divendres, 16 de maig de 2014

Relats conjunts, Qwerty


—M'ho pot tornar a explicar, només per veure si ho he entès bé.
—I tant. Li presentem un sistema de distribució de les lletres revolucionari, producte d'un estudi exhaustiu. Fins ara totes les màquines d'escriure tenen el problema que les lletres s'enganxen en prémer-les, et passes més estona tornant-les a lloc que escrivint. Això és perquè en escriure ràpid dues lletres que estan pròximes en el teclat xoquen i es queden bloquejades. Però això ja no passarà més, la nostra empresa ha dissenyat un teclat en el que les lletres més comunes estan estratègicament distribuïdes perquè no xoquin en prémer-les, fixi's-hi bé.
—A primera vista sembla una distribució aleatòria...
—Però no ho és! Als usuaris no els costarà acostumar-se al nou sistema, sobretot quan vegin que els vells problemes queden resolts.
—I no vol dir que passarà igualment? Hi ha moltes paraules, les combinacions de lletres són pràcticament infinites...
—No s'ho pensi! Miri bé el teclat veurà que és impensable escriure res mínimament coherent amb aquestes combinacions de lletres properes, és que no se'm passaria pel cap cap mot comprensible ni entenedor, només un dement podria fer coincidir algunes combinacions de lletres en una mateixa paraula, però vostès no fabriquen màquines d'escriure per dements oi?
—Suposo que no...
—I tant que no! Ja ho veurà, confiï en nosaltres, si compren el nostre sistema no se'n penediran, es faran d'or. És la distribució del futur.
—Bé, ens ho pensarem i ja li direm alguna cosa senyor Underwood. Ha estat un plaer.
—Esperaré notícies seves senyor... Disculpi, però no m'ha dit el seu nom...
—Qwerty. Polki Qwerty.


Aportació a l'edició de maig de Relats Conjunts. Animeu-vos a participar!

25 comentaris:

  1. És molt versemblant aquest diàleg! No conec al peu de la lletra la història d'aquest teclat però em creuria que hagués anat així i que "Qwerty" fos el cognom de qui va fabricar les primeres màquines d'escriure amb aquest sistema. M'ha fet molta gràcia l'argument de "vostè no fabrica màquines per dements, oi?". Molt hàbil el dissenyador...

    ResponElimina
  2. Molt bo! M'has mantingut expectant fins al final.

    ResponElimina
  3. És evident que de vegades és millor no xerrar més del compte, mai saps a qui pots ofendre. Jo diria que el senyor Underwood no rebrà mai cap trucada del senyor Qwerty i, que si vol que el seu sistema s'implanti, haurà de crear la seva pròpia empresa de màquines d'escriure. :-DD
    Molt bo!!

    ResponElimina
  4. Un text molt enginyós!, ben podia haver succeït així :-D

    ResponElimina
  5. Ara hauré d'anar a la wikipèdia a veure que no hagis copiat la veritable història. Molt ben lligat.

    ResponElimina
  6. Hahahahaha què bo!! A vegades fem cada ficada de potaaaa!! :-DDD

    M'has fet anar a buscar si algú es diu Qwerty hehehe i he descobert que, a més de Qwerty i el seu germà Azerty francès, existeix el teclat Dvorak (com el músic) que és ben diferent mira

    ResponElimina
  7. He hagut de buscar aquest nom tan estrany, que és clar , és un enginy modern en contraposició amb la famosa màquina Undervood...Podia ser un diàleg força realista.
    Bon cap de setmana, XeXu.

    ResponElimina
  8. n'estic fins el capdamunt.....no no de tu dispensa, el senyor goggle i el senyor bloger que m'ha esborrat el comentari ....ara hi torno.....et deia que el teu és el primer relat conjunt de maig que llegeixo i m'ha agradat, el pobre Qwerty s'ha endut una bona col·lecció d'adjectius....fins i tot m'he imaginat la cara del senyor Underwood amb la ficada de peus a la galleda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfri, a mi em passa el mateix a ca la CARME... i només al seu blog. Escric i, de cop, la pàgina fa com si s'actualitzés i, clar, tot el que duia escrit, desapareix... Empipa molt.

      Elimina
  9. Molt ben trobat. Molt enginyós.^-^
    A mi també m'has fet anar buscar la recerca de Qwerty.

    ResponElimina
  10. jejjeje molt bo!
    De vegades és millor mossegar-se la llengua abans de ficar la pota.

    Aferradetes ☺

    ResponElimina
  11. A un paràgraf dius: "que és impensable escriure res mínimament coherent amb aquestes combinacions de lletres properes"
    Això vol dir que és incoherent que el ministre d'Educació i Cultura es digui Wert?

    Fita

    ResponElimina
  12. Osti, jo he pensat més o menys el mateix que en Xavier. A mesura que anava llegint mirava d'endevinar com hauries associat la paraula dement amb Wert. Finalment ha resultat més innocent però boníssim. M'ha encantat el diàleg.

    ResponElimina
  13. Hehehe Pobre senyor Underwood!!! En Qwerty l'hi passa la mà x la cara...

    ResponElimina
  14. i ben dement que va resultar la combinació de lletres impossibles!

    ResponElimina
  15. Molt ben trobat, es fantàstic. M’has arrancat un somriure i m’has fet mirar el teclat dues vegades per comprovar-ho!! jajaja

    ResponElimina
  16. Sempre hi haurà que intentarà vendre gel als esquimals. Però, en Qwerty tenia l'esquena ben guardada i el ronyó assegurat.

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies a tots els que heu llegit i comentat el relat. M'ha semblat que no s'entenia tan bé com jo em pensava, però alguns de vosaltres la claveu i ho heu demostrat als vostres comentaris. Els que no l'encerteu tant sou els que apostàveu per en Wert, no pas, no té lloc en el meu relat! El pobre senyor Underwood millor que es busqui un altre comprador, perquè em sembla que amb les paraules que ha dit, en Qwerty no li donarà ni un ral pel seu teclat. Una bona relliscada! Però a qui se li acudeix tenir aquest nom...

    ResponElimina
  18. Boníssim! Jo també he tingut que fer les meves consultes per saber si això era una fantasia o un relat basat en fets reals. :)
    Molt enginy i molta imaginació. I molt divertit.

    ResponElimina
  19. M’has fet mirar dues o tres vegades el teclat, fins i tot tractar de trobar noves combinacions. M’ha agradat el relat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.