Ara farà un any vaig començar un procés de coaching que em va caure del cel sense pagar ni un ral. Després de seguir-lo, ja vaig explicar aquí el que em semblaven aquestes 'teràpies', però aquests dies he recordat un exercici que la coach em va fer fer. Per una de les sessions vaig haver de portar un escrit en el que narrava com m'agradaria estar al cap d'un any exacte. Tot i que no m'ho creia ni de bon tros, vaig descriure una situació molt agradable, reflex d'un record molt alegre de fa uns anys. Eren moments força baixos, tendia a veure-ho tot més aviat de color negre. Però per inversemblant que sembli, aquest cap de setmana està a punt de complir-se allò que vaig escriure en un paper fa onze mesos. Fallen alguns detalls, però sorprèn que es compleixin tants fets dels que vaig narrar. Espero que les sensacions també siguin les mateixes.
Això m'ha fet pensar en la sèrie FlashForward, que va tenir un èxit escàs, però que descrivia com tota la població mundial perd el coneixement i cadascú té una visió sobre què estarà fent en un moment concret del futur. Es debatia si realment les visions predeien el futur o impulsaven la gent a fer efectiu el que havien vist, és a dir, que buscaven que passés, encara que fos dolent. En el meu cas, no podia saber que el que vaig escriure es faria realitat, tot i que ho volia, però no he fet massa per buscar-ho penso, senzillament ha passat. No deixa de ser curiós, però. Hauré de seguir escrivint el futur, a veure si cola i se'm segueix complint tot allò que vull.