dimecres, 30 de juliol de 2014

Estelles

S'acosta l'agost i amb ell el final del curs polític, per això estan passant coses. Després del llarg mes de vacances s'espera que la gent ja no se'n recordi, però nosaltres no hem d'oblidar. Es reuneixen els presidents espanyol i català amb el resultat que tots sabem abans d'hora. I salta la llebre amb una de les figures més rellevants de la història de la política catalana. Vagi per davant que crec en el 'qui la fa la paga', tot delicte ha de tenir el seu càstig, en la justa proporció que es mereixi, tot i que de sobres sabem que una justícia polititzada no serà mai justa.

Sap greu per un mite català que molts tenien en un altar, fins i tot aquells que no eren votants del seu partit, però és història i d'aquí quatre dies ja no recordarem les malifetes que va fer, només els seus 'anys de glòria'. Insisteixo, no oblidem. El que ja no em sembla tan bé és tota la corrua de politicastres i mitjans de comunicació que tenen la destral a punt per fer estelles de l'arbre caigut, no en volen deixar cap tros massa gran. Pot semblar contradictori amb el que deia abans, però no ho és. A mi em sembla molt bé que surtin a la llum tots els draps bruts, els reals, si pot ser. El que no em sembla coherent és que els qui més ho demanin siguin els que estan emmerdats amb casos de corrupció fins les celles, que han aguantat el xàfec durant uns dies quan els seus tràfics d'influències, les seves malversacions, els seus cobraments il·lícits o adjudicacions dubtoses han transcendit, i que després han continuat com si res, bramant com ases les mateixes ximpleries de sempre.

Això em fa pensar en els que s'ofenen enormement quan els acuses de fer coses que no s'adonen que fan, o també els que critiquen cruament allò que ells mateixos no paren de fer. Hi ha polítics a cabassos amb aquesta actitud. Però no és un territori exclusiu d'aquesta classe.

21 comentaris:

  1. Es l'estiu, hi ha poques noticies, s'han de distreure amb qualsevol cosa. Ja està bé, tampoc fan cap mal a ningú, a ningú que no sigui de la família Pujol vull dir.
    PD: Sempre podem demanar independitzant-se de Jordi Pujol

    ResponElimina
  2. Tot el que està passant arran del tema Pujol està dins del que pogueren dir que és normal en aquests casos, no em sorprén res. Coses de la política.

    ResponElimina
  3. Tens raó, no és patrimoni de la classe polïtica, però jo crec que la classe política i els mitjans de comunicació han "educat" molt ala ciutadans sobre aquestes actituds tan poc ètiques. Ho veiem cada dia. Si ho faig jo està bé si ho fas tu m'indigno moltíssim. La gent del carrer, crec jo qie cada cop ho fa més, també.

    I jo estic d'acord, que no cal fer tantes estelles, m'agradaria dir "que la justícia faci el que hagi de fer" però tampoc crec en la justícia... O sigui que "que passi el que hagi de passar" petò seria tot un detall per part de tots que es tranquil.litzesin una mica. I en el fons em sap molt de greu que tots aquests milions vagin a parar a la Hisenda espanyola... No puc evitar-ho.

    ResponElimina
  4. Ara veia a l'Arcadi Oliveres (ja saps que hi confio) dient que no veu afany de lucre en Jordi Pujol però sí en el seu entorn familiar. Bé, sigui com sigui, no hem d'oblidar però hem de mirar endavant, al més democràticament possible i amb el mínim de pràctiques nocives com les que dius (esclar, els ciutadans tampoc som sants, sempre és més fàcil veure els errors dels altres, i també hi ha corrupció a petita escala...).

    ResponElimina
  5. La patacada és forta, i sembla que intentaran magnificar-la des de fora. Cal que es faci justícia, fent honor a la paraula justícia. Amb mesura i equitat. I fent pagar qui hagi actuat impunement.
    Que els jutges facin justícia aplicant la llei. Que no la intentin fer tots aquells que mai no hi han cregut i que se la salten des de fa anys.

    ResponElimina
  6. La tàctica és simple, si parlen, parlem dels altres no ho faran, a hores d'ara, de nosaltres. Després, sense que passi tant de temps, arribarà un nou cas que substituirà aquest. El cas és parlar, parlar, però que la justícia mai arribi.
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Penso que tens molta raó i jo també penso que cadascú ha d'afrontar la responsabilitat dels seus actes, però no cal acarnissar-se tampoc, perquè em sembla que ningú pot tirar la primera pedra...
    Trobo que és trist que una persona amb el seu recorregut polític, empresonat pel franquisme i admirat per molts ( partidaris o no), hagi d'acabar la seva " carrera" amb un episodi tan deplorable. A mi m'ha afectat, perquè cada vegada tens més clar que no pots posar les mans al foc per ningú, quan es tracta de peles...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  8. Per començar el nostre país hem de fer net, però sí...es nota tant que hi ha polítics de mà llarga que els hi va tan bé tota aquesta situació per ficar-hi cullerada. Són tan, tan, ... em guardo la paraula. No m'agradaria ofendre el teu blog.

    ResponElimina
  9. Jo només voldria saber quina ha estat l'espasa que l'hi ha punxat el cul per anunciar ell solet aquesta noticia. Alguna cosa molt gran hi ha amagada darrera aquesta notícia.

    ResponElimina
  10. Jo estic molt empipada per aquest tema... perquè jo era de les que presumia de President Pujol "que pot anar pel món parlant un munt d'idiomes"... encara me'n recordo fa uns vuit o nou anys, un amic meu, andalús, resident a Bèlgica, em va dir que havia vist una entrevista a en Jordi Pujol (que llavors ja no era President, però feia poc) a un canal, crec que francès, on hi havia periodistes de diferents països i que s'havia quedat parat en veure la d'idiomes que entenia...

    En fi, és un simple exemple per explicar que, sense ser una gran "Pujolista" (sóc molt més "Massista" hehe) sí que veia una certa "grandesa" en el personatge i, certament, mai m'hagués esperat una cosa com aquesta.

    Així doncs, com dic, estic empipada... però ahir ho estava una mica més i abans d'ahir encara més... I el meu descens d'empipamenta és proporcional a la hipocresia que veig en altres partits, que emmerdats fins les celles, bavegen de gust pensant (pobres desgraciats!) que, havent "caigut" Pujol, s'ha acabat "el procés" (no entenen res de res)

    I és que en aquest estat espanyol i, també per part de molts catalans, allò de que només qui està lliure de pecat pot tirar la primera pedra, no s'estila... I les pedres les tiren els més plens de porqueria... Clar que, això tan bonic (la frase és d'una bondat i saviesa infinita) ho va dir Jesús de Natzaret i ells aquestes històries no les coneixen perquè tenen una Bíblia diferent: La Sacrosantíssima Constitució!

    Així que, President Pujol, això no es fa... però bé, al menys ha demanat perdó, que ja és molt, moltíssim, en comparació amb el que fan el que el volen matar a pedregades. No pateixi. Pagui les multes que li posin i pensi que d'aquí uns anys, quan el recordem, les parts bones superaran les dolentes en la seva biografia.

    ResponElimina
  11. Per cert, quina repassada els ha fomut en Mas a la premsa de Madrid... Quin gust! És com anar a jugar un clàssic i tornar amb els tres punts, havent golejat i marcat de jugada, de falta directa, indirecta i, fins i tot, rematant bé una centrada de córner.

    I en Rajoy... no crec haver-lo sentit... Tenia la tele de plasma espatllada?

    ResponElimina
  12. En sento estafada per en Pujol, si. Però també es cert que si parlem del cas Pujol sembla que ens oblidem d'altres... vaga que un cop més tenen una cortina de fum perfecte per tapar allò del que no interessa que és segueixi parlant. També sembla que si Pujol cau, Catalunya cau, i això és el que no podem permetre de cap manera.

    ResponElimina
  13. Vaja, no s'ha publicat el meu comentari... Potser parlava amb cruesa, però no volia ofendre ningú. Només volia ressaltar que després de tot el que han fet els polítics, els de casa (cas Palau, el que estan fent amb la sanitat-visiteu la web de cafeambllet.com-, els reiterats atacs violents contra manifestants pacífics, etc) i els de fora (aquests la llista és més llarga), no em sorprèn res. I que hi ha certa ceguesa popular amb el govern actual que no ens portarà a bon camí. És la meva opinió.

    ResponElimina
  14. Vaja, s'ha publicat ara, això es que no ho vaig fer bé! Disculpa'm Xexu!

    ResponElimina
  15. Tinc la sensació de que el cistell està ple de pomes podrides... Quina vergonya que gent que cobra més del que necessita, estafe i mentisca. Jo no perdonaria, heu vist els cotxes que tenien?!! Eo, que hi ha gent que no té feina i que passa fam al teu país! mentre continuem permitint que passen aquestes coses i els continuem votant açò seguirà passant.

    ResponElimina
  16. Estic totalment d'acord amb tu Xexu. I m'agradaria tant treure l'entrellat de tot aquest merder i de tots els merders que hi ha... però em sembla que costarà veure-hi clar entre uns tirant merda i els altres tapant-la. I això parlant en general i no de cap cas concret. Ja veurem com acaba tot plegat.
    Myself

    ResponElimina
  17. Cal reconèixer que el cas Pujol ha causat una forta commoció, sobretot a aquells que vam viure la seva època de govern. Però precisament aquests som els que menys patim perquè això afecti el procés: Pujol mai es va declarar a favor d’una Catalunya independent quan remenava les cireres. Crec que la majoria estem d’acord que ha de pagar pels delictes, però que tampoc no cal fer sang. Molts miraran d’aprofitar-ho, però nosaltres ni cas. Moltes gràcies pels comentaris que heu fet.

    Pons, a mi el que li passi a la família Pujol m’és força igual, però alguns el que volen és debilitar la imatge de Catalunya amb aquest afer, especialment el procés independentista (no el de Pujol!), quan en realitat el president Pujol no ha defensat mai aquest camí fins que ha estat pràcticament senil, i ja no s’hi jugava res. És més, si ho ha fet és per donar credibilitat a CiU, cosa que per mi no ha aconseguit gaire...

    Jpmerch, en realitat s’ha posat en marxa la maquinària, sol passar sempre igual, però que sigui la normalitat no vol dir que sigui correcte. L’ús polític que fa alguna gent és força fastigós, sobretot perquè ataquen i ataquen pensant que això farà oblidar les seves pròpies misèries.

    Carme, pot ser que ens eduquin així, però jo crec que és una mica natura humana. Probablement ningú queda lliure de fer-ho, però alguns més que altres s’adonen poc que ells fan les mateixes coses de les que t’acusen, amb altres cares o el que sigui, però amb el mateix comportament. Jo generalment tinc por de fer les mateixes coses que critico, segur que algun cop hi he caigut, però espero que generalment no, perquè seria un cop per la coherència que m’intento imposar. El problema és que en política es tracta d’una arma que es llencen els uns els altres, i quan ho fan és com si respiressin perquè ja no es parla d’ells sinó del que s’està cobrint de merda. Veurem què passa amb els diners, però bé, a hores d’ara ja no és el que em preocupa més, sinó la imatge donada. Aquest home ha confessat ara per alguna cosa i no em crec que sigui per remordiment. Diuen que és per tapar els afers dels seus fills, però no em sembla que els estigui salvant de res. Tot plegat, intents de debilitar el procés, de desmoralitzar-nos, i he de dir que en cap moment tinc dubtes de voler votar i de què he de votar, però també diré que ja m’estan cansant força entre tots.

    Gemma Sara, de corrupció n’hi ha a tots els nivells, encara que li hauríem de buscar un altre nom a fets de tan petita escala com fer pujar familiars i amics al folre en comptes de uns altres, cosa que passa... Jo l’Arcadi Oliveres no l’he sentit prou per confiar-hi tant, i també desconec l’entorn de Pujol. El que hauria de passar és que pagués el que deu i que tot continués igual, cap endavant. Ja li han retirat privilegis, que ja està bé, però no cal que en parlem eternament.

    Xavier Pujol, s’aferren a qualsevol cosa per tal de debilitar el procés, no deixen de ser arguments per aquells que diuen que tenim coses més importants de què preocupar-nos que la independència. Però aquests són precisament els que no haurien de parlar massa, perquè no són uns angelets precisament. La justícia s’ha d’aplicar, sí, però per tots. I naturalment, la justícia l’ha de fer qui en sap, i per definició ha de ser imparcial i justa. Però tots sabem que no ho és. És on més s’aprecien les classes socials.

    Alfonso, uns casos tapen els altres, això està clar. No sé amb quina sortiran a continuació, però el que és segur és que d’aquí poc passarà alguna cosa que farà que ens oblidem del cas Pujol, i que tots parlem d’una altra cosa. En saben molt de fer això, ho porten practicant moltíssim temps i sembla que segueix funcionant. Cosa que demostra que no aprenem mai.

    ResponElimina
  18. M. Roser, em sembla lògic que cadascú pagui pels delictes que ha comès, bé que paguem nosaltres si fem alguna falta, i amb escreix. Doncs encara que et diguis Jordi Pujol i hagis estat president de Catalunya 23 anys, també ho has de fer. Realment, no crec que gaire gent de la que ara aixeca la veu pugui tirar la primera pedra...
    Em sembla que el teu pesar és compartit per molts. Quan veus que els referents, ja siguin teus com aliens, són tan humans com qualsevol i que tenen un preu com qualsevol, decep una mica. Realment, no es pot comptar amb ningú quan hi ha diners pel mig, trist però cert. Diners i poder, que sovint van lligats. Per això de vegades penso que més val no arribar massa lluny a la vida, no sigui que es pugi al cap...

    maria, ja saps que en aquest blog es pot dir qualsevol cosa mentre no ataquis els altres comentaristes, i sospito que cap se sentiria ofès o ofesa pel que puguis dir als polítics, així que no et tallis. I tant que a alguns els va bé la situació, sobretot per tapar les seves pròpies misèries. El gran objectiu dels polítics sembla ser deixar de ser notícia, i si pot ser a costa d’un altre que puguin atacar, millor.

    Sr. Gasull, jo vaig pensar el mateix que tu. No em semblava massa normal. La versió oficial és per no emmerdar més els seus fills, potser perquè no surti a la llum per tercers, com a gran descobriment, però els seus fills han quedat plens de merda fins el capdamunt, així que ves a saber què amaga tot això...

    Assumpta, el que hem de pensar és que no es pot posar la mà al foc per ningú. Encara que les acusacions que li van caure a en Mas fa temps fossin falses, no t’hi juguis res a que el seu historial està completament net. Jo no apostaria res, la veritat. Tampoc dels meus, eh? Tot i que sembla que ho porten bé, però qui sap el dia que pot saltar la llebre. Bé, hi ha menys possibilitats si no estàs al govern, però el dia que manin... El cas és que una cosa no treu l’altra. Pujol era admirat per votants i seguidors de CiU com també pels detractors. Era un bon polític i una persona preparada i intel•ligent, cosa que no es pot dir de tots. Mas també ho és. Ja saps que jo no comparteixi les seves tesis polítiques i que prefereixo altres opcions, però això no treu que no em senti orgullós del president que es reuneix dues hores i mitja amb un altre líder, i en acabar atén dues hores els periodistes, molts d’ells hostils, parlant ben clar, sense amagar-se i sense esquivar cap pregunta, només refusant contestar allò que encara no es pot dir, però no tirant pilotes fora en temes espinosos. No el voto ni votaré, però és el meu president, em representa. I insisteixo, això no es pot dir de tots. També m’omple d’orgull quan fa entrevistes en anglès, i crec que també en francès. Estiguis o no d’acord amb la seva política, penso que és just admirar-lo.
    El que tampoc hem de fer és oblidar, i sí que ens pot servir d’advertiment. No hem d’atorgar credibilitat absoluta a ningú, i per tant hem de demanar transparència en tot el que fan els polítics que ens representen. Aquesta és una de les coses a millorar quan tinguem un estat propi. No som València, ni Madrid, però no es pot dir que tinguem un país net com una patena precisament... Molts aprofitaran això per carregar contra el procés, però segueix sent absurds tornar a personalitzar la veu d’un poble, sobretot en una persona que no s’ha mostrat mai obertament independentista (ni tancadament tampoc) fins que ja no ha tingut res a decidir i només en benefici del canvi de rumb del seu partit. És injust que atribuïm tot aquest afer al govern espanyol, aquí en som igual de culpables per permetre que ens governin cràpules. Ningú pot tirar la primera pedra, com et deia abans, ni tu ni jo tampoc, així que no confonguem llibres, que a més la cúpula del PP és ultra-religiosa, però ultra ultra de les que fan por i tot. Continua a baix

    ResponElimina
  19. I sí, d’aquí un temps els delictes de Pujol seran només una taqueta en el seu historial polític, és més, s’oblidaran a la que salti un altre escàndol de corrupció que desviï l’interès de les càmeres. Però insisteixo que no hem d’oblidar ni li hem de perdonar tot només perquè és ell i perquè era un home admirat. Al contrari, quan un dels referents ens falla la severitat del càstig que hem de demanar és implacable, cal donar exemple i no només castigar qui volem i perdonar qui ens interessa.
    Comentari 2: Crec que ja et contesto amb el que he dit de Mas més amunt. Rajoy, precisament, seria algú amb qui no es pot comparar Mas ni Pujol, no els arriba ni a la sola de la sabata, ni de lluny. No només no em representa sinó que em genera rebuig i vergonya aliena quan el sento.

    Bruixeta, en l’estat que està el poble, l’ànim no caurà per un sol home. Pujol va ser important, sí, va fer moltes coses per Catalunya, les coses que es podien fer quan ell manava. Però ara ja no tenia lloc, ni les seves declaracions a favor de la independència ens han de convèncer de res, quan no s’havia pronunciat abans al respecte, ni els seus delictes ens han de preocupar més del compte. Que pagui i nosaltres a seguir endavant, reclamant que cap acte corrupte quedi impune, ni el de Pujol ni el de ningú, perquè el país que volem no és així. La gràcia és que alguns dels que més bramen ara estan emmerdats fins les celles.

    Roselles, aquí no esborro cap comentari voluntàriament perquè tothom és lliure d’expressar la seva opinió, tret que ataqui a algun dels altres comentaristes, només demano això, però es pot discutir i discrepar tot el que es vulgui. Blogger de vegades fa el burro i es menja comentaris. He mirat que no arribés com a correu brossa, però senzillament no es devia publicar, gràcies per tornar-hi. El primer que et diré és que el responsable de cafeambllet.com no em sembla benintencionat del tot, em sembla que és una mica partidista. No vol dir això que no incideixi en temes que no hauríem d’oblidar. Tenim molts casos de corrupció de diversos tipus, i els hem de tenir presents, però tant els del govern com els que no són del govern, que té tela que els que no manen també tinguin tants merders. I no parlo dels de fora, que aquests ja ni em plantejo poder-los arreglar. M’agradaria poder construir un país molt més transparent i on s’evitessin tots aquests delictes, i com que aquestes coses passen a tot arreu, com a mínim que quan passi la justícia actuï en conseqüència, i no de broma com ara. No sé si el poble és cec, jo penso que cada com menys, però encara ens falta molt per ser conscients de tot el que passa al nostre voltant.

    Ada, m’agradaria conèixer l’opinió real dels valencians de com veiem la política del nostre país els catalans. Però sense ràbies ni històries, de gent cabal amb opinió objectiva vist des de fora. Ho dic perquè des d’aquí dalt tenim la visió que el País Valencià és un cau de serps i que les seguiu votant un cop rere un altre. M’ha comentat gent d’allà baix que les alternatives no són pas millors, però realment em sembla que ho teniu molt fotut amb qui us governa. És ben cert que el cistell està ple de pomes podrides, tothom que arriba al poder acaba fent coses que no toca, i jo crec que t’obliguen a deixar-te portar, és la normalitat a aquells nivells. Arriba un moment que no mires per la gent, només pels teus interessos. Quan comença em sembla que ja no es pot aturar. Potser per això estaria bé que els polítics no poguessin estar massa temps al càrrec.

    Myself, em sembla que els polítics han trobat la manera de sortir sempre ben parats de tot el que fan i no haver-se de comprometre a fer res per la gent. Es passen la vida criticant-se uns als altres i retraient-se coses. Mentrestant, el poble passa penúries i no veiem gents clar res, però és clar, no els molestis, que s’estan discutint sobre qui roba més o que si aquest manipula tal altre. I així passen les legislatures, i nosaltres a seguir fent el passerell votant cada quatre anys, perquè no sigui dit.

    ResponElimina
  20. Poc a poc van caient els corruptes. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, penso que el sistema poc a poc va posant en evidència el que la societat aletargada no volia veure. Però és clar, falta el darrer pas, que la gent digui prou, doncs vindran, seran jutjats i com si res. I això.... això tb fa molt més mal.

    El famós 3% que el Maragall no es va atrevir a dir va sortint. Tots ho sabien. I si no ho va dir és xq a casa seva també hi ha molta merda. El pujolisme deixa de ser un mite x tal que tot allò que entre passadissos els funcionaris sabien o imaginaven, vagi sortint. I el que vindrà. S'ha obert la "veda" amb Pujol i no quedarà aquí. Mai m'ho hagués pensat, que passaria.

    ResponElimina
  21. rits, tenint en compte que els corruptes s'amaguen entre ells, que es tapen les misèries perquè si caus tu, caic jo, sembla sorprenent que darrerament es destapin casos de noms prou importants que sembla que paguen per les malifetes. Sempre menys del que tocaria, però paguen. Això em fa pensar que són simples caps de turc, que en realitat serveix per amagar la gran trama i perquè no caigui gent encara més pesant. No sé, potser és que ja no ens creiem res, però si tan bé els ha funcionat fins ara, per què surten ara aquests casos... no m'ho acabo d'empassar. I a més, ja saps que en quatre dies tot s'oblida i a continuar mangant. Vols dir que ara es precipitarà tot? Jo no ho crec. També han caigut els mafiosos de València, però tots? Què va. Com et deia, això és per tapar casos més grans (que ja és dir). Pujol protegeix els fills, no? Doncs imagina què han pogut fer els fills... Jo crec que no ho arribarem a saber mai tot, ni una petita part.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.