dilluns, 7 de juliol de 2014

El motivador

Aquest any a la colla castellera, a banda de fer castells, m'he compromès amb un dels equips tècnics que gestionen l'elaboració de les estructures, concretament al de pinyes. És una feinada a la que dedico moltes hores, és gratificant, però molts cops també és frustrant. Dintre de l'equip tots els integrants aprenen a muntar la pinya de qualsevol estructura, però jo tinc una tasca més específica que és triar la gent que constitueix la base del castell (baixos, contraforts i crosses, el que es coneix com a nuclis), els que estan just a sota de l'estructura que sobresurt, el tronc.

En total controlo una quarantena de persones i he d'anar fent les combinacions més adients entre ells. He heretat la tasca d'algú que ho portava fent molt temps, de manera que ho faig amb una mica de pressió perquè odio equivocar-me, i d'errades en faig una bona pila. Una equivocació meva, per exemple, pot fer allò que desagrada tant al públic i als mateixos castellers: que pugin els segons i terços, diguin que no està bé i es desmunti el peu del castell. No sempre és culpa meva, però! Hi ha altres motius que poden fer desmuntar un peu.

El cas és que, com que treballo amb una quantitat concreta de gent, m'agrada fer-los participar a tots i que se sentin importants. Sentir que el que fas té importància és vital per implicar-se en el conjunt, i això és el que vull que tinguin clar. Una de les maneres que he triat per fer-ho és recollir les adreces de correu de tots i enviar-los uns missatges motivadors per exaltar els seus ànims. Vull que sàpiguen que donaré la cara per ells i que compto amb tots, però que m'han de respondre amb compromís i dedicació. És la meva gent i vull que ho sàpiguen.

Es tracta de tocar-los una mica la fibra, d'apel·lar al seu esperit de lluita i superació com a col·lectiu, i posar en valor la seves posicions en el castell, perquè fem una feina bruta que no es veu, però que és tremendament important. De moment els mails que he enviat han tingut bona acceptació i respostes positives, tot i que hi ha molta gent que calla també. Penso que això els animarà i si es contagien de les ganes de superació que jo tinc pot ser positiu per la colla, com més entregats estiguin, millor. Però se'm planteja un repte, és clar. Com mantenir la motivació d'ara fins a final de temporada sense que tots els missatges sonin iguals i acabin semblant buits? Aquí és on tindré feina, però precisament és la feina que més em motiva a mi.

26 comentaris:

  1. Per què no hi ha pressupost per donar-lis primes com a la Roja, no? Bah... De totes maneres tampoc semblen molt efectives...
    Fes-lis vídeos amb música de Cold Play doncs.
    I used to rule the world.... ooooooh ooh oooooh oh...

    ResponElimina
  2. No sabia que això dels castells fos tan complicat.

    ResponElimina
  3. Des del públic mirem molt cap a dalt, però mirat des del cel és veu fantàstic quan la pinya està ben feta, ben lligada.
    T'estàs convertint amb un motivador professional, ves per on. Segur que se t'acudirà com seguir fent-ho.

    ResponElimina
  4. Potser no hi ha manera millor de motivar-se que fer-se motivador...

    Molta sort i molta motivació per part de tots...

    ResponElimina
  5. Un dels elements imprescindibles per motivar els altres és estar un mateix ben motivat. De totes maneres és evident que això sol no garanteix l'èxit si els altres passen de tot però, per la mínima experiència que tinc d'haver "treballat" amb tu ni que sigui virtualment sé que ets capaç de treballar molt bé en equip i per un equip, així que no dubto que te'n sortiràs.

    ResponElimina
  6. Mira ----> http://elraconetdesalluna.blogspot.com/2012/11/castell-de-somnis-260e-joc-literari.html
    Em sembla que tots i cada un sou molt importants per arribar a realitzar fantàstics castells. És cert que les mirades van cap amunt, però sense la base aquesta visió no existiria.
    Per motivar cal estar motivats i crec que tu saps fer-ho.

    Bona feina tens, encara que estigui poc reconeguda, et felicito!!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  7. En paraules de Joan Alcover a "La Balanguera": "Sap que la soca més s'enfila
    com més endins pot arrelar".
    Més o menys com als castells. Com millor és la pinya, més fàcil i segur és enlairar-se.
    Bona feina i molta sort!!

    Fita

    ResponElimina
  8. Quin post tan maco!!
    Només que ells poguessin captar la meitat de la il·lusió de la que està absolutament impregnada aquest post els tindries motivats per a deu temporades! ;-))
    Segur que te'n surts... perquè, com diu la Bíblia... "del que el cor en va ple, la boca en parla" (o els dits en teclegen)... o quelcom semblant :-)))

    ResponElimina
  9. Jo, com algú ja ha dit, penso que la millor manera de motivar els altres, és que et vegin motivat a tu, és una mica allò de predicar amb l'exemple...I en el teu cas trobo que és una feina molt més costosa, ja que la gent veu els castells fixant-se sobretot amb la seva alçada i no pensa que no seria possible sinó hi hagués una bona base...Trobo que és
    com una gran casa, que pot ser molt guapa, però sinó té uns bons fonaments, no durarà gaire...El què ens importa és que el castell no faci llenya, oi? Doncs au, amunt i crits!!!
    Bona feina, XeXu.

    ResponElimina
  10. Ostres no m'ho imaginava que funcionava així. Que els castellers necessitessin estar motivats. Molt interessant i difícil la teva tasca i segur que et surt bé, perquè només llegint el que escrius ja es nota que estàs motivat.

    ResponElimina
  11. Feina feta amb ganes sempre dóna resultats, i els que t'envolten de ben segur que t'estaran agraïts.

    ResponElimina
  12. una tasca interessant que segur saps tirar endavant per què el primer motivat ets tu.

    ResponElimina
  13. Doncs suposo que has de confiar en la teva intuïció i en la teva pròpia motivació, com t'han dit, sense atabalar, però confiant que això s'enganxa, perquè la motivació s'enganxa! i nosaltres a mirar també avall, a més de mirar amunt! :-)

    ResponElimina
  14. El millor es transmetre'ls la teva pròpia motivació però vigila que no notin que pretens motivar-los o pot succeir l'efecte contrari.

    ResponElimina
  15. D'escriure en saps un munt i comuniques molt bé: trobaràs la manera d'encomanar-lis et teu entusiasme. Segur que te'n sortiràs d'aquest repte amb nota.

    ResponElimina
  16. Les actituds són importantíssimes i les motivacions encara més. Els treballs en equip, i sobretot en el món casteller, són fonamentals pel resultat final.
    Crec que la primera passa està feta, i és l'actitud inclusiva que has adoptat envers els teus companys... Una essència magnífica... Endavant Xexu, que segur que ho fas molt millor del que penses!!!!

    ResponElimina
  17. Li hauràs de demanar consell a en Guardiola. És clar que, hauràs de buscar la manera de no acabar buit, com li va passar a ell al Barça.

    I per aquí va el meu comentari. Com que sóc veterana, m'atreveixo a preguntar-te. Te n'has adonat de com has canviat? Als meus ulls ets ben diferent de fa un parell d'anys. Actiu, compromés amb associacions. I no crec que ho facis per fer coses. Algo s'ha remogut dins teu. Hi has pensat? T'agrada l'estil de vida que portes i el que fas? oi que omple? bé, potser m'estic passant en interpel·lacions, però em sorprén, i molt gratament. I que si aquest comentari et fa pensar una mica, doncs sigui per posar més fonament en aquesta manera de viure. Jo ja no ho sé fer d'altra manera (per molt que dies com avui estigui tan saturada que ho engegaria tot a pastar fang).

    ResponElimina
  18. Coneixen-te virtualment, segur que trobes la manera de tenir-los ben motivats. No et falta pas imaginació ni ganes. M'ha fet gràcia la teva estratègia motivadora, ja ens aniràs explicant com evoluciona ;)

    ResponElimina
  19. En general em veieu força capaç d’animar a tota la tropa, ja us ho explicaré! De moment vaig fent i els mails han servit també per rebre algunes queixes a les que espero haver respost amb educació i arguments. Veurem com evoluciona la cosa, ja sabeu que sempre és molt difícil tenir tothom content. Moltes gràcies pels comentaris i els vostres ànims.

    Pons, vaig considerar això de les primes i no em van semblar malament les de la selecció espanyola, era la meva primera opció. Però en vista de l’èxit vaig haver de trobar un pla B. No descarto fer servir mitjans d’aquests, amb alguna cosa els he de sorprendre.

    Jpmerch, no ho saps prou. És una obra d’enginyeria en la que la psicologia hi juga un paper cabdal. No t’hi vulguis trobar. En tot cas no et fiquis a la tècnica!

    Jomateixa, el nucli del castell i les rengles que l’envolten són tota una obra d’enginyeria, i cal que estigui ben bastida per mantenir l’estructura. Que es posin correctament no és feina meva, encara que ho podria ser. Jo faig l’alineació, per dir-ho d’alguna manera. Tinc idees i les aniré aplicant, però de moment el que vull és exaltar els seus ànims, posar-los les piles. Va funcionant, però he de veure els resultats reals, és a dir, la seva implicació.

    Carme, no vull limitar-me només a fer les alineacions, a posar noms en un paper. Vull implicar-los, que confiïn en mi, i contagiar-los les ganes de fer coses grans. Motivar-los, en definitiva, perquè el paper que juguen és molt més important del que de vegades pensen. La vessant psicològica del càrrec a mi m’interessa molt.

    McAbeu, trobo absolutament necessari treballar en equip. Quan aquest funciona i està ben coordinat, els resultats es multipliquen. Però ja ho saps que exigeixo esforç i dedicació, com a mínim la mateixa que jo aporto. Quan no es pot donar més, més val ser honest i deixar-ho, oi? És dóna el cas que jo sóc el crític i el pessimista de l’equip, sempre sóc el que troba els errors que cometem i s’alegra poc dels encerts perquè és la nostra obligació fer-ho bé. Ara parlo de l’equip gestor de pinyes, jo sóc dels que sempre troba pegues perquè vull que millorem. I de vegades acabo esgotat perquè les coses no surten com jo voldria. Però de cara als castellers que jo gestiono és una altra cosa, per ells sempre missatges positius perquè si la cosa no funciona no és culpa seva. Només ho és si no venen, i el que he d’aconseguir és que no faltin i tinguin ganes. Em motiva veure’ls contents i entregats, i per això faré un esforç per mantenir-los així.

    Sa lluna, la meva ‘feina’ no és que estigui poc reconeguda, és de força responsabilitat, entre d’altres coses perquè la gent que poso jo té possibilitats de prendre mal. Bé, tots en tenen, però allà baix es pateix. Però bé, com no pot ser d’altra manera, és una feina molt propensa a les esbroncades i a les crítiques. La faig tan bé com sé. Això de mirar de motivar la gent que controlo és nou, no recordo que s’hagi fet mai abans en grups reduïts i específics, almenys que jo en tingui constància. El cap de colla sí que envia missatges motivadors a tots, però no sempre tenen el to que agrada a la gent. Jo recullo la idea però amb ganes de millorar-la i de dirigir-me als meus, aquell grup de patidors soferts que ningú veu però que treballen com ningú.

    Xavier, com saps, una bona pinya és essencial per fer bons castells, com passa gairebé sempre, allò que menys es veu sol ser el més important. I jo en tinc de bons, que en el meu cas són els soferts, però a més els vull entregats i amb ganes. Com més motivats, millor sortirà tot, perquè les ganes que s’hi posen són la meitat de la feina.

    Assumpta, no et pensis, no és pas tan fàcil, perquè la motivació ha de servir perquè s’impliquin i vinguin sempre, i això no ho faran segur. Ara, potser s’animen una mica i se senten més importants. No sé si seria bo que els inculqués el que hi ha en el meu cor, sento decebre’t. Continua a baix

    ResponElimina
  20. Miro de passar-los un missatge positiu, engrescador, que no és el que porto jo a dintre. Jo em cago en ells cada cop que no venen i no m’avisen perquè penso que és obligació de tots venir, però no ho puc transmetre així, perquè cada cas és diferent i cada persona té els seus motius. Jo m’hi deixo la pell, alguns dies també passaria d’anar-hi, però no ho faig perquè tinc responsabilitat i perquè és dolent per la colla. No puc fer que pensin ni siguin així, només els puc animar a veure si poden implicar-se una mica més, i sobretot, lloar-los els èxits i relativitzar els fracassos. Són la meva gent i jo dono la cara per ells, però han de respondre una mica, si no no té sentit. Torno a tenir moltes ganes de fer castells, estic molt motivat pel que podem arribar a fer i això sí que ho puc transmetre, però no la meva manera de pensar. La meva mentalitat és la disciplina de Vilafranca, i aquesta només es pot aplicar en una colla com aquella.

    M. Roser, predico amb l’exemple perquè una de les coses que els demano és que vingui, que hi siguin als assajos i actuacions, i jo no falto gairebé mai, sempre hi sóc. No els puc demanar que siguin més forts ni que aguantin més, però l’assistència sí. Tot i així, cadascú fa el que li sembla. A mi em motiva fer la colla gran i això passa per assajar molt bé. Em costa entendre que hi hagi gent que no ho entén o li és igual, aquí està la meva feina, demostrar-los com n’és d’important. Sobretot perquè jo vull que els castells els facin els que assagen, no els que tenen un nom. I després pel que tu dius, una bona base és necessària, el símil de la casa és perfecte. El problema és que molts cops no es posa en valor, es pateix molt, es pren mal, i els que surten a la foto són uns altres. Jo he estat allà baix sempre i sé que som importants, puc parlar amb molt coneixement de causa. La meva experiència m’ha de servir també per emprar les paraules justes que els cal sentir, o això espero.

    maria, els que pugen habitualment no solen faltar i és realment important que vinguin a cada assaig, especialment si tens un cap de tronc que valora molt l’assistència. Però els de baix no es consideren més importants i pensen que anant a les actuacions n’hi ha prou. És fals, res no surt bé si no ho entrenes, si no ho assages molt abans. I per fer aquestes bèsties de castells que fem imagina l’assaig que cal. La meva feina és fer veure a aquesta gent que la seva participació és imprescindible, i no és un dir, és que ho és!

    Sr. Gasull, de moment la resposta és força bona, rebo felicitacions pels escrits i sembla que alguns fan les coses com toca. Si em fan una mica de cas en puc estar content.

    Bruixeta, de motivació no me’n falta, tenim grans reptes a davant i si no ens ho prenem seriosament no els assolirem. Els castells no els regalen, és un tòpic, però és ben cert.

    Gemma Sara, això, això, penseu que sota aquell castell tan imponent hi ha unes personetes que estan treballant i aguantant molt i que fan possible que allò s’aguanti. Miraré de no fer-me pesat amb els meus esbirros i encomanar-los les meves ganes de fer grans castells, i també posar en valor la seva tasca, que és molt important. Crec en això, és la base del treball en equip.

    Loreto, saben perfectament que els escric per motivar-los i per insistir-los que han de venir als assajos i actuacions. Altrament no tindria cap motiu per escriure’ls. Potser a alguns els entra per una orella i els surt per l’altra, però segur que arribo a alguns i els encomano les ganes. Tinc els meus mètodes.

    Glòria, t’agraeixo el compliment, estic prou content de la meva manera de comunicar i la faig servir. Sempre m’han dit que el que escric arriba, segur que no a tothom, però espero que a uns quants sí. De moment he rebut bons comentaris per part d’alguna gent, i cap ni un per part d’altres. Veurem si aconsegueixo arribar a tots al final.

    ResponElimina
  21. Judit, crec que valoren positivament tenir un interlocutor, i els que no tenen queixa es posen les piles amb els meus mails. Però també ha servit perquè alguns em facin arribar les seves queixes i demandes, en alguns casos justificades, i en altres no tant. Però escolto a tothom, i això sí que ho valoren, ja és alguna cosa. La meva intenció era només encomanar-los les ganes de participar i incentivar la seva assistència, però veig que hauré de fer molt de psicòleg. Tampoc és un paper que em desagradi.

    rits, quan vaig escriure el post vaig pensar en en Guardiola, però al final vaig preferir no incloure’l al post, seria una mica agosarat comparar-me amb ell. El que sí que tinc clar és que acabaré cansat, no sé si buit, però costa molt, crema haver de gestionar grups grans de gent quan molts miren més per ells que no pas pel conjunt. El compromís és per dos anys, suposo que l’any que ve m’estaré ja cagant amb tot.
    Respecte a les reflexions que fas sobre el meu comportament, deixa’m dir-te que no t’estiguis mai de fer-les. És cert que ens coneixem de fa molt temps i m’has vist posts de tots colors, ningú millor que els més antics per veure els canvis que s’han anat produint en mi. Pensa que jo vaig vivint i sempre em veig igual, és més fàcil veure les diferències des de fora. Com en altres ocasions no puc dir que no tinguis raó, però tampoc te la puc donar del tot. Pensa que estic a l’atur i tinc temps, per això em vaig embolicar en certes coses. Els castells sempre van una mica a banda, perquè potser m’hi hauria embolicat igualment, els reptes eren grans, i això sí que m’ho coneixes, que em moc per reptes. Tot i seguir sense treballar, és a dir, encara amb molt temps, la implicació política ja m’està cansant molt i molt. Comença a ser una càrrega, just l’altre dia en parlava. Després torno als castells, però després d’un any de militància no noto que hagi après res de política municipal, ni m’interessa gaire, ni crec que arribi enlloc ne política, ni vull. Naturalment, això inclou i exclou moviments socials en els que no he volgut ni voldré implicar-me, els relaciono massa amb política i no m’interessen, per això els excloc. Fantàstica la feina que fa molta gent, digna d’admiració, però no és el meu món. Però els castells són diferents. Fa més de 20 anys que faig castells, més de la meitat de la vida, i és una cosa que porto dins. És cert que hi ha hagut temporades que m’he desvinculat d’aquest món i he viscut la mar de tranquil. Reconec que vaig tornar a ells, després d’haver significat molt sempre, perquè em veia sol i no tenia res més a fer, però el que em vaig trobar era molt diferent del que havia deixat. Canvi de mentalitat de la colla, recanvi de gent i un grup de jovent important que empenyen molt. Això continua, i fins i tot he començat a fer coses amb ells fora dels castells, cosa impensable abans. Per tant, estic molt integrat i amb ganes, perquè a més els castells acompanyen. I com que quan m’hi poso sóc un integrista, ara em veia amb cor de millorar les coses i tirar del carro. Com en política, quan ets dins veus que no tot és tan senzill i fàcil com pensaves, tot costa molt, però de moment començo a aplicar els meus mètodes i alguns funcionen i altres no, però aporto alguna cosa. I bé, m’allargo i no sé si t’estic responent. Els castells mengen a part. Si vols que en seguim parlant cap problema. Que hi ha coses que han canviat en mi segur, però em sembla que l’essència no canvia tant i m’implico molt en les meves coses, en les que crec, i gens o poc en les que no crec tant. Per exemple, em van encolomar estar al cas dels actes del tricentenari al poble i... uf, quina mandra. Ho faig força a desgana, la veritat.

    Sílvia, la meva estratègia ha d’anar més lluny del simple enviament de mails, però és una manera de mantenir el contacte i que sàpiguen que els tinc pressents. També de dir-los algunes coses que apel•lin a l’èpica i a la participació. Faré el que pugui, una mica de canya no va malament a ningú.

    ResponElimina
  22. Estic segura que ho faràs molt bé, el simple fet que et qüestionis com fer-ho bé ja indica fins a quin punt és important per tu ser capaç de motivar.

    El món dels castells ha canviat moltíssim els darrers 25 anys, i diria que una de les coses que els fa grans és precisament l'haver donat la importància que es mereix a les pinyes, i que qualsevol casteller pugui considerar que sense ell el castell no s'assoleix, estigui dalt, a sota o simplement prement fort a la pinya.

    La construcció d'una bona pinya vista des de dat és dels espectacles més bonics que hi ha, l'assoliment del castell però m'agrada més des de plaça.

    Apa doncs, força, equilibri, valor i seny en aquesta nova etapa i molts èxits!

    ResponElimina
  23. Ostres Xexu, com m'agradaria que estiguessis a la tècnica de la colla castellera on són els de casa? Segur que amb la teva actitud ja motives, com ja t'han dit. No hi ha com l'exemple i la bona voluntat. Totes les peces són imprescindibles en un castell, les que es veuen més fan patxoca però sense les que no es veuen aquestes no podrien lluir. Això cada vegada ho té més clar tothom. I per això tots i solen posar pits i collons!

    ResponElimina
  24. Com vulguis, a mi no m'importa seguir-ne parlant. Jo si que crec que has canviat. Potser per motivacions internes, necessitats o el que sigui, però en el fons, això ho fem tothom. Ens movem pels nostres interessos i necessitats més personals. Però t'has implicat i agafat responsabilitat en activitats grupals, associatives. De cara enfora, de cara a un interès comú, el que sigui: la independència o la colla castellera i les persones que es mouen al voltant.

    I si, hi ha moltes coses que les fas sense ganes, però el compromís, la militància (que li dic jo) la vas asolint quan vas fent el que realment creus que has de fer i a més és en comunitat.

    Personalment és una manera de viure que em satisfà molt. He estat de colònies i tinc 38 anys. I em sento cansada després de quatre dies com si hagués fet unes colònies de 8. I em sento fatal i vaig punxar un dia. I en canvi, tb és cert que aquests dies he sentit que estava fent el que havia de fer, el que vull fer. Estar amb els infants, donar-los una oportunitat de canviar coses. I amb un equip que m'estimo moltíssim i m'eixuga les llàgrimes si cal. No canviaria per res aquesta manera de viure. Molt més enllà de la parella o els amics.

    I. humilment, m'atreveixo a pensar que l'estàs descobrint. Segur que deixaràs coses xò les que arrelin fort, et faran més fort. I això és independent de tenir feina o no.

    ResponElimina
  25. Anna Tomàs, per mi és important que agafin compromís i que sàpiguen que estan fent coses grans. Una colla castellera conrea èxits a base d'assajar molt, fer-ho bé, i acumular un gruix suficient de gent motivada que venen dia rere dia. És clar que és important per mi la motivació dels companys, per això faré el que estigui a les meves mans per mantenir-los dalt. Naturalment, les pinyes són de vital importància i el que permeten que es facin castells més grans. Cal molta feina a baix, i està clar que no es llueix igual un que dóna pit a l'últim cordó que aquell que puja, o que els que pugen als folres. Però és important entendre que sense aquell últim d'allà baix, no seria possible sostenir tota l'estructura, que quanta més gent millor per garantir el castell, que sortirà amb l'esforç de tots.
    Ben cert, jo no veig mai les pinyes des de dalt, però quan veig imatges des del balcó o des de qualsevol lloc elevat les trobo espectaculars. Algunes colles les tanquen tan bé que tenen una gran bellesa plàstica. Ara, no hi ha res com viure les pinyes des de dins.

    Laura T, quan vaig assumir la responsabilitat tenia moltes idees interessants al cap, volia millorar el que havia vist sempre, i algunes ja s'han demostrat poc efectives. Faré el que pugui per anar posant el meu granet de sorra tècnic, però a banda d'això, m'agradarà que la gent que jo controlo quedin majoritàriament contents de la meva feina, de la meva gestió. Sempre hi ha gent en contra i gent per la que ho fas tot malament, com el que se'n va encarregar abans que tu, i el que vindrà després. Però sabent que sempre hi ha gent així, mires de tenir els altres contents i no esforçar-te amb el que no et pots esforçar.

    rits, la meva màxima implicació actual és en els castells, torno a estar malalt com anys enrere, i la veritat, no creia que recuperaria aquesta passió. Quan vaig tornar l'any passat em vaig trobar un grup humà molt diferent, molt rejovenit, amb moltes ganes, i amb una mentalitat molt diferent. Una mentalitat guanyadora. Em vaig contagiar i em vaig unir al nou corrent, i les coses van sortir bé. No només això, vaig fer amistat amb alguna gent de la colla, per implicació i potser per casualitat, però això no m'havia passat abans, i em vaig sentir bé. Després veus que estàs una mica fora de lloc, ni que sigui per edat, i que no formes part del grupet més amistós que hi ha, però tampoc et deixen de banda, i en realitat en tinc prou amb la motivació que mostren pels castells i per la colla, que no és la mateixa cosa. Bé, respecte a l'any passat, vaig veure que algunes coses funcionaven molt i molt bé, com mai. En canvi, altres semblaven estancades i em van venir ganes de millorar-les per grandesa de la colla. Sé que quan m'implico no hi ha qui m'ho tregui del cap, però tot i així em vaig oferir i em van fitxar, amb moltes ganes de polir l'única vessant que veia fluixa, les pinyes. Faig el que puc i no sé si realment ho millorem, però com a mínim ens ham reunit uns quants malalts que parlem i parlem de com millorar i no parem mai de barrinar. Amb tot el panorama que t'he explicat, no t'engrescaries tu també? És el meu món i ara el visc amb una passió especial, la passió de la responsabilitat, sense haver perdut les ganes de fer els castells.
    Ara, si em parles de política, ara mateix la meva motivació està sota zero. Segueixo aquest món, però s'acosten les municipals, cosa que fa trempar els meus companys de partit, i a mi me la sua completament. I tindré feina al respecte, i em pregunto quan la faré si al cap tinc que les alçades d'aquell 3 no acaben de quadrar, que necessitaré 5 baixos fiables si algun dia ens plantegem el 5d9f, i no sé quantes coses més.
    Encara creus que he canviat? El que crec jo és que la passió pels castells m'ha tornat i multiplicada, perquè ara no em fixo tant en com belluga la gent de la colla, sinó en fer-los més bé, més grans, i assolir reptes mai vistos per nosaltres. Mai vistos i rarament somiats. Continua a baix

    ResponElimina
  26. Sé la teva manera d'implicar-te, el món en el que et mous i que t'ho has treballat molt durant moltíssims anys. La teva lluita és lloable, però no és la meva. Mai pots dir que d'aquesta aigua no en veuré, però dubto que em vegis en cap moviment social si no és puntualment i pel partit, ni en moviments escoltes, que no deixen de ser una mica treballs socials. Els castells no té res d'això, no es poden explicar. Anem allà a fer-nos mal i rebentar-nos l'esquena, però tot i així en volem més. És passió, i és satisfacció pròpia i col•lectiva. Vaja, jo ho veig molt diferent. I no em pots dir que si m'arrela això es farà fort, ho porto arrelat des de fa 20 anys. Dubto que vulgui dedicar el mateix esforç a res més, tret de les persones que estimo. O si ho vols, als blogs, que ja porto més de 7 anys donant la tabarra a un ritme poc comú. Sé la teva manera d'implicar-te, el món en el que et mous i que t'ho has treballat molt durant moltíssims anys. La teva lluita és lloable, però no és la meva. Mai pots dir que d'aquesta aigua no en veuré, però dubto que em vegis en cap moviment social si no és puntualment i pel partit, ni en moviments escoltes, que no deixen de ser una mica treballs socials. Els castells no té res d'això, no es poden explicar. Anem allà a fer-nos mal i rebentar-nos l'esquena, però tot i així en volem més. És passió, i és satisfacció pròpia i col•lectiva. Vaja, jo ho veig molt diferent. I no em pots dir que si m'arrela això es farà fort, ho porto arrelat des de fa 20 anys. Dubto que vulgui dedicar el mateix esforç a res més, tret de les persones que estimo. O si ho vols, als blogs, que ja porto més de 7 anys donant la tabarra a un ritme poc comú.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.