divendres, 4 de juliol de 2014

Juliols

Us en riureu, però avui m'he adonat que estem a juliol. I no és perquè no miri el calendari, ni tampoc perquè si mirem per la finestra ningú diria que és estiu. Quan treballes els mesos de l'any tenen un significat, i quan arriba juliol el cos es posa en mode stand by. Alguns pocs agafen vacances, però els que no ja comencen a tatxar els dies esperant el moment desitjat. Això fa que, inconscientment, ens prenem les coses d'una altra manera. 

Però aquest any arribem a aquestes dates i no percebo cap canvi, una setmana més, d'un mes més. Això d'estar de 'vacances' permanentment fa que aquella il·lusió, aquella esperança que per fi arriben s'hagi esfumat completament. També perquè, per precaució, no hi ha res previst i ens dedicarem a tenir controlada la cartera. Les rutines son unes altres i em costa entendre el significat de 'necessito vacances', fins i tot quan veig a la cara d'una altra persona que és així. Amb tot, segueixo sense avorrir-me de no treballar, sempre trobo coses a fer, però el temps es mesura d'una altra manera, arriba l'estiu i només ho perceps perquè fa més calor. Quan pertocaria estar pensant en fer el mandra i planejar alguna escapada, dedico els dies a intentar començar a treballar, a veure si alguna empresa pica.  El món al revés.

Definitivament, sense feina, les vacances no són el que eren. Els juliols ja no existeixen.

31 comentaris:

  1. Un món al revés que s'ha convertit en ben normal per a molta gent.

    ResponElimina
  2. De fet, si no fa una calor angoixant de juliol és gràcies a mi, que tinc tot el meu poder mental concentrat en això. Si no fos per aquest detall, ja hauries descobert abans que som a juliol, així que espero agraïment etern ;-))

    A mi el juliol i l'agost em foten bastant perquè és quan la meva economia submergida baixa de valent. Els meus pobres ingressos (tan reduïts que fan riure, però que per a mi són molt importants) desapareixen perquè la gent que em dona cosetes per fer, doncs a l'estiu no necessita res :-((

    Si algú que llegeixi això em vol fer un ingrés, només cal que em demani el número de compte i ja està... Si, a més de fer-me un ingrés, em voleu fer treballar, doncs em podeu fer una comanda aquí: http://assumpta-artesania.blogspot.com/

    I, recordeu "es triste tener que pedir, pero más triste es tener que robar" (o no... perquè jo, ara que hi penso, als polítics en general no els veig massa tristos...

    Però res, que marxo de tema, que el dels Bancs era el post anterior!!

    Enyoro aquells temps llunyans en que VACANCES significava poder fer un viatget d'una setmaneta, tan sols una setmana, però... què bé!!... Aissss... ploraria... però més val que no ho faci, oi?

    ResponElimina
  3. No m'agrada el juliol... menys quant és plujós com aquest. Fa tres anys també era un juliol plujós i odiós...Voldria saltar de Juny a Agost. Un calendari fet a mida d'onze mesos.

    ResponElimina
  4. Suposo que tens raó; si no estigués treballant ja em diras la gràcia que pot tenir el Juliol. De totes maneres la clau està en agafar-se les coses amb filosofia; potser aquest any el Juliol tant és però potser el següent no :)

    ResponElimina
  5. sé del que parles jo fa anys vaig estar una temporada llarga ( massa llarga) a l'atur , la veritat és que vaig anar fent feinetes diverses però fora del mercat laboral normal, classes particulars , i l'arribada de l'estiu no era precisament un descans al contrari feia més classes .....espero que d'aviat trobis una feina , si més no mentrestant tal com dius ja deus trobar mil coses per a fer ....i encara que vigilant la despesa segur que alguna escapadeta podràs fer

    ResponElimina
  6. Te'n riuràs, però avui m'he adonat que estem al 2014. I no és perquè no miri el calendari, però quan un es immortal els anys tels prens d'una altra manera...

    Si treballes malament, si no treballes pitjor. Si tens poques vacances malament, si tens massa vacances pitjor.

    ResponElimina
  7. Jo fa uns mesos que estic en una situació semblant a la teva. Com li passa al meu fill, tots els dies s'assemblen, siguin dissabtes de març o dimecres de juliol.

    Tampoc tinc temps per avorrir-me. La diferència és que algun cop voldria poder tallar el temps amb unes tisores per fer un kit-kat i no sempre és possible.

    ResponElimina
  8. Ànim Xexu!! S'ha d'aprofitar per fer coses que d'altra manera no es podrien fer... Força

    ResponElimina
  9. El S.Pons tant bo com sempre :D
    Jo sóc de les que fa vacances quan ja les han acabat tots els altres, al Setembre (serà per què sóc la més important de l'empresa) i molts cops m'agradaria agafar-me ja les vacances permanents de tant contenta que estic a la feina, però llavors veig el meu germà i cunyada que tenen també, com tu, vacances forçoses des de fa més d'un any (encara que també fan algunes feinetes extraoficials, sinó menjarien aire...) i a més aquest més tindran un petit Aleix, i llavors penso que tinc sort d'estar ptjda, vull dir de ser privilegiada i tenir una feina.
    No desesperis, sembla que la davallada comença a afluixar i potser les coses començaran a millorar.

    ResponElimina
  10. Jo, encara que tingui vacances no vaig enlloc, a no ser que siguin petites escapades d'un parell de dies, i és el que tu dius, els dis tots són iguals i acabo amb ganes de què s'acabi l'estiu...Bé, per l'exemple d'aquest juliol no sé si en farà gaire, però així no gastarem aire condicionat...
    Bon cap de setmana, XeXu.

    ResponElimina
  11. Sempre he sigut una mica "dislèxica" en temes del calendari, però des de que m'he jubilat és una disbauxa. No sé el dia que visc, ni el mes. Del any si que me'n recordo.
    Quan no tens "obligacions" la percepció del temps canvia notablement. Ja no has d'esperar el cap de setmana ni el temps de lleure per fer el que tens ganes, dins d'un ordre, és clar.
    Desitjo que s'acabin aviat aquestes vacances forçoses, i que tornis a comptar els dies per que arribi juliol.

    ResponElimina
  12. Un món al revés que quan ens toca viure'l només cal resignar-s'hi i trobar-hi un sentit.
    No et desanimis! Ja ho sé que és molt fàcil dir-ho, però estàs ben preparat. Les oportunitats vindran. Només cal saber-les trobar i tenir paciència.

    ResponElimina
  13. Suposo que es tracta d'adaptar-se i aprofitar el temps mentre no trobis res. El juliol encara, però l'agost a ciutat és avorríssim, sembla que només es pugui anar a la platja.

    ResponElimina
  14. Em sap greu, Xexu, que a causa de l'atur no puguis gaudir del juliol aquest any, i que tots els mesos et semblin iguals. Vull dir que em sap greu que estiguis a l'atur, i espero que hi hagi sort ben aviat amb la feina. A mi aquest juliol perquè no fa una calor excessiva.
    Crec que és important el que dius: que malgrat tot no tens temps d'avorrir-te i que sempre tens coses a fer. Això és bo.
    Vinga, ànims i una abraçada!

    ResponElimina
  15. Vaig estar més d'un any a l'atur perquè (com diuen els Manel) un directiu em va acomiadar. Costa molt tornar a entrar al món laboral, i ara més que uns anys enrere. Tot arriba i algun dia tronaran els juriols. Confia!

    Fita

    ResponElimina
  16. És una situació complicada, tot i que tu ho portes molt millor que altra gent i sempre tens coses a fer, has sabut aprofitar també aquesta etapa (malgrat que no hagi estat desitjada). M'agrada pensar com l'Anna, que serà aquest juliol però que el de l'any vinent segurament no. Si alguna empresa pica, l'any vinent ho viuràs tot d'una altra manera, com hi estaves acostumat: comptant els dies, il·lusionant-te amb alguna escapada...

    Trencar cames a empresaris per a que et contractin... Ja saps, el que sigui. Només ho has de demanar ;) Molts ànims i molta força per anar tirant endavant, XeXu.

    ResponElimina
  17. T'entenc perfectament. Durant els meus anys a la uni, només he tingut vacances al meu 2n. semestre. Tots als altres m'han tocat recuperacions i empollar, Déu n'hi dó. Era una carrera de 5 anys, però jo l'he acabada en 6 per això... No tenir que anar a les classes perquè érem vacances en segons quins dies era pitjor, perquè et passaves tot el dia ficat a casa estudiant, amb totes les temptacions i les ganes de fer una cosa més divertida. Llavors, quan vaig acabar la carrera, vaig estar 4 mesos a l'atur enviant CVs i tal (si et sóc sincer, no ho he intentat de valent i només vaig enviar-ho a unes 5 empreses, del contrari qui sap si no hagués trobat feina abans), però jo les necessitava més que mai, aquestes vacances. Les vaig gaudir moltíssim estudiant llengües... Al començament em va semblar bé trobar feina, però ara ho sento moltíssim de greu, sobretot per no tindre gaire temps per fer el que m'agrada. Entenc una mica els companys que van tornar a la uni per fer un màster després d'un any de pràctiques o treballant... Collons, com trobo a faltar aquells dies sabàtics de no anar a la uni ni treballar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oops, he comès el pecat més gros del món: No tenir que anar* -> No haver d'anar*

      Elimina
  18. Per a mi aquest juliol, també és diferent. Explicar perquè seria una mica llarg i poc interessant... M'agrada que plogui, això sí, em reconcilia amb aquest Juliol.

    ResponElimina
  19. A mi no m'agrada que plogui, m'agrada que faci calda, que es noti que som a l'estiu... per sort hem agafat uns dies bastants bons a Tossa, però ara ja està, ara a tornar a treballar, després vacances, després tornar a treballar, és un estiu sincopat! Espero que tinguis sort, a veure si és veritat que es comença a recuperar la cosa, força i ànims i que el juliol torni a ser el juliol!

    ResponElimina
  20. Conec molt bé aquesta sensació, ara la visc a l'inrevés i tampoc tinc la sensació que siguem juliol. Després de temps de no tenir feina, ara que la tinc multiplicada per tres veig que m'ocuparà tots els mesos d'estiu, i ric perquè en teoria ara és hora de vacances i representa que ja les he fet forçadament abans. Que complicat! Que tornin els estius com déu mana i, si pot ser, el bon temps... els bons temps...

    ResponElimina
  21. En teoria el juliol és per a la majoria una baixada del ritme, però també es tractarà aquest cop de llançar molt hams tothora. Sort i força.

    ResponElimina
  22. Tant de bo aviat us pugui donar notícies que torno a treballar i he recuperat el ritme del calendari, i que em pugui tornar a queixar de com en vaig de cansat, i dir que necessito vacances. Que mai estem contents amb res, hehehe. Moltes gràcies a tots per compartir les vostres experiències, pels ànims i pels comentaris en general.

    McAbeu, massa gent es veu en aquesta situació, fa un temps que ho pateixo, però de tant en tant em venen pensaments d’aquests i els comparteixo. Naturalment, que els juliols siguin diferents no és el que més importa, però tot són cares d’una mateixa moneda.

    Assumpta, tu no eres la que va pronosticar que l’any passat o l’anterior seria l’any sense estiu? Ja et vas equivocar, què m’ha de fer pensar que aquest any el teu poder mental funcionarà?? No acabo d’entendre com és que les teves vendes baixen aquests mesos, no són productes que ‘es necessitin’, sinó que està bé tenir, i valen per qualsevol moment de l’any, no? I per exemple, polseretes i collarets es llueixen més a l’estiu, oi? Bé, segur que has fet un bon estudi de mercat. Jo vull creure que els temps en que les vacances voldran dir fer un viatget tornaran. Suposo que tard o d’hora trobaré feina i ja tinc ganes de marxar a algun lloc, però segur que escapadetes farem, ni que sigui a un càmping, que encara ens ho podem permetre. Ja entenc que la teva situació és força pitjor, per això mai em lamento en excés, sé que hi ha gent que ho passa molt malament. De moment vaig tirant, i sí que estic preocupat i em fa la murga, però no diré que estic a les últimes. Però és estrany, aviat farà un any que no treballo i ha estat un any estranyot, no segueix els patrons habituals.

    Bruixeta, puc imaginar que el juliol és un mes de mals records per tu. Em sembla que no podràs fer altra cosa que assumir que no es pot saltar de mes. A mi el maig va haver-hi una temporada que em capgirava, però bé, ja va passar. Tot i així, és un mes que no m’agrada massa. El juliol és estranyot, ni carn ni peix, però passa força millor que altres.

    Anna, més que res, si el juliol que ve és com aquest, tindré un problema gros. Espero que tornarà a ser preludi de vacances, i d’unes bones i merescudes vacances. Veurem, sembla que el mercat s’està reactivant, i no perquè ho diguin els polítics mentiders, ho diuen els inversors, i això m’ho crec més.

    Elfreelang, sempre tinc coses a fer, perquè no m’avorreix el que ja faig habitualment. Sense tirar la casa per la finestra, segur que farem cosetes aquest estiu, que jo no tingui vacances no vol dir que l’altra no en tingui, i és clar, a ella sí que li ve de gust fer coses i les farem. Tindrem més temps plegats, i això està bé. Estar a l’atur un temps pot no estar malament, però no et pots adormir. Vaig buscant i darrerament trobo coses interessants, falta que algú em trobi interessant a mi, i ja ho tindrem llest. Ara, les intencions de canviar d’orientació s’han perdut, em centro en el que sé fer, suposo que serà més fàcil que algú em vulgui per l’experiència que tinc.

    Pons, benvingut al 2014. Podries haver preguntat i t’ho hauríem dit, home. Si parlem de vacances, ja poden ser tan llargues com vulguin. El problema és que no són unes vacances de veritat, són un altre estat que ho pot semblar, però que no és massa agradable quan veus els ingressos a final de mes i quan penses que aquests s’acabaran algun dia si no espaviles a tornar a treballar.

    Sergi, que pel teu fill els dies siguin tots iguals fa que per tu també ho siguin. Suposo que gairebé sempre és gratificant, però en el moment que vols plegar una estona no tens l’opció. Al nen no el pots desconnectar una estona, oi? És una llàstima, aquesta opció hauria de venir de sèrie en tots els nens i nenes, estic segur que tots els pares novells hi estaran d’acord. Ja triguen les grans empreses de genètica a buscar solucions...

    Ada, ja he aprofitat, ja, però la motivació també es va perdent, és difícil mantenir-la.

    ResponElimina
  23. Jomateixa, difícil situació la dels teus parents, però bé, si viuen i se’ls ha girat feina (la feina de pares), deu ser que alguna cosa tenen per viure. Per cert, enhorabona per ser tieta! Molesta una mica la situació d’estar a disgust a la feina i gairebé no poder ni queixar-te perquè encara et diran que no hi tens dret, que ets una afortunada. No és el meu cas, per mi pots queixar-te tot el que vulguis, com si vols fer servir aquest blog per desfogar-te. I és que jo penso que la feina no és cap regal ni cap privilegi, ni som uns grans afortunats per tenir feina. Últimament sembla que hàgim de donar les gràcies per treballar, i no hi estic d’acord, és més, dic ‘i una merda’. No treballem per gust, per més que ens agradi la nostra feina. Ho fem perquè necessitem diners, la vida és molt cara. I si ens paguen, és que la devem fer bé, la feina, si no ens foten al carrer. Doncs es tracta d’una transacció, jo dedico 8 hores cada dia a fer que la teva empresa rutlli, i tu em compenses en conseqüència. Si algú ha d’agrair alguna cosa és l’empresari, però em dono per agraït amb el sou que em paguen i si de tant en tant em dius que faig bé la feina fins i tot estaré content. Els treballadors no hem d’agrair res, com dius tu, molts cops estem putejadíssims i encara hem de posar bona cara. Així que queixa’t, dóna el màxim i queixa’t, tu has de complir la teva part perquè t’ho exigeixen, però ells també ho haurien de fer.
    És cert que sembla que hi ha més ofertes darrerament, almenys n’he trobat algunes prou interessants. Veurem si alguna tira endavant.

    M. Roser, de vegades petites escapades valen més la pena que un viatge. Si et gastes poc pots voltar més, veure coses, i és que tenim un país preciós per descobrir. És genial sortir a l’estranger, però no hem de subestimar el nostre entorn més proper. Aquest any gaudiré d’això, i quan pugui també sortiré lluny, que ve de gust. Espero que amb les vacances de la parella els dies seran una mica diferents, però de moment vaig fent a casa.

    Glòria, saber l’any que estàs no està malament, el dia que no ho sàpigues tindrem un problema, hahaha! No, però la sensació de no saber el dia que estàs i que no t’importi la trobo genial. Però només quan agafes vacances, quan no t’has de preocupar de res. La meva setmana sí que té uns quants dies fixos per les activitats que faig, per això no em despisto, però la sensació aquella de vegetar perquè no tens obligacions immediates és la que aporta gràcia a les vacances. Com dius tu, sense obligacions ni tan sols el cap de setmana és el mateix, perquè per exemple, el fatídic dilluns t’és completament igual. El que ho marca una mica són els horaris de la parella, que ella sí que ha de controlar el dia que està. Jo no és que me’n mori de ganes, però sí que és cert que recuperar la normalitat seria patir els dilluns i anhelar els juliols.

    maria, la veritat és que no em desanimo, potser encara no he vist les orelles al llop, però seria molt millor que no arribés a veure-les. Ja hi ha oportunitats i vaig mirant de recollir-les, de moment no hi ha hagut sort, però vull creure que és qüestió de temps. Hom no està mai segur d’estar prou preparat, però realment l’experiència m’avala, per moltes feines em sobra currículum, però la decisió la prenen les empreses.

    Loreto, he dedicat el temps a altres coses, però al final falta motivació i tot. L’agost almenys serà diferent perquè la parella farà vacances, i tindrem més estona. Platja o no, com a mínim farem cosetes.

    Galionar, creuem els dits perquè no augmenti massa la calor. D’acord que ha de fer més bon temps, que molta gent esperava amb ganes aquestes èpoques, però que no ens torrem si pot ser. Estic a l’atur com tants altres, no em lamento perquè la meva situació no és tan desesperada, almenys de moment. Si no no estaria pensant què em semblen els juliols. Ja sortirà alguna cosa, hi confio. De coses per fer sempre en tinc, i és que no m’avorreixen les coses que m’agraden. Potser un puntet d’estrès no estaria malament.

    ResponElimina
  24. Xavier, el subconscient t’ha traït, ja que ara per ara, déu n’hi do si trona el juliol, hahaha! Ja tornaran, és clar, i jo trobaré feina tard o d’hora, encara que sigui difícil. He adquirit una bona experiència i el mercat va a l’alça, es demana més gent i acabarem fent valer tot el que hem après.

    Laia, sempre trobo coses a fer, encara que no siguin massa productives, però el descans ja va bé també. Però el descans s’ha perllongat més del que esperava i no m’agradaria haver de córrer després. Tinc opcions de tornar a treballar aviat, espero notícies, però també pot ser que tot falli, és clar, per això no em puc adormir i he de seguir buscant. Si trobo alguna cosa el calendari tornarà a la normalitat, i la butxaca s’engreixarà una mica, cosa que estaria molt bé! Ara que, això de trancar les cames als empresaris, encara que només sigui en nom meu i que jo no m’embruti les mans, no ho acabo de veure del tot clar per aconseguir una feina... Provarem altres mètodes de moment, però tindré en compte la teva oferta!

    Yuji, pensa que així, quan agafis vacances de la feina, les gaudiràs molt i molt, perquè llavors ni estudiar, ni treballar ni res. Passem temporades que encadenem unes coses amb altres i no tenim temps per a res, però després arriba el descans i fins i tot trobem a faltar l’activitat, però es posa molt bé. A mi em passa amb els castells, quan fem vacances penses ‘uf, que bé que no hauré d’assajar ni llevar-me d’hora els caps de setmana’, aprofites per fer altres coses, però després t’agafa mono i tens ganes que tornin. Tu encara ets jove home, ja tindràs temps per treballar molt i gaudir de les vacances quan toqui. Ah, a tu et permeto alguna falta d’ortografia, però poques, eh!

    Carme, no entrarem en detalls de què passa aquest juliol, però si ho vols explicar, ja ho saps. A mi que plogui no és que em motivi especialment, que déu n’hi do els xàfecs que cauen! Però en tinc prou amb que no faci una calor de morir-se.

    Gemma Sara, ja que estem a l’estiu, ja està bé que faci bon temps, però jo no aguanto les temperatures tòrrides que de vegades patim. Hi ha diverses maneres de fer bon temps! Amb tot, que ens plogui cada dia tampoc és normal, i la fresqueta que fa tampoc. Ara, si he de triar, sentint-ho molt, prefereixo això que torrar-me. De totes maneres, m’alegra que t’estigui fent bo, gaudeix dels dies. Jo seguiré expectant a veure si alguna empresa pica, ja us informaré!

    Sílvia, si ja us dic jo que no estem mai contents amb el que tenim! Em vaig assabentar que tenies feina al ‘Roda el món i torna al blog’ i me’n vaig alegrar molt. Et felicito des d’aquí, és molt bona notícia! Les vacances ja les faràs quan toqui, ara respira una temporada, que quan es treballa es deixa de pensar en això i pots dedicar els pensaments a temes més interessants que no pas a buscar feina. Mira, per fer-ho quadrar bé, jo podria començar a treballar al setembre, i així l’any vinent tindria totes les vacances completes, no? Bé, això depèn molt de l’empresa, em temo. A veure si tinc sort, i que torni el bon temps, però sense socarrimar-nos!

    Rafel, ja fa un temps que vaig pescant aquí i allà, però de moment no piquen gaire. Alguns em volten l’ham, però no es decideixen a mossegar. Però algun ho farà tard o d’hora, n’estic convençut. Aquest post quedarà en anècdota.

    ResponElimina
  25. Quan ets de vacances permanents tan se te'n dóna que sigui dilluns que dissabte. Els dies perden el seu sentit. Igual que els juliols per a tu. Quan això passa no és tan sols que vulguis tornar a treballar (no es pot viure de l'aire, encara) sino que és una necessitat de recobrar rutines que t'equiparin a la resta de mortals per no sentir-te més exclòs del que ja t'hi sents.Ganes de pertanyença al grup de gent que treballa? Sí, definitivament.

    ResponElimina
  26. Per a mi des del juny a l'agost són els pitjors mesos, és quan més feina tenim i és quan recuperem les hores no treballades en temporada baixa. Són els mesos més angoixants per arribar a dues setmanes de vacances que passen volant.
    Escapades? Porto dos anys sense poder fer-les, això si, ho somio cada dia.
    Tinc un amic que ja està jubilat i em fa molta gràcia quan em diu: per a mi tots els dies són diumenge.
    Ja saps que res és durador, així que segurament l'estiu que estiguis sospirant les vacances.
    Salut! :)

    ResponElimina
  27. El món al revés, i tant!
    Espero que l'any vinent ja tinguis ganes que arribin les vacances!

    ResponElimina
  28. Ariadna, em passa com a tu, però encara tinc algunes obligacions setmanals que m'indiquen com evoluciona la setmana. Tres dels cinc dies 'laborables' tinc actes fixos i així no em despisto, i sé quan arriba el cap de setmana, però és cert, ni el dilluns és dolent, ni dic 'per fi és divendres', tant és. On no coincideixo tant és en la pertinença al grup de gent que treballa. Evidentment, m'agradaria treballar, però sobretot perquè la prestació és minsa i m'agradaria tenir més recursos, però no em sento exclòs, ara per ara. Tinc les meves pròpies rutines, i generalment el que fan els altres m'importa poc, però de totes maneres espero entrar en el sistema ben aviat, perquè toca, i perquè aturat no t'hi pots passar tota la vida.

    Sa lluna, tu vas al revés del món, però és clar, en funció de l'ocupació, els mesos d'estiu la feina s'incrementa. Quan veus que tothom va al ralentí, tu pencant com una boja. Però bé, no ens enganyem, encara que no fos així les vacances et passarien volant igualment, sempre ho fan! T'has de buscar alguna escapadeta per fer, dona. Algun cap de setmana per voltar, encara que no sigui lluny. No ho fas això ja? De vegades ens penges fotos d'alguna sortida, no? El que sigui per no quedar-se tancat a casa, ni que sigui passar una sola nit fora. Això jo ho seguiré fent, i l'estiu vinent espero que l'escapadeta serà de més nivell, si és que és cert que torno a estar ficat en el món laboral.

    rits, veurem. Si no és així, suposo que tindré un problema, però alguna cosa sortirà.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.