ho volen reconèixer. El sentiment contraposat d'odi i menyspreu amb el de retenció. Si un no vol una cosa, la fa fora, la deixa marxar, però no ens poden deixar. I no és ni coherent ni respectable.

    Però hi ha qui si que ho veu i busca precisament la reconciliació: Trueba als Goya o Podemos, de qui ja un parell d'independentistes he sentit que veuen com un perill per al procés. Precisament xq parla de democràcia, de reconciliació i reconeixement de la diferència.

    ResponElimina
  7. Estic amb el Xavier, no podem reduir-ho tot al tema econòmic, que existeix i tant que si, però hi ha moltes altres qüestions per voler l'independéncia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però es tracta de per què "ells" no volen que ens independitzem... I aquí, aquí és quan es concentra pràcticament tot en els calerons.

      Elimina
  8. Sols un tema econòmic pot explicar (que no justificar) perquè allò que menysprees no permets que aixequi el vol...sino que algú m'ho expliqui!, no pensen en les persones que suposa-me'n representen.

    ResponElimina
  9. Sempre m'ha agradat Wyoming, des de que feia "Caiga quien caiga" i sempre a parlat sense mossegar-se la llengua, cosa que li ha portat més d'un disgust.
    Tinc claríssim que pesa molt la part econòmica quan ni és vol considerar la possibilitat d'una consulta. Si nosaltres no fóssim la "gallina dels ous d'or" potser ens obririen sense problemes la porta del galliner i ens farien fora a patades.

    ResponElimina
  10. Llavors si Extremadura volgués marxar no hi hauria problemes, no? Vaig a Extremadura a fer campanya per la independència, desitja'm sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. pons em jugo un pèsol que ni s'ho han plantejat marxar, perquè han de fer-ho si ho tenen tot pagat! pagant nosaltres és clar

      Elimina
    2. PONS!! A veure si aconsegueixis que Espanya es vulgui independitzar de Catalunya! Va!! Ànim!! Tu pots!! :-))

      Elimina
  11. un gran periodista el Wyoming té les dents i el cervell esmolat , la reflexió és bona , tanmateix és una de les raons del perquè no ens volen deixar de cap manera marxar ni tan sols que diguem si volem fer-ho , massa "quartos" en joc

    ResponElimina
  12. Bé... és evident. Clar com l'aigua. No ens suporten, els hi caiem fatal, menyspreen la nostra llengua i la nostra cultura... Per què no volen que marxem? Doncs per la pasta!

    ResponElimina
  13. He vist amb els comentaris que no tots heu entès el mateix que jo amb les afirmacions de Wyoming, i en alguns casos les heu agafat pel cantó contrari, no pel fet que la part amb més potencial econòmic es vol separar per no pagar els que no produeixen prou (el que pensava jo), sinó el fet que no ens deixin marxar perquè generem massa recursos com per prescindir de nosaltres. Les dues coses són certes és clar. En tot cas, gràcies pels comentaris, he gaudit responent-los.

    Loreto, España no prosperarà mentre tinguin aquests governs que només miren per ells i per enriquir-se a costa dels seus ciutadans. Hi ha molts amics a qui donar concessions i fer regalets, tots aquests diners han de sortir d’alguna banda, i ja saps d’on surt. Els amics contents, i el poble escanyat. Ara, és veritat que alguna gent es faria enrere si el tracte espanyol fos millor cap a nosaltres, però pensa que hi ha independentistes per temes econòmics, però també n’hi ha per vergonya de la gestió espanyola.

    Sr. Gasull, tothom mira pel seu propi interès, no hi ha cap dubte! A la Merkel si sua la polla què foten els catalans, només vol que España pagui la coca. Mas ha dit que si Catalunya i España s’haguessin posat d’acord en fer una consulta, també tindria el vist-i-plau de la Merkel, i no en dubto. El dia que siguem independents, la Merkel ens obrirà els braços mentre paguem el que ens toca. Si som contribuents nets, serem molt ben vistos i ningú no ens negarà l’entrada ni la participació enlloc. Només España, i llavors els altres els faran callar, perquè la pasta la tindrem nosaltres.

    M. Roser, ja deia en el post que aquest presentador té tants admiradors com detractors, segur que no ets l’única a qui cau força malament. Ja només per la seva manera d’expressar-se, ja té números de caure gros. Però a mi m’agrada força el que diu. No m’agradaria equivocar-me, però jo ho he entès de maner diferent que tu. No parla dels rics del país, és evident que les ànsies d’independència surten sobretot de les classes mitjanes baixes. El que crec que vol dir és de la regió rica. Catalunya històricament sempre ha estat molt productora i ha generat molts recursos. En principi, el capital que generem amb el nostre esforç seria suficient per mantenir-nos com a estat independent, però gran part d’aquests diners se’n van a mantenir altres regions d’España. Això és el que mal-anomenen solidaritat, perquè una cosa és que la riquesa es comparteixi i l’altra que t’escanyin. A més, si tens un motor en el país, hauries de tractar-lo una mica bé, perquè segueixi funcionant, i no és així, ja que una zona productora té més requeriments i necessitats que no es veuen satisfetes en el cas de Catalunya. En canvi, altres regions que no els cal massa cosa, els copen amb luxes innecessaris. Això serveix per guanyar vots, bàsicament. Aquí no cal fer esforços perquè saben que no guanyaran mai. Tornant al tema, la part rica de l’estat és la que es vol separar perquè se sent menystinguda i estafada. Això passa a altres llocs també. Per exemple, Alemanya, que és un país federal que funciona prou bé, també té algunes regions amb independentistes, com ara Baviera. És una part rica que abasteix d’altres no tant afavorides, i n’estan una mica cansats. És un moviment més minoritari, però existeix. El que diu Wyoming és que sempre són les regions riques, productores, amb recursos, les que volen marxar perquè no volen mantenir els altres. Quan passa això, se les intenta retenir a tota costa, ja es veu per què. Si és la zona pobra la que vol marxar, copet a l’esquena i adéu, un problema menys. Sobre els polítics el que diu és que CiU s’ha apuntat a aquest carro quan ha vist que era guanyador, que abans no es manifestava obertament sobiranista, era un nacionalisme pactista, és el que l’ha definit sempre. I en això no podem dir que no tingui raó, és ben bé així.

    maria, els polítics saben perfectament que és així, ho saben més que ningú, i no ho reconeixen perquè queda lleig. Però els seus fets parlen per ells mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la lliçó de política XeXu i és que a mi potser de vegades em costa interpretat-la bé...

      Elimina
  14. Xavier Pujol, no tot s’explica per criteris econòmics, però el presentador no parla de rics i pobres dins d’un territori, sinó de territoris rics i pobres. El nostre és ric econòmicament, productor, i a més té una riquesa cultural i un sentiment de poble molt grans. Això també hi fa. Ens sentim diferents, però a més no volem que ens prenguin el que és nostre ni volem pagar la vida als altres. Ens poden dir garrepes, però jo ens anomenaria ximples per fer-ho. S’ha acabat pagar i callar.

    rits, amb el primer paràgraf dónes les claus per entendre aquesta dicotomia tan estranya, la gran incoherència espanyola. Aquesta catalanofòbia que porta a molts espanyols (adoctrinats, sí, pels mitjans i els mateixos polítics, perquè després diguin) a dir ‘si se’n volen anar que se’n vagin, o millor els fem fora, els volem ven lluny!’ (i malauradament no amb aquestes paraules tan polides), és la que es contraposa amb la negativa dels polítics espanyols, els mateixos que a les eleccions els va molt bé fomentar la catalanofòbia, de ni tan sols sentir-ne a parlar. Alguna cosa falla, i aquí sabem perfectament quina és. No tots estan cecs, o es fan els cecs. Alguns fan el que el govern hauria d’haver fet, buscar la reconciliació i acceptar que a al motor del teu estat l’has de tractar una mica bé, que si no al final es gripa. Al final opcions com Podemos no estan massa clares perquè no es posen d’acord amb si ens han de deixar votar o no, no tenen una direcció clara. I el que digui qualsevol personalitat tindrà un impacte mínim. El que compta és la postura inflexible del govern.

    Bruixeta, fa cosa de quatre dies els que volíem la independència per tema de sentiments érem una minoria. Avui molts se n’han fet per temes econòmics, però per motius diversos. Potser alguns consideren que és realment rentable ser un estat independent, però la majoria senzillament estan tips que els escanyin i els maltractin. Tenim identitat, però que som un territori potent econòmicament i que estem cansats que ens prenguin el pèl també és un fet.

    Audrey, potser hi ha més motius per voler marxar que no només els econòmics, però els seus motius per retenir-nos són bàsicament d’aquest tipus, i per no perdre capital humà com a estat. En tot cas, de motius afectius no en tenen gaires, o no ho demostren, només de paraula!

    Glòria, un cop més estem força d’acord. Ja sabem que la sinceritat no sempre és ben valorada. El Wyoming sempre ha dit les coses pel seu nom, almenys com ell les pensa. De vegades pots no estar-hi d’acord, però crec que s’ha d’aplaudir la seva valentia. I sobre per què no ens deixen marxar, sembla força evident que és perquè contribuïm amb massa diners a les arques de l’estat. Com dius tu, si no tinguéssim un ral i ens ho paguessin tot, com ha insinuat algun cop el simpàtic president d’Extremadura, segur que no insistirien tant amb que ens quedéssim.

    Pons, Extremadura sempre m’ha semblat massa espanyola com per plantejar-se marxar. A mi m’agrada més posar l’exemple de Múrcia. Què passa a Múrcia, no se’n sent parlar mai, no hi passa mai res. Si volguessin marxar ni ho arribaríem a saber, els fotrien una puntada al cul i d’aquí un temps sabríem que són un país independent. De totes maneres, que tinguis sort per Extremadura!

    Elfreelang, el Wyoming és un bon comunicador, no només diu les coses pel seu nom, sinó que ho fa bé i amb gràcia. Té facilitat de paraula. Està clar que a España li costarà deixar marxar un dels motors de la seva economia. Segurament el que els fot és que sigui així, però estem en un punt estratègic i molt ben situats pel comerç, els convindria estar bé amb nosaltres tant si compartim estat com si no, però són tan burros de vegades que no volen ni una cosa ni l’altra.

    Assumpta, ja veus com m’escorço en explicar les coses, fer-les entenedores segons el meu criteri. I per què? Perquè després vinguis tu i resumeixis el post en dues línies. No hi ha dret.

    ResponElimina
  15. Interessant el tema del motiu econòmic en voler marxar o que ens impedeixin marxar... no és l'únic però en temps de crisi és important. Però quan siguem independents haurem de fitxar gent com el Wyoming... parafrejant una frase de Frozen (hi ha gent per qui val la pena desfer-se) diria que hi ha gent de qui sap greu separar-se. De tota manera, amb la meva mania de tots germans (deixem-ho en cosins, va!) segur que hi tindrem relació :) (Sóc pesadeta, eh?)

    ResponElimina
  16. Gemma Sara, pel que fa a la relació Catalunya-España, no ens ha calgut estar en temps de crisi perquè els motius econòmics siguin importants per marxar o per retenir-nos. Sempre hem estat una regió raonablement rica i productora, de la que no es pot prescindir així com així, o almenys t'has de replantejar d'on treure els actius necessaris si ja no hi pots comptar. En temps de crisi, però tot plegat s'ha agreujat. Les desigualtats, l'abús, han obert els ulls a molta gent.
    Pel que fa a Wyoming, no tens per què separar-te'n. A mi em cau bé l'home, i tampoc puc dir que el segueixi gaire, però si l'enganxo, doncs el miro, i m'agrada la seva visió mordaç de les coses. Continuarà estant allà si Catalunya és independent, el podrem seguir mirant si ens ve de gust. El que passa és que no parlarà ja del nostre país, sinó del veí. Hi ha una manera millor d'estar informat del que passa a una terra a la qual continuarem lligats sentimentalment durant molt temps? Però ara et diré una cosa. Això és, precisament, qüestió de temps. No hem de mirar només l'endemà de la independència, sinó a llarg termini. Els fills dels nostres fills, els néts dels nostres néts, ja no tindran aquesta afecció cap a España (jo no la tinc, la veritat, però molta gent sí). El que sigui espanyol serà estranger, i com a norma general no seguim els còmics francesos, ni els coneixem. Bé, potser tu sí, que ets tan francòfila, però la majoria no. Ja saps per on vaig, cadascú rentarà la roba a casa seva. Pesadeta? Per què?

    M. Roser, de lliçó política cap ni una, és només una interpretació del que he sentit, del que penso que vol dir el presentador, i a mi em sembla força encertat. Si vaig errat, algú altre m'hauria de corregir a mi.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.