divendres, 11 de juliol de 2014

Coordenades barcelonines

Passejant per l'Eixample de Barcelona sento enyorança de quan vivia allà, però per sort hi vaig sovint i encara em sento part d'aquesta ciutat, la meva ciutat. Segur que alguna gent trobarà avorrit aquest districte, tan quadriculat, tan geomètric, però per mi aquesta és la veritable essència de la ciutat. A l'Eixample no t'hi perds, saps sempre perfectament on estàs... espera, segur?

Els barcelonins/es tenen/tenim una forma curiosa de donar direccions a l'Eixample, i per extensió també a la resta de la ciutat. Les coordenades barcelonines es donen segons els eixos mar-muntanya i Llobregat-Besòs.

Imatge extreta d'aquí.

Si agafem la imatge de la ciutat, la representació que surt a tots els mapes, l'Eixample forma una quadrícula. La que he posat està una mica inclinada, però per saber orientar-nos hem d'entendre que el mar quedaria a la part de sota de la imatge, i la 'muntanya', per sobre. Llobregat i Besòs són els rius que flanquegen la ciutat, el Llobregat, segons la representació, el trobaríem a l'esquerra, cap a l'oest, i el Besòs a la dreta, a l'est de la ciutat. No fer gaire cas dels punts cardinals perquè la quadrícula de l'Eixample no està orientada N-S, E-O.

A Barcelona les indicacions es donen segons aquests punts de referència, així que no és gens estrany sentir un 'quedem a Enric Granados amb Provença, cantonada Llobregat/Mar', per exemple. Així ens entenem perfectament i no hi ha cap mena de dubte. Ajuda saber-se els carrers, que no són tants, però amb aquestes coordenades s'afina molt. He vist que a la gent de fora li costen força, no saben cap on cau cap dels punts de referència, però bé, la integració a la ciutat passa per entendre aquestes coses! I no és maco tenir el nostre propi sistema de coordenades?

33 comentaris:

  1. "Així ens entenem perfectament"... Meeeeentidaaa XeXu! Fa tres anys que treballo a l'Eixample i quan els companys de feina em donen aquestes coordenades per quedar els engego a pastar fang. Em costa molt ubicar mar i muntanya a no ser que els carrers facin molt pendent. I Llobregat-Besòs els domino només una mica... Darrere dels rius què hi ha, abisme no?

    Res res, saber-se els noms dels carrers i ja està, ja veuràs a l'altra persona des de la cantonada contrària si t'equivoques!

    ResponElimina
  2. Siiiiiiiii ;-)))
    A casa meva mai havíem tingut cotxe. A mon pare no li feia cap gràcia aprendre a conduir i ma mare, just el dia abans d'entrar a l'autoescola (quan tindria ja uns 40 anys), anant amb un germà seu gairebé tenen un accident greu per culpa de l'altre cotxe i ella, veient que son germà conduïa perfectament i gairebé "se la peguen", li va agafar por. Així que, tampoc.

    Recordo, de petita, anar algun cap de setmana a casa d'alguns tiets i, en tornar, agafar un taxi i mon pare, donant l'adreça... "Consell de cent, entre Bruch i Lauria, banda mar"

    Aquest "banda mar" el sentia com una peculiaritat molt nostre i mai hi he volgut renunciar... sempre que vaig a Barcelona i he de parlar d'una adreça, a l'Eixample, la situo d'aquesta manera, i tant que sí!! :-))

    NOTA: Tot i que vivia prop de l'adreça que he posat, aquesta és inventada!! :-DDD

    ResponElimina
  3. Lleida és com un mocador on ho trobes tot i a tothom (de vegades quan no voldries), així que si vaig a Barcelona hi he d'anar ja amb els amics incorporats o no trobo res de res. M'atabalo fàcilment.
    Sóc molt de poble jo...

    ResponElimina
  4. Tirat! Moure's per Barcelona està tirat. És el que té de bo aquesta ciutat, que ni és molt gran ni tampoc petita. Té la mida perfecta.

    Jo em sento molt i molt barceloní i m'estimo molt aquesta ciutat, per això em sap greu que cada vegada estigui més enfocada a ser un parc temàtic pels turistes que no pas un lloc amable pels seus habitants. Però bé, sempre ens quedaran poblets dins la ciutat com Horta, Sant Andreu, Sants, etc.

    ResponElimina
  5. De tota manera, la gent de fora tampoc sabem cap a on para el nord.

    ResponElimina
  6. Per a mi, Barcelona, també és bàsicament l'eixample. A l'eixample vaig néixer i a l'eixample vaig viure mentre vaig viure a Barcelona, entre els zero i els 8 anys i després dels 18 als 26.

    I sí m'encanten aquestes coordenades!

    Tot i que als 18 anys quan vaig tornar ja era tan de poble que em va costar una mica ubicar-me quan sortia d'una boca de metro... Però, res, quatre dies...

    ResponElimina
  7. no els coneixia aquests punts de referència. Per les persones que tenim un sentit de l'orientació dolent, sempre va bé saber nous mètodes.^-^

    ResponElimina
  8. És curiós veure com cada persona té una visió diferent de la ciutat, depenent, és clar, si hi vius, si hi has nascut, si ets de poble (com jo)...
    Visc a uns set km, de Barcelona i passo mesos que no hi baixo ( ho diem així), a no ser per alguna obligació, o per alguna cosa que em faci molta il·lusió...Les ciutats m'atabalen una bona mica, et surt gent per tot arreu, un et dona un cop, una mica més i t'atropella una bici, o t'entrebanques amb alguna vorera que no havies vist, pendent del personal...Quan algú em diu que li encanta passejar per la Rambles, em costa d'entendre...Però respecto tothom que li agrada, ja que ha d'haver-hi gustos per tothom...
    En quan a l'Eixample, trobo que és una part de la ciutat construïda amb un bon criteri, sobretot m'agraden els patis interiors de les illes...I m'agrada això de banda mar, o banda muntanya, trobo que és un bon referent.
    Ah, i sé perfectament per on cau el nord , el sud , l'est i l'oest...Que em sembla que no té res a veure amb ser de poble o de ciutat...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. Bona descripció del Pla Cerdà !, M'has fet recordar la meva època que treballava a Barcelona, quan quedàvem amb els companys igual que tu.......on quedem? banda mar? o muntanya?, cantó Llobregat o Besós?.

    ResponElimina
  10. Sóc de Sants i no sé si només es cosa meva —els santsencs que corren per aquí ja diran la seva— però allà bàsicament es queda directament al carrer on volem anar, res de llobregat/besos o mar i muntanya. Son menys quadriculats i molt més laberíntics ( els carrers)

    ResponElimina
  11. Jo també sóc de Sants, d'aquells que encara diem que anem a Barcelona quan ens desplacem al centre de la ciutat, i per a mi sí que la referència és mar/muntanya, Llobregat/Besòs, i he comprovat que als de fora de Barcelona no els agrada gaire aquesta manera que tenim d'orientar-nos. Mar/muntanya és el més fàcil: cap a mar fa baixada. Doncs mirant a mar, ja sabem que el Llobregat és a la dreta i el Besòs a l'esquerra.
    Impossible perdre el Nord!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial! :-) Algú que no entengui que cap al mar fa baixada i que cap a la muntanya fa pujada serà dels que es queixaran de Barcelona... si és queeeeeeeeee ;-)))))

      Elimina
  12. Jo no tinc sentit de l'orientació, vaja, em perdo fàcilment, però sí que utilitzo mar/muntanya, però no Llobregat/Besòs. El millor és quan vaig amb ma germana per Barcelona, perquè és com jo, o pitjor, un dia van haver de rescatar-nos perquè no trobàvem el seu cotxe en un pàrquing, però esclar, en un pàrquing més val no refiar-te d'aquest tipus de coordenades ;)

    ResponElimina
  13. Trobar el Nord i el Sud és fàcil, si ets a la Meridiana.
    Trobar Est i Oest és fàcil, si ets al Paral·lel.

    ResponElimina
  14. Com que el meu sentit de l'orientació és lamentable i en sortir del metro tinc una feinada de cal déu per ubicar-me, cada vegada que he d'anar a algun lloc complicat de Barcelona em dibuixo uns plànols especials per a idiotes a partir de la guia de carrers, que sempre m'acompanya a la bossa. Això sí, al final arribo a lloc sense perdre'm!
    La veritat, desconeixia totalment aquesta mena de coordenades que empreu els badcelonins. Trobo que estan molt bé.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Quan he llegit això m'has fet pensar en una vegada a la feina. Jo no treballo a Barcelona però hi pujo ( ja ho sé vinc de la banda de Girona i hauria de dir baixo, però jo dic pujo) un o dos cops per setmana. L' oficina de l' empresa per la que treballo està a l'eixample i t'acabes acostumant a la nomenclatura i fins i tot utilitzant-la.

    Doncs això, que aquell dia teníem una reunió i un noi nou que acabava de començar feia tard. Ens truca per dir que s'ha perdut i que l'hi indiquem per on ha d'anar. La persona que va contestar al telefon és de Barcelona i va començar amb " a la cantonada tal gira cap a muntanya i cap a la qual cap a mar. Vas en direcció Besós o Llobregat". El pobre noi va acabar ben atabalat i no entenia ben res del que l'hi deia. Sovint la gent de Barcelona no entén que els que no coneixen la ciutat siguin incapaços de situar-se amb aquestes indicacions.
    Us imagineu que quan els de Barcelona veniu a poble us indiquéssim amb un " quan arribes can fulanito gira a la dreta". Per la gent d'aquella població ( especialment si és petita) es la mar de clara però pels de fora.
    Apa... ja he explicat una batalleta.

    ResponElimina
  16. Jo tinc bastant bon sentit de l'orientació i tinc clar on és el mar (est) i la muntanya (oest) i el Llobregat (sud) i el Besós (nord) si parlem de Barcelona. Donar aquestes coordenades de les que parles per a quedar és genial i orientador. Però qui no té sentit de l'orientació és igual el que li diguis, ho troba tot complicat.
    Jo vaig viure molt temps prop de Barcelona i hi anava molt, m'encantava. Ara visc a 40 km, en un lloc molt més tranquil on vaig pensar que no m'hi adaptaria mai, però sí que ho he fet i m'hi trobo molt bé. Però sóc urbanita, i Barcelona és Barcelona. Em fa molta mandra anar-hi amb cotxe, aparcar, el transit i sobretot el trajecte per arribar-hi però quan sóc allà, respiro fons i dic: Què maca ets, Barcelona!. A vegades busco un dia per a poder-hi baixar, sola, i arrossegar-me pel casc antic, gaudir de la gent, dels racons, del brogit... o baixo amb els meus fills i gaudeixo ensenyant-los racons que ells no coneixen pq no han viscut la ciutat com jo. Manies que té una!

    ResponElimina
  17. Uf, si fins i tot surt així a les senyalitzacions. Sort que els GPS no ho han adoptat. Sigui com sigui, a mi tant em fa, també em desoriento a les Rambles de Barcelona.

    ResponElimina
  18. Jo encara que sansenca d'adopció ( i ben a gust que m'hi trobo) vaig néixer i viure 50 anys a l'Eixample (el meu barri, on guardo els millors records de la meva vida) , 30 d'ells a Sepulveda/Viladomat, Llobregat, mar. Molt aprop del Mercat de Sant Antoni.
    Trobo genial la distribució del carrers i és molt fàcil orientar-se.
    Aquí a Sants encara em faig embolics...

    ResponElimina
  19. Avui en dia envies un whattsapp amb la localització del gps i avall

    ResponElimina
  20. La primera vegada que algú em va donar aquestes indicacions vaig pensar que es reia de mi. Li vaig dir que sí, sí... i vaig córrer a buscar l'adreça sobre el mapa. Per molt que m'ho expliquin jo no crec que ho arribi a entendre mai. Prefereixo que em diguin el carrer i el número :)

    ResponElimina
  21. Quedar a l'Eixample és d'allò més senzill! Potser perquè sóc de l'Eixample i hi he viscut tota la vida, però m'encanta aquesta quadrícula tan perfecta. De carrer a carrer podria anar explicant mitja vida.

    ResponElimina
  22. ostres, m'he sentit fatal. Mentre et llegia me n'adonava que pensava que la descripció de les adreçes besós/llobregat, mar/muntanya era una cosa que TOTHOM sabia. Què beneïta i que can fanga!!!!

    ResponElimina
  23. Sempre que m'he perdut conduint per Barcelona intento tirar cap aball, així trobo el mar i al mar la Litoral. A part daixò ... poca cosa més.

    ResponElimina
  24. la virtut de Barcelona és tenir mar i muntanya, i dos rius. he provat de situar-me en ciutats d'interior (posem Madrid) i no me n'he sortit. Mai saben on cau el mar! :O

    ResponElimina
  25. Bé, la majoria compreneu perfectament i fins i tot feu servir aquestes coordenades, són una cosa molt pròpia de la ciutat, i sembla que fins i tot es fan servir en cartells. A mi em sembla bé, és d’aquells trets diferencials que fan ciutat. Per exemple, com s’ho deuen fer a Madrid. Direcció muntanya encara, però mar... error! Hehehe. Moltes gràcies a tots pels comentaris i les vostres anècdotes, val a dir que la manca d’orientació dóna molt de joc. Ah, i pels que encara no domineu la nomenclatura, tot arribarà, que no és tan difícil!

    Laia, fixa’t en els comentaris dels barcelonins, o gent de la ciutat que ara viu fora, si aquestes coordenades són facilíssimes! És normal desorientar-se, però al final t’acabes ubicant. Com diuen també, Barcelona és una ciutat petita i no és difícil aprendre-se-la de memòria. Jo només hi vaig viure 4 anys, i abans no podia connectar mentalment diferents punts de la ciutat als quals només em desplaçava per sota terra. Però en aquest temps me al vaig fer molt meva, també perquè hi tenia interès i m’hi vaig esforçar, tot s’ha de dir. És qüestió de posar-s’hi, no et fixis tant en si els carrers fan pujada o baixada, jo també em desoriento de vegades, sobretot quan surts d’un local en el que t’has passat una bona estona. Però si saps on ets, has de saber on són els punts de referència.
    Què hi ha més enllà dels rius? Doncs abismes, és clar! Ho has encertat, res interessant, hahaha! Abismes i dracs, això sí.

    Assumpta, no saps el que t’estalvies sense tenir cotxe. Sobretot, diners i disgustos, mareta de déu. Dóna molta autonomia, però ho pagues, i tant si ho pagues. Jo penso que les indicacions aquestes ens surten força naturals. Val a dir que generalment es diuen els carrers, però per no mirar quina vorera està el que busquem, afinem amb aquestes coordenades, que trobo encertades. Podrien ser unes altres, però són les que flanquegen la ciutat, que està tancada entre aquests punts de referència. Bé, entre Llobregat i Barcelona hi ha ciutats senceres, però estan integrades a la metròpoli, no hi ha cap separació. Probablement a mi no se m’hauria acudit, però a toro passat, em sembla que està molt ben trobat aquest sistema.

    Jomateixa, com sou els de poble, eh? Cadascú coneix les seves coses, jo vaig anar sol i en cotxe a Lleida un cop i em vaig perdre tant! Em vaig fer un embolic de cal Déu, no hi havia manera de trobar el camí. I és que no hi ha ciutat petita si no te la coneixes. I Barcelona és la més gran que tenim per aquí, així que. Veniu amb la Cantireta i així almenys us fareu companyia.

    Maurici, estic d’acord amb tu, és una ciutat amb una mida molt bona. És prou gran com per tenir de tot i en abundància, però en realitat és recollida i fàcil de conèixer, no en profunditat, que té molt, però sí sobre el mapa. Jo també em sento barceloní, i això que només hi he viscut 4 anys, però la ciutat m’encanta i me’n sento part. I espero que en un futur no massa llunyà hi tornaré a viure. Sobre el model de ciutat hi ha molt a discutir, a mi tampoc m’agrada, evidentment. No es pot obviar la marca Barcelona i el potencial turístic, però no pot ser que els interessos dels turistes passin per davant dels dels ciutadans. Cal un model que afavoreixi a tots i potenciï la ciutat i el seu capital humà, que atregui inversions sense vendre el patrimoni i que no deixi de banda cap sector. Si ho volem canviar, al maig del 2015 és possible, hi ha alternatives de govern millors que les actuals.

    Jpmerch, si home, per tu el nord cau cap allà on hi ha aquells nazis separatistes que volen vagar per l’espai exterior muntats en una illa deserta pels segles dels segles. Fàcil, no?

    ResponElimina
  26. Carme, és el que penso. Al principi costa una mica, massa ciutat. Però de seguida et fas amb l’espai, coneixes cap on està tot, i amb aquestes coordenades ja ho remates, són el que demostren que estàs perfectament integrat a la ciutat. Ja veig que tu has tingut històries d’amor intermitents amb la ciutat, i ara és un amor platònic. Però estic segur que també estàs enamorada del lloc on vius.

    maria, no sé si baixes sovint a Barcelona, però si no és així, t’asseguro que si et deixen al mig de l’Eixample, ni que sigui a Passeig de Gràcia, et resultaria difícil saber cap on t’estan indicant. Però és cosa de quatre dies, la ciutat és fàcil, de veritat!

    M. Roser, vivint a 7km de la ciutat no es pot dir que siguis de poble precisament, encara que no hi baixis sovint (sí sí, sempre es diu baixar a la ciutat, deu ser que està cap a baix). Precisament, estant tan a prop segur que és una ciutat petita que té de tot, i per tant no és massa necessari baixar a la gran metròpoli. A la meva també hi tinc gairebé de tot, però igualment jo gaudeixo anant a Barcelona, i hi vaig sovint. Sóc més de Rambla Catalunya, les Rambles està massa massificat, sobretot de guiris, no sembla que estiguis a Barcelona. És més pintoresc, però més estressant també. A diferència de tu, a mi sí que m’agrada el bullici de la ciutat, veure gent per totes bandes i que hi hagi animació al carrer. M’agrada aquest ambient. Quan vaig viure a la ciutat vivia força al centre, i espero que quan pugui tornar sigui igual. La meva zona preferida per viure és l’Eixample, i allà sempre hi ha gent. És fàcil orientar-se, però a més em sembla la part més ciutat, no sé, li trobo l’encant que no trobo a altres barris de la ciutat que tenen més fama. Ei, jo no he dit pas que els de poble no sapigueu on són els punts cardinals, eh? En tot cas ho ha dit en Jpmerch. El que jo dic és que la quadrícula no està orientada segons els punts cardinals, diríem que Llobregat seria SO, Besòs NE, Muntanya NO i Mar SE. Massa complicat!

    Marta, és que no m’ho invento! No són unes coordenades que hagi inventat jo, es fan servir de veritat. No sé d’on han sortit, però són de coneixement popular.

    Bruixeta, Sants com altres barris, tenen sentiment de poble, perquè abans ho eren. És un barri que conec prou i no m’agrada especialment. Carretera de Sants i la part de dalt, Galileu, Alcolea, Vallespir, aquells sí que m’agraden i fins i tot hi viuria. Que curiós que siguin quadriculats també. Però s’hi puc triar, que no puc perquè no tinc prou diners, preferiria Les Corts. Fora de l’Eixample aquestes coordenades no tenen tant sentit, vosaltres us ho perdeu!

    Xavier Pujol, tal com ho descrius tu, a mi em sembla una evidència, naturalment! I també entenc això d’anar a Barcelona quan surts del barri, també li he sentit dir a gent de Sant Andreu, que encara que no tant, també tenen una mica sentiment de poble. En termes generals, cap el mar fa baixada, és clar. I si tens una referència clara i saps on estan les altres respecte el mar, ja no hauries de tenir problemes. Però bé, com que des de l’eixample, a la part baixa almenys, no es veu el mar, dóna la volta home, mira cap a l’altre cantó i si veus el Tibidabo ja no tindràs dubtes! Ai aquesta gent de fora, si és que se’ls ha d’explicar tot!

    Gemma Sara, a mi em sembla més fàcil perdre’m en un pàrquing que a l’Eixample! Si perds l’orientació ja estàs fotut. Ara, ho expliques de manera tan còmica que m’has fet riure. Us he imaginat a ta germana i a tu assenyalant en direccions contràries en ser preguntades cap on cau algun lloc. Encara que en el vostre cas potser us escauria més aquella gran producció cinematogràfica anomenada ‘Colega, dónde está mi coche?’.

    Josep, si vols trobar els punts cardinals et pot servir, però dintre una ciutat normalment no busques el nord o el sud, sinó localitzacions concretes, i aquests carrers que cites despisten una mica en el conjunt quadriculat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara visc a prop de Barcelona, però si que sóc de poble...Entre el Bages, el Solsonès , el Berguedà. la Segarra...Sí, ja vaig veure que no ho havies dit tu!!!
      Petonets.

      Elimina
  27. Galionar, abans de res deixa’m dir-te que no sé si hauràs fet servir el terme amb males intencions o si ha estat un simple error d’impremta, però m’has fet riure amb això de ‘badcelonins’. He pensat en la paraula anglesa ‘bad’, que és dolent. Si ja està clar el que pensa la gent de fora, mala gent els de Barcelona, hahaha! Respecte als teus mètodes, res a dir, al contrari. L’objectiu és no perdre’s, llavors no els has de subestimar ni menystenir si al final ho aconsegueixes. Cadascú s’ho fa a la seva manera, i mentre funcioni no ho has de canviar. Però per si algun cop et comenten aquestes coordenades, ara ja sabràs de què van, encara que no puguis situar-les en el mapa!

    Mireia, aquesta discussió de si es puja o es baixa a Barcelona és tota una altra. Cadascú fa el que li sembla, o no sé si va per pobles això, però no té cap mena de lògica que jo hagi pogut entendre. No sé si cadascú ho diu segons l’estima a la ciutat, si creu que està per sobre o per sota del lloc on està. Però jo que no tinc massa estima al meu poble solc dir que ‘vaig a Barcelona, ni pujo ni baixo, així que no sé què dir-te.
    No és que no veiem capaç la gent de situar-se amb aquestes coordenades, és que ens surten tan naturals que ens semblen obvietats. Ara, entenc que el pobre noi es devia fer tal embolic que encara deu buscar la cantonada correcta. Però tu assegures que després d’unes quantes vegades és fàcil d’entendre i fins i tot t’acostumes a fer servir les coordenades, oi? No és tan difícil, ja ho dic jo. Però és clar, en un altre poble o ciutat que tingui les seves indicacions... ja en parlaríem. L’altre dia em vaig perdre per Vic, jo, i pensava que no tindria pèrdua.
    La teva batalleta m’ha agradat!

    Laura T, les coordenades barcelonines no coincideixen amb els punts cardinals, precisament per això es fan servir. Més aviat marcarien NO, NE, SE, SO, no S/N, E/O. Si en comptes de dir nord est dius Besòs, t’entens perfectament. Com que la ciutat està en ‘diagonal’ respecte els eixos, aquestes coordenades són útils, a banda de ser més maques. Per abreujar podries dir que Badalona queda al nord i Hospitalet al sud, però no seria exacte. Això sí, a qui no s’orienta ja li pots dir missa, que no encertarà igualment.
    Tenim molta capacitat d’adaptació, i en definitiva casa teva és allà on ets tu i els teus. Et pots fer una llar a qualsevol lloc si es donen les condicions correctes. Això no vol dir que no preferim la city, a mi també em passa, m’encanta Barcelona i me la sento meva. Espero tornar-hi a viure en un futur no massa llunyà. Anar-hi en cotxe pot ser una tortura, sobretot en funció d’on vagis. A Poblenou encara pots tenir sort i aparcar aviat. A Gràcia ni ho intentis. Per no dir que hi ha zones de colors gairebé a tot arreu, és clar. El trànsit és molt dens, però també t’acostumes a conduir per allà. El pitjor, com deia, és què fer amb el cotxe un cop ets allà. Si el poguéssim tancar dins d’una càpsula hoi poi com feia el Gokuh seria perfecte!

    Loreto, així que també ho posen a les indicacions? No ho sabia! Ho veieu, és un gran sistema! Si et perds a les Rambles hauràs d’anar al carrer Loreto, t’hi sentiràs com a casa!

    Glòria, si hauríem estat veïns! Jo també vivia a Sant Antoni els quatre anys que vaig passar a la ciutat. Ho enyoro, francament. I sí, és fàcil orientar-se, i més si poses interès a conèixer la ciutat. De Sants m’agrada la zona de Galileu i Vallespir, tots aquells carrers. Valladolid, per exemple, molt maco. Però altres zones no m’agraden tant. Sospito que tu ets més de la zona d’Olzinelles o Guadiana, per allà vaig veure una foto teva en un aparador un cop, hahaha!

    ResponElimina
  28. Pons, que ranci ets. Quan Skynet domini els homes, a tu serà el primer que se’t petarà.

    Sílvia, mira, si li dius a la Laia li farà il•lusió saber que no és l’única que no ho acaba d’entendre, tots els altres més o menys han demostrat dominar el sistema. Heu de practicar, que no és tan difícil! És clar, si tens una adreça és molt fàcil, però si has d’indicar una direcció, o no hi ha adreça concreta què fas? Doncs cap allà, direcció Llobregat i dos carrers després gires cap a Muntanya, i ja hi ets!

    Barce, a mi també m’encanta aquesta quadricula, per mi és l’essència de la ciutat, el que la característica. Potser ha passat a altres ciutats, però nosaltres coneixem la nostra. Barcelona té diferents centres, els dels barris amb identitat de poble perquè un dia ho van ser. Cadascun és especial i té les seves coses, però em quedo amb el centre de la ciutat, encara que estigui massificada, i l’Eixample em sembla un magnífic lloc per viure. Aquest serà el meu objectiu quan torni a la ciutat.

    rits, són coses que portem molt interioritzades, i això que jo no sóc de la ciutat, però me la sento molt meva i crec que m’hi vaig mimetitzar molt bé. Suposo que cadascú a casa seva se sap les coses i ens costa entendre que els de fora no les sàpiguen, però és talment així.

    Anna, així que tu et perds per Barcelona. Buscar la Litoral desesperadament és per poder fotre el camp ràpidament, oi?

    Clídice, si és que som uns afortunats, si tenim aquests punts de referència tan clars, per què no els hem de fer servir? A Madrid el mar cau cap a totes bandes, però sobretot cap a Benidorm, no? Cap a totes bandes, però lluny, lluny...

    ResponElimina
  29. Curioses coordenades, però no ho veig molt clar. Cada vegada que he visitat Barcelona ha estat amb "guia" i és clar, així no hi ha qui aprengui a moure's sola.
    També he de dir-te que tinc el sentit de l'orientació poc desenvolupat, però per algun motiu que encara no arribo a entendre, sempre acabo trobant el lloc, afortunadament!

    Fixa't, anava endarrerida i perduda aquestes darreres setmanes i fins i tot t'he trobat!! ;)

    Aferradetes! ☺

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.