dilluns, 26 de maig de 2014

Submarí nuclear

Només cal fer una ullada al mapa acolorit d'España per adonar-se que Catalunya és diferent. Un cop més hem demostrat que tenim les coses clares, volem que ens deixin decidir el nostre futur, i hem començat per fer-ho allà on no ens poden impedir votar. Personalment m'emociona la nova composició de colors a la nostra terra i espero que es refermi als propers comicis més domèstics, que idealment seran després de la consulta. Com també m'emocionen les trucades i missatges de felicitació d'amics i familiars com si jo hagués guanyat alguna cosa.

Moment ara per donar les gràcies als companys per una interessant jornada electoral i a tota la gent que ha fet confiança a la candidatura a la que jo donava suport. Però no em vull deixar d'agrair també a altra gent que ha fet tant o més que nosaltres per obtenir aquests resultats. Gràcies a Camacho i Fisas per dir que la campanya ha estat marcada per la violència. Gràcies Pere Navarro per facilitar tant la feina representant un partit del qual cap de les tres sigles ja té sentit. Gràcies Rajoy per mirar cap una altra banda i seguir fent el 'doncs ara no respiro'. Gràcies Vidal-Quadras i Rivera per demostrar que els catalans no som millors que ningú, entre nosaltres també existeix la pitjor escòria possible. Gràcies diaris nacionals per seguir insistint amb que Mas perd força i això afebleix el procés. En definitiva, gràcies a tots aquells que veuen la palla a l'ull aliè però no el submarí nuclear que tenen entaforat en el propi. Gràcies a ells Catalunya és el que és a dia d'avui, una nació transversal i amb moltes cares, però amb un objectiu comú.

25 comentaris:

  1. Un post divertit i molt molt encertat.

    ResponElimina
  2. Un agraïment un pèl "més del mateix". Ironia fina. Però sí, cal felicitar-se quan es treballa per un bon objectiu i es treballa bé.

    Sobre les eleccions volia deixar-te un comentari, millor dit, ho vaig deixar però s'ho va empassar blogger. Parlava del que significaven les eleccions per als votants des de fora i per als partits des de dins. Hi ha tal abisme que fa por treure-hi el cap.
    Crec que si tots els votants participessin directament en els preparatius de les eleccions, cap aniria a votar. Sortosament o malauradament vaig tenir ocasió d'estar al voltant de dos. Un del PSOE i un altre del PP, no per capritx, sinó per haver treballat en diferents etapes de la meva vida amb dos caps diferents que es presentaven a eleccions, res a veure amb la meva feina, però si estava present en les converses.
    Conclusió: Em fan vergonya!!

    Sí, Catalunya és diferent, però no només amb això, teniu moltes més coses per estar-ne orgullosos.
    Felicitats i aferradetes!!

    ResponElimina
  3. Els resultats de les urnes han estat força clars (al cap i a la fi, són números i només cal sumar-los o restar-los) i tots aquests, com els que cites, que segueixen sense voler veure-ho tenen un problema. Però el tenen ells, no nosaltres, i ja s'ho faran. Tots aquests que continuen sense voler canviar res no s'adonen que les coses ja estan canviant... malgrat ells.

    ResponElimina
  4. veig que cap allà al país basc també han pintat els resultats d'un altre color, uns altres que son una mica estranys, però uns raros diferents a nosaltres, perquè hi ha raros i raros no fotem.

    ResponElimina
  5. Doncs sí,jo també et felicito i em felicito dels resultats...

    M'agraden els teus agraïments... Encara que ells, les persones, em fan vergonya de la grossa...

    I nosaltres, pas a pas, endavant...

    ResponElimina
  6. "Facilitem-nos" tots perquè un sol mapa de colorets demostra -tot sol- que no som la mateixa cosa. Ni millor ni pitjor: diferent. Caminem cap a l'estat propi i no hem de perdre bufera.

    ResponElimina
  7. Sí, clarament a Catalunya els colors no tenen res a veure amb els d'Espanya. I també a destacar la participació 10 punts més alta. Seguim endavant!!

    ResponElimina
  8. M'hagués agradat una participació molt més generosa, suposo que molta gent creu cada cop menys en la clase política. Esperem que el 9N la gent s'apropi a les urnes un pèl més.

    ResponElimina
  9. En clau general, no puc evitar un cert regust amarg pels resultats de l'extrema dreta. En clau nacional, només puc lamentar que la participació encara no és prou alta com per ser un clam. Però anem bé, anem molt bé. Pas ferm i endavant.

    Ai, en Pere, jo tampoc he pogut evitar de recordar-lo, avui. Quasi que em fa llàstima i tot. Quasi.

    ResponElimina
  10. Jo estic contenta, com dius tu , el mapa electoral de Catalunya fa força goig( i més que en farà)...Penso que tots els que hem votat en clau catalanista , em guanyat; en aquest cas el partit no és el més important...
    En Junqueres deia, que a ell no li feia falta fer campanya, perquè alguns partits ja en feien per ell...Tenia raó!

    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  11. Siiiiiiii moltes facilitats, catalans!!

    Només falta pujar -molt més- la participació... però anem bé... molt bé! :-))

    Felicitats especials (i facilitats també, clar) als "companys de viatge", com diu en JUNQUERAS d'ERC!
    Jo vaig votar Convergència -en Tremosa i en Mas s'ho mereixen!- però puc dir, tranquil·lament, que ahir anava amb dos partits i que l'èxit de tots dos em feia igualment feliç. Deixem-nos de percentatges i mirem GENT... Centeners de milers de vots indepes més que a les darreres europees!! Oeeeeeeeeeee oeeeee oeeeeeeee

    Senyora Egarenca de la "cleca": Si us plau, crec que en necessita una altre, encara no ha reaccionat en veure la patacada... No s'adona del seu ridícul.

    Eeeeeeeeeeeei, VIDAL-QUADRAS!! Què ha passaaaaaaaaat? hahahahaha

    ResponElimina
  12. En certa manera és com una petita alegria,però encara no en tenim prou. En volem més.
    La resta que continuïn amb la seva política de sempre.^-^
    Molt bon post.

    ResponElimina
  13. Un pas de gegant cap a l'Estat propi. I si és una República, millor.

    Fita

    ResponElimina
  14. Orgull es el que sento ara mateix, orgull de la meva terra, de ser catalana, de que Catalunya sigui diferent..

    ResponElimina
  15. Un pas, un gran pas endavant.
    Ara ja no pararem!

    ResponElimina
  16. És una verificació però cal continuar sense parar-se a congratular-se. Només és un pas, queda molta feina.

    ResponElimina
  17. Ara, els amics que estan cremant contenidors a Sants col·laboren estretament amb tots els catalans en aconseguir que les imatges que es vegin a Europa de Barcelona siguin de violència anti-sistema.
    Si no fos perquè no entenc de política, diria que el PP C's, UPyD i tota la colla deuen estar molt contents.

    ResponElimina
  18. M’agradaria donar-vos les gràcies pels vostres comentaris, i a la majoria per compartir la meva alegria. Sabem que només és un pas i que queda molta feina, i en aquest sentit ja heu vit com han canviat les coses en uns dies. Ni fet expressament. Ai, espereu, si està fet expressament...

    Jomateixa, ja està bé que el trobis divertit, el que fan alguns representants polítics i mitjans jo ho trobo més aviat trist i patètic.

    Sa lluna, Catalunya és diferent i tenim algunes coses per estar orgullosos, però també en tenim d’altres per avergonyir-nos. No vivim en un paradís democràtic ni al bressol de la noblesa i les bones maneres. Però sí que crec que hi ha gent que mira de fer les coses bé i com toca i milito en un partit que és així, o per ara m’ho sembla. Quan tingui la sensació d’estar militant a la màfia més que en un partit polític llavors deixaré de participar i que altres m’agafin el relleu. Per ara, el que visc és emocionant perquè els companys ho viuen. Prou que sé que a nivell nacional hi ha consignes i que es juga al joc que marquen els grans, però bé, aquí ja no m’hi fico. Col•laboro a baix nivell i vaig viure les meves primeres eleccions com a apoderat, però eren unes eleccions faciletes. Cap problema i un ambient festiu. I tots nosaltres de molt bon humor, és clar. Faltaria viure una desfeta, però francament, espero no veure-ho!

    Sílvia, no havia vist mai els meus companys de partit tan somrients!

    McAbeu, els canvis triguen un temps a imposar-se, però si t’hi fixes bé ja es veuen diferències. Els que no ho volen veure és que s’estimen molt la seva cadira i pensen que amb el discurs de sempre i ignorant els que venen per sota poden mantenir la seva hegemonia, i s’estan trobant unes patacades monumentals. Perquè el poble no és ximple, aprèn i per fi recorda, que sempre hem dit que tenim mala memòria i és cert, però penso que estem guanyant en criteri. Aquells que intenten enganyar-nos tenen càstig, i trobo perfecte que sigui així.

    Pons, no som els únics que som diferents, però el que importa és que ho som. Bascos i catalans som diferents i pensem diferent, per més que alguns ens vulguin agermanar més del que toca. Pensar que tenim un objectiu comú és de passerells. Els bascs, que es mereixen tot el meu respecte, sempre, sempre fan el que els convé a ells, i ben fet que fan. Si esperem que ens donin un cop de mà, més val que els convingui a ells també, si no no els trobarem ni de conya.

    Carme, aquestes persones que ens causen vergonya aliena, estupor i estranyesa, ens estan fent gran part de la feina amb la seva incompetència i amb el seu menyspreu pels catalans que, no ho oblidem SÓN EL SEU ELECTORAT! És que s’ha de ser capgròs, insulten el seu propi poble, què s’esperen, que els rebem amb catifa vermella? Per fi es compleix allò dels porcs i Sant Martí. Si seguim fent la feina com toca, el poble català seguirà donant suport al procés. Però no ens hem de desviar del camí, altrament jo seré el primer decebut.

    Clídice, ja ho dic jo, res no ens fa millors ni pitjors, perquè també tenim elements que tela, i moltes errades com a poble. Però que som una altra cosa, d’això no hi ha cap dubte. Seguirem treballant perquè els colors més macos se segueixin imposant, que no només siguin la moda de la temporada.

    Barce, tant de bo la participació hagués pujat més, potser ho hauria fet si haguessin deixat votar els residents a l’estranger. Les dades són bones per ser unes europees (per comparativa amb les anteriors), però cal més participació, tots ho sabem. Hem de saber l’opinió real del país, si no no es poden prendre decisions.

    ResponElimina
  19. Sr. Gasull, aquestes eleccions no desperten cap interès en l’electorat català. Les dades de participació són molt més altes aquest any que les passades eleccions, i ha estat per la crida a les urnes que s’ha fet, relacionada amb el procés actual. En realitat, no votàvem pel parlament europeu, sinó per nosaltres i per qui volem que ens representi i com. Però no s’ha d’oblidar que segurament no era el millor escenari. Ja veuràs com a les properes municipals vota molta més gent, però això serà després del 9N...

    Joan, estem d’enhorabona, en Rubalcaba plega, però en Navarro no. Un altre favor que li hem d’agrair, que m’apropa més a la teoria que vaig escriure al teu blog. A mi l’home em fa pena, al mateix estil que Rajoy o Tata Martino. El càrrec els ve gran, molt gran, i s’entesten a ser tossuts perquè pensen que se’n sortiran, però no. Bé, Martino almenys em queia bé, i va demostrar tenir dignitat i reconèixer que el Barça li venia gran.
    Els defectes que esmentes crec que ens uneixen a tots. L’augment de l’ultradreta és preocupant, però he de dir que no em sembla tan diferent aquesta escalada amb el govern actual d’Espanya, així que ja havíem d’estar preocupats d’abans. Partit dominant a Espanya, que, per cert, ha tornat a guanyar, i això diu molt de la població, o de la manipulació que es fa de les informacions. I la participació va augmentar, però no és prou, mai serà prou. Tenim el privilegi de poder votar, i moltíssima gent se la passa pel folre. Espero que no haguem d’aplicar la famosa frase de ‘no saps el que tens fins que ho perds’.

    M. Roser, és cert que aquest cop era important votar en clau catalanista, que hi hagi una amplia majoria de partits que defensen el que vol el poble és una bona notícia, i ara tenim veu pròpia a Europa. Més endavant sí que serà important concretar què votem, en funció del model de país que triem tenir. Ara per ara, aquesta mena de ‘bipartidisme’ que s’ha generat ens afavoreix. Realment els altres ens ho han posat fàcil, són tan ridículs i diuen tantes mentides que la gent ja no se’ls creu, no ens ho empassem tot. Rectifico, hi ha molta gent que sí se’ls creu, però cada cop són menys.

    Assumpta, cal dir que aquest cop s’ha fet una cosa que no és especialment noble, i és que hem anat a votar una cosa que no era. D’acord que quanta més representació catalanista tinguem a Europa és millor, però vam instar al poble a votar deixant clar què significava fer-ho, i ha funcionat. En unes eleccions al parlament europeu normals no estaríem parlant que els independentistes les han guanyat, perquè tothom sap que eren una mena d’assaig del referèndum, tenint en compte que les forces contràries sí feien campanya (més o menys) per unes eleccions normals, però la seva proposta cada cop il•lusiona menys, i decep a més gent. Això ha quedat més que demostrat, i no pateixis, que en Navarro no necessita cap dona de mitjana edat, les cleques se les fot ell sol. Estem contents, ens surten els números, però algun dia, i tant de bo sigui aviat, ja no estarem contents dels resultats d’aquests dos partits, només d’un d’ells. No discutiré amb tu, si vols seguir donant suport a CiU tens tot el dret a fer-ho. Personalment, només té la meva aprovació en el tema nacional, li ha costat, però ara sembla que està molt implicat. I només per veure la cara del Duran quan diu que ni un pas enrere ja val la pena sentir-lo. M’agrada analitzar la situació en clau de país i no de partit, però jo crec molt més en el model de país que proposa el meu partit que el teu.
    Sobre els aldarulls a Sants penso igual que tu. Ens fan caure de quatre potes en les provocacions, ja sabíem que hi hauria guerra bruta, però al final ja no sé ni què pensar, sento tantes coses contradictòries... El que està clar és que estem donant una mala imatge, la imatge que molts volien que donéssim, i d’això se n’aprofitaran, n’estic segur.

    ResponElimina
  20. maria, m’alegra que t’hagi agradat el post, però jo no diria que és una petita alegria. Feia 78 anys que ERC no guanyava unes eleccions, i deixa’m dir que ha estat per mèrits propis. És una alegria immensa. D’acord que alguns ens ho han facilitat molt, però ara ERC és qui millor defensa la voluntat del poble català. Si segueix fent les coses bé, rebrà el suport inqüestionable que ja ningú podrà obviar ni maquillar de cap altra cosa.

    Xavier Pujol, a la maria li deia que no és una petita alegria, però potser tampoc un pas de gegant. Estem en el camí, comencem a demostrar coses de manera molt ferma i com toca_ votant. Si seguim així, tots els passos seran importants. Aquesta és la lluita que necessitem ara.

    Loreto, molt bon camí, i molt maco, afegeixo.

    Bruixeta, com s’ha vist posteriorment, no ho fem tot perfecte, però els catalans hem decidit què volem pels propers mesos i anys. Hem de seguir en aquesta línia, no podem fer ni un pas enrere.

    Glòria, una demostració més del que volem, però no hem de parar, cal seguir endavant i demostrar-ho dia rere dia, de manera pacífica i democràtica.

    Jordi, les celebracions s’han acabat, ara toca posar-se el mono de feina i seguir treballant. Els atacs cada cop seran més forts, cal que ens mantinguem ferms, treballem, i no ens rendim a provocacions.

    ResponElimina
  21. Bé, em sap greu, però seré força crítica.

    No heu guanyat res. Qui ha guanyat és el procès.

    Molta gent, entre ella jo, ha votat per recolzar el procès. Si aquesta és la teva victòria, doncs llavors si, però si penses que és el partit (cosa que en el fons, em sorprendria) crec que no.

    Ahir vaig tenir una de les meves grans intervencions afortunades (to irònic). la meva feina és a prop de la seu d'ERC i sovint coincidim amb militants als bars però mai ho pillo. Doncs ahir vaig dir que molt vot havia sigut útil en el sentit sobiranista, xò que feina hi ha. Perquè ERC ha de purgar encara molts pecats del tripartit, molts! i continuo pensant (i em sap greu per lo que t'estimo però ho penso) xò a ERC li sobra l'E. És un partit de centre, doncs un partit d'esquerres mai hagués pogut donar suport als pressupostos de la misèria.

    Com que a mi, Europa, ja em no em barrufa i tan se m'en dóna, però crec que s'ha de votar, vaig anar a recolzar el procès, no per convenciment sinó per adhesió. Si hagués tingut que votar per programa, votaria Podemos, però no ho vaig fer.

    Cal que des de ERC es tingui en compte això. I en canvi, el que ja he sentit, son les baralles de sempre, els clans,... bla bla bla..... si és així, ho sento, però per mi encara no té respecte.

    Però bé, només és una opinió d'algú que té tan caos dins del cap a nivell polític i social que no crec que calgui tenir en compte.

    ResponElimina
  22. rits, et responc uns dies després del comentari, i massa lluny ja de les europees i del que va significar el resultat a la vista de tot el que ha passat després, però no vull deixar-ho de fer. Naturalment que cal tenir en compte la teva opinió, com totes les opinions crítiques que no diuen sí a tot sense pensar què estan dient. Valoro molt que diguis el que penses amb valentia, miro de contestar-te des del meu punt de vista.

    Donant la majoria de vots a ERC en aquelles eleccions el poble català demostrava les seves intencions. No vam votar tots els que ens agradaria haver estat, però els que vam votar vam donar suport majoritari als dos partits que advoquen per fer un referèndum d'autodeterminació amb més ganes. Deixarem de banda la CUP que no es presentaven i que van completament a la seva, darrerament em tenen content, però és un altre tema. Com pots imaginar, m'alegra que Catalunya es decanti cap a la independència, així ho va demostrar amb els vots, i et sorprengui o no, també m'agrada que el partit al qual formo part sigui el més votat, senyal que les coses s'han fet més o menys bé. De totes maneres, no és més que un pas més de tota la feinada que tenim com a poble, anem passet a passet, i ja has vist que en una setmana ens han ben capgirat les tornes. Ara veurem si som capaços de no deixar-nos despistar i redreçar la situació.

    La direcció d'ERC que hi ha ara no és la mateixa que hi havia durant els tripartits. És molt cert que moltes coses no es van fer bé, però és que estar al govern no és gens fàcil, sempre, sempre tindràs gent en contra. O quan has vist un govern en aquest país que tots considerem que ho està fent bé? Ara ERC guanya perquè no mana. Quan mani, haurem de veure si és capaç de mantenir el que diu. No estaríem parlant d'un partit comunista, ni d'esquerra gaire radical, però jo no eliminaria del nom la E, com si eliminaria les tres sigles del PSC. Esquerra porta al programa polítiques socials que pel que tinc entès té molta intenció de complir. Després no tot es pot fer, és clar, però s'ha de mantenir una línia, com a mínim, de centre-esquerra, espero que ho sàpiguen fer. Nota que parlo d''ells', i no de nosaltres. No sóc una persona de partit, jo ja baixaré del carro quan tinguem la feina feta. El que m'agrada d'esquerra és que pensa més que els altres en clau de país que en clau de partit. Inevitable mirar una mica pel propi interès com a partit, però m'agrada la manera de pensar en la gent que veig.

    A mi no m'agrada aquesta Europa, és evident que és massa desigual. Però sí que m'agrada el concepte d'Unió Europea. Per poder-la canviar, precisament, cal que votem. Potser en un futur aconseguirem una Europa més justa en la que tots hi tinguem cabuda. Pel que fa a Podemos, encara s'ha de veure de quin peu calcen, però pel que he vist, em sembla que Pablo Iglesias té conviccions molt fermes i es creu molt el que diu. Que després fos capaç d'aplicar-ho un cop mani, ja no ho sé. Però que ell ho vol i ho pensa n'estic segur. Saps quin és el problema? Que no conec massa tots els altres que van amb ell, i no tots deuen ser d'idees tan clares i tan nobles. També deu haver-hi alguns manguis, i llavors la idea del partit es perd. Vull dir que molt bé pel tio, però què saps tu si el que es presenta pel teu poble no diu aquestes coses només de paraula i després és com qualsevol altre?

    Les baralles i discussions internes de partit no són patrimoni d'ERC, sempre hi ha clans a tot arreu, fins i tot a la societat civil. Però sí, a mi tampoc em fa gens de gràcia quan sento certes coses, com certs alcaldables que no són del gust de la direcció (encara que sembla justificat) i que això pot generar discrepàncies en el partit. A aquests nivells jo ja no m'hi poso, mentre facin la feina promesa jo hi seguiré donant suport.

    Espero haver-te contestat.

    ResponElimina
  23. I tant! tot és massa complexe.
    En una setmana tot ha canviat tant! és allò que el vàlid avui ja està passat. Aviam què passa.

    Entenc la teva postura. El que a mi em passa és que estic massa de voltes de tot. I el concepte d'Unió Europea, ara mateix ja em sembla una utopia.

    Completament d'acord que les barallles de partit estan a l'ordre del dia.... si et digués el que visc actualment..... ais... x això no puc creure en ningú. I en canvi, he de votar, oi?

    No sé, a vegades penso que marxaria a la muntanya a passar de tot, i en certa manera ja ho estic fent. I en canvi .. sé que no es pot passar en el moment que vivim.

    Aviam què ens portarà aquest estiu!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.