divendres, 27 de juny de 2014

FlashForward

Ara farà un any vaig començar un procés de coaching que em va caure del cel sense pagar ni un ral. Després de seguir-lo, ja vaig explicar aquí el que em semblaven aquestes 'teràpies', però aquests dies he recordat un exercici que la coach em va fer fer. Per una de les sessions vaig haver de portar un escrit en el que narrava com m'agradaria estar al cap d'un any exacte. Tot i que no m'ho creia ni de bon tros, vaig descriure una situació molt agradable, reflex d'un record molt alegre de fa uns anys. Eren moments força baixos, tendia a veure-ho tot més aviat de color negre. Però per inversemblant que sembli, aquest cap de setmana està a punt de complir-se allò que vaig escriure en un paper fa onze mesos. Fallen alguns detalls, però sorprèn que es compleixin tants fets dels que vaig narrar. Espero que les sensacions també siguin les mateixes.

Això m'ha fet pensar en la sèrie FlashForward, que va tenir un èxit escàs, però que descrivia com tota la població mundial perd el coneixement i cadascú té una visió sobre què estarà fent en un moment concret del futur. Es debatia si realment les visions predeien el futur o impulsaven la gent a fer efectiu el que havien vist, és a dir, que buscaven que passés, encara que fos dolent. En el meu cas, no podia saber que el que vaig escriure es faria realitat, tot i que ho volia, però no he fet massa per buscar-ho penso, senzillament ha passat. No deixa de ser curiós, però. Hauré de seguir escrivint el futur, a veure si cola i se'm segueix complint tot allò que vull.

29 comentaris:

  1. Quin misteri! No ens vols dir el que vas endevinar que passaria?

    ResponElimina
  2. Doncs jo crec que si que hi fa el que pensem o el que imaginem... i no parlo pas de màgia, eh? parlo de sembrar petites accions en un sentit o en un altre. Pensaments, sentiments, creences, podem anar dirigint-ho tot en un sentit o en un altre... tu ho has dirigit tot en el bon sentit. I els detallets que encara faltin arribaran si no deixes aquesta direcció.

    Me n'alegro molt, XeXu!!!

    ResponElimina
  3. Potser conscientment no has fet res per què passés, però t'hi has predisposat interiorment.

    ResponElimina
  4. Que bé que se't compleixi la visió, és com la llei de l'atracció, que en part és veritat i en part exageració, trobo, i la profecia que s'autocompleix. Suposo que hi ha part d'atzar, part de voluntat, part de sembrar i atraure... i part de misteri, també :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que passa és que si la llei de l'atracció fos veritat no hi hauria tanta misèria al món, hi ha alguna cosa que falla, em sembla que els primers beneficiats per la llei de l'atracció són els coaches que se l'han inventat... i tot i així de vegades passen coses bones que hem volgut, com és el teu cas, no ho sé, potser s'ha d'actuar "com si" la llei funcionés, el recurs del "com si" és ben humà...

      Elimina
  5. Si no imagines el futur és que no l'acabes de desitjar. Si es compleix és que ja estava encarrilat. I si no.. el món és ple de fracassats.

    ResponElimina
  6. Coincideixo en el que ja t'han dit, encara que diguis que no t'ho creies quan ho vas escriure d'una manera o altra si que confiaves que t'acabaria passant i aquesta bona predisposició t'ha ajudat a que passés.
    De totes maneres, per jutjar la teva "capacitat premonitòria" hauríem de saber com de concret era el text en qüestió. Vull dir que és més fàcil encertar com més en general es parli i més errades hi haurà com més entrem en el detall.
    Tot i així, l'important és que vas encertar que ara estaries millor que fa un any i, jo també me n'alegro molt per tu!!

    ResponElimina
  7. Estava molt bé aquesta sèrie...llàstima que no va tenir gaire èxit i com que la realitat es mou per audiències no podia tenir pitjor final.
    Me'n alegro que les coses vagin tan bé. Pot ser que s'haurà de provar aquesta teràpia...^-^ si funciona tan bé.

    ResponElimina
  8. tindre que fer un curset d'aquets i escriure..ja ho veig

    petons Xexu

    ResponElimina
  9. Em sembla que és fer una mica de trampes ...Vull dir escriure coses agradables que et passaran al futur si ja ho saps per endavant. De totes maneres em sembla que tot plegat són casualitats. T'asseguro que si sabés que el què escric s'ha de complir, les meves narracions serien meravelloses, dignes dels contes més sofisticats de les mil i una nit...O potser no, em sembla que el què vull és una vida tranquil·la i senzilla, que sóc de bon conformar...
    Bon cap de setmana, XeXu.

    ResponElimina
  10. Aquest matí m'he despertat amb la sensació claríssima que havia de fer una "primitiva" (ho sento, era una primitiva, no pas una 6/49) m'he tornat a adormir i, en obrir els ulls de nou, seguia amb aquesta sensació. Era com una seguretat de que, si la feia, em tocaria alguna cosa, cap fortuna, però sí un bon pessic, uns 5.000 Eur...
    Gairebé m'he convençut que ho havia d'intentar...

    La sensació era molt agradable. Aquella és de les poques hores del dia que a casa meva no peta un sol asfixiant, entrava un airet agradable per la finestra que feia moure suaument la cortina i jo, amb aquell pensament que era pràcticament una seguretat. Ja gairebé podia començar a distribuir en què gastar aquells dinerons...

    Però bé, finalment no ho he fet :-)

    Hauré d'anar a parlar amb alguna "coaching" d'aquestes perquè així no farem res :-DD

    NOTA: No és broma, eh? és totalment cert. El pensament -amb la seva sensació- m'ha durat una bona estona.

    ResponElimina
  11. Segons la teoria del Déu guionista, podria ser que, de vegades, per estalviar feina, delegui en els propis personatges. Així, the world is a stage, i alguns actors tenen el privilegi d'escriure els seus propis guions.

    ResponElimina
  12. Pura coincidència?, atzar?, la famosa llei de l'atracció?, ostres....no ho sé pas, però penso que la predisposició interior (i les condicions externes després) ajuden a que allò que desitjem es compleixi, ajuda en gran mesura. Felicitats!! i que continuï aquesta ratxa :-)

    ResponElimina
  13. Recordo una mica la sèrie, crec que m'agradava.
    Si el que vas escriure eren coses bones, perfecte. Si no, procura que tot el que escriguis a partir d'ara ho siguin, per si es compleixen ;D

    ResponElimina
  14. Home, doncs felicitats! Devies ser prou assenyat, demanant. O no... :)

    ResponElimina
  15. Val la pena seguint fer servir aquest exercici si t'ha funcionat tan bé. Pot ser casualitat...o no.
    Sigui com fora estic contenta de veure que s'han complert els teus desitjos.
    Seguia aquesta sèrie, era interessant, però no recordo si la vaig veure acabar.

    ResponElimina
  16. Haure de provar d'escriure el que vull... encara que ja sé que no es possible i mai ho serà

    ResponElimina
  17. Hi ha un llibre que possiblement coneixes, "El Secreto", que bàsicament descriu com els pensaments positius atrauen més coses positives i els negatius, tot allò que desitgem que no passi.

    Trobo que és veritat, perquè quan ens mantenim positius (i fins i tot al llibre es descriu com de bo és escriure en un paper allò que desitgem) som capaços de buscar i crear oportunitats i sense ser conscients anem treballant en les nostres metes. Altra cosa és que sigui fàcil... Per això molts desisteixen.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Tu escriu que vols que et toqui la Grossa de Nadal, Home! Així ja soluciones un munt de coses d'una tirada hehehe ;o)
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I, un cop ho hagis escrit... digues quin número compres. Gràcies ;-))

      Elimina
  19. Malgrat l'escepticisme, l'exercici de coaching t'ha funcionat. Vés a saber si en escriure-ho fas que el teu subconscient/digue-li com vulguis s'activi per aconseguir-ho.Serà qüestió de tornar a provar-ho, no sigui cas que funcioni altre cop.

    Recordo la sèrie. Com tantes altres que m'agraden i deixen de fer d'un dia per l'altre.

    ResponElimina
  20. Si una cosa et va bé fes-la de nou, això podria ser el resum del que penso de la teva experiència. Podríem entrar en el món de les supersticions, però que hi ha de dolent en "somiar" que tot anirà a millor??
    Estic contenta per tu i espero que segueixi complint-se, inclosos els detalls més petits.;)

    Bona tarda! :)

    ResponElimina
  21. Me n'alegro molt dels teus exits i espero que els que encara no s'han acomplert, ho facin.
    Recordo la serie, potser massa complexe?
    Jo,... fa temps que vaig deixar de fer-ho. No sé si és bo o no, però prefereixo no fer-ho.

    ResponElimina
  22. Moltes teories interessants entre els vostres comentaris, i algunes possibles explicacions. Això no em fa creure més o menys en les premonicions o en aquesta mena de processos, però li vaig trobar gràcia i em va agradar compartir-ho. Les coses han anat bé aquest cap de setmana i s’ha assemblat força a l’escrit, i amb això ja n’hi ha prou! Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Helena Bonals, sóc de gustos simples, escapada amb amics, parella, estar a gust amb qui vols estar i en un bon escenari, amb això em conformo.

    Carme, moltes de les coses no depenien de mi només i no sóc qui més ha fet perquè es compleixin, però d’altres sí, és clar. He fet el que havia de fer, és a dir, intentar viure, i això ha fet que tota la feina conflueixi aquest cap de setmana perquè el que vaig descriure es pugui complir. Sigui pel que sigui, el pla era molt temptador, d’aquelles coses que et causen alegria només pensar-les, pla senzill dels que m’agraden a mi. El que ha fallat depenia de mi, però també de la situació actual. M’hi podria haver esforçat més, però ja sortirà.

    Marta Rieradevall, sempre estic predisposat a un cap de setmana així, però ni tan sols en el passat, de quan data el record, es donaven algunes circumstàncies que ara sí que s’han donat. Si fos tan fàcil predir el futur...

    Gemma Sara, sembla que sí que hi ha de jugar un paper aquesta llei de l’atracció. No crec en el destí ni aquestes coses, així que si es compleixen coses escrites mesos enrere quan no hi havia cap pista per saber-ho, deu ser que alguna cosa he fet per forjar aquest futur. Ara, potser també és que trobo semblances allà on no n’hi ha... però jo crec que sí que n’hi ha!
    Gairebé se’m passa respondre el segon comentari que vas fer al cap d’unes hores, m’encanta quan tornes per matisar el que has comentat. És cert que de vegades sembla que ens ho creguem tot, ens diuen que hi ha una llei i no ens adonem que els que en surten beneficiats són els que l’han inventat. A ells els funciona per convèncer-nos, i és que com a humans suposo que ens cal aferrar-nos a alguna cosa. Què hi ha de més atractiu que aferrar-se als nostres propis desitjos?

    Xavier Pujol, sempre mirem una miqueta enllà, pensem el que ens agradaria per un futur, però estic parlant d’endevinar un cap de setmana concret. És clar que no estic parlant de res extraordinari, però de vegades que es donin totes les condicions no és gens fàcil, i quan vaig fer l’escrit no hi havia indicis que em fessin pensar en que es compliria.

    McAbeu, no crec que confies que podia ser possible, més aviat era un desig, però que en aquells moments veia completament llunyà i improbable. Era un pla senzill, una escapadeta de cap de setmana amb els amics i compartit també amb una persona que en aquell moment no existia a la meva vida i que creia que no existiria. I ves per on, al final tot ha quadrat perquè pugui ser, força inversemblant. La qüestió és que vaig encertar que es donarien circumstàncies que veia impossibles llavors, com a desig, com et dic, però els desitjos no sempre es fan realitat. Era una descripció prou concreta, per això em sorprèn. Era una estada de cap de setmana en un poble de platja amb els amics. La gent que imaginava al relat era exactament la mateixa que ens hem trobat. El poble no era el mateix, però és molt proper. I descrivia com al meu costat hi havia una persona que feia poc que hi era i que s’estava fent lloc entre els amics de sempre, cosa que ha passat. Altres cops m’he trobat amb ells sol i sens dubte preveia que si fèiem alguna cosa a l’estiu seria així, però vaig escriure el que desitjava, i ja veus.

    ResponElimina
  23. maria, la idea de la sèrie era brillant, però no estava ben resolta. A mesura que avançaven els capítols l’interès es perdia i la trama no estava a l’alçada de les expectatives. Normal que l’audiència decaigués, però es va acabar prometent una següent temporada que no va arribar a fer-se mai.
    Això de l’escrit era només un exercici que vaig fer. En complir-se tant l’he recordat i us ho explico, però tants altres exercicis penso que no van servir de massa perquè sóc massa tossut.

    Sargantana, no sé jo si et servirà, per mi va ser agradable i vaig parlar molt, cosa que ja va bé. Aquest exercici és un dels que més recordo, i ara que bona part de l’escrit s’ha fet realitat, el recordo encara més, és clar.

    M. Roser, res de trampes. Jo no tenia ni idea de què passaria un any després. En tot cas, no vaig predir res de l’altre món, volia que passessin coses que m’agraden, que en part ja havien passat anteriorment, però que no tots els estius som capaços de muntar. Una trobada entre amics en un lloc bonic i tranquil, i amb la presència d’una persona que en aquells moments no existia a la meva vida i que no tenia esperances de conèixer a curt termini. Però molt poc temps després va aparèixer aquesta persona i segueix aquí. Les condicions han estat òptimes, o tan òptimes com ha estat possible perquè ens poguéssim reunir amb els altres, els que jo havia predit, molt a prop d’on jo havia escrit. No ho vaig encertar tot, però les semblances són prou notables. Com dic, no demanava res de l’altre món, però de vegades les coses senzilles també són difícils d’aconseguir. I jo també sóc de desitjos no massa complicats, però són dels que fan feliç, així que no s’han de menystenir.

    Assumpta, no sabrem mai si realment la teva premonició s’hagués complert o no, hauries d’haver jugat! Ara és quan dic ‘això no funciona així’, com diuen a totes les pel•lis on parlen de dons premonitoris, hehehe. No sé perquè ha estat, i en el meu cas no és que tingués la sospita que passaria, només tenia el desig i el vaig escriure. Era una situació concreta, ben definida, i moltes de les condicions s’han donat. Una de les que no és que en el meu escrit jo ja havia trobat feina i no és el cas, però què hi farem, de moment altres coses m’importen més.

    Sergi, d’haver conegut aquesta teoria anteriorment hauria afegit una mica de drama a la trama, o algun monstre o mantindria l’status quo, què sé jo. M’ho podria haver currat més, jo pensava que escrivia per no res.

    Audrey, més amunt m’han parlat de la llei aquesta de l’atracció que jo no tenia present, i podria ser. Com també podria haver-hi molt del que has dit tu, predisposició interior i bones condicions externes. Però no ho sabria dir, només que era un desig, no una meta, però ha acabat passant.

    Jomateixa, és clar que eren coses bones, si et poses a desitjar, millor no pensar en desgràcies, que aquestes venen soles. Com que ha funcionat força, potser que ho segueixi fent. Si ara escric el que vull d’aquí un any potser es compleix també... però potser ara que ho sé em passaré demanant...

    Loreto, no tinc gustos massa refinats, em conformo amb coses senzilles, però a la manera com m’agraden. Potser no demanar massa faci que els desitjos siguin més fàcils de complir, però amb això en tinc prou.

    Glòria, la sèrie jo la vaig trobar inicialment molt bona, una gran idea i estava ben muntada, però va decaure molt i molt. A mitja temporada ja no sabien ni què explicar, perdia l’interès. Una llàstima. No sé si a mi em tornarà a funcionar l’exercici, però estaria bé intentar-ho pel que pugui ser, oi?

    ResponElimina
  24. Bruixeta, imagino quin seria el teu primer desig, però suposo que entens que no es poden demanar impossibles. Com amb tot, hem de saber on són els límits, i els desitjos s’han d’adaptar a les possibilitats, encara que aquestes ens semblin poc realistes en aquell moment. Jo vaig desitjar coses senzilles i perfectament realitzables, però que em semblaven molt llunyanes llavors. Les circumstàncies han permès que se’m complís. Et veus amb cor d’escriure alguna cosa que potencialment sí que es pugui complir?

    Lydia, conec el llibre, és clar, i et puc assegurar que no el llegiria mai. Jo sóc un paio negatiu en general, almenys pel que fa a mi, tot i que quan parlo amb altres sé trobar-los les coses positives per donar-los un cop de mà. Però quan es tracta de mi, els pensaments sempre són negres, i no ha canviat pas gaire aquest any. Estic millor i tinc més ganes, he tingut sort i me n’alegro, però les coses no han canviat pel meu pensament positiu precisament, perquè és inexistent. Han canviat per insistència, per esforç i tossuderia, i amb això seguiré treballant, perquè és la meva manera. Esforç és la paraula, no sóc d’anar amb el lliri a la mà i creure que desitjar una cosa farà que passi sola. Si no hi poses mitjans no passarà segur, i personalment penso que els mitjans els pots posar tant si te’ls creus com si no. Quan fas una cosa t’hi has de deixar la pell, i això es pot fer independentment de com siguis. Però que no et regalen res, això és segur.

    Fra Miquel, em sembla que no funcionarà la cosa. Però una mica sí que jugaré, que aquella il•lusió d’uns dies sempre és divertida.

    Pons, l’escrit el podria haver fet al Cartes, però diguem que era una mica massa personal com per deixar-lo escrit allà. Ara sortiria i em moriria de vergonya.

    Ariadna, el tema és que no sé si l’objectiu de l’exercici era que es complís això que vaig escriure. Es tractava de pensament positiu, i això en teoria pot fer un efecte en la teva manera d’encarar les coses, en agafar-te-les de manera diferent, però dubto que l’exercici tractés de predir el futur. Els coach es vanten de científics, no haurien de donar suport a la futurologia. Però sí al canvi de pensament i al creure que si vols aconseguir una cosa el primer que has de fer és creure que la vols. Però això no cal que m’ho digui un coach, i no es tracta de fer com ells diuen, sinó de pensar que si et quedes assegut sense moure un dit és segur que no aconseguiràs res de res.
    La sèrie va durar una temporada sencera, però anava a pitjor. Al final ja no sabies massa com agafar-la, però bé, jo hagués mirat una segona temporada si l’haguessin fet.

    Sa lluna, alguna cosa em diu que no funcionaria si ho faig en aquestes condicions. Quan ho vaig escriure era només un exercici, no se’m va passar pel cap que es pogués complir, era allò de ‘no hi perdo res per fer l’exercici’. Ara estaria pensant més en els resultats que en l’exercici, i segur que així no funciona. A més, ara ja no hi ha tantes coses per desitjar, i les que cal arreglar més val que sigui amb esforç, amb demanar-ho no n’hi haurà prou.

    rits, la sèrie era complexa, però el tema que tractava no es podia explicar de manera simple. No es tracta d’escriure gaire ni fer-ho sovint. Va ser un escrit puntual que em van fer fer, entre altres exercicis. No estava previst comprovar si el que s’havia escrit es complia, ni li explicaré a la coach, de la qual fa molt que no en sé res, però mira, té certa gràcia que, pel motiu que sigui, s’hagi fet força realitat allò que vaig escriure fa un any.

    ResponElimina
  25. Crec en l'efecte de tenir una actitud positiva davant les coses per tal que aquestes puguin sortir bé, però en tot allò que ja no depèn de nosaltres sol perdre sentit. O, en tot cas, requereix que tothom que hi participa tingui l'actitud positiva en qüestió... I això no sempre és senzill.

    Si les sensacions han estat les mateixes o no només ho pots saber tu, estimat XeXu. Un cop finalitzat el cap de setmana segur que hi has reflexionat. Considero positiu, també, tenir una mig-idea mental, que allò que desitges sigui més aviat un garbuix de sensacions i de com et vols sentir que no pas una cosa massa fixa, fàcil de desmuntar. Difícilment es reprodueixen les situacions ideals que imaginem, així que me n'alegro moltíssim que n'hagis tret un bon pessic!

    ResponElimina
  26. Laia, penso com tu que quan has de fer una cosa que està al teu abast, però que no es farà sola, hi ajuda molt la convicció i el pensament positiu. S'ha d'estar segur que es pot i que es vol. Quan no saps què vols o què pot passar, em sembla que és difícil que una actitud positiva i somrient faci més efecte que l'esforç i el treball.
    Si fas plans i ho tens tot pensat de com ha d'anar, el més probable és que alguna cosa falli. És clar que t'ho pots imaginar, i si tens l'ocasió dur-ho a terme, però cal ser flexible amb els desitjos. Que no surti exactament com tu has planejat no vol dir que sigui pitjor, és com ha de ser perquè cada història és un món i cal gaudir-ne tal com ve segons les circumstàncies. Havia imaginat un cap de setmana molt agradable amb amics i la parella, i moltes de les coses que podia imaginar s'han complert. Altres no, i per la circumstància, no tot té el ritme que a mi m'agradaria, però m'he d'aplicar el 'és el que hi ha'. I val la pena.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.