S'acosta l'agost i amb ell el final del curs polític, per això estan passant coses. Després del llarg mes de vacances s'espera que la gent ja no se'n recordi, però nosaltres no hem d'oblidar. Es reuneixen els presidents espanyol i català amb el resultat que tots sabem abans d'hora. I salta la llebre amb una de les figures més rellevants de la història de la política catalana. Vagi per davant que crec en el 'qui la fa la paga', tot delicte ha de tenir el seu càstig, en la justa proporció que es mereixi, tot i que de sobres sabem que una justícia polititzada no serà mai justa.
Sap greu per un mite català que molts tenien en un altar, fins i tot aquells que no eren votants del seu partit, però és història i d'aquí quatre dies ja no recordarem les malifetes que va fer, només els seus 'anys de glòria'. Insisteixo, no oblidem. El que ja no em sembla tan bé és tota la corrua de politicastres i mitjans de comunicació que tenen la destral a punt per fer estelles de l'arbre caigut, no en volen deixar cap tros massa gran. Pot semblar contradictori amb el que deia abans, però no ho és. A mi em sembla molt bé que surtin a la llum tots els draps bruts, els reals, si pot ser. El que no em sembla coherent és que els qui més ho demanin siguin els que estan emmerdats amb casos de corrupció fins les celles, que han aguantat el xàfec durant uns dies quan els seus tràfics d'influències, les seves malversacions, els seus cobraments il·lícits o adjudicacions dubtoses han transcendit, i que després han continuat com si res, bramant com ases les mateixes ximpleries de sempre.
Això em fa pensar en els que s'ofenen enormement quan els acuses de fer coses que no s'adonen que fan, o també els que critiquen cruament allò que ells mateixos no paren de fer. Hi ha polítics a cabassos amb aquesta actitud. Però no és un territori exclusiu d'aquesta classe.