dimecres, 4 de juny de 2014

Silenci eixordador

Darrerament m'he trobat amb dos casos semblants que m'han deixat molt mal cos. Des de quan la indiferència és millor resposta que una negativa? Els dos casos han estat a través de grups de whatsapp, és a dir, de manera no presencial, i per tant covarda. En un cas era una proposta i en l'altre una petició d'ajuda. En els dos la resposta va ser el silenci. Quan demanes o propostes alguna cosa t'exposes a rebre un no, un no ens sembla bé o un no hi podem fer res. El que t'impulsa a dir-ho és precisament la possibilitat de rebre un sí, s'ha de provar. Rebre un silenci em sembla molt pitjor que un no. Em sembla espolsar-se la decisió, em sembla una falta de respecte. Tenint en compte que en aquests grups s'hi diuen ximpleries constantment i s'hi parla de tot, i que tothom està pendent del mòbil, el silenci és eixordador. Això m'ha fet canviar la percepció d'algunes persones, si no són capaces d'agafar la responsabilitat de dir que no i prefereixen amagar-se i fer-se 'el longuis', per mi perden força credibilitat. Valoro la valentia en les relacions humanes, hi ha moltes coses que costen més que això.

29 comentaris:

  1. A mi també em costa molt d'entendre ... Aquests silencis eixordadors a vegades m'han trasbalsat força. Entenc mot bé què vols dir i ho comparteixo.

    Malgrat tot deixa'm trencar una llança a favor dels despistats, dels tardaners, dels que tot s'ho pensen massa, dels que no s'adonen de com passen els dies decràpid. A vegades passen dies i dies i la resposta, finalment, arriba. A alguns , que som com som... Ens pot costar ... Però la realitat és que passa... Si em permets, fins i tot diria que passa sovint. No justifica res, ja ho sé.

    I no només quan demanes, sinó quan preguntes, quan expliques, quan contestes... També passa.

    ResponElimina
  2. El whatsapp ha fet i farà molt de mal doncs no hi ha cosa més fàcil que el fet de no donar la cara.

    ResponElimina
  3. El whatsapp i, concretament, els grups de Whatsapp són una manera molt moderna de perdre amics.

    A més, no pots evitar que t'hi incloguin. A no ser que et rebel·lis i siguis "el raro que no té whatsapp".

    ResponElimina
  4. Mirar cap a un altre costat és una conducta molt humana.

    ResponElimina
  5. És que el whatsapp només és per dir bestieses, enviar fotos a la família o dir 'arribaré 5 minuts tard'... ;)

    ResponElimina
  6. Fan una mica de mal aquests silencis, i encara més quan no te'ls esperes.
    D'altra banda recnec que de vegades m'ha passat que llegeixo un whatsupp i penso ja contestaràs més tard i llavors me'n oblido.
    No sé si pot haver estat aquest el cas. Sinó no t'hi preocupis. En aquests moments saps en qui pots comptar de veritat.

    ResponElimina
  7. AB-SO-LU-TA-MENT d'acord amb tu. És més: tinc programada una entrada al blog que parla del mateix tema. Te m'has avançat!

    ResponElimina
  8. He de començar dient que jo també prefereixo que em diguin que no abans que rebre un silenci per resposta però dit això també m'agradaria dir que el "mitjà" també pot influir. Tu mateix admets que en aquest grup de whatsapp hi dieu moltes ximpleries i, en conseqüència, potser el receptor no atorga el mateix valor a una petició d'ajuda que li arriba com un missatge compartit a tots i que pot pensar que si no contesta ell ja contestarà algú altre, És evident que per a tu si era molt important però a l'altre no li va semblar, cosa que potser hauria sigut diferent en cas d'haver fet un missatge personalitzat.
    No cal dir que no conec els termes concrets de com va anar tot i potser sí que aquests que van rebre el teu missatge són covards, irresponsables i sense credibilitat (per utilitzar les teves paraules) però és per fer una mica d'advocat del diable

    ResponElimina
  9. Ho trobo molt ruïn i el colmo. És un simple missatge, com tu dius tothom està pendent del mòbil i l'excusa de "ui se m'ha passat" és moooolt cutre.

    ResponElimina
  10. La valentia (i la covardia) es veu en les petites coses, no en els grans fets.
    Ara ja saps de quin peu calça cadascú.

    ResponElimina
  11. Fins fa relativament poc, no sabia com funcionava el whatsapp. Sóc d'una colla de 13 persones i l'únic que no en té sóc jo. No tinc pressa per tenir-lo tot i que li reconec moltes virtuts, entre elles la immediatesa de la comunicació. Per això també trobo estrany això que planteges dels que no responen.

    Fita

    ResponElimina
  12. Jo no sóc en cap grup de whatsapp, són molt pesats. Si m'hi inclouen, surto. Sempre que hi he entrat hi ha hagut malsentesos o silencis estranys com els que expliques. Prefereixo el tracte directe de tu a tu. I si pot ser amb una trucada molt millor!

    ResponElimina
  13. Si en un grup no rebo resposta vaig incitant a la gent:
    - Acabo de trucar a whatssapp i m'han dit que no, que no hi ha cap problema, que funciona bé.
    - Ric ric ric ric (soroll de grills)
    - Eco! Ecoo... Ecoooo....
    - Si us plau no contesteu tots alhora que em pengeu el mòbil!

    Et deixo que els facis servir ^^

    ResponElimina
  14. El mitjà de comunicació marca molt. Jo no faria gaire cas de les respostes del guassa. Són com aquells resultats on un positiu l'és però un negatiu no se sap.

    ResponElimina
  15. El silenci és la pitjor resposta que es pot donar, la més grollera i covarda.

    ResponElimina
  16. Sóc del parer que el Watsap està fent molt de mal a les amistats. Això o posa de manifest les veritables amistats. Entenc perfectament la teva entrada, també m'ha passat d'enviar una cosa seriosa que necessitava resposta i rebre el silenci, llavors algú enviar una txorrada i ser una pluja de comentaris txorres.

    ResponElimina
  17. Estic d'acord amb el què dius, penso que la indiferència fa molt més mal que una negativa, aquesta sempre pot tenir alguna justificació per part de qui la dona...I parlo en general , no de la maquineta que jo no tinc!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  18. El whatsapp ha modificat, de nou, la manera de relacionar-nos. I, personalment, no m'agrada. Tb he viscut algun d'aquests silencis, o la negativa i el passar. I si, fa mal. Ho veus allà escrit, o el silenci que comentes, i et fa sentir petit. Suposo que a la gent poc sensible doncs no li afecta. Als que valorem les relacions personals, doncs ho portem pitjor.

    No sé si ha de canviar com veus als altres. A mi, m'ha portat problemes, o més que problemes, alguna decepció, però em pregunto si no actuen igual for del was i simplement, així es veu, per escriptura o per omissió. En el meu cas, xò, paro a pensar que les relacions ja estaven malmeses per altres temes, i que potser això, només posa en evidència el que hi ha.

    El que si que et diré és que amb els anys he aprés a relativizar-ho tot. Fins i tot els cercles d'amics. No podem pensar que tot sempre anirà genial. Cadascú fa la seva i et tornes una mica així.... trist, si. No hauria de ser així, però cada cop tenim relacions més superficials.

    ResponElimina
  19. A mi al whatsapp només m'envien que acudits i ximpleries. Podria ser que se'm passes algun tema seriós barrejat entre tantes xorrades. Només així podria entendre això de "la callada x respuesta". Fer-se el longuis diu molt poc a favor de la persona que ho fa.

    ResponElimina
  20. Veig que no sóc l’únic a qui ha passat una experiència similar, i a tots ens deixa mal cos. En les respostes he explicat una mica més la situació per esvair els vostres dubtes, sense acabar d’explicar el cas concret, que prefereixo no compartir ara mateix. La conclusió és que no hi ha possible equívoc, van callar perquè no volien contestar, i el que em dol és el silenci, no la negativa que ja m’esperava. Què hi farem, de gent valenta no se’n troba tanta. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Carme, sempre hi ha mil motius per les coses, no tots s’amaguen, sinó que alguns pensaran que no els pertoca contestar, o realment no ho veuran fins molt més tard. Però si et dic que el silenci va durar molta estona, i fins que algú no va dir alguna cosa gairebé disculpant-se, no van parlar els altres. De seguida es va canviar de tema, i llavors sí que parlaven més. Això en un dels casos. En l’altre, després de trigar molt, l’entusiasme per la proposta va ser completament nul. Jutja tu mateixa si es pot justificar algun d’aquests comportament. Bé, no jutgis res, ho vaig viure jo i sóc qui s’ho ha de menjar.

    Sr. Gasull, està clar que permet escudar-se en la distància i en mil i una circumstàncies. Què hi farem, és una bona eina comunicativa, però també és font de disgustos.

    Sergi, cada cop en queden menys, de ‘raros’. M’ha agradat això de que els grups de whatsapp són una manera moderna de perdre amics. En tinc alguns de conya i no hi ha cap problema, però els que parlo se suposa que són seriosos i per treballar. Però ja sabem que quan ens posem seriosos és quan surten els problemes.

    Jpmerch, està clar que jo dec ser d’un altre planeta.

    Carquinyol, tothom, o gairebé, té un mòbil intel•ligent a la butxaca, així que a banda d’això que dius, també podria servir com a eina comunicativa, però està clar que més val no atorgar-li més utilitat de la que té.

    maria, em sembla que no és un cas com els que dius. Primer que a mi m’agrada contestar tot el que m’arriba, perquè qui parla està esperant una resposta, no que li donis quan vols. Però per altra banda, quan tothom calla, però quan després algú diu una altra cosa i tothom contesta, pots pensar que han evitat contestar-te a tu. Jo ho vaig trobar molt lleig.

    Maurici, ara no només coincidim en l’opinió sobre els llibres, ja veus. Esperaré a veure què ens expliques.

    McAbeu, m’has fet venir ganes d’explicar-te el cas concret, però per preservar algun anonimat prefereixo no fer-ho. El que sí que et puc dir és que no es tracta d’un grup pensat per dir ximpleries, sinó per dir coses importants, reduït a unes quantes persones i escindit d’un grup més gran que és molt més distès. Com que som persones, no parlem amb tota la correcció del món, però sí que és un grup ‘seriós’. Pot ser que algú no se sentís al•ludit, però era un prec a tots, i està clar que van esperar a que contestés algú altre, li van deixar el marró a algú que hi va posar més voluntat que coneixement. Em va saber greu que els que havien de parlar callessin. Al final crec que va a tipus de persones, fins i tot en els grups més festius que puguis tenir, si llences un crit desesperat pot haver-hi algú que el reculli, com també hi ha sempre qui s’espolsa la responsabilitat. I la veritat és que no m’agrada la gent que és genial quan tot va bé, però quan no no saben estar allà, ni per dir-te que no pot ser el que demanes. Ahir mateix vaig poder comprovar que aquestes persones han perdut molts enters, no em vaig sentir gens còmode amb ells, de manera presencial. Entenc i valoro que busquis una altra explicació, a mi m’agrada fer-ho també, però aquest cop ho vaig patir i trobo que té poca justificació. Després d’una estona de passar de mi van estar parlant d’una altra cosa.

    ResponElimina
  21. Anna, cap excusa, ni tan sols preguntar-me després com està el tema, clarament per no entrar en detalls de per què no van contestar. Entenc que amb la pírrica i tardana resposta que em van donar consideren que el tema està tancat. I no ho està.

    Ariadna, és una llàstima haver-se’n d’adonar en casos així, però sí, no tothom sap mantenir el lloc que li pertoca en totes les situacions. Calen persones grans per afrontar les situacions petites.

    Xavier Pujol, l’únic problema de no tenir whatsapp actualment és que els altres sí que en tenen i gran part de la comunicació, la important i la que no, va per aquesta via. No tenir-ne implica perdre’s algunes coses. Abans d’això, es va posar de moda comunicar-se per facebook i jo ho patia perquè no he volgut fer-me’n. Però tot passa, i igual que el carallibre, el whats també caurà quan surti alguna altra cosa més atractiva, més fàcil, i que no sigui una simple còpia. Es tracta d’una bona eina a la que se li pot donar mal ús, com totes. El mal ús és l’abús descontrolat. I el que permet també és contestar o no, però hi ha algunes preguntes que necessiten resposta, si no ets un desconsiderat. Si la resposta és no, tingues els pebrots de dir-la i no callis com un puta. Ara ja sé que alguns companys no són tan valents com de vegades volen fer creure.

    Sílvia, un dels avantatges de whatsapp és que permet una comunicació il•limitada sense augment tarifari. Pots passar-te parlant tot el dia, i la cartera no ho notarà més del que ja ho nota pagant la quota, per això les trucades cada cop són més escasses. Jo estic ficat en grups des de fa quatre dia, i ara penso que estic en massa. Alguns funcionen molt bé, i d’altres són pesats. Jo miro de fer-ne ús responsable, però t’endús alguns desenganys perquè no tothom és igual.

    Pons, aquestes poden ser respostes adients quan la cosa va en conya, però deu ser que jo em prenc massa seriosament alguns grups d’aquests, però és com me’ls han venut. S’hi posin com s’hi posin és lleig no contestar quan l’altre t’explica una cosa prou greu com perquè et prestin atenció, encara que no hi puguin fer res.

    Jordi, si estem de broma, estem de broma. Però quan et pregunten alguna cosa seriosa amb tota l’argumentació, el mínim que pots fer, per començar, és dir que et sap greu. Després pots mostrar la teva ajuda, o dir que no hi pots fer res, però callar implica que et fas el ‘longuis’ o que l’altre no t’importa una punyetera merda. Jo ho trobo de covards.

    Bruixeta, mira, ningú havia dit l’adjectiu groller encara, però hi estic d’acord, és molt groller no contestar, de molt mal gust quan se suposa que és una gent que almenys et té respecte, i davant d’un problema no contesten ni per dir que els sap greu.

    Deric, en el meu cas, el tema que va venir a continuació, al cap d’una estona, no era una ximpleria, però era un tema organitzatiu al que van respondre molts més, deixant enrere el que jo havia dit, com si no hagués passat mai. Per sort, no estic parlant d’amistat, els amics no ho farien això. Però sí que és gent amb la que tracto fa temps i esperava que em tinguessin una altra consideració. Ara el que els ha perdut el respecte sóc jo.

    M. Roser, en aquest cas que explico, un d’ells, el que em va fer més mal, la negativa estava completament justificada, vaig fer allò de ‘el no ja el tens’ i vaig preguntar. No imaginava que podrien fer res, si em deien que no, doncs era el normal. El que no esperava és que se’n desentenguessin, em vaig sentir ignorat. I al cap d’una estona era súper important parlar dels punts a tractar en una reunió, però el problema que jo havia exposat, molt més seriós que totes les merdes que van parlar, va quedar oblidat per no ser prou valents per dir que no.

    ResponElimina
  22. rits, a mi el whats ni m’agrada ni em desagrada, és una bona eina comunicativa, però té les seves parts negatives. Tu ho has dit, en un cas com el que dic, et sents molt petit i poc important, et sembla que els és igual el que estàs explicat. Potser no és la millor via per algunes coses, però ja que tu separes entre persones sensibles o no sensibles, jo parlaria de persones canviants o no. Jo sóc jo mateix tant si estic darrere una pantalla o en directe. Assumeixo les meves responsabilitats, encara que el que hagi de dir no agradi. Però n’hi ha que no, que si es poden escapar, ja els va bé escudar-se rere la distància.
    Potser un cas com aquest et posa en evidència de manera més ràpida el que trigaries més a captar en directe. Encertes quan preguntes si m’ha canviat la visió dels altres. Doncs sí, no es tracta d’amistats profundes i no hi havia res malmès, només són companys amb els que fem tasques plegats, però fins ara, tret de la meva opinió personal de cadascun, no els havia trobat res dolent pel que fa a la gestió. Ara he vist que davant d’una pregunta incòmode, els que més haurien de parlar són els que callen, així que la meva confiança en aquestes persones ja no és la mateixa, ahir mateix ho vaig comprovar quan els vaig tenir davant. Aquestes ja eren relacions superficials, almenys per ara, i pel que veig no ho deixaran de ser. Només espero que se’m passi l’enrabiada i seguir fent.

    Glòria, no és un grup d’aquest tipus, i per sort, no estic en cap que passi el que dius, però sí que n’hi ha que xerren molt i si et despistes una estona pots tenir centenars de missatges pendents. No era el cas, és un grup que es fa servir quan hi ha algun tema a tractar i jo vaig exposar el meu quan feia moltes hores que no el fèiem servir. Vull dir que no hi havia confusió possible, el primer missatge era meu i el van veure segur. Així que he d’entendre que això diu molt poc de tots ells.

    ResponElimina
  23. Jo no donaria la culpa a l'eina sinó a les persones que, som com som: a vegades fantàstics i a vegades miserables. Hi ha molta gent que passa de tot, que no es compromet en res, que no s'involucren, que són superficials. Els qui no som així, davant de la passivitat de la penya ens posem malalts, però com ja ha dit algú, el millor és relativitzar-ho perquè sinó el mal de panxa només el passaràs tu. No t'hi enfadis, no cal, només sigues conscient de que hi ha molta gent amb la que no pots comptar per a res.

    ResponElimina
  24. Cada dia estic més contenta de no tenir Whatsapp d'aquest... i no ho dic per dir, no. Hi ha moltes coses que no tinc i m'agradaria tenir (per començar, un ordinador nou... poder recuperar les més de 15.000 fotos que tenia al vell... poder fer un viatget, comprar moltes coses d'Scrap...) però el whatsapp aquest no el voldria tenir ni que pogués... Quina angúnia!

    ResponElimina
  25. Laura T, missatge força negatiu, però tens raó. A mi la passivitat em pot posar malalt, però el problema és que l'he patit jo, i llavors és molt difícil de relativitzar. Si penso que algú no s'està comportant com toca però els protagonistes són uns altres, com a molt puc esperonar. Però quan qui llença el prec ets tu mateix i sents el silenci, em sembla que és impossible no fer-se mala sang. Però no pateixis, que no sé estar-me callat i ja els he dit per què em vaig enfadar. Tant de bo serveixi perquè s'adonin que de tant en tant no et pots quedar callat i esperar que contesti un altre, que cal que prenguis la iniciativa. Però com tu dius, potser és millor assumir que no s'hi pot comptar i tenir-ho present per una propera vegada.

    Assumpta, com diu la Laura T, no s'ha de culpar l'eina sinó les persones. Realment, és útil per moltes coses, i gratuït. S'ha de pagar per descarregar-lo, i també has de pagar la connexió, però llavors pots fer-lo servir il·limtadament. El problema és que en temes de comunicació jo em prenc qualsevol mitjà com si estigués parlant directament amb algú, m'hi he acostumat perquè la majoria de les meves comunicacions són virtuals (com les de tots, suposo), però no tothom s'ho pren així i se'n fa un mal ús. És una llàstima, perquè com a invent està molt bé.

    ResponElimina
  26. Però no podem viure esclavitzats pel mòbil. Tenir el whatsapp aquest no ens ha de fer sentir obligats a respondre immediatament a tot el que ens arriba, perquè això tampoc és "natural". Vull dir que tothom té dret, en un moment donat a pensar "ostres, què li dic ara a en XEXU?... No tinc massa clar què respondre"... potser no tenien una resposta clara i, la mala pata, va voler que, casualment, en aquesta ocasió, NINGÚ sabés què respondre. Segur que, si de tot el grup a qui ho vas enviar, haguessis rebut dues respostes, no hauries vist tan greu que els altres haguessin "passat". Va ser la mala sort que tots, EN AQUEST CAS, reaccionessin igual.

    En tot cas, jo no vull un aparatet on m'estiguin arribant missatges de gent que espera resposta immediata, això no és bonic ni agradable, és un stress terrible. No deus poder ni sortir a passejar tranquil·lament sense estar pendent del trastet aquest.

    Imagina't una tarda sencera sense rebre CAP wathsapp... una tarda en la que, la persona que tu més vulguis estigui al teu costat, presencialment... i als altres "grups", que els bombin!! Mòbil apagat.

    ResponElimina
  27. Assumpta, parlo d'un cas molt concret. Jo estic en diversos grups, alguns són per dir ximpleries, i d'altres són eines efectives de treball per comunicar coses amb un mínim d'importància. És fàcil que estiguis en un petit grup amb una gent, i després en un grup més gran que inclou aquest primer, però que sigui més distès. Aquest prec concret, i era una cosa seriosa, la vaig dir en un dels grups relativament petits, hi ha unes 10 persones, crec. Vaig obtenir dues respostes al cap d'unes quantes hores, però no de les persones que jo esperava obtenir-les. El cas és que ja sabia que tenia el NO, només esperava que contestessin i m'ho diguessin. Perquè i si sonava la flauta i sí que hi podien fer alguna cosa? Ho havia de provar. És cert que potser no sabien què dir, però el silenci no és la millor de les respostes. Si tu fas una brometa i no obtens resposta, doncs mira, ahir mateix em va passar. Què hi farem, no totes poden ser bones. Però si demanes ajuda per una cosa greu que ha passat al teu voltant almenys esperes que reaccionin. I sí, és gent que viu amb el mòbil al costat, no poden dir que no ho veiessin, perquè a més hi he parlat després i tots ho havien vist. Imagina't que és com algú que demana almoina al metro i tothom mira cap a una altra banda. Així em vaig sentir jo.
    Amb tot això et vull dir que el whatsapp no deixa de ser com la vida, perquè darrere la pantalla hi ha persones, i per mi compten les persones i no l'aparell. Si a mi em demanen ajuda contesto, encara que no hi pugui fer res, però vull que l'altre sàpiga que hi ha algú a l'altre cantó. Això no té res a veure amb el que dius al final, res a veure. Tot i estar en molts grups, hi ha moltes estones que ningú diu res. I si estic amb gent no li faig cas al trasto, però també passo moltes estones sol i em distreu molt. Em distreuen els grups distesos, i em serveixen els de treball. No ho criminalitzis, en definitiva l'aparell no té culpa, tu el pots apagar quan vulguis, depèn de tu que l'usis o no, pots triar quan estàs disponible i quan no. Si estàs a casa i resulta que aquella tarda tothom decideix trucar-te? I que no mires el twitter tu? Allà no paren de sortir missatges que has d'anar mirant constantment. No és diferent d'aquestes coses. Jo també vaig trigar molt a tenir-ne, però no és dolent si el fas servir amb cap, i el cap el posa cadascú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "ajuda"... ep, crec que aquesta és la paraula que se m'havia escapat de tot això... Creia que preparàveu alguna cosa (seriosa, això sí que ho havia entès) i que tu aportaves alguna idea i no t'havien contestat.

      En tot cas, no em facis massa cas, estic una mica negativa. Tu saps de qui parlaves i saps què n'esperaves (i què creies que en podies esperar) :-)

      I ara un petit secret... Pensava que no contestaries aquest comentari -més que res perquè està en un post que va quedant enrere- i no tan sols ho has fet sinó que ha estat llargament i explicant ben bé el què jo no acabava de captar: Gràcies :-))

      Elimina
    2. Rebo els comentaris per mail, ja ho saps, de manera que no se m'escapa res. De vegades, quan ja fa dies que el post ha passat de llarg ja no responc, però perquè la conversa s'ha anat fonent ella sola. En aquest cas puc seguir responent perquè hi ha coses a comentar. En realitat al post esmentava dos casos. En un d'ells vaig fer una proposta a la resta del grup, una idea que jo pensava que seria bona i tindria èxit com a promoció, i la resposta va ser escassa i gens entusiasta. Però aquesta no és de la que més s'ha parlat en el post, era l'altra la més preocupant i la que ha portat més repercussió. Si fas una proposta i no agrada als altres, doncs què hi farem. Però si demanes ajuda i es fa el silenci... De fet jo ja sabia que no hi podrien fer res, però esperava un no educat i una mica de suport. Posteriorment n'he parlat amb aquesta gent i se m'han disculpat quan han entès el que m'havia molestat, que no era pas la negativa, sinó la falta de resposta.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.