dilluns, 16 de juny de 2014

Relats conjunts, Banyistes de South Beach


M'has vist en aquella foto de sobre la calaixera? Sí, sóc aquell nap-buf. Mira que enrabiada estava amb la mare per haver-me posat aquell vestidet de bany blanc i tan curt. I amb el barret a joc, horrible! Era una nena gran, jo! Volia que em permetés vestir com les joves, amb aquells vestits llargs i foscos. Em feia vergonya que em veiessin les cames, allò era de nenes petites. Com envejava aquella noia alta i guapíssima, tots li feien cas, jo també volia ser el centre d'atenció, que m'admiressin. Però no hi havia manera, la mare em tractava com una criatura, no em deixava créixer.

Ironies del destí, poc temps després el que es portava era vestir cada cop menys roba, com més atrevida fossis, millor. Així que no recordo haver-me vestit mai com aquelles noies, vaig passar de voler-me cobrir tot el cos a desitjar ser la que ensenyava més cuixa. I ara sou molts els que us alegreu que l'ensenyi, oi? Mal m'està de dir-ho, però aquell cosset desnerit ara ja no té res a envejar a aquella mossa de la platja que tots admiraven. I ara és la mare la que voldria que em tapés més. Convida'm a un altre cigarro, xato. I acosta'm la brusa, si us plau, començo a agafar fred.


La meva participació a Relats Conjunts d'aquest mes.

21 comentaris:

  1. Mira que tenir la foto aquesta a la calaixera és poc eròtic, eh? La mare no la deixava créixer però ella ho va fer igualment i al seu ritme. Jo recordo que de petita volia un biquini que em tapés els no-pits per assemblar-me a les noies més grans i a casa no em deixaven. I ara el que es porta és el topless... Però jo continuo tapada, no sé si també és una ironia del destí. M'ha agradat molt la reflexió del teu relat!

    ResponElimina
  2. Les modes canvien i nosaltres ens adaptem sense remei. Quan mirem enrere ens fem un tip de riure del que llavors ens semblava el millor del món.
    Bon relat.

    ResponElimina
  3. De tapades de dalt a baix a les ingles brasileres només hi ha un pas, encara que sembli molt de temps.

    ResponElimina
  4. He, he, he... Ironies del destí!!!

    Molt bo, els temps corren i nosaltres amb ells.

    ResponElimina
  5. Cada cosa al seu temps, encara que a aquesta noia li ha tocat ensenyar cuixa tota la seva vida. ;-D

    ResponElimina
  6. Molt bo!
    Els petits es fan grans. I les petites també.


    Fita

    ResponElimina
  7. la nena creix mentre la roba desapareix. Llei de vida

    ResponElimina
  8. Que bo! això passa per dependre massa de les modes.

    ResponElimina
  9. És clar, cada cop la roba li era més petita, què voleu que faci, pobreta !!??

    Molt ben vist, Xexu!

    ResponElimina
  10. La veritat és que sempre m'han semblat ridículs els vestits de bany "antics"... sempre els he vist com una "disfressa", com si no podés ser veritat que, per anar a la platja, a banyar-se, s'hi anés amb mitges i tot! Quina angúnia tota aquella roba molla al damunt...

    De totes formes, a aquesta xiqueta del relat, més que preferir uns models a altres, el que crec que li agrada és cridar l'atenció del sexe contrari, eh? :-P

    ResponElimina
  11. Que divertit, de petita es volia vestir i la mare no la deixava i ara que es treu la roba, la mare la mare voldria que es vestís...I és que les mares no estan mai contentes, he, he i les filles són unes incompreses...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  12. Potser les seves filles amb els problemes del sol i de la pell tendiran a usar-ne més tèxtil.

    ResponElimina
  13. Molt bo XeXu. Mira que les nenes són complicades, de petites volen tapar-se i de grans destapar-se. Quins problemes!

    ResponElimina
  14. Una nena amb les coses clares, no sé a qui em recorda... ;)

    ResponElimina
  15. Com canvia la mentalitat de petits volem anar com els grans i de grans volem anar sense roba.
    I com canvien amb al temps les modes i la "moralina"...

    ResponElimina
  16. En aquest relat vaig voler deixar les coses una mica a l'aire i que cadascú interpretés el que vulgui. Com heu dit, voler seguir les modes pot portar als extrems, cadascú ha de gestionar els seus interessos com pot. Moltes gràcies per llegir el relat i per comentar-lo.

    ResponElimina
  17. Tens un escriure molt àgil i rodó. Se'm fa curt el relat.

    ResponElimina
  18. les modes canvien i les mentalitats .....m'agrada que ens puguem imaginar molt més del que escrius!

    ResponElimina
  19. Quan som petits volem ser com grans, i en canvi, quan som grans, enyorem com érem de petits.

    Molt bo!!

    ResponElimina
  20. Hauries tingut èxit com a caçador de tendències.

    ResponElimina
  21. VaporFi is the most recommended electronic cigarettes supplier.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.