divendres, 2 de maig de 2014

Situació insostenible

La situació és insostenible. El centre de Barcelona s'ha convertit en una batalla campal. Pels principals carrers patrullen brigades d'independentistes encaputxats onejant estelades i armats amb els típics bastons del ball tradicional, però que ara fan servir per estomacar els turistes espanyols que s'han atrevit a visitar la capital catalana. És difícil trobar rètols i indicacions en castellà ja que totes han estat pintades amb esprai o directament arrencades. A la Diagonal hi ha barricades per si arriba l'artilleria pesada espanyola, els barcelonins pensen defensar el que és seu amb ungles i dents. A plaça Catalunya s'ha muntat una mena de camp de concentració, s'han tallat els accessos i a dins s'empresonen totes les persones que es demostra que són contraries al procés, o tots aquells que tenen un cognom que s'acabi en -ez. A més, a mode de càstig s'han instal·lat uns grans altaveus i per megafonia sona música de gralles a un volum eixordador. Als presoners se'ls alimenta únicament amb escasses racions de pa amb tomàquet i botifarra amb seques. Les seus dels partits polítics espanyolistes han estat totes cremades amb diverses víctimes mortals i la delegada del govern espanyol ha estat violada i durament vexada. També les seus dels diaris no sobiranistes han estat atacades i ja no es permeten rotatius que no siguin en català. Es respira violència i crispació, els brigadistes no atenen a raons. La consigna és clara: primer pega, després pregunta.

Tot això ho he vist jo, amb els meus propis ulls, no m'invento res. Vivim en un estat d'excepció, i evidentment totes les forces de la llei s'han posat a favor dels revoltats. Podríem dir que estem en situació de guerra, l'odi cap a tot allò que fa olor d'espanyol és tan gran que que ja no en deixem passar ni una. Jo mateix, ara abans de pujar a casa per escriure això he sentit dos avis que parlaven en espanyol i no ho he pogut evitar, els he insultat i els he fet fora a puntades de peu del banc on seien. Que se'n vagin a molestar al seu país!

27 comentaris:

  1. Ah!, és que a Barcelona encara hi ha gent que parla en espanyol?. Increïble. Aquí on sóc jo, ja no en queda ni un. Ni al carrer, ni als patis de les escoles, ni a l'administració pública, ni a cap cadena de televisió, res tu ni gota d'espanyol ni d'espanyols. Però això no vol dir que no estiguem crispats, eh!. Tothom sap que als catalans només ens mou la violència gratuïta, així que ja hem començat a estomacar-nos entre nosaltres. És el que tu dius, una situació insostenible (bé, ho dius tu i també 13TV és clar)

    ResponElimina
  2. De qui fas d'escriba, del Pere Navarro, els de Cs, PP o la delegada del govern? :D

    ResponElimina
  3. Per fi algú té collons per explicar el que realment està passant a Catalunya! Ja n'hi ha prou d'amagar la realitat!

    PD: Mentrestant a l'altra banda de la frontera catalana

    ResponElimina
  4. Si hem d'acabar així em sembla que me'n vaig a una illa d'aquestes del carib a viure del cuento, una barqueta x pescar, uns collarets de floretes i que em busquin.
    Que n'hi ha un tip dels uns, però acabar així tampoc!!

    ResponElimina
  5. Interessant escrit el d'avui, ple d'ironia i realitat. Les teves paraules conviden a la reflexió.
    Per acabar de enmerdar la troca et dire que els de l'Empordà cada dia baixem menys a Barcelona. Tot això ja ens fa un xic de fàstic.
    Que ningú pensi que en el futur enriquirem Barcelona amb els nostres impostos, nosaltres anem per lliure. També ens agrada contemplar-nos el melic, volem l'autogestió i que es parli aquell català de poble dels nostres avis. És a dir ja estem farts de palitrecos i torrecollons.
    Ni els castellans, ni els francesos ens han manat mai i els barcelonins ... menys!

    Una forta abraçada des de les Fires de Figueres, enmig d'un pet de tramuntana que se'n porta el mal rotllo :)

    ResponElimina
  6. Sembla una mica, em perdó de "conya marinera", però a mi quan veig aquests vàndals encaputxats, trencant tot el què troben al seu abast, se'm posen els pels de punta...És que si no solucionem això, no podrem sortir al carrer a manifestar-nos per res, ni per una cosa tan humanament legítima, com defensar els drets dels treballadors...Hem sembla que aniré a fer companyia a la Lluna!

    ResponElimina
  7. Doncs ja s'han de tenir pebrots per violar a la delegada.........

    ResponElimina
  8. i jo que pensava que volies parlar de la sobresaturació de turistes, amb la que he patit aquesta tarda al centre...

    ... buf..... no et crec. No et veig pegant a ningú ni davant cap barricada. Ho sento, és així, fa massa que ens coneixem. Si tu ets l'independentista que crispa.... mmm.... ho tenen ben magre.

    ResponElimina
  9. Veritablement, vivim una situació insostenible... Acabo de tirar unes quantes bombes de fabricació casolana pel balcó... Sí, ja sé que tothom es pensa que miro tutorials de manualitats al YouTube però... fer bombes casolanes també és una manualitat!

    La guillotina instal·lada al mig de la Plaça Prim ha tingut un gran èxit... amb quatre o cinc execucions la gent ja s'ha adonat que no anàvem en broma. Aquí tothom passa per l'adreçador! Tant els disset o divuit que no volien la independència com els polítics corruptes o banquers multimilionaris...

    Malgrat tot això... encara no s'ha superat la bestiesa més grossa de tota aquesta horrible època que vivim: La cleca a en Pere Navarro... hi penso i m'esgarrifo... No tots arribem a aquest nivell de salvatge brutalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bombes pel balcó?, no t'hauràs carregat l'arbret...

      Elimina
    2. Nooooo ;-)) Les tirava cap a l'altre bandaaa!! :-DDD

      Elimina
  10. Una situació desitjada per molts mitjans espanyols i catalans,no ens enganyem. Hem d'anar en compte l'enemic també el tenim dins de casa.

    ResponElimina
  11. No dissimulis les coses... els espanyols no els tenim detinguts a Plaça Catalunya (que més voldrien ells), ho estan a la Monumental, allà és el seu lloc.

    I això dels avis... puntades de peu? ja! Ja sabem tots com ho has finiquitat...

    ResponElimina
  12. Et copio una frase que ahir vaig llegir al setmanari "NotíciesTGN" i que em sembla que és molt adient pel que expliques al post. La va dir en Josep Lluís Carod Rovira i fa així: Som una nació cívica, inclusiva i d'adhesió voluntària. Feliçment, no som una raça. Som una cultura. I una llengua es pot aprendre.
    Ja veus, et podies imaginat tal intent de subversió?... utilitzar el mot "cultura" i "aprendre" a la mateixa frase... on anirem a parar!!

    ResponElimina
  13. Molt bé, XeXu, ja era hora que algú posés els punts sobre les is. A veure qui s'atreveix a venir a veure la Sagrada Família ara...

    ResponElimina
  14. És complicat ironitzar amb els sentiments i les emocions quan estan tan enfrontades, i no sembla prudent burlar-se de ningú. El text planteja algunes paradoxes que no debatrem, però potser evidencia que rere de tot hi ha una qüestió identitària, o identitària-lingüística tal com planteges; encara pitjor.
    A mi el "dret a decidir" em sembla una bajanada fora de lloc (resulta que si no es permet el "dret a decidir" es convocaran unes "eleccions plebiscitàries", i així el ridícul podria ser majestuós: votem perquè no ens deixen votar, seria la tesi).
    Si Catalunya està socialment cohesionada no és per casualitat, ni perquè els catalans siguem bona gent, ni perquè siguem un pais d'acollida o per cap de les collonades del mite pujolià. La cohesió (o la manca de conflicte) es deu a una feina molt lenta i molt costosa que s'ha fet amb molt d'esforç des de les administracions locals, escoles, instituts, serveis de benestar social... i durant un breu temps des de la generalitat -quan no la controlava la oligarquia- però és una qüestió delicada i feble amb la qual no es pot jugar. A França la cohesió es va trencar fa uns anys, i avui encara cremen cotxes a les nits per les banlieues encara que la tv3 no ho expliqui.
    Quin irresponsable jugaria a fer brometes amb els equilibris delicats que ens permeten viure amb una certa pau quan tot indica que l'esclat social podria ser molt més profund, violent i raonable que l'esclat "nacional"? Suposo que Weber o fins i tot Foucault ho podrien explicar. En tot cas, un text profundament trist i lamentable.
    Podem donar les gràcies a l'escassa difusió d'aquest bloc: menys mal que no arribarà gaire lluny i que serà consumit pels escassos parroquians.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó quan dius que seria irresponsable fer burla d'una situació de trencament social i de violència profunda.

      Sortosament, no és el cas.

      Que vingui la tia aquella, la Rosa Díez, a signar llibres per Sant Jordi, que s'assegui a una paradeta a Barcelona, que es faci fotos somrient, mostrant el seu llibre a la càmera i amb una rosa al davant i després, quan marxi, digui que aquí estem vivint una situació de violència extrema... això sí que et sembla bé?

      Et sembla bé que l'Albert Rivera parli cada dia de com n'estan de marginats els que es senten catalans i espanyols i, després, es faci fotos a la Fira d'Abril de Catalunya amb l'Arrimadas i no sé qui més?

      Doncs res, noi, el sentit de l'humor (fins i tot el que pugui semblar una mica àcid) és una forma de respondre a tots aquests irresponsables.

      La situació que explica en XeXu és tan exagerada que és obvi que el que pretén és jugar i ridiculitzar aquestes expressions tipus "violència extrema" i similars que utilitzen aquells a qui en realitat els hi fa una ràbia increïble que aquí siguem pacífics i ens prenguem les coses amb calma.

      Per cert, què et fa pensar que tu tens la recepta exacta que ha donat com a resultat que Catalunya estigui socialment cohesionada? Per què l'explicació ha de ser la que tu dius? Jo crec que sí que som bona gent... i també estic convençuda que som un país d'acollida.

      I deixa'm que et digui, personalment, que ets bastant pesat. Si no t'agrada aquest blog (cosa que és perfectament possible i legítima), per què estàs sempre tant pendent del que s'escriu aquí? Quines ganes de perdre el temps! Deus tenir poques coses interessants per fer quan et dediques a visitar llocs que no t'agraden.

      Elimina
    2. Assumpta, t'estic fent "LA OLA"!!!

      Elimina
    3. Hahahaha fes, fes, que em va molt bé per l'autoestima :-DDD

      Elimina
  15. La realitat em fa posar moooolt nerviosa però la teva ficció també me n'ha fet posar. M'agradaria trobar la fòrmula per a que es pogués resoldre d'una manera madura aquesta situació que vivim tant incoherent, tant injusta, tant fora de lloc, tant... és que no tinc ni paraules. Sempre hem sigut gent cívica i així ens va. Potser si que només hi haurà la via dels despropòsits i de les barricades. Temps al temps! I.... somiar és de franc, encara.

    ResponElimina
  16. Mentrestant van fent el que realment els interessa, crear odi entre uns i els altres.
    És una estratègia de guerra molt antiga: "Divide et impera (vinces)".
    No hi ha ningú amb dos dits de front que vulgui aquesta situació.

    Bona tarda! ☮

    ResponElimina
  17. Ui, ahir fent unes piscines uns iaios em van dir "lo haces muy bien, eh chiquilla!" (segur que s'havien escapat de Plaça Catalunya) i no vaig poder frenar-me: mà sobre el cap i força cap avall, fins que vaig veure que ja no oposaven resistència.

    Hem de reforçar les mesures de seguretat. Si és que ja no es pot ni nedar tranquil·la, collons.

    ResponElimina
  18. No m'agradaria viure una situació com la que descrius, XeXu. No crec que ho vulgui ningú, encara que sembla que si, per l'odi que es dediquen a fomentar.
    Tinc confiança en que aviat trobarem una solució menys dràstica i dramàtica.

    ResponElimina
  19. Ep! T’has oblidat que si no ets del Barça se’t pot adoctrinar

    ResponElimina
  20. Aquesta vegada no contestaré els comentaris de manera individual però us vull donar les gràcies a tots els que heu seguit el joc i us heu pres el meu escrit amb humor. Naturalment, res del que descric està passant ni passarà a casa nostra, ni a Barcelona ni a cap altre punt del país. És més, si existeix crispació és perquè la generen els contraris al procés, ja que necessiten fer veure que aquesta voluntat que tenim molts només porta desgràcies. No passarà res del que dic, però en podem esperar de grosses, per part d'aquesta mateixa gent contrària, i farem bé de mantenir-nos al marge de les bajanades que vagin sortint. Com l'Alves, millor entomar-ho amb humor que responent amb contundència o violència, això és el que ells voldrien.
    No ho vaig posar explícitament, però tenia ganes que em recollíssiu el guant i aportéssiu el vostre granet de mostres de crispació, i alguns ho heu fet i m'he fet un tip de riure, moltes gràcies! Com deia, era només una broma, un joc, perquè ens hem de poder riure de tot, sobretot de nosaltres mateixos. D'altres us heu esfereït de la possibilitat que el que descric sigui real, o arribi a ser-ho, millor dit. Per descomptat res d'això passarà, jo tampoc ho voldria veure ni viure, només faltaria!
    I bé, es pot estar en contra i se'm pot picar el crostó per frivolitzar amb el tema, ho accepto. El que no es pot fer és insultar els altres, així que us demano disculpes per qui us insulta en els comentaris. Més que mai es nota que és per provocar, però tot i així em sap greu per vosaltres.

    ResponElimina
  21. No te'n sàpiga de greu, Xexu, que ja ho diu el refranyer espanyol: "No ofende quien quiere, sino quien puede". Per cert, en català tenim una altra versió d'aquest refrany que, en aquest cas concret, la trobo fins i tot més adient: "Bram d’ase no puja al cel, i si hi puja no posa arrel".

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.