diumenge, 1 de juny de 2014

Posthumans

En general, la feina dels científics és força admirada, especialment per aquells que no s'hi dediquen. És un món tan allunyat de la gent d'altres àmbits que qualsevol avenç sembla d'un altre món. Però no és broma que la ciència i la tecnologia estan tan avançades que si estem a l'aguait dels darrers descobriments sembla que ens parlin de ciència ficció. Sabem tant i som capaços de fer tantes coses que sovint ens hem de frenar a nosaltres mateixos amb dilemes ètics, perquè fins a quin punt podem modificar la història natural a voluntat? Potser és normal que haguem de respectar algunes regles, no? Això es dedica a explicar-nos el darrer llibre d'en Salvador Macip que es diu 'Jugar a ser déus'. Quan l'acabi en faré la ressenya pertinent, però he de dir que és molt i molt interessant. Jo tinc formació científica i m'estic enduent moltes sorpreses, sospito que molta gent pot pensar que s'inventa les coses que explica de tan inversemblants que són, però no no, aquest és el potencial real que té la investigació científica.

En realitat tot aquesta introducció només per explicar un dels conceptes que més m'ha sobtat perquè desconeixia que existís un nom per això: els posthumans. Es tractaria d'humans millorats tecnològicament, amb pròtesis mecàniques, amb modificacions genètiques específiques que els confereixen avantatges... tot molt de pel·lícula. Però no estem tan lluny, existeixen alguns casos. Estaríem parlant d'una mena d'evolució artificial de la nostra espècie, poca broma. És un concepte de ciència ficció que podria deixar de ser-ho. M'ha interessat molt el tema i miraré d'informar-me'n més, però a priori ja es veu que permetre aquests procediments de millora dels individus planteja molts dubtes ètics, segur que a tots se'ns passen pel cap mals usos que se'n poden fer. I és que la ciència té aquest doble tall, per una banda meravella per tot el que som capaços de fer, i per l'altra, fa molta por, precisament per tot el que som capaços de fer.

17 comentaris:

  1. Caram, doncs crec que aquest llibre m'agradaria llegir-lo, tot i que els llibres de divulgació a vegades em costen, perquè acabo molt saturada a la feina i em ve de gust llegir coses ben diferents.

    Pel que fa al potencial de la ciència... Què he de dir. Molts experiments que es fan amb ratolins serveixen com a base per començar a fer teràpies que s'exporten als humans en forma d'assaigs clínics. I si et poses a mirar un catàleg d'alguna casa comercial d'animals de laboratori... De ratolins knock-out o amb algun gen inserit n'hi ha per donar i per vendre. Què ens fa pensar que això no arribarà un dia que ho podríem exportar a humans? Tenim un potencial enorme que pot servir per curar malalties, però alhora també per fer coses que jo, des del meu punt de vista, crec que no dono suport. Que l'atzar de la recombinació genètica segueixi el seu curs, i qui sigui millor que un altre en algun aspecte, doncs enhorabona.

    ResponElimina
  2. Això dels postshumans en sona a Capità Amèrica. Si no l'has vist la segona està millor que la primera, que per altra banda no costava massa, i no només ho dic perquè surti la Scarlett Johansson.
    PD: I què et penses que soc jo sinó un posthumà? Per això faig posts Ba dum tss

    ResponElimina
  3. Per aportar una idea als cièntifics. Un millora humana podria ser la d'allargar els braços una mica, per a poder gratar-se l'esquena sense haver de demanar ajuda.

    ResponElimina
  4. Jo també em llegiré aquest llibre... i sí que fa por, sí... però al mateix temps és apassionant.

    ResponElimina
  5. Una mica com els ciborgs? Són d'aquests llibres que semblen de ciència ficció però que no s'allunyen tan del que podria acabar passant. Me l'apunto!

    ResponElimina
  6. Per això crec que cal parlar d'aquests temes, perquè ens fan més por les coses que desconeixem. I en aquest cas no podem amagar el cap sota l'ala i fer veure que no passa res, perquè la ciència no deixarà d'avançar. És important que sapiguem cap a on va i contribuïm al debat. Apa, ja he fet la meva petita cunya promocional :)

    En tot cas, m'alegro que t'estigui interessant. El tema dels posthumans jo tampoc no el coneixia gaire, va ser el coautor del llibre qui el va proposar, i coincideixo que és un concepte apassionant, fins i tot des del punt de vista filosòfic.

    ResponElimina
  7. Es pot considerar al Fèlix Millet dins d'aquesta categoria? Ho dic per la seva superioritat sobre la resta de mortals.

    Fita

    ResponElimina
  8. Jo també l'estic llegint i fa por, oi que sí??
    Els llibres de terror ja no són els de ficció, ara són els llibres científics...

    ResponElimina
  9. A mi aquestes coses em deixen una mica astorada, em dóna la sensació que anem més enllà del què caldria...
    La ciència aplicada a millorar la qualitat de la vida humana, em sembla una cosa fantàstica, per altra banda com dius tu, també em fa por tot el què som capaços de fer...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Tot el que s'evoluciona pot servir i de fet ho fa per les dues bandes, la bona i la dolenta. La tendència és sempre la dolenta, doncs som un coi d'espècie sense gaires miraments envers la resta.

    ResponElimina
  11. La Ciència meravellosa sempre que es doni un bon ús als descobriments.
    És una bomba de rellotgeria, en mans de "desequilibrats" pot acabar amb tot.
    Tot i que esgarrifa, és un tema molt apassionant.

    Bona tarda! ‾‿⁀

    ResponElimina
  12. Llibre apuntat. Sempre m'he preguntat com poden afectar l'organisme aquests elements que "milloren" l'espècie.

    ResponElimina
  13. Uis, potser abans caldria resoldre temes com l'educació, la política, l'avarícia, la violència etc. D'altra banda la ciència acostuma a canviar els fets cap a millor.

    ResponElimina
  14. Sembla un gran avenç però espanta el ventall de possibilitats que obre. Ja saben que els humans som capaços del millor i del pitjor

    ResponElimina
  15. Si una cosa tenen els llibres de divulgació de Salvador Macip és que intenten que perdem la por a la ciència, però no el respecte. Aquest està ple de temes interessants que poden esgarrifar, però dóna moltes claus perquè prenguem les nostres pròpies decisions sobre cadascun. La possible aparició de posthumans a les properes generacions és una realitat, entre tots haurem de decidir fins on volem arribar. Almenys legalment. Moltíssimes gràcies a tots pels comentaris.

    Laia, crec que val la pena llegir-lo, tu que tens més a prop que jo els darrers avenços científics encara et plantejarà més dubtes i dilemes. Sabem fer moltes coses, però realment les hem de fer? No passarem línies que convindria no creuar? Cadascú posarà les seves, però és un llibre que fa pensar. És cert que els animals d’experimentació avui en dia són a la carta, els pots demanar de qualsevol manera que te’ls fan. La ciència té tot un mercat subsidiari que subministra tot allò que vulguis, t’ho posen fàcil. Què ens fa pensar que en un futur no hi haurà catàlegs de modificacions humanes que tu puguis triar, més enllà de l’estètica, és clar. Dependrà dels escrúpols i l’ètica que tinguem, però si no es pot fer de manera oficial, què impedeix que hi hagi un mercat negre, com ha passat amb qualsevol mercaderia? Per això ens hem de pensar dos cops el potencial de la ciència, podem anar molt enllà, però no convé perquè ens podríem trobar problemes. I prefereixo no posar exemples, no sigui que algú agafi idees!

    Laura T, per perdre-li una mica la por val la pena llegir el llibre, almenys sabem a què ens enfrontem.

    Pons, jo no volia dir-ho tan clar, però vaig estar a punt de posar-te com a exemple en el post. Em sembla que en el llibre hi ha referències a tu. No he vist les pel•lícules que cites, ni la primera ni la segona, però no sé jo si són la font d’informació més fiable. És clar que, si surt l’Scarlett Johansson...

    Jpmerch, podria ser una bona millora, si suposa avantatges evolutius no dubtis que ho posaran en marxa. Però això ja ho tenien els orangutans i no sembla que siguin superiors a la majoria d’humans. A alguns sí, però no a tots.

    Carme, és una bona lectura per anar-se fragant els ulls, moltes coses gairebé no es poden creure, però són reals. Més que por, està bé que en siguem molt conscients.

    Sílvia, de fet, no s’allunyen gens del que podria acabar passant, perquè en realitat parla de coses que potencialment ja es podrien fer o estan molt a prop, a banda de citar casos ja existents d’alguns temes que podrien estendre’s els propers anys. Ciència ficció perquè no t’ho pots creure, però és allò de ‘the future is now’.

    Senyor autor del llibre, un dels comentaris que no faltarà quan faci la ressenya és que el llibre planteja més preguntes que solucions. Veure els nous avenços des de tants angles diferents, i al meu entendre, amb anàlisis força acurades, ens posa en perspectiva, però no ens resol els dubtes. Alguns dels capítols són més fàcils que d’altres, en alguns temes tinc opinió clara i en altres em costa més decidir. Però està clar que m’està resultant interessant, com ja esperava, perquè el concepte d’aquest llibre ja és atractiu des del minut zero. Ja veus, m’agraden més els temes del senyor Willmott, espavila Macip! No, és broma, però em va sobtar la paraula, que s’hagués trobat nom ja a aquest concepte, i és un tema que dóna per molt, en realitat, amb dilemes a cabassos.

    Xavier Pujol, si no és que té alguna modificació genètica o biònica que el millora i el fa superior, jo em decanto més aviat per aplicar-li una altra terminologia, podríem dir que és un pocavergonya i que té moltes galtes.

    Jomateixa, no parlaria de terror estrictament perquè els temes es tracten amb rigor i serietat, però li poses un argument truculent a darrere i tindríem la pell de gallina tota l’estona. No vegis quantes històries de ciència ficció se m’estan acudint mentre llegeixo!

    ResponElimina
  16. M. Roser, en realitat tots els avenços tenen com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida humana, encara que podríem discutir si el que per uns és una millora i indispensable per uns altres pot ser totalment innecessari. Ja saps, per exemple, que hi ha gent que està completament obsessionada amb l’edat i amb no envellir i d’altres ho accepten amb naturalitat. Aquest és un dels temes del llibre, per exemple, les capacitats que tenim per perllongar la vida, però cal tenir en compte el que això pot implicar socialment i econòmica, per exemple. Cal? No ho sé. Però podem fer algunes coses per augmentar l’esperança de vida, cadascú valorarà si és una bona cosa o no.

    Sr. Gasull, ha passat sempre i en tots els camps. Fas un descobriment, avances tecnològicament en alguns temes que poden suposar una avantatge, i sempre trobaràs gent que ho utilitzarà per fer el mal, en benefici d’uns propòsits que no són els inicials. I és que no et falta raó, com a espècie som força nocius.

    Sa lluna, el problema és que els avenços sempre donen més rèdit econòmic en males mans i per uns usos que no són els més nobles, i ja sabem que els interessos econòmics són el que mouen aquest món. Si no se’n pot treure diners, no serveix per res, per més innovador que sigui. Així funcionem.

    Rafel, aquest només és un dels temes que tracta el llibre, n’hi ha uns quants més, pel que porto llegit força interessants tots.

    Loreto, la ciència aporta avantatges, però els mateixos avenços es fan servir amb mals usos. Són les dues cares d’una mateixa moneda, en funció de quina cara surt, la ciència és bona o dolenta. És clar que hi ha altres coses a fer, però això no vol dir que al mateix temps no tinguem la tecnologia per avançar científicament.

    Glòria, aquest és el problema de la ciència, tots els avenços han estat una meravella, un prodigi, fins que a algú se li ha acudit donar-li un mal ús a la descoberta. Això ha passat sempre, i malauradament seguirà passant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.